dimecres, 12 de maig de 2010

Pontonada 2010

Les 6:00, quina mandra! Comença el ritual dels últims mesos:
1- Treure el cap per la finestra, no plou però està núvol
2- Consultar el meteocat, el radar diu que plou però em sembla que a Pontons no, al menys de moment així que....
Cap allà amb l’impermeable a mans.

Anem baixant per l’autopista, el dia aguanta força bé, arribem a Vilafranca i agafem la carretera cap a Pontons, direcció al nostre destí la cosa està bastant més negra i amb boira, té tota la pinta de cursa passada per aigua.

Anem a fer les inscripcions i saludem a un munt de metalbikers, avui la majoria han canviat els culots i maillots per armilles reflectants, són molt bons bikers però organitzant també s’emporten la palma, com sempre un 10 per ells i la seva zona pedregosa!

Comencem a trobar-nos amb gent coneguda de la zona, l’Elena i l’Olga del Cas-Sans, el Xic, l’Albert de Mediona, el Mia, la Sònia... però la nostra sorpresa és quan comencem a trobar-nos amb els coneguts d’aquí, la Carol i el Charlie (que va amb una Niner!), l’Epic, el Sebi, el Francesc, el Bucles... i per rematar-ho el Santi i el Mingo de Sabadell, això si que no ens ho esperàvem pas, així que entre xerrar amb uns i altres gairebé són les 9 i nosaltres sense escalfar.
La Carol, el Francesc, el Charlie i la Niner, l'Epic, el Sebi i el Santi
Una servidora amb el Santi i el Mingo

Una traca espectacular dóna sortida a la cursa, que forma part de la Xallenger del Penedès, tot i que és un campionat que ens agrada prou aquest any no hem pogut anar a cap altra de les curses i per tant no ens hi juguem res però tenim ganes de provar-nos en cursa ja que fa dies que no anem a cap. Surto a tope, no ens hem preocupat d’agafar un bon lloc a la sortida però el circuit comença amb una bona rampa emporlanada de pujada i vaig guanyant alguna posició, avanço a l’Elena i l’Olga i després d’un petit tram més planer tornem a enfilar-nos però ja per pista, on passo a una noia de l’Oxigen, l’animo i continuo al meu ritme. Tot i que les cames s’han queixat força al arrancar cap amunt mica a mica es van posarnt a to i responen.

Deixem la pista principal per encorriolar-nos, just al trencall hi ha el Bucles que ja ha tingut averia, i sento al Santi darrera meu. El corriol m’és familiar, crec que de la Volta al Penedès però aquest cop està mullat i la roda del davant em fa un parell d’estranys, està sentenciada, aquest neumàtic el canvio demà mateix! Una branca m’espetega al nas, uau quin mal però res seguim avall que tinc algú trepitjant-me els talons.

S’acaba el corriol i agafem una pista, primer de baixada, on em passa el Santi tan ràpid que no tinc ni temps de dir-li que em fan un mal les cames important. La cosa es posa a enfilar-se i poc a poc veig com el Santi em va deixant, està fort el punyetero i això que no entrena ni la meitat que jo, fa rabieta, però me’n alegro molt. A veure si li aguanta el canvi després de lo malmès que va quedar de la Transcatalunya...

Abans d’arribar al primer avituallament fem la baixada més complicada del dia, una trialera molt pedregosa i amb graons de pedra natural, la vaig fent bé fins que es comença a acumular de gent i no puc baixar al meu aire, alguns que baixen a peu et fan frenar quan no voldries i els del darrera m’atossiguen perquè volen anar més ràpid, així que acabo per posar uns quans peus però sense baixar de la bici. Ens mullem els peus passant un rierol, un petit tram d’escalada amb la bici a l’esquena i el primer avituallament, la majoria no paren però a mi els plàtans i la cola em venen molt de gust o sigui que toca omplir el dipòsit.

Sortim i comença la pujada del dia, ja m’havia avisat el Llibert, primer més suau fins encarar unes rampes pedregoses de consideració, tot i així em sento bé i recupero algunes posicions. Arribem a dalt i toca baixar per un corriol molt guapo, me’n recordo de la Volta al Penedès, aquell cop vaig baixar un petit tram a peu però avui no, tot del tiron, yuhu! Una gent del Cas-Sans que estan fent fotos em diuen que vaig la primera noia, no ho sabia pas, com que he sortit de molt enrere i a la sortida hi havia moltes noies rodant no sabia com anava, la veritat és que m’alegra però tampoc m’importa massa.

Arribem a Pontons però no s’acaba pas la cursa, sinó que el recorregut té forma de 8 i ara ens falta la segona meitat, més de 20 kms. Creuem el poble i al sortir trobem el segon avituallament, més plàtan pel meu estomac i m’avisen que ara toca una zona una mica pastosa, i si es pastosa perquè l’heu posat, penso? Jejeje

Pastosa no sé però a mi em provoca molèsties al genoll, ara que no hi ha grans pujades em molesta el genoll dret de nou, no és que em faci mal però em fa nosa, ja en començo a estar cansada, ni idea de com solucionar-ho... intento no pensar-hi i atrapo a un noi de l’Oxigen, anem xerrant una estona i avisem a un altre Oxigen que una mica més endavant es salta un trencall. Llavors la ruta boreja algunes vinyes i ens porta a fer un tram de carretera per tornar a enllaçar a una pista, tot fins a acostar-nos al tercer i últim avituallament, cap al km 35, just abans del què havia de ser l’última pujada llarga del dia. Per variar paro i el Josep i el seu fill m’ofereixen menjar i beure, el Josep m’explica més o menys el què queda i prossegueixo. Bueno, intento prosseguir perquè les sensacions canvien totalment, a les pujades ja no puc apretar em sento “xof” no és que em facin més mal del compte les cames ni que vagi pàjara, és una sensació de xof, de que no tinc energia per pujar, als plans i baixades em recupero de seguida però a la que ve una rampeta una mica intensa torno a fer xof, coi quina decepció amb lo contenta que estava fins ara! El recorregut però és molt guapo, deixem la pista per agafar el GR, d’allò més entretingut, és un puja-baixa continu és a dir un xof-baixa continu.

Més endavant en un tram de corriol on travessem un altre rierol m’atrapa un Oxigen, crec que es diu Pau, i li sona que l’any anterior aquell tram era del final, que ens deuen quedar uns 10-15 minuts, jo li comento que m’han dit que els 8 kms finals eren iguals al any anterior per tant concloem que devem estar acabant. El corriol ens deixa a una pista que va directa just on hi havia el segon avituallament i quan hi arribo en lloc de seguir recta cap a Pontons ens desvien a la dreta cap a una font que m’és molt familiar... llavors tinc clar el què ens faran fer, creuar un riuet i pujar fins la carretera, creuar-la i pujar pel costat d’unes vinyes fins arribar a Pontons per dalt de tot, i no m’equivoco, així que, quan ja em pensava que havia fet tot el desnivell crien uns 100 metres més. Sort que ja estem! Al final 51 kms amb 1575 de desnivell, amb dues parts de la ruta molt marcades, els primers 30 kms amb molt bones sensacions i la resta tot al contrari espero que no em passi això al Soplao perquè me’n quedaran 135!
Al arribar em trobo el Santi que m’ha tret 14 minuts, quin pal que m’ha fotut, i jo patint perquè la bici no se li caigués a trossos, també hi ha la Carol i ja està canviada... la seva esquena encara no està a punt per tant pedra, però cap problema per compensar-ho comencem a maquinar alguna aventura conjunta...
Com m'agraden les curses dels metalbikers, una altra ampolla de Parés Baltà per acompanyar un bon sopar!

7 comentaris:

Clara ha dit...

Sou ma soques ja ja, desprès de las rutes que us marqueu, encara voleu mes guerra..Sou l’hòstia, moltes felicitats Ada per guanyar, si de cas, umm quan en convides a sopar per tastar aquesta ampolla..
Al pal que dius que t’ha fotut al Santi, j aja a mi també en passa i això que la que pateix entrenant soc jo i al meu home sense entrenar esta mes fort, però ells tenem un altre constitució així que tu satisfeta per tu.
Ah!! I mirat aquet genoll, abans s d’anar al Soplao, segur que nomes es una sobrecarrega, però no esta de mes anar al metge

Oscarjet ha dit...

Podi!! enhorabona, esteu els dos molt forts i gaudint molt sobre la btt, us ho monteu de konya!!!
Salut i kms nois!

XAVI ha dit...

La mare que em va parir!!! No pareu mai?? Vosaltres entreneu competint no??? No m'estranya que tireu tant i us n'aneu a fer l'EIGER i coses per l'estil

Txema ha dit...

Nois, em trec el barret. A part de no parar mai de fer quilòmetres, també feu podis!! Felicitats i a continuar disfrutant de la BTT. Ens veiem!

Paco de Cadaqués ha dit...

Enhorabona a tots dos..!!! i cuidat aquest genoll que no faci "xof"..!! je,je.
Bones pedalades,nens..!!

Nava ha dit...

Nois, enhorabona a tots, com veig que tothom pensa igual que jo, ja no u dire en veu alta (quina pila de km,... glups). Impressionant, però, si pots fer-ho endavant a gaudir al màxim, que masocas !!!!!!! Ada, enhorabona per aquest podi.

Mario ha dit...

No pareu punyeterus!! Me n'alegro Santi que aquests genolls comencin a anar millor.. o com am minim aixó sembla pel resultat.
Ada, enhorabona amb el podi! Cal continuar entrenat que la temporada ve molt carregadeta per vosaltres..
ja em diràs finalment quina coberta tries pel devant.