Pedalant del 2009 al 2010

Pedalant a trenc d'alba, perquè després diguin que no és bonic això del mountain bike...

Com no podia ser d’una altra manera hem acomiadat el 2009 i inaugurat el 2010 menjant molt i pedalant tot el què hem pogut.

Així que per tirar avall tot els fastuosos menús de Nadal i Sant Esteve el 27 vem anar a pedalar amb el Ru i el Francesc. El Ru ens va fer d’amfitrió i ens va fer degustar les rampes més potents de la cara de muntanya de la Serra de Marina, per nosaltres totalment desconeguda fins el moment. Aquesta ruta la podem batejar com la "encerrona Ru": 1400 de desnivell en poc més de 35 kms! I és clar, aquesta és la cara que se'm va posar:

Tot i la pluja caiguda els dies anteriors el sauló l’havia absorbit prou bé, així que vem trobar algunes zones de fang però bàsicament només sortint de la Llagosta.

Frescos com una rosa abans d'enrampar-nos! Al mirador de St.Cebrià de Cabanyes


El dipòsit per la cara B


La segona pujada del dia, cap a la Font dels Caçadors i baixant per St. Pere de Reixach


El Ru i jo arribant a les antenes, els picats dels dia ja eren dalt fent-nos fotos..

N'hi ha que això de les festes nadalenques els afecta més del compte...

Perquè no ens avorríssim en Ru també hi va posar una bona dosi de corriols, aquest de pujada:


Al mirador del poblat ibèric de Puig Castellar

El 29, per no repetir-nos, vem canviar les bicis per les bambes i vem anar a passejar pel Montcau, volíem anar fins a la Mola però el vent ens va portar la pluja, així que a l'alçada de la Cova del Drac vem fer mitja volta, un altre dia serà!

Airejats al Montcau, qui ho havia de dir que ens plouria?

I com ja comença a ser tota una tradició per nosaltres el dia 30 vem agafar 4 trastos i les bicis per anar a buscar on passar el Cap d’Any i a Horta de Sant Joan ens hi van voler. Un cop instal·lats a la fonda, vem anar a dinar a la tradicional Fonda Alcalà de Calaceit, ja Terol, per fer-lo baixar vem passejar per l’ermita de Sant Pol i al vespre vem descobrir on fan les millor pizzes de la Terra Alta, a la Pizzeria d’Horta, mmmm que bones!

Benvinguts a Calaceit, jejeje

El petit campanar de l'ermita de Sant Pol

L'ajuntament d'Horta, que ben plantat!

Horta de St. Joan sempre va lligada a les Roques de Benet

Quina posta de sol, la lluna es deixa veure ben aviat

Així que després d’una jornada de turisme gastronòmic, en tocava una de turisme betetero així que armats amb el GPS ens vem disposar a fer una ruta de la Volta als Ports que el Santi havia trobat per internet. Quina meravella de ruta, vem gaudir-la d’allò més i ens va sorprendre moltíssim la bellesa dels paisatges i la tranquil·litat de l’indret, lo curiós va ser que en el transcurs dels 93 kms de la ruta no ens vam creuar ni amb cap ciclista i fins hi tot amb cap excursionista, m’ho haguessin dit i no m’ho hagués cregut... potser va ser pel fet de ser 31 de desembre... no ho sé pas la qüestió és que a mesura que anàvem avançant anàvem descobrint paratges encantadors dels Ports de Tortosa i Beseit.

La ruta té dues parts clarament diferenciades, la primera molt més dura i encisadora, aproximadament cap al km 12 comença una pujada per pista pedregosa i sinuosa que ens fa guanyar alçada i ens condueix al Coll de les Saleres on agafem el GR que porta al Refugi de les Clotes i més endavant al Coll de Carabasses (crec) on de cop podem admirar el Delta de l’Ebre. Seguim empenyent la bici fins al Coll del Caubet on retrobem la pista i on comença la segona part de la ruta molt més rodadora.

Ho haveu vist! Venim d'allà!

Arribant a Coll de Carabasses, sorpresa....

Les muntanyes deixen pas al Delta de l'Ebre

Seguim arrossegant la bici però aquest cop el paisatge s'ho val, oi Santi?

El Mont-Caro darrera i algunes clapes de neu

Parada i fonda a Beseit

Aguantant l'ajuntament d'Arnes

Teníem por que se’ns fes de nit, així que no vem parar tant com de costum, tot i que no ens vem estar de fer un bon entrepà a Beseit, i finalment vem tardar 8:30 hores, de les quals 1:45h vem estar fent el GR de les Clotes, gairebé tot a peu.

Arribant a Horta amb la peculiar muntanya de Sta. Bàrbara de guardiana

Molt satisfets vem encarar la nit de Cap d’Any que va ser molt ventilada, sort que a la fonda s’hi estava prou bé.

Bon any a tothom!!!

El dia 1 vem deixar reposar les bicis, no fos cas que comencessin l’any estressades i vem fer visites a peu, lo Parot, el Convent de Sant Salvador, amb la seva cova, el Toll del Vidre, un dinar esplèndid al restaurant el Petit Cabirol d’Arnes i una caminada sota quatre gotes pels Estrets. Per rematar el dia una visita més que obligada a la xocolateria Arlequin d’Horta de Sant Joan, com ens va agradar i que acollidor que és el lloc, amb aquella olor de xocolata, cafès, creps... mmmmm

Lo Parot, una bimil.lenària olivera monumental! Que gran que ets!

Escalinata del convent de St. Salvador, al peu de la muntanya de Sta. Bàrbara

El Toll del Vidre, llàstima que no fos estiu!

A les parets de roca escarpada dels Estrets vem aconseguir veure cabres salvatges!

El dia 2 per acomiadar-nos fins la propera de la Terra Alta, vem anar a fer una altra ruta acompanyats pel vent, aquest cop una ruta que els bombers de la zona havien penjat a internet i com es nota lo forts que arriben a estar, perquè després d’enfilar-nos a les Roques de Benet, agafem un corriol, on per cert vaig trobar dos rovellons, que va a espetegar a unes rampes de por que ens enfilen fins un pla amb unes runes, allà agafem un camí molt tècnic de baixada, passem pel costat de la Font del Franxo i fins la Franqueta on ens enfilem una mica més per anar a agafar un altre sender molt guapo però amb algun tram força tècnic. Altre cop anem a parar a prop de la Franqueta i agafem el PR que ens porta a travessar de dalt a baix els Estrets, una passada!

Una de les Roques de Benet per darrera, esteu rodejades!

Corriols sí, sí!!

Quina manera de treure la llengua per arribar aquí dalt!

Entrant als Estrets

Arribem tard a la fonda i hem de recollir de pressa i corrent que la mestressa ens fa mala cara, i és que entre una punxada, els bolets, la cara de bocabadats, els corriols tècnics i tots els ets i uts hem estat més del què pensàvem i només amb una barreta a la panxa. Per solucionar-ho anem a carregar energies a la nostra pizzeria preferida!