Collserolada by Grey

Aquest diumenge tocava ruta per Collserola però no una qualsevol si no la Collserolada by Grey. Així igual que fa un any, Nando havia muntat una ruta per Collserola i com que ja ens coneixem els seus gustos rodadors (corriols i mes corriols) no ens ho podiem perdre!!!

D’aquesta manera ens aixequem diumenge com és normal en l’època amb poques ganes de sortir del llit calentonet i més si ha estat mitja nit plovent.... Vem quedar a les 8:00 a Cerdanyola i eren 2/4 hi encara estàvem per casa.. total que quan estàvem al carrer ni escalfar, ni controlar pulsacions ... a ‘fondo’ que no arribem!!

Agafem el riu tot il·luminats per l’últim avanç de la tecnologia,unes llanternes del xino que riu-te de les Lupine jejeeje!! Contra pronòstic aconseguim arribar a Cerdanyola a l’hora , bé cinc minutets tard, i ens trobem al Grey, a nopuedo i al Sergi preparats per arrencar.

Sense més distraccions tirem cap amunt que a 2/4 em quedat amb mes troupe, la secció barcelonina. Allà en la ‘esplanada de leprosos’ ens trobem amb l’elit Galletera , Armand,Miguel Àngel, Pequeñin,Joan Blanch (The atypical endurero)… i comencem la ruta.

Al poc d’arrancar ja estem fent corriols i aquesta seria la tònica de la ruta, tot un luxe i tant de baixada com de pujada amb bons descobriments com una anomenada ‘la mas larga’ que arrenca mes amunt de la Font Groga i arriba fins als peus del Pi d’en Xandri.

Abans d’agafar “la mas larga” s’ajunta més gent al grup, la majoria nous galleteros que encara no coneixíem, Alobao, Mikele, Vector 4, Roge i el Rafa amb qui no coincidíem des de la Transcatalunya.

El corriol ben complert i mes amb un dia on trobàvem totes les pedres i arrels mullades, inclou un tram amb un ‘peaso’ arbre caigut al mig impressionant!!

Un altre perla del dia, que alguns es van perdre perquè feien tard, la vem fer desprès d’esmorzar a Sant Medir, d’allà cap amunt i a trobar l’entrada de la ‘Trialera de Pitufos’, aquesta ben coneguda per els autòctons de Collserola però inèdita per nosaltres.

M’ho passo teta baixant , te un parell de trams complicadets i mes mullat que ens fa prémer les dents de valent, la veritat es que per mi va ser una ruta bastant ‘oscurilla’ i lo pitjor de tot es que em va agradar jejeeje!!!

Ja a Can Coll, Joan Blanc ens ensenya lo que és una trialera de veritat i és clar es queda ell sol provant de baixar-la!

Lo dit tota la ruta molt divertida i sense equivocacions de camí, bé sense equivocacions si segueixes al guia... Ja per la zona de Cerdanyola comencem una pujada aparentment sense trencalls i un per l’altre comencem a apretar, total que acabem M.A,nopuedo i jo a la N-152 trucant per saber on era el grup, si es que no tenim remei.... Així que ens toca fer un tros de carretera fins on trobem tothom pacientment esperant-nos!

D’aquí ja uns quants corriols mes i arribada a Cerdanyola amb cara de satisfacció, llàstima que a nosaltres encara ens faltava tornar a Sbd. per l’avorrit camí del riu tot escoltant el grinyolar de les bicis gràcies al fangueig i als bassals de la ruta.

Ja a Sabadell directes a un rentat de cotxes a alleugerir de manera econòmica la bici .