dijous, 8 d’abril de 2010

Volcat 2010: 2ª Etapa Guissona - Ager


Anem a per la segona etapa, aquesta ens tenia que dur de Guissona fins a Ager en uns teòrics 84 quilòmetres. D’aquesta manera ens plantem a la sortida amb les cames fent-nos memòria de l’etapa d’ahir i conscients que tenim un dia difícil i llarg per endavant, el Mariano coneixedor de la zona ens havia fet una explicació detallada de la qual extrèiem que tota la dificultat de la ruta la trobaríem de mitja ruta al final...


Es dóna la sortida i anem per una pista ràpida i rodadora que sembla ser que no deixarem en molts quilòmetres.... tinc clar que si no vull morir en les pujades del final, ara toca reservar. Així que surto ràpid però sense deixar-me la vida, encara que amb el mal de cames inicial tampoc podia córrer més.... tot i no pensar-ho així als pocs quilòmetres veig que segueixo rodant al costat de l’Ada, sembla que ella també reserva! D’aquesta manera tot xerrant anem acumulant quilòmetres i jo cada vegada m’ho passo millor, llàstima que la cursa no fos per parelles!!! En serio, és un plaer, coincidim estupendament amb el ritme i les forces !!!!
A més per acabar de fer-ho mes distret, en tota aquesta zona pistera anem coincidint amb OskarRaju i els seus companys del nord i això es diversió assegurada! Les cames a poc a poc van agafant to i es porten millor, al contrari que les meves lumbars que sembla que no porten gaire bé això de rodar tanta estona i em fan bastant mal.

Amb tot arribem a l’avituallament del quilòmetre 40, el famós punt d’inflexió ja que fins aquí tot just em fet 500 mts positius i per davant ens queda tota la pujada, mes de 1700 mts + .

Així que s’acabat la bona vida i el reservar, ara tot cap amunt però primer ens toca travessar un tram de riu que ens deixa amb els peus ben glaçats. Ara si, comencem a pujar, primer per un port d’asfalt que s’enganxa però encara, encara. Umm ara que he fet servir la paraula enganxar, m’he enrecordat que mes o menys des del quilòmetre 30 portem un paio enganxat, una autèntica lapa, el paio va a roda de nosaltres, cap problema si almenys ens dones conversa o col·laborés però res ben callat i llançant-nos l’alè al clatell!!!
En fi, desprès de l’incís, deixem la carretera per continuar la pujada per pista, molt millor, puja igual i mes pedregós però no es asfalt! Al principi de la pista ens trobem el Ton dels Metalbikers, comentem la jugada i continuem la llarga pujada, entre el tram d’asfalt i la pista uns 12 quilòmetres, aquí agraïm haver reservat a l’inici, pugem a bon ritme i anem recuperant posicions fins coronar, sempre acompanyats per el tercer element es clar. Un cop amunt, baixada per pista pedregosa, parada al avituallament de Sta Maria de Maià i sortim de nou amb pujada suau . Acabant la pujada divisem un altre avituallament líquid amb una estelada guarnint-lo, el qual l’Ada per alegria de les noies del control el passa al crit de: Visca Catalunya!!!

Passat aquest punt canvi radical de terreny, primer una mica de pista de baixada on
agafem un trencall i comença un corriol amb uns trams tècnics molt simpàtics, un amb molta pendent i pedra que m’obliga a tirar-me enrere i prémer les dents, desprès un tram amb unes corbes molt tancades a dreta i esquerra successivament que obliguen a fer filigranes per negociar-les, sensacional m’ho passo com un nen i en l’ultima pendent que ja em deixa als peus del pantà de Camarasa veig al sogres animant, amb la càmera a punt, em pregunten per l’Ada i els hi dic que ja arriba i m’avisen que ara bé un tram a peu.



Collons jo pensava que exageraven però no, primer un pas per el costat d’un pont en el qual el camí s’ha desmuntat literalment i desprès un cop passem per el mig d’un càmping, molt divertit per cert amb tothom animant, un tros d’escalada a lo Permanyer sort que hi havia un bon home ajudant a pujar les bicis!!

Superat això continuem amb les fortes pujades i amb les bones sensacions dels dos, en aquest punt ens comencem a trobar grupets de gent que ens havien passat alegrement quilòmetres abans i que ara estant pagant l’esforç. Nosaltres un per l’altre anem tensant el ritme i lo espectacular es que aguantant !!! Ah m’oblidava d’ençà de la baixada tècnica per fi som dos, el personatge ha rodat mes de trenta quilòmetres a roda nostre!!
En fi seguim pujant amb una pendent important però lo millor estava per arribar, quan semblava que ja eres dalt de tot, la pista passava a fer un fals pla constant que no et deixava descansar amb alguna rampa intercalada, aquí ja vem passar alguns pobres amb rampes, jo els isquios em tiraven de mala manera però funcionaven , lo fotut del tema es que cada vegada que avançàvem algú ens tocava apretar per no quedar-nos en la següent rampa i així successivament. En fi que la part de rodar la vem fer molt discretament però la pujada va ser espectacular, per nosaltres es clar!!!

Finalment per fi encaràvem els últims metres cap a l’arribada, eufòrics per aconseguir aguantar el ritme que portàvem i molt satisfets de l’etapa realitzada!! Ah lo dels quilòmetres es mereix una menció especial, en la propaganda deien uns 84, en el breafing (no hi érem naltros) van dir 89 i finalment van passar dels 94, quin etapon!!!!!!




Doncs ja tenim la segona etapa i d’aquesta me’n porto dues coses:
- Bones sensacions pujant i més en un segon dia, rodant en pla ja es un altre història...
- Lo millor sens dubte: m’ho he passat molt bé rodant a l’Ada, tot un plaer!!

Els números de la segona etapa:
Santi: 5:47h 23 posició de la classificació Open
Ada: 5:47h 24 posició de la classificació Open
Classificació Etapa
Classificació General



5 comentaris:

Oscarjet ha dit...

Simplement genial!

Mariano Ortiz Diego ha dit...

Osti Santi...a la foto que surts baixant a arribar al camping vas "a full"!!!! Celebro molt que us agradès aquesta etapa...lo del tram d'escalada "a lo Permanyer" molt bo!!!no vaig poder fer res per evitar-ho...ja vas veure com tenia el peu. Per cert...el pare de l'Ada és molt ben parit!!!

MarionaBTT ha dit...

Eiii!! Això del "paio lapa" ...oi que a la Tramdur també ús en vau trobar un??? Potser era el mateix,jejejeje quina barra!!!
Doncs la segona etapa és com una Selénika i després de la pallissa del dia anterior, buff quin mal les cames només pensar-hi...
Ens veiem!

bea ha dit...

Quins cracks! A seguir així, companys. ;)

Salut!

Nava ha dit...

Realmente me dejaís con una envidia sana que no veas, cojonuda la participación y muy buen tiempo, si señor, por cierto la foto como equipo me encanto, jeje, sois un@s maquinas!!