dissabte, 31 de juliol de 2010

Montserrat!!!!

Aquest dissabte tocava sortida especial, be per respecte a la veritat totes són especials, però aquesta més!! Era el dissabte de la nostre clàssica Sbd – Sant Jeroni – Sbd , una ruta espectacular i amb trams fantàstics. Per aquesta ocasió estava previst que ens reuníssim un grup de ‘bestiar lliure’ ben divertit però finalment per problemes diversos ens vem quedar l’equip titular de sempre, naltros i l’incombustible Ru que mai falla! D’aquesta manera arrencàvem ben d’hora els tres, primer cap a Matadepera tot traient-nos la son de sobre, allà la primera pujada, el Turó de Roques Blanques, que no te massa secret, quatre corbes i a munt. D’allà ja entravem a la zona de la serra de l’Obac i les seves rampes, aquí ja suàvem i començaven alguns moments còmics, avancem sense preses un ciclista doncs a la següent pujada (una curta), el veiem fent la gran apretada per recuperar la plaça que li havia robat l’Ada, quin atreviment aquestes dones, fem uns riures per la situació i a la pròxima pujada que era llargueta l’Ada torna a posar les coses al seu lloc, pobret mira que creuar-se amb ella!!! Ah m’oblidava com que la sortida es plantejava breu (130 i + de 3000) , l’Ada va aprofitar per sortir carregada amb una bossa al manillar tot pensant en el projecte de vacances! Ja a la casa de l’Obac paradeta a fer un mos tot contemplant l’imponent silueta del massís de Montserrat, de moment la temperatura es prou bona i rodem bé, aprofitem la parada també per acabar d’ajustar la bossa de l’Ada que sembla que es mou una mica. Prosseguim la marxa direcció a Rellinars per un tram bastant obac i sona a broma però fins i tot tenim una mica de fresca, collonut!!!! De Vacarisses cap a Monistrol tot fent un portet i com que no tenim remei intentant improvisar un corriol per arribar a baix, lo qual no ho aconseguim del tot i ens toca barallar-nos amb alguns esbarzers..... Passem per Monistrol, estació del cremallera i no l’agafem... algun dia ho farem!! Pista a munt, son les 11:15, tot passant per el cementeri i cap a la Font de la Dona Morta on parem a omplir aigua, el dia ja està ben aixecat i la calor ja fa acte de presencia ... D’aquí fins al monestir de Santa Cecília no te gaire misteri, sempre amunt! Passant per la Calsina, San Cristòfol... la diferencia amb altres vegades es que m’agafa xerrera a la pujada i els explico mil històries, amb lo calladet que sóc jo! I d’aquesta manera la pujada que normalment es fa llarga i pesada, ens passa prou distreta, a mi com a mínim no se’m fa llarga, a ells que aguanten el meu rotllo no ho sé.... A Santa Cecília unes coles per recuperar el tipus tot xerrant del temps amb la responsable de l’alberg . Vinga cap a Montserrat on com ja es tradició i no pot ser d’un altre manera parem a comprar uns pastissos de formatge que guardem fantàsticament a la bossa de l’Ada, em d’aprofitar que està forta per carregar-la jejeeje!!! A diferencia d’altres vegades decidim començar a pujar cap amunt i dinar més tard , així que a la primera de canvi estem bufant i prement les dents en les fantàstiques rampes de més del 20% que ens obsequia la muntanya, tot un espectacle, lo millor la cara dels turistes quan ens veuen, ens miren com si fóssim una colla de sonats!!! Per cert que no ho havia comentat, el Ru venia vestit de gala per l’ocasió, amb el maiot de l’Iron Bike!!!!!!!! Rampa per aquí, rampa per allà passem per St.Joan i vinga cap al tram final de l’escalada amb les seves series d’escales o lo que és el mateix les seves estones de carregar la bici a l’esquena, realment la pujada a St. Jeroni és espectacular però no només amb bici si no per fer-la caminant també, totalment recomanable, es gaudeixen d’unes vistes del monestir úniques i una integració amb l’entorn de Montserrat fantàstic, tenim un país espectacular!! Ja amb el cim coronat, els típics dinamarquesos (o com es diguin) ens fan les fotos de rigor, tot fent-nos una pregunta difícil de contestar: - Per què???? - Doncs....... Segon moment de gloria desprès de fer cim es l’acte de devorar un dels pastissos de formatge, tot un espectacle jeeje!!!

Comencem la baixadeta , també te els seus trams de caminar però ja és més distret però no més descansat.... deu n’hi do com cansen les escales!! Vers les anteriors baixades per aquí, destacar el descens de l’Ada amb la bossa davant, no es talla un pèl!!!! De la tornada doncs poc a destacar, pujant cap a Vacarisses un moment de calor abundant però per sort sense continuïtat... per anar a la casa de l’Obac anem per les rampes més dures, Ru deia que no s’enrecordava d’elles, ara crec que sí!!!! Jo imprudent de mi, decideixo forçar la màquina pujant tot pensant en el descans que faríem a l’arribar a la casa tot fent una cola al bar, em canso moltíssim però les sensacions són bones per els quilòmetres que portem !! El problema arriba quan finalitzada la pujada comprovo amb esglai que el bar es tancat!!!!! Ahhhh!!!! Com m’ho feu aixó!!!! Que he gastat les reserves per arribar-hi!!! En fi, amb tota la resignació decidim continuar tot pensant en arribar a Matadepera i solucionar el tema bar! Sortint d’allà encara ens queden unes pujades fortes per fer, més curtes però de pendent important i com ja comença a ser habitual en les sortides, arriba el moment! El moment en que amb més de 100 quilòmetres a les cames l’Ada comença a fer l’apretada del dia i ens fot un bon pal, no la podem pas seguir! L’hi hauríem de fotre rocs dintre la bossa....
Quatre corriols i ens plantem a Matadepera, anem a un bar i tancat! Però aquest cop per sort nostre ja que al costat trobem un forn ple de coses ben bones i beure fresc!!! Quin moment de glòria!!!!!! D’allà a Sabadell i feina feta, un altre gran dia de bici i una bona passejada: 128km i 3200+ I diumenge un altre jornada ben especial però aquest cop sense bici, reunió familiar per celebrar sants varis i el meu aniversari!!! De la millor manera, ben entaulats!!!!!!!!!!!!!!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina bona manera de celebrar l'aniversari, a Sant Jeroni i amb pastís de formatge inclós! I al dia següent més pastís!
Bona idea això de posar-li rocs a l'Ada, dins la bossa, ara que, em sembla que ni així funcionaria, jejejeje
Una abraçada!
Marionabtt

totgas ha dit...

Fer aquestes sortides tan dures al estiu, no te que ser bo.
Felicitats

tHeBAlaNce ha dit...

jo de gran vull ser com vosaltres!! gràcies i Felicitats!

Oscarjet ha dit...

holaaa, ja m´he posat al dia amb els vostres delictes.....molt guapo Montserrat !!
salut i rauxa nois!