Montserrat!!!!

Aquest dissabte tocava sortida especial, be per respecte a la veritat totes són especials, però aquesta més!! Era el dissabte de la nostre clàssica Sbd – Sant Jeroni – Sbd , una ruta espectacular i amb trams fantàstics. Per aquesta ocasió estava previst que ens reuníssim un grup de ‘bestiar lliure’ ben divertit però finalment per problemes diversos ens vem quedar l’equip titular de sempre, naltros i l’incombustible Ru que mai falla! D’aquesta manera arrencàvem ben d’hora els tres, primer cap a Matadepera tot traient-nos la son de sobre, allà la primera pujada, el Turó de Roques Blanques, que no te massa secret, quatre corbes i a munt. D’allà ja entravem a la zona de la serra de l’Obac i les seves rampes, aquí ja suàvem i començaven alguns moments còmics, avancem sense preses un ciclista doncs a la següent pujada (una curta), el veiem fent la gran apretada per recuperar la plaça que li havia robat l’Ada, quin atreviment aquestes dones, fem uns riures per la situació i a la pròxima pujada que era llargueta l’Ada torna a posar les coses al seu lloc, pobret mira que creuar-se amb ella!!! Ah m’oblidava com que la sortida es plantejava breu (130 i + de 3000) , l’Ada va aprofitar per sortir carregada amb una bossa al manillar tot pensant en el projecte de vacances! Ja a la casa de l’Obac paradeta a fer un mos tot contemplant l’imponent silueta del massís de Montserrat, de moment la temperatura es prou bona i rodem bé, aprofitem la parada també per acabar d’ajustar la bossa de l’Ada que sembla que es mou una mica. Prosseguim la marxa direcció a Rellinars per un tram bastant obac i sona a broma però fins i tot tenim una mica de fresca, collonut!!!! De Vacarisses cap a Monistrol tot fent un portet i com que no tenim remei intentant improvisar un corriol per arribar a baix, lo qual no ho aconseguim del tot i ens toca barallar-nos amb alguns esbarzers..... Passem per Monistrol, estació del cremallera i no l’agafem... algun dia ho farem!! Pista a munt, son les 11:15, tot passant per el cementeri i cap a la Font de la Dona Morta on parem a omplir aigua, el dia ja està ben aixecat i la calor ja fa acte de presencia ... D’aquí fins al monestir de Santa Cecília no te gaire misteri, sempre amunt! Passant per la Calsina, San Cristòfol... la diferencia amb altres vegades es que m’agafa xerrera a la pujada i els explico mil històries, amb lo calladet que sóc jo! I d’aquesta manera la pujada que normalment es fa llarga i pesada, ens passa prou distreta, a mi com a mínim no se’m fa llarga, a ells que aguanten el meu rotllo no ho sé.... A Santa Cecília unes coles per recuperar el tipus tot xerrant del temps amb la responsable de l’alberg . Vinga cap a Montserrat on com ja es tradició i no pot ser d’un altre manera parem a comprar uns pastissos de formatge que guardem fantàsticament a la bossa de l’Ada, em d’aprofitar que està forta per carregar-la jejeeje!!! A diferencia d’altres vegades decidim començar a pujar cap amunt i dinar més tard , així que a la primera de canvi estem bufant i prement les dents en les fantàstiques rampes de més del 20% que ens obsequia la muntanya, tot un espectacle, lo millor la cara dels turistes quan ens veuen, ens miren com si fóssim una colla de sonats!!! Per cert que no ho havia comentat, el Ru venia vestit de gala per l’ocasió, amb el maiot de l’Iron Bike!!!!!!!! Rampa per aquí, rampa per allà passem per St.Joan i vinga cap al tram final de l’escalada amb les seves series d’escales o lo que és el mateix les seves estones de carregar la bici a l’esquena, realment la pujada a St. Jeroni és espectacular però no només amb bici si no per fer-la caminant també, totalment recomanable, es gaudeixen d’unes vistes del monestir úniques i una integració amb l’entorn de Montserrat fantàstic, tenim un país espectacular!! Ja amb el cim coronat, els típics dinamarquesos (o com es diguin) ens fan les fotos de rigor, tot fent-nos una pregunta difícil de contestar: - Per què???? - Doncs....... Segon moment de gloria desprès de fer cim es l’acte de devorar un dels pastissos de formatge, tot un espectacle jeeje!!!

Comencem la baixadeta , també te els seus trams de caminar però ja és més distret però no més descansat.... deu n’hi do com cansen les escales!! Vers les anteriors baixades per aquí, destacar el descens de l’Ada amb la bossa davant, no es talla un pèl!!!! De la tornada doncs poc a destacar, pujant cap a Vacarisses un moment de calor abundant però per sort sense continuïtat... per anar a la casa de l’Obac anem per les rampes més dures, Ru deia que no s’enrecordava d’elles, ara crec que sí!!!! Jo imprudent de mi, decideixo forçar la màquina pujant tot pensant en el descans que faríem a l’arribar a la casa tot fent una cola al bar, em canso moltíssim però les sensacions són bones per els quilòmetres que portem !! El problema arriba quan finalitzada la pujada comprovo amb esglai que el bar es tancat!!!!! Ahhhh!!!! Com m’ho feu aixó!!!! Que he gastat les reserves per arribar-hi!!! En fi, amb tota la resignació decidim continuar tot pensant en arribar a Matadepera i solucionar el tema bar! Sortint d’allà encara ens queden unes pujades fortes per fer, més curtes però de pendent important i com ja comença a ser habitual en les sortides, arriba el moment! El moment en que amb més de 100 quilòmetres a les cames l’Ada comença a fer l’apretada del dia i ens fot un bon pal, no la podem pas seguir! L’hi hauríem de fotre rocs dintre la bossa....

Quatre corriols i ens plantem a Matadepera, anem a un bar i tancat! Però aquest cop per sort nostre ja que al costat trobem un forn ple de coses ben bones i beure fresc!!! Quin moment de glòria!!!!!! D’allà a Sabadell i feina feta, un altre gran dia de bici i una bona passejada: 128km i 3200+ I diumenge un altre jornada ben especial però aquest cop sense bici, reunió familiar per celebrar sants varis i el meu aniversari!!! De la millor manera, ben entaulats!!!!!!!!!!!!!!

Cap de setmana terapèutic!!

Desprès de la setmana anterior poc engrescadora per mi aquesta tocava carregar-se d’energia positiva i missió complerta, estic pletòric! Quin cap de setmana més espectacular i diferent ja que vem fer coses que fem molt poc o mai! Anem per pams:

Dissabte 17: Quedem amb els Maratonians per fer una ruta però novetat no es per fer una sortida amb milers de desnivell si no per anar a la platja!!! Així que sortim de Sabadell tot agafant el riu direcció a Barcelona, a mig camí, a Cerdanyola ja fem pinya amb el Grey, la Raquel, Juan Carlos i Mario, això promet! Una mica més endavant trobem al Risky amb un ‘pedaso’ mallot de l’Eiger, quins records!! I a Barna ja ens trobem tots: Jaume, Àngel, Ardmand, Carlos, Miquel i David Totgas i Nacho, el dia promet riures feia temps que no rodava amb aquesta bona gent! Però és clar venint dels Maratonians està clar que per arribar a la platja tocarà suar, primer suadeta per pujar el dipòsit i desprès la pujada de les vinyes i les seves zetes, dosis de corriols i cap a Vallromanes on parem a omplir aigua.

Al sortir d’allà comencem una pujada fins la Roda d’en Toni, no coneixia la pujada i il·lús de mi vaig fer una apretadeta per veure com es portaven les cames, primer unes rampes prou dures però la sorpresa va ser al girar una corba i veure que venien més rampes, uff quin pujadot vaig patir per aguantar el ritme dels meus companys de escapada, Jaume i Miquel, no cal dir que quan jo anava esbufegant, el Jaume escalfava....
Finalment per baixar a la platja ens ensenyen la ‘trialera’ del Cactus, ben xula i distreta.

Ja a la costa, entrem per Vilassar, una mica de passeig marítim tot veient com la gent es rosteix a la platja, quines costums més estranyes, fins arribar al nostre desitjat ‘xiringuito’ per la zona de Montgat. Allà moment històric, canviem el culotte per el banyador i pam remulladeta a la platja!!! En tot l’any passat ni un dia!!! I com no imatge per el record, tot un xiringuito ple de gent amb un estrany moreno a ratlles, quines pintes!! Som gent prou estranya els ciclistes o la gent no ho sé... però fèiem prouta gràcia!!!

Desprès del relax ‘playero’ , tornem a agafar el riu i cap a casa, és curiós però la sortida d’esbarjo ha acabat amb una mica mes de 90 quilometres per nosaltres, no es pot sortir de casa!!!!

Diumenge 18: Impressionant!!! Aquesta és la paraula que resumeix el dia, feia una bona temporada que uns bons amics ens insistien per anar a un Bikepark, que coneixent-me segur que m’ho passaria molt bé i ho sabien millor que jo. Gràcies Ru i Francesc!!!!!!!!!!
Així a bon matí teníem servei de xofer porta a porta, en Ru ens recollia i cap a Granollers on ens trobàvem amb el Francesc i l’Heri i cap a La Molina!

Un cop allà tot era nou per nosaltres, primer llogar unes bicis molt estranyes, amb rodes molt amples, suspensions grans i seient molt baix!! I disfressar-nos amb les proteccions, amb tot semblava carnaval, quines pintes!!! Ah allà ens vem trobar amb el Xavi i la Mariona amb les seves bicis, la grossa i la de carretera.

Comença el festival, quins nervis, pugem al telecabina i els nostres mestres descenders ens encaminen cap a la primera baixada, una blava.

Quines sensacions més estranyes, no es que hagi agafat mai una bici de descens si no que ni tan sols havia provat una doble anteriorment!! Lo primer una posició ben rara, tinc la sensació d’anar amb una Harley, amb aquest manillar tan alt i proper però la bici es còmode no t’has de

preocupar gaire de les pedres...

Fem les primeres corbes i l’Ada te problemes per adaptar-se, em preocupo però sorpresa, desprès de la primera baixada molt poruga i amb parades, repetim la baixada i se l’ha fa tota sense problemes, ja tenim l’Ada descender, que polivalent!!!!

Superat el procés d’iniciació, els nostres mestres (Francesc,Ru,Heri i Xavi) ens encaminen a la pista vermella, aquí la cosa es posa més valenta, pendents més series i un parell de trams tècnics que em fam suar però amb més o menys gràcia anem baixant. A destacar la part del Woodpark, que divertit! Amb uns peraltes de fusta per pujar-te xulíssims i uns salts canyeros, m’ho estic passant com un nen!!!! Un altre cosa digne de menció son les passarel·les, hi havia una ben inclinada que es feien ells i jo me la mirava amb por fins que els profes com a bons professionals em va dir que m’hi tires i jo com a bon alumne cap a baix... uff quin mal rato, no te cap complicació tècnica però el fet de no poder-te desviar un dit... em feia baixar molt i molt tens però al final missió complerta!!

I així tot el dia, anar fent baixades, fent-nos amics d’aquestes bicis tan rares i a cada baixada una mica més àgils i més cansats.. uff com pesen aquets trastos !!

El fi de festa va ser l’última baixada on en un tram molt divertit de peraltes i salts vem fer una sessió de fotos com els pros, muntanya amunt, muntanya avall!

I va estar espectacular, sobretot quan l’Ada es va fer tots els salts amb naturalitat, crec que l’Scale estava tremolant pensant en el retorn de la nova ‘Ada Descender’..... Quin gran dia i en bona companyia!!
Unes fotos perquè jutgeu:




Per si el dia no era prou espectacular al començar el viatge de tornada vem fer una parada tècnica a berenar a Toses, croquetes, embotits, coca de Perafita.. aquesta vida dura m’agrada!!!

Ara lo complicat es mentalitzar-se per tornar a patir en maratons.....

Salut i gràcies a tots per aquest cap de setmana, estic renovat!!!