dilluns, 2 de març de 2009

Sant Mordor Sacalm. Gran Premi de la Selva

Ja el tenim aquí , el diumenge de Mordor!! Així que com és tradició ben d’hora enfilem autopista amunt, sortim i agafem el fantàstic port que ens porta directes a la comarca...
Un cop a lloc els nervis es respiren en l’ambient, els comentaris tipics que s’escolten són:
- Ja saps on t’has ficat?
- Avui ha patir i a vigilar de no pendre mal ...
- Me’n vull anar,mama por!!!!





Bé ens inscrivim, saludem als masoques que han vingut i quan decidim anar a escalfar, en Permanyer ja crida a la gent que es col·loqui per sortir (deu tenir por que marxin..), ah entre els presents coneixem al Nava que fins ara només el coneixíem via-crònica, un plaer!
A diferencia de les altres curses la sortida es bastant ordenada, som poquets... així que sortim, uns com un coet com l’Ada i d’altres com jo com poden... als primers metres la primera sorpresa, arribem a una corba i escolto:
- Vinga Ada!! Molt bé!!

Caram quin luxe amb claca i tot, era la Nuria i el Miki que avui es permetien el luxe de fer d’espectadors, quina enveja!!
En res ja estem fent el primer tros de caminar, aquest és breu però ja és un avis del que vindrà... el superem, tornem a pujar a la bici i anem intercalant forta pendent amb uns complicats corriols també de pujada és clar!
Jo en aquets primers quilometres ja començo a fer coses estranyes, primer miro el pulsòmetre per veure com de petat he sortit i res que el tema no marca... comprovo la cinta al pit ,no la trobo i jo que ja m’emprenyo lo que faltava perdre la cinta! Uns metres més endavant m' adonaria que portava la cinta agafant les pulsacions del melic, quina tela!!!
Bé segueixo intentant recuperar terreny als meus companys, visualment encara veig l’Ada, una miqueta endavant el Ruben i una mica més el Power, agafem un primer corriol de baixada, aquest ciclabe i a la primera de canvi em surt volant la manxa, tot un clàssic ultimament, paro la recullo i continuo, al final del corriol miro com la porto i res que ja no la porto.... apa a manxa per carrera!! Està vist que avui serà un gran dia.

Atrapo a l’Ada que va molt bé i al Ruben, entro en un corriol de pujada complicadet amb arrels i poc camí per on circular i quina la meva sorpresa que em trobo el Power uns quants metres per sota el camí!!!! L’hi pregunto què l’hi ha passat i si està bé i em diu que ha baixat rodolant fins a baix amb bici inclosa, Mordor comença a ensenyar les seves armes.... el pobre quan he passat encara estava marejat de les tombarelles...

Segueixo endavant, de moment aquets primers quilòmetres són durets però com a mínim es fan majoritàriament al damunt de la bici... però ja durava massa i abandonem una estupenda pujada de pista de pendent respectable per un corriol vertical on hem de fer mans i mànigues per amb una ma agafar-te per pujar i amb l’altre carretejar la bici, ara si això es Sant Hilari!!

Durant una estona la tònica seria aquesta, corriol impracticable amb la bici, és a dir pateio, sorties i el ‘descans’ era la pista de pujada que cada vegada fotia més pendent...
Després d’una caminadeta arribem al trencall amb la curta, aquí m’animo ja que encara estic prou sencer i l’any passat aquí ja estava fart de caminar... i això que com a molt portem 12-13 quilòmetres..
D’aquí descansem una miqueta de pujada per agafar uns corriols de baixada, perdó uns barrancs de baixada, així que l’alegria dura poc ja que aquí lo complicat es arribar sencer i amb la bici fins a baix.
En els trams que puc rodar m’agafa la paranoia que vaig perdent aire de la roda de darrera, i jo sense manxa, però vaig tirant milles. Ara si que ja Sant Hilari està ensenyant totes les cartes, corriols hiper-mega-tecnics, algun barranc que altre per baixar o tram de muntanya per escalar i els trams amples i fàcils majoritàriament de pujada, no fos cas que descanséssim!!
Aixó si durant la marxa hi ha bastants avituallaments i aquí no es perdonen com a mínim parar un moment, un plàtan, beure, ironitzar amb lo ve que ens ho passem i a continuar!

Ja cap al quilòmetre 30 passo un avituallament i aquí el camí es una pista que s’enfila cap amunt però amb l’alegria que es pot rodar o això em creia...

Faig uns 500mt i roda totalment pels terres, casum l’olla no era paranoia, no tinc la manxa, decideixo anar tirant caminant i quan m’atrapi el de darrera ja inflaré... El de darrera que tarda en aparèixer,quan ve li demano amb tota l’esperança i il·lusió la manxa i em diu que no porta res, serà possible! Merda, segueixo pujant i quan arribo a dalt comença una trialera de baixada, penso que com que igualment em tocaria caminar vaig tirant.... A mitja trialera escolto veus, collonut, paro tot il·lusionat i quan em giro son tres que fan la marató corrent, merda!!! Continuo baixant i 100mt a l’esquerra torno a veure l’avituallament anterior, un senyor bucle, miro i veig al Ruben parat allà, aquesta es la meva!! Torno a l’avituallament, m’asseguro de recordar als del avituallament que el bucle ja l’he fet per si de cas... inflo i surto corrent a reprendre el camí. Gràcies Ruben!!! Amb la broma he perdut un munt d’estona i lo pitjor és que per un tram que podia rodar, l’he fet a peu!!!!!

Com no tant patejar i l’apretada per recuperar passa factura i tinc els primers ‘calambres’, ara si que serà dur però estranyament encara estic animat i em vaig motivant amb tot lo que puc com per exemple amb el fet de creuar-me amb la gent que la fa corrent , això vol dir que no vaig tant malament de temps (deu ser de les poques proves on la gent que la fa corrent tarda menys que els que anem en bici!!). Ara els corriols de baixada els aprofito una miqueta més i faig més trams al damunt de la bici, a poc a poc vaig recuperant metres.
Arribo a l’últim avituallament on atrapo al d’abans que no portava manxa... faig broma amb els de l’avituallament i san tornem-hi !! Era important agafar aire en aquesta parada ja que només sortir una muntanyeta estupenda per pujar caminant.... això si un cop superada agafàvem un corriol super-canyero i llarg que anecdòticament el feia tot muntat, bé tot no ja que a mitja baixada et trobes un tallat de mes de metre mig!! El qual encara no sé com el vaig baixar sense matar-me ja que no sabia com fer-ho i vaig saltar amb la bici agafada, la propera vegada la llenço avall i jo darrera!!
Aquest tram com que l’he fet muntat he atrapat a un parell mes oeeeeeeee, acaba la mega-trialera i agafo una pista bona , deu ser ja el quilòmetre 36 +- .

Vaig concentrat en cada pedalada ja que les rampes em van saltant de cama en cama,amb tot em comença a pujar la mosca al nas fa estona que no veig cap senyal... arribo a una cruïlla i res de res. Així que la cosa està bastant clara marxa enrere que m’he colat..... Torno a apretar emprenyat per la cagada i al quilometre i mig +- trobo el cami correcte, per cert perfectament marcat, ja em val!!

Continuo i en poc veig els primers efectes del ‘paseio’ , els tres últims que havia passat feia estona ara els tenia davant!!!! No seria la única cosa... arribo a una pujada duríssima de platillo on veig els de davant a peu, jo intento pedalar tot lo que puc i a mitja pujada desisteixo, poso el peu a terra i el bessó se’m puja ben amunt ahhhh quin mal!!!, no puc ni caminar, així que poso cara de circumstàncies,m’arrepenjo a la bici i espero que es relaxi, per sort en un moment puc continuar caminant cap amunt. Un cop dalt rodo suau una mica i torno apretar a mort que estic ressentit per les cagades, encara fins l’arribada faríem uns quants trams tècnics potents i decideixo arriscar en aquets i baixar muntat tot lo que pugui . Em surt bé la jugada i recupero les posicions perdudes i lo millor és que no m’estampo baixant jejeje!! Per cert l’ultima serie de corriols fins l’arribada és ben divertida.
Ja a l’arribada em trobo el Power i el Totgas de carrer, malo malo, i sí el Power s’havia quedat fotut amb la caiguda i en TotGas volia provar si tenia el genoll recuperat i és clar amb els pateios.....





Monto guardia amb el Power esperant el Ruben i l’Ada i en un moment veiem aparèixer el Ruben trialera avall oeeeee, el cridem, comencem a comentar la jugada i veiem aparèixer l’Ada, aquest parell han tornat a arribar enganxats!!!
Quina alegria veure arribar l’Ada ha aconseguit l’objectiu d’arribar la primera per assegurar-se la segona plaça de la general!! Un gran dia!!!








Conclusions del dia:

- He patit com un porc però ha diferencia de l’any passat m’he divertit!!! (això em preocupa...)
- Hem rebaixat el temps de l’any passat en dues hores!!!!
- S’acabat el campionat i hem tingut sensacions molt bones vers l’any passat, ara ja tenim dades per comparar!!
- S’ha de muntar una bona ruta per tenir una bona excusa per sortir amb la bona gent que et trobes per la Selva

A destacar l’organització que a l’arribar els supervivents ens obsequiàvem amb un plat de paella i una botifarra i a més aquest any hem arribat a temps de veure els podis i l’Ada de participar-hi!!!!!!




Classificacions

9 comentaris:

b·i·a ha dit...

Ep! Enhorabona, company(e)s!!!
;-)

Nava ha dit...

Tan a l´Ada com a tu, us felicito per acabar la curse, per aconseguir el objectius y saber patir amb sentiment, si señor, realment, aquesta carrera es te que tenir ganes de ferla, i per lo que veig vosaltres que en feu moltes, ja en porteu unes cuantas vegades, enhorabona, i encantat de conèixer-vos en persona, un plaer, fins que ens tornem a veure i a seguir pedalant .... o caminat mai se sap, je,je.

Noe ha dit...

Ves como la segunda duele menos! jajaja, Mordor una vez se sufre, pierde la ferocidad.
Aunque ya he felicitado, vuelvo a repetir: Enhorabuena a los dos y muy especilmente a Ada por la evolucion encima de la bici.
POr cierto, habeis sabido algo de los 100kms de les Guilleries? Ha dicho Permanyer a Jaume que este año volveria hacerla el dia 26 de abril, pero me gustaria mas detalles.

MarionaBTT ha dit...

Ei Ada! Ja t'he felicitat al foro però et torno a felicitar, St. Mordor s'ho mereix! Ara, en comptes de copes haurien de regalar...manxes, per exemple, ja que en Santi les va perdent a totes les curses...je je je Santi, t'ha passat de tot, és que...
Fins aviat!

Ada ha dit...

Santi! Acabo de veure les classificacions i vas fer 5:39! Punxant, esperant una manxa i perden-te, si no t'arriba a passar res em treus 1hora! Felicitats campió!

juan manuel ha dit...

Enhorabuena a los dos por el buen campeonato que habeis realizado ,en espcial a ti ada por haber terminado segunda en la general.Santi despues de lo que te a pasado,ja puedes estar contento .Juan e Isa

Paco F.R ha dit...

Enhorabona nois,
esteu fets uns cracs....!!!

Clara ha dit...

Menuda maquina estes feta, Ada!
De moment no hi ha qui et pari i veig que li has agafant gust a pujar al podium, ja ja Felicitats PD: Per cert, ens veurem a Banyoles?

Oscarjet ha dit...

Segueix l´expedicio pel blog!! genial aquesta cronica, millorant el 2008.
A mi tb em pasa que quan no tinc manxa m´emparanoio que per aire la roda...heheh