Cursa per parelles a Llagostera

Després de deixar-nos els genolls ahir a la nit ballant i botant al concert de Asian Dub Foundation, que tot s'ha de dir, va estar esplèndit, aquest matí ens hem llevat, prou que ens ha costat, per anar a una carrera per parelles a Llagostera!

Sí, sí és que ens va la marxa, no en tenim prou de queixar-nos que el campionat de la Selva comença molt aviat, ui quin fred que farà, estarem de ressaca de Nadal, que lluny són les carreres.... i va i anem a començar la temporada abans d'hora a Llagostera. I és clar, amb la son, les presses i tot plegat ens hem deixat la càmara a casa o sigui que serà la primera crònica d'aquest blog sense fotos, oooohhh!

I la càmara no és lo únic que ens hem deixat, també m'he oblidat d'agafar els calés per les inscripcions o sigui que ja ens veus per Llagostera buscant un caixer, d'alguna manera s'ha d'escalfar, no?

Tot s'assembla a la Selva, els marges gelats al costat de la carretera, cares conegudes de principis d'any, això sí, sense cues per fer les inscripcions. Ens trobem la Isabel i el Juan de Terrassa, el Charlie amb l'Epic, llàstima no veurem la bici nova de la Carol, i també l'Ebis i la Sílvia! La fem petar una estona i a pedalar!

Sortim a tope, sento al Santi que em diu:

- Tu tira a la sortida que ja t'atraperé!

- A sus ordenes!

Doncs a esquivar ciclistes, evitar frenades i tot allò que passa quan hi ha en joc cava i embotits, si és que mira que arribem a ser primitius! Tot i això sabem que no tenim res a fer, hi ha la Mariona Càtedra i la Miranda Agustí (que és molt joveneta però no vegis com tira), però bueno, tot s'ha de provar...

S'acaba el tram neutralitzat i cadascú va trobant el seu lloc, el Santi ja va per davant i em fa anar al 100% per intentar seguir-lo, vaya que em porta de cul. Rarament en una curva passem a la Mariona, sembla que està esperant a la seva parella, continuem i atrapem a la Miranda i companyia, anem fent pujant i baixant per una riera, torna a apareixer la Mariona sola i amb ella la 1a pujada del circuit, tira la Miranda que no sembla que vagi massa còmoda, darrera la controlen la Mariona i el Santi i jo a uns metres esbufagant... sembla que som dalt i la Mariona torna afluixar esperant a la parella que no apareix, en una rampa la Miranda té problemes tècnics i para, així que per um moment ens situem com a primera parella mixta, tot un luxe que sabem que no durarà gaire. Al final de la baixada ens atrapa la Miranda i just ens acaba de passar comença la segona pujada, més ben dit un corriol de pujada, el vaig fent més o menys bé però tinc algun problema amb les bambes noves, al peu dret em nota la cala més endavant del què la duia fins ara i se'm adormen els dits... els vaig movent... en una rampa vull posar plat petit perquè intentant seguir el Santi m'hi estic deixant la pell però em surt la cadena, paro a posar-la a lloc i em passa la Mariona que ja ha recuperat la parella, ciao, ciao... ja no els tornarem a veure fins l'arribada. La Miranda també ens agafa distància i ara amb menys pressió anem fent tirant de valent però amb menys nervis. El circuit té de tot ara toca un tram més pistero, baixada, falsos plans, alguna pujadeta, urbanització... i com no un tallafoc punyetero, puja i baixa ben complicadet amb l'ajuda de la sorra humida que tan et fa la punyeta fen-te relliscar com t'enganxa de mala manera.

Per fi trobem l'última pujada, aquesta la faig més de gust, no té pendents molt forts ni trams tècnics, li agafes el ritme i amunt. Per sorpresa passem a la Miranda & company.. a dalt ens ofereixen aigua i troços de taronja, amb feines agafo taronja, no ho he fet mai això de menjar en marxa i és perillós, sobretot si t'ho donen just començar la baixada. Hem d'aprofitar que anem segons i el Santi encara li fot més canya, això sí, es va girant i m'anima, sort! Tot lo bo s'acaba i comencem un tram de pista i corriol per tonar a Llagostera, desfem el camí que hem fet al principi, camins en mig de prats amb falsos plans que em deixen els quàdriceps baldats, quan ens pensem que ja hi som apareixen d'un corriol de la dreta una parella mixta que no havíem vist durant tota la cursa i una altra parella amb qui havíem concidit força estona però que ara venien darrera, els hi diem que s'han confós de camí, però ells estan convençuts que ens hem confós nosaltres... la veritat és que aquest tros era una mica enredat com que concidien marques de l'anada amb les de la tornada... total que ja volent arribar i ara amb nervis de nou perquè ha aparegut una parella mixta del no res ens putegen fent-nos passar per un rierol que voreja Llagostera, el noi que hi ha a l'entrada ens diu:

- Ara us mullareu

Agafem el corriol i sento "xof", el Santi que ha relliscat cap a l'aigua, vaja que ara em segueix corrent al costat de la bici estil ciclocross, per sortir d'aquell indret ens han de donar un cop de mà perquè s'ha de fer escalada i tot. Uf estic petadíssima i no hi ha manera que m'entrin els pedals amb tota la sorra, als pocs metres ens passa la parella fantasma lleugerament enfadats dient-me que ens hem confós nosaltres, deixeu-me que ho posi en dubte...

Al arribar vaig a comentar la jugada amb ells, primer ella s'ho pren força a la valenta i ens diu que durant tota la cursa tothom els hi anava dient que eren la segona parella mixta darrera la Mariona, com s'entén??? Tan és, treiem ferro al assumpte i ataquem la botifarra, feia temps que no em menjava una buti tan de gust! El balanç és bo, 38 kms en 2:26h, al final hem fet 30 de la general, no està mal i oficialment 3a parella mixat, estupendo! Ah, i el més important de tot: li he pogut fotre un pal al Ebis, jejeje, mireu que és bona persona!