dijous, 18 de març de 2010

Cap de setmana LudicoGastronomicBetetero!!


Aquest cap de setmana ha estat perfecte, no en tinc cap dubte, ha tingut tots els ingredients: moments inoblidables, rutes noves i gent nova, que més es pot demanar?

El tema començava ja divendres, per nadal sembla que em vaig portar mooolt bé i em van regalar un sopar però no un sopar qualsevol si no al Celler de Can Roca a Girona!!! Però com que està clar que sense bici no ens podíem quedar vem agafar la Petitona amb les bicis amb la idea de dormir a Girona i a l’endemà fer el carrilet fins a Olot i tornar. Del sopar no em recrearé amb els detalls, només dir que va ser tota una experiència provant combinacions de menjar inverosímils i maridatges amb uns vins excepcionals que difícilment repetirem.


Amb tot ens vem anar a dormir prou tard i dissabte al matí entre una cosa i un altre començàvem a pedalar a quarts d’onze i això que teníem per davant un mínim de 110 quilometres!!!
No les teníem totes de fins on arribaríem ja que amb la gran nevada el risc de que estigués impracticable era ben alt!

Lo primer buscar el carrilet, jo portava el gps però per sorpresa meva no els tracks però anar per el món amb l’Ada es tot una assegurança , no se com però ella s’enrecordava on era!!

Els primers quilòmetres tot bastant bé i tranquil només trobàvem gent arreglant el camí, fantàstic! Així que amb una lleugera pujada constant anàvem fem fins arribar a Amer on la cosa començava ha estar bastant perjudicada, el tou de neu que dies enrere hi havia s’havia desfet en gran part formant unes pasterades de fang considerables!!

D’aquesta manera el nostre avançar es va tornar mes penós i més brut jeje!! Però tot sigui dit en alguns trams on la neu aguantava ens brindava uns paisatges que semblava que rodàvem per la Vall d’Aran . Lo millor son unes fotos per veure un carrilet inèdit i menys explicació:




Això si, si una cosa he après d’aquesta ruta és a no subestimar-la, jo la veia com un joc de nens, una cosa fàcil sense desnivell i caram millor no us dic el que em va costar arribar a Olot.....
En fi, a les 14:00 desprès de 3:30 arribàvem a Olot famèlics i ben arrebossadets de fang, nosaltres i les bicis que grinyolaven per tot arreu!! Per sort ràpid vem trobar una terrasseta on fer uns entrepans per tornar a ser persones i on ja dinats vem viure un altre moment d’aquells especials, dels que recordes.


Quan ja recollíem per marxar apareix un senyor gran i al veure com anàvem de fang comença a fer broma, l’home molt trempat, amb una vitalitat tremenda i això que em diu que te 85 anys!! Seguim fent bromes i l’home que tenia ganes de xerrar m’explica mitja vida i mira per on que resultava ben distreta! Resulta que l’home de jove havia estat torero i li deien ‘el Nardo’, fins i tot ens va explicar com va conèixer la seva dona. Era envejable veure la vitalitat i l’energia que desprenia l’home però tot i això l’home, en Nardo, ens deia:
- Tinc de tot, em trobo fantàstic de salut, la gent m’estima allà on vaig però ja estic cansat de viure.
La veritat es que sobtaven les seves paraules però veient-lo tant jovial costa de creure. En fi al vespre a l’arribar el vem buscar per Internet i l’home havia protagonitzat un reportatge per la 2 (a Gran angular) i havia escrit un llibre!!!! Ah també li havien dedicat un Pasodoble!!!, tot un personatge!!!!!

Bé continuem la ruta, la tornada ara és molt més agraïda, ja no tenim falsos plans si no més aviat baixada però el camí amb les hores de sol ja es una autèntica marranada per tot arreu així que durant el recorregut ens veiem obligats a parar diverses vegades a netejar la transmissió ja que la cadena va ben boja!!!! Unes fotos:



Arribem a Girona cap a quarts de set, dutxem les bicis, recollim i abans d’eixir de la ciutat atraquem un forn i provem un altre delicadesa de la zona: La coca de Greixons, ummm ben bona!!! Amb això tancàvem l’estada per terres gironines.

Diumenge: doncs tocava seguir arrodonint el cap de setmana i per això teníem una bona proposta: L’Heri i el Ru havien muntat una ruta per la nostra zona per una colla d’amics del Vici-Bici . Així que el plan era perfecte, ens treien a passejar, coneixíem camins nous i lo millor per arrodonir el cap de setmana, gent nova! D’aquesta manera a les nou ens presentaven a Castellar on ens reuníem una dotzena de bikers amb ganes de ruta i la vem tindre!


L’Heri ens va anar fent de guia, el Ru finalment va anar a fer una Brevet, primer ens va portar cap a Caldes de Montbui on vem fer una mica de turisme, desprès per tot de camins desconeguts per mi vem anar cap a Sant Feliu i d’allà a fer la pujada cap a Santa Maria del Grau. Fins aquell moment anàvem ben tranquilets i fent parades per reagrupar però aquí venia una pujada ben llarga i ens vem emocionar.... Francesc i jo fotent-nos pals cap amunt i l’Ada darrera seguint-nos i anar pujant, pujant.... amb unes rampes considerables fins on semblava que ja ho teníem. Allà parem i ens posem a descansar, van passant els minuts i no arriba ningú i nosaltres lluny de pensar un altre cosa dient: si que tarden... Amb tot que la cosa era exagerada i comencem a pensar si ens hem colat, miro el Gps, a bona hora... i si efectivament aquesta no era la pujada!!!!



Desfem el camí en la zona de les rampes mes fortes i en una cruïlla agafem un altre pujada.. en fi que arribem ben tovets a Santa Maria del Grau on allà si que feia estona que ens esperaven!!!



Superat el tema continuem ruta, passem per Coll Moner, arribem a Can Cadafalch i a mes d’agafar la pista i baixar com fa la majoria, un grupet d’il·luminats decidim anar a fer la trialera que porta fins a baix. El primer tram prou bé, algun arbre però poca cosa però la part final ens trobem un parell de llocs amb arbres caiguts per tot arreu on tenim que fer mans i mànigues per passar, unes imatges:



Dels trams que es podien fer només destacar que el Francesc es va fer un tram de trialera ben pelut que jo encara no m’he atrevit.... que cabr*!!!

Amb tant obrir-nos camí finalment arribem a Castellar a les 16:00 de la tarda, la resta del grup havia reservat per dinar a Can Petasques, nosaltres volíem fer-ho a casa però donada l’hora ens vem quedar i ens vem fotre un altre banquet! Quin cap de setmana!!!!

10 comentaris:

Oscarjet ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Oscarjet ha dit...

Hola! quina cronica mes bona! donen ganes de agafar el carrilet ara!!!
Us ho monteu DAGUTEN!!!!
No paseu fred a la Petitona ???
Saluts desde Gavà!

quim ha dit...

Bones
He anat seguint el teu blog darrerament. Bones cróniques. El cas és que jo sóc de bici de carretera, però aquest estiu vinent amb uns amics anem a fer l'Eiger Bike. L'any passat vaig estar de vacances per allà i n'he quedat enamorat, per tant aquest any el repte és fer la volta llarga. He vist que l'has feta ( felicitats!!!) i m'agradaria algun consell. Sobretot el tema de les baixades. Jo sóc molt i molt dolent ( prudent) baixant i quan veig un tram una mica complicat, doncs peu a terra. A l'Eiger Bike que tal són les baixades?? Les pujades ja vai veure com són, vai fer la primera amb bici carretera, i... brutal!! Per tant ja sé què m'espera pujant. El dubte són les baixades que com t'he dit em fan molt de respecte. Merci i si vols el meu correu és quimllado@hotmail.com
Kuidat i Salut
Quim

JORDI ROMERO ha dit...

Osti Santi! Visc al costat de Can Roca!!! jejeje Quina casualitat! i varem fer part de la mateixa ruta... I no ens varem trobar!!! Un altre cop que pujeu, aviseu! Prometo super-ruta per Girona, dutxa, menjar calent i llit si voleu! He dit.

Salut!

jordiromero.blogspot.com

Santi ha dit...

Oscar aquest cop vem fer trampa i n'hem dormir en un hotel però si no un nordic ben tapadets i endavant!
Jordi, dissabte just sortir l'Ada es va enrecordar, ondia el Jordi es de Girona! Llàstima que durant la setmana no hi vem caure... ja vaig veure al teu blog que quasi ens creuem, llàstima!! Gracies per l'oferiment!!!

Noe ha dit...

Jejje, Santi, tu no has preguntado al Nardo si estaba a favor de la ley anti-taurina? juassss, seguro que te contaria la otra mitad de su vida en la charla, jajaja. Que bueno. Me gusta esa gente que apesar de gran, éstá llena de vitalidad.

Saludossss parella!

Nava ha dit...

Saludos, veo que habéis probado el carril dels collons, ha que parece que ho hace nada y collons una vez que comienzas a subir no paras hasta olot eh?? la verdad os lo montáis de miedo, una propuesta, probar un día desde Castell d´Aro hasta Olot y volver os saldrán unos 190 km, el año pasado lo hice estirando después hasta 200 y me tuvieron que desenganchar de la btt por que estaba soldado a ella, la hostia pero eso si en compañía por que si no aburre un montón, pareja, força btt, un saludo.

Oscarjet ha dit...

MOLTES FELICITAT ADA!!!! BENVINGUDA AL CLUB DELS 30 ! SOM ELS MILLORS!! HEHEHE
SALUT I KMS!

jordi ha dit...

Felicitats!! espero que portis millor que jo el tema de l'edat jajaja! disfruta'ls!

Clara ha dit...

Però vosaltres no pareu mai,
Ahir volia fer la replica al vostre blog, però vaig pensar, que millor que fer-ho al dia del aniversari de l’Ada ..
J aja m’alegro molt que hagis gaudit del sopar, de la companyia i de rodar i rodar, a mes coneixen llegendes i personatges famosos..Gracies per vindre a corro sou genials