Després de molt temps d’anar-ho parlant per fi el divendres vem convencer al Xavi, un company de feina, perquè ens acompanyés a fer una sortideta amb bici, ell hi va esporàdicament i no tenia clar això de sortir amb nosaltres, li fem por, jejeje però em sembla que ens vem portar prou bé i li va agradar i tot!
I el dissabte vaig fotre un ruton impressionant: del llit al llit dormint un munt d’hores seguides, que ja em feia falta, i és que això d’anar amb bici té el què té que et lleves aviat sempre, entre setmana per anar a treballar i el cap de setmana per anar a pedalar i de tant en tant no està de mes que se’t enganxin els llençols!
I a la tarda rebo una gran noticia de la Fàtima que em diu:
 |
| El primer Tibidabo del Xavi, segur que n'hi haurà més |
I el dissabte vaig fotre un ruton impressionant: del llit al llit dormint un munt d’hores seguides, que ja em feia falta, i és que això d’anar amb bici té el què té que et lleves aviat sempre, entre setmana per anar a treballar i el cap de setmana per anar a pedalar i de tant en tant no està de mes que se’t enganxin els llençols!
I a la tarda rebo una gran noticia de la Fàtima que em diu:
“Llevo a los lideres del Ironbike en la autocaravana de vuelta a casa”
La Núria i l’Isma per fi ho han aconseguit!! Ens quedem amb el Santi pensant com ha de ser de gratificant acabar l’Ironbike, per no parlar de guanyar, això ja ni se’ns passa pel cap.
La noticia al bikezona, un dels pocs llocs on se'n han fet ressò.
Diumenge no volíem fer res massa llarg ni massa dur però se’ns va ocórrer mirar la web de la Penya Mussolenca i el Pedaleitor havia proposat una ruta per les nostres contrades però visitant llocs inèdits per nosaltres així que no ho vem poder evitar i vem acabar fent ruta llarga, gairebé 100 kms i 2200 de desnivell. Primer una mica de desgavell, algú arriba una mica tard, de camí a Castellar com que tothom s’ho coneix agafem una alternativa al camí habitual i perdem a la meitat del grup... res les coses típiques, però un cop al Puig de la Creu tots plegats fem camí cap direcció a Sant Feliu de Codines però alguns efectius ens van deixant abans d’arribar-hi i finalment quedem el grup de 4 definitiu, la Raquel, el Juan Carlos i nosaltres dos.
La Núria i l’Isma per fi ho han aconseguit!! Ens quedem amb el Santi pensant com ha de ser de gratificant acabar l’Ironbike, per no parlar de guanyar, això ja ni se’ns passa pel cap.
La noticia al bikezona, un dels pocs llocs on se'n han fet ressò.
Diumenge no volíem fer res massa llarg ni massa dur però se’ns va ocórrer mirar la web de la Penya Mussolenca i el Pedaleitor havia proposat una ruta per les nostres contrades però visitant llocs inèdits per nosaltres així que no ho vem poder evitar i vem acabar fent ruta llarga, gairebé 100 kms i 2200 de desnivell. Primer una mica de desgavell, algú arriba una mica tard, de camí a Castellar com que tothom s’ho coneix agafem una alternativa al camí habitual i perdem a la meitat del grup... res les coses típiques, però un cop al Puig de la Creu tots plegats fem camí cap direcció a Sant Feliu de Codines però alguns efectius ens van deixant abans d’arribar-hi i finalment quedem el grup de 4 definitiu, la Raquel, el Juan Carlos i nosaltres dos.
 |
| Perdem a mig grup però ens trobem el Santi i el Mingo i aprofitem per posar-nos al dia |
 |
| El Tom, el Xavi i el Joan abans d'emprendre el seu camí |
 |
| Una bona dosi de corriols made in Pedaleitor abans d'arribar a Castellterçol |
El Santi i jo semblem la nit i el dia, mentre que ell no està massa inspirat durant la primera part de la ruta jo em quedo ressagada a la segona per culpa de la mala digestió de l’entrepà que engoleixo potser amb massa gana a Castellterçol, pujo bé fins Sant Sadurní de Gallifa, on podem gaudir d’unes vistes més que magnífiques, però a partir d’allà l’estomac no acaba de trobar el seu lloc, sort que el Santi em fa companyia!
 |
A Castellterçol entrepans al canto
|
 |
| I al Santi li surten ales... |
 |
| Per primer cop trepitgem Sant Sadurní de Gallifa |
 |
| Amb la Raquel i el Juan Carlos i unes vistes acollonants |
Per cert, MOLT BONES VACANCES A TOTHOM!
3 comentaris:
Bones vacances igualment!!! Vosaltres amb bici, veig!!! Molt bé!
Jo sense, tinc el cul... Estic coquetejant amb el running i....què vols que et digui... millor la bici!!!
Fue una agradable sorpresa volveros a ver y compartir ruta con vosotros!!!
A ver si nos volvemos a ver pronto
Ya espero la crónica de vuestras vacaiones!!!
Saludos!!!
Pedaleitor
Qui m'avia de dir que us trovaria a Jaca.
J. Miravent, El Vendrell.
P.D. Mol content d'averos saludad.
Bones vacances
Publica un comentari a l'entrada