divendres, 9 de juliol de 2010

Quina calor!!!! UltraCingles

Aquest cap de setmana no teníem cursa ni marxàvem fora ni res estrany així que tocava enredar-nos nosaltres mateixos!! Maquinant la jugada vem decidir anar a fer el track de la UltraCingles que només amb el nom el tema ja prometia ...




Dissabte al matí sortim de casa i primera sorpresa, ens trobem el Ru a la porta que diu que ens acompanya un tros, si, si un tros....

Comencem la ruta sense grans presses, primer cap a Castellar per el riu, on cop allà agafem el camí anomenat dels cactus, un corriol distret que ens apropa cap als peus de la pujada de Guanta, allà ens barallem amb les seves rampes i encara sortim prou ben parats.

De Guanta cap a Tres pins – Coll moner i Gallifa on fem parada per esmorzar, fins aquí el temps s’ha portat prou bé, fa calor però de tant en tant bufa un airet prou bo, sort!!

Ara que un cop sortim d’esmorzar es complica la cosa, comencem una pujada llaaaaarga i sense ombres que em comença a passar factura, mare meva quin patir i a més si abans tenia la sensació de pujar prou bé ara em noto les cames ben buides, quin horror!! Per mes que ho intento les cames no me responen i em quedo darrera pujant com puc...de cop m’il•lumino i trobo una possible excusa al meu deplorable estat, resulta que ara fa un any que porto Q-rings i el plat mitjà a dit prou i avui he sortit muntant el plat antic, un Xt tot rodonet ell. Crec que el canvi en la forma de pedalar es lo que m’ha deixat les cames tan rares o almenys això vull creure....





Superada la pujada no em recupero i segueixo arrastrant-me però per seguir el Ru que havia dit que ens acompanyaria una estona i ara ja té clar que ho farà tot!!

-------------------------------------------------------------Estic mort!!!!!

A continuació com a recompensa per la pujada infernal entrem en un corriol tapadet, amb falgueres i tot, que resulta ser un corriol brutal i maquíssim amb trams de tots els nivells, alguns dignes d’una sortida d’enduro! Uff quina passada de camí de lo milloret que he fet en temps i a més molt llarg!!

Poder massa ja que al ser bastant distret se’ns va fent tard i no trobem cap font i les reserves comencen a escassejar.... I la cosa acaba previsiblement, els tres apajarats sense aigua i mirant-nos el gps per veure com retallar camí per trobar civilització, per sort ens toca travessar un riuet i fem un alto per remullar-nos i tornar a la vida, quin goig d’aigua!!!!

Finalment a quarts de quatre arribem a Sant Sebastià de Montmajor i per sort nostre l’home del bar tenia un bon dia i ens rep sense problemes oferint-nos unes botifarres i uns beures que com si vinguéssim del desert fem desaparèixer com un miratge!



Sortim de dinar i segueix fotent una calor de por però ara ja tenim la panxa plena i sobretot els bidons plens!!



Tornem a recuperar el track que ens porta fins a Tres Pins un altre cop i d’allà el Ru ens guia en busca de més corriols oeeeeeeeeeeeeee!!! I com no: els troba!!!

Ja amb les cames una mica més recuperades gaudeixo més i els corriols aquets nous també son ben distrets!

Pràcticament acabant l’últim tram corriolero arribem a un pas ben complicat de pedres amb un esglaó considerable, tant que pregunto si toca el plat... desprès de comprovar-ho i insistir el Ru de que es baixava faig per provar-ho però no acabo d’arrencar, finalment s’aventura el Ru i de quina manera... amb molta decisió, tanta que al moment el veiem sortir volant per sobre la bici, deu n’hi do quina morrada es fot!! Per sort on cau estava prou net de pedres, tot i així s’emporta un bon trau a la cama.... encara no se el perquè però decideixo provar-ho i mare meva em va de ben poc que no surto volant jo també......


Continuem la ruta i ja a l’alçada de Sentmenat ens separem del Ru que marxa cap a ca l’Heri a preparar la bici per anar a la Molina demà, com si no hagués fet proutes baixades avui!!!!!!!!

Nosaltres cap a Castellar on tenim la sorpresa de trobar-nos que estant celebrant les 4 hores de Resistència i com no ens trobem gent coneguda corrent, com el Cristian i el Santi que encara porten la cara de satisfacció de ser Finishers de la Pedals !!!!


I cap a casa a veure molts líquids!!! Finalment la passejada pel sol ha estat de 100 quilometrets, els quals ens han passat bona factura, especialment a mi que he patit amb el sol i amb les cames....


7 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres!!! Quina instantània del Ru a punt de sortir per orelles, si és que...
Quina sort amb l'amo del restaurant de Sant Sebastià...com es nota que hi ha crisi, que si no li haguessiu hagut de suplicar l'aigua jejeje
Apa, no ús rostiu gaire demà!

Que vagi bé makus!

MARIONA

Anònim ha dit...

Ostres!!! Quina instantània del Ru a punt de sortir per orelles, si és que...
Quina sort amb l'amo del restaurant de Sant Sebastià...com es nota que hi ha crisi, que si no li haguessiu hagut de suplicar l'aigua jejeje
Apa, no ús rostiu gaire demà!

Que vagi bé makus!

MARIONA

Pipo ha dit...

collons noia !!!! quines rutasses hos foteu,guapes guapes. Felicitat i a pedalar que son dos dies. Siau

Mario ha dit...

Ei gent, vull el track!!!
Ostres on es el Ru a la última foto??

pablo.bk ha dit...

Ey, con esos maillots de la Pedals de Foc no se si os ayudarán a subir mejor, pero hay que ver lo que se sufrió para conseguirlos.
Buena ruta!

Nava ha dit...

Amb aquesta calor no se pot sortir !!! falta de tot, però sobre tot l´aigua, tindríem que portar una garrafa de 8 litres de kamelback, per cert, jo no hagués baixat aquesta trialera plena de arrels, en que esteu pensant !!! ay ay.
Com sempre uns líders dels llargs recorreguts. Un plaer.

Clara ha dit...

Dons ben be podria ser que l força que apliques amb als Q-Rings es molt diferent als XT, igualment el calor a vegades ens passa factura, ho pitjor es quedar-se sense aigua buff que fotut, però veig que al final la ruta va sortir be, Auu i us trobeu al Pack quin perill