dimarts, 7 d’octubre de 2008

Sant Joan Despí - Montserrat

Com sempre sona el despertador massa d’hora per el meu gust però què hi farem es lo que té... Així que ens posem per feina , esmorzar ,carregar furgo i cap a Sant Joan Despí que falta gent (desprès veuríem que no era així ).
Un cop allà, sort que portàvem indicacions d'on era la sortida ja que no veiem un trist cartell que ho indiqui , el ritual de recollir dorsal,acabar de disfressar-se i l’alegria de cada vegada trobar-nos mes gent coneguda,es nota que no em parat aquest any!! Ja amb tota la parafernàlia muntada anem cap al carrer de la sortida i allà ens trobem un follon de gent considerable, sembla ser que érem mes de 1000.. així que ja us podeu imaginar.



Ens posem per on podem , hi ha gent per tot arreu , per les voreres ,per davant la pancarta de sortida... be lo normal!
Es dona la sortida i allò sembla la Copa del Mon, tothom apreta, fem quatre carrers per dintre la ciutat de manera caòtica, esquivant els cotxes aparcats,pujant per la vorera, per sort deixem això i agafem camí , be més que camí la pista que va per la llera del riu que de maca no tenia res però si mes no servia per estirar el grup i anar recuperant posicions.

La tàctica d’avui era senzilla en vistes de l’Artec avui tocava anar a fondo per fer un bon desgast i així anàvem, be l’Ada a fondíssim i jo esbufegant per seguir-la!!
El tram del riu eren 15 quilometres ben plans (semblava la Tramdur) i avorrits si no fos per la gentada que hi havia. En aquest tram vem coincidir amb la Raquel i l'Alfred,vem rodar una mica amb ells i a continuar el ritme frenètic d’avançaments .

Sortim del riu per Castellbisbal on fem unes rampes d’asfalt per un polígon industrial (quins paisatges!!) , aquí trobem el Jose de peu sprintant , deu n’hi do com apreta el personal!! El passem i tot seguit entrem en camins (yuhuu!!) ,aqui la cosa ja és mes distreta i comencen a deixar-se veure les primeres pujadetes , en aquest tram coincidim amb un AlpCross desconegut per nosaltres, mirem el culotte per si posa el nom però no ,ens quedem amb el dubte, de moment...

Amb tot arribem al primer avituallament (km.20), l’Ada em pregunta si parem i jo que avui vaig conscienciat per patir , l’hi dic:
- parar ? No! Pensa en l’Artec...
- Doncs vinga!!
Em va quedar clar que gaires intencions de parar tampoc no tenia jejeje!!

Ara el camí s’enfila una miqueta més per portar-nos fins a Ullastrell on es troba el segon avituallament, el qual també el passem de llarg. Fins poc abans d’aquest punt encara no sabíem en quina posició anava l’Ada (amb tanta gent a la sortida..) però per aquí ens trobem uns voluntaris entusiastes que quan la veuen es posen a animar-la :
- Vinga que vas la primera!!!

Estupendo !!! Ara només espero que amb els ànims no pugi més el ritme .... d’aquí fem una baixada que ens porta fins un altre llera de riu ,aquesta amb més sorra, pujem l’Alt de la Socarrada i ens deixem caure (+-) fins a Olesa on em sorprenc de la proximitat amb Montserrat quan tot just fa dues hores i escaig que hem sortit , anem molt bé però és clar encara falta tota la pujada...

Ara cap a la Puda on ens trobem un rampot considerable i gratuït ja que tal com el puges tornes a baixar recuperant els metres guanyats on agafem una pista que ens durà fins a Monistrol.

Aquest tram no és massa llarg però tot i així es fa pesadet tota l’estona va fent ‘falsos llanos’ i sembla que no arribis mai a lloc...

I ara sí, arribem a Monistrol on hi ha l’avituallament , desprès d’aquí ja sabem lo que tocarà , pujada fins a Montserrat!!!!
Aquí sí que no tenim cap dubte que toca parar i recuperar-se que després ve lo millor!!
L’arribada a l’avituallament espectacular, els voluntaris d’aquest son tot dones i quan veuen arribar l’Ada s’arrenquen amb aplaudiments i ànims!! I ella que arriba , deixa la bici , va cap allà i lis diu:
- Perdoneu , el lavabo de noies es aquí al fons??
Això es una arribada amb estil!! Així que aquí si , paradeta completa, pixar,beure,menjar una mica i un gel en previsió que les úniques rampes estiguin en el terreny i no en les cames !!
Ja quan marxàvem arriba en Jesús un nano que vem conèixer a la Volta a Eivissa ,salutacions i a córrer!!

D’aquí al final ja ens coneixem el camí o almenys això ens pensàvem... primer cap al pàrquing del cremallera per la carretera, d’allà cap al cementeri tot per asfalt i en aquest tros agafem el camí i les seves fortes rampes per anar agafant alçada .

Aquestes alçades encara anem prou bé, les cames tocades però a un relatiu bon ritme anem superant les pujades , passem la font de ???? i aquí ens pensàvem que continuaríem recte , que faríem dos rampots mes i arribaríem a la carretera que porta fins a la Urbanització de St.Cristofol tot de baixada, però no!! Ens desviem a la dreta i continuem per una pista que no fa mes que pujar i baixar constantment molt més trencacames de lo esperat i llarg (per qui la pujada dura uns 4 quilometres mes...) ,finalment arribem a l’urbanització on ja s’agafa la pujada definitiva fins a Sta. Cecília, els últims 6 quilometres!!

Aquest primer tros se’m fa durillo ja que adelantem a dos o tres i immediatament se’ns posen a roda, obligant-nos així a mantenir el ritme i no relaxar-nos, començo a creuar els dits per no quedar-me clavat!!

Superat aquest tram ja agafem els últims quatre quilometres i no contents un per l’altre apretem una mica més i encara adelantem 5 0 6 abans d’arribar, un d’ells que anava prou tocat el passem animant-lo i el pobre ens mira sense esma de dir res ..

Quan encara deuria faltar mes de mig quilometre en un corba trobem una dona fen fotos i jo que ja anava prou justet que m’emociono pensant que al girar hi a l’arribada, quina decepció al veure que encara faltaven dues rampes ben bones fins arribar...

Finalment arribem a les 12:36 amb una satisfacció absoluta , hem aconseguit arribar bastant sencers apretant des de l’inici i l’Ada després de fer segona a la Selenika avui si, primera!!!!

Els numeros:
74 km’s
Temps: 4:36
Posició: 101-102 de 1070



Ara entrepà,llauneta , a descansar que ja està be de córrer i comentar la jugada amb els que ja han arribat i els que arriben . Abans de marxar però ens morim de curiositat per saber qui era l’Alpcross misteriós amb aquella Storck tant exclusiva que haviem vist a mitja ruta. L’Ada el veu i abans que marxar amb el dubte doncs l’hi pregunta, amb lo que ell contesta:
- Cesc, el propietari d’Alpcross

Caram ara entenc lo de la bici jeeje!! Ja amb el dubte resolt comencem l’odissea per tornar a casa amb el tren, be primer fins a Sant Joan Despí a buscar la furgo i desprès cap a casa però això ja es un altre historia .


7 comentaris:

Noe ha dit...

Pero chicos, ya os vale, no reconocer los Alpcrosianos por el culo!!! jajajaaj
Vaya ritmo llevais, yo con los bombers de Vic poniendome las botas a comer y vosotros en la Selenika. Yo en la ruta del Turó tambien poniendome morada a comer y vosotros a Montserrat....asi no puede ser ehhh!!!
Enhorabuena a Ada por el resultado y a Santi por aguantar el ritmo infernal. Al final estas entrenando a duras penas.

Marc Masague V. ha dit...

Santi! Font de la Viuda, o font de l´Ebis,, pq jo habia d´haber fet girar al meu grup allà i no , vàrem continuar per on la pedalada i gairabé deixo orfes a 21 famílies :) , ami em van sortir 98 km, l´any vinent vindré a fer la oficial, ja que dubto que enredi algú més del meu poble per tornar´hi.
L´enhorabona pels resultats, sou uns màquines!. L´alpcrosiano aquest jo tampoc el vaig conèixer, el vaig veure just quan entrava a l´estació de tren de Monistrol, era a aquella hora quan nosaltres arribavem.
PD: Ada que tens de premi? una estatuilla rollo oscar però amb la Moreneta? un assortit de mel i mató de per vida? un passi per tots els programes de tv3? explica explica!

Ada ha dit...

Noe, no llores tanto que la del Turó és mucho más dura que la Montserratina! a ver si hacemos un buen entreno este finde...
Marc, de premi un munt de felicitacions!! Però això és lo de menys, vem acabar molt satisfets i no m'estranya que no vulguin venir els teus companys l'any vinent perquè no vegis quines rampetes que hi havia al tros nou!!

MarionaBTT ha dit...

Cuantes vegades heu anat a Montserrat aquest any??? Segur que es pel pastís de formatge !!! Je je
Un cop més Ada FELICITATS!!!! I al Santi també enhorabona per fer aquests temps i velocitats, al final ja no us veurem ni passar!
Ada, ja has estrenat la SID?
Va vinga que això de l'ARTEC ja ho teniu nois!!! Porteu molt bon entreno i segur que ho aconseguiu!
Fins aviat!

Ada ha dit...

Mariona, acabo d'arribar de recollir la bici amb la Sid, sembla una altra!! demà a donar la volta encara que se'm faci de nit, però no pateixis que m'enduré la llum de la tauleta de nit!

totgas ha dit...

Felicitats Ada i Santi, esteu imparables. Tenia ganes de fer aquesta sortida, pero ultimament estic una mica gandul, ens veiem a la Artec, a veure si puc acabar.

Santi ha dit...

Hey miquel, quant de temps!!! Mes que imparables estem espantadets amb l'Artec per això procurem apretar lo que podem!! Ah això de a veure si puc acabar... així et poguessim seguir!!!