Doncs no, no és que ens haguem tancat en una cova per passar l'hivern dormint, no. Hem estat fent hibernació activa i anant una mica de bòlit, canvis de feina del Santi, gimnàs i natació a les tardes fosques, activitats a l'aire lliure sempre que podem i tot amanit amb un bon encostipat tant típic d'aquestes èpoques, és el què li hem dit hibernació activa!
Per començar vem estar de celebracions d'aniversaris i totes ben especials.
Una nocturna a la Mola per sorprendre al Ru amb un pastís i cava al cim
Per començar vem estar de celebracions d'aniversaris i totes ben especials.
Una nocturna a la Mola per sorprendre al Ru amb un pastís i cava al cim
I l'endemà festa sorpresa en família pel tiet Francisco i els seus 65 anys.
I després de molt de temps vaig poder tornar a gaudir d'un sopar d'amigues, de les que no toquen per res una bici, que de tant en tant també està bé canviar de temes, però no vegis quin fred fotia a Manresa i jo ja estava incubant el meu refredat.
Amb una galipàndria descomunal vem intentar anar a la trobada Barna Power, però la furgo no va voler sortir del garatge, així que amb més pena que glòria vem aconseguir arribar amb bici al restaurant on feien l'esmorzar, a la creu de Can Boquet sort que ens van guardar la buti! Al final vem fer uns 8 kms amb la colla, més val això que res!
Entre mocadors i esternuts va arribar el desembre i el seu magnífic pont, sort que ja estava una mica més recuperada i vem poder seguir els plans previstos, com que dissabte era el meu sant vem pujar per celebrar-ho en família però és clar, el matí ens vem escapar a fer una caminada, ens vem acostar amb el cotxe fins la Llosa del Cavall i allà ens vem enfilar cap a Busa, quina sorpresa anar-nos trobant cada cop més neu però el paisatge era espectacular, i tot i que feia un fred de nassos, uns -6º a la sortida, el dia va ser ideal, solejat i sense vent.
Com ens passa últimament quan anem a caminar, un gos ens va voler acompanyar, aquest cop tota la ruta i ens feia de guia! |
La tornada però se'ns va complicar més de lo esperat, el track que dúiem es va començar a enfilar per la cinglera de darrera la presó i un cop d'alt volia baixar per la banda més complicada que vem trobar impracticable de vegetació i neu així que vem haver de tornar improvisant camp a través a buscar el camí de l'anada, i ben de pressa que no arribàvem al meu dinar de celebració! Quina salvatjada de caminada!
I ja que érem a Solsona doncs diumenge cap a esquiar a Porte del Compte, no hi havíem anat mai i ens va agradar força, per ser pont no hi havia molta gent, no s’havia de fer cua pels telecadires i la neu estava estupenda, sobretot després d’una bona nevada que ens va caure.
Al vespre cap a casa que encara quedaven tres dies de pont i moltes coses a fer, entre elles anar preparant la Volta al Vallés, així que dilluns vem sortir a fer una prèvia, ens va acompanyar el Francesc, les prèvies sempre les fem sols però com que ningú volia sortir amb ells doncs vem deixar que ens acompanyés, jejeje i així va haver de patir algun intent de camí fallit, res que no es pugui arreglar desfent camí. Això sí venia amb una sorpresa, una Niner Rip, amb la que s’entenia a la perfecció, llàstima que era "de prestao".
L’endemà vem anar nosaltres a Granollers i ens acompanyaven la Clara i el Carlos, després d’arreglar les bieles de la bici de la Clara ens vem posar en marxa, cap a Orrius però abans d’arribar el Francesc ja ens va demostrar que per corriols no serà, això sí la majoria picaven amunt, quin mal de cames després del tute de tots aquests dies. Entre riure i riure vem anar fent el recorregut de la Orrienca d’aquest any i cap al final el Francesc la va fer enllaçar amb alguns corriols de la Prehistòrica per acabar tornant a la Roca on vem jalar-nos uns bons entrepans per recuperar forces.
Molt satisfets de tots aquests dies el dimecres ens vem controlar i ens vem quedar a casa feinejant que de tant en tant també toca, quina llàstima que no es faci sola la feina...
I aquest diumenge es feia la Marxa de Btt per parelles de Llagostera i per tercer any consecutiu cap allà vam anar. Com l’any passat ens van acompanyar els Antonio’s, per sort feia menys fred.
I vem aconseguir el nostre objectiu, que per sort no era fer primers en parella mixta i endur-nos els embotits, sinó passar-ho bé i disfrutar dels nostres piques sans, això sí, vigilant a les baixades que hi havia algun torpedo descontrolat que si et descuides se’t emporta per davant.
El recorregut més xulo que els altres anys amb forces senders durs de pujada, sobretot el més llarg que em va fer caminar un bon tram.
Després del segon control el Francesc va pujar i ens vem veure obligats ajudar-lo ja que el Ru va sortir amb energies renovades de l’avituallament i no se’n va ni adonar.
És una bona cursa per tancar l’any i sobretot si et trobes coneguts com el Nava amb qui feia molt temps que no coincidíem i ens va alegrar molt veure que està més en forma del què diu i tant alegre com sempre i això sí, ven acompanyat dels nois de l’Escoleta! També hi havia el Miquel i el David Totgas que es van endur la primera posició de la volta curta, felicitats!
Com m'agrada l'hibernació activa!
13 comentaris:
Ja estic cansat! Quan feu vacances? esquiar, caminar, btt. Ja m'han dit que a Llagostera aquest any no feia tant fred. Jo que volia veure la teva bici i les rodes d'en Santi en directe, jajajaj...
quin personal !!
salutacions nois !!!
Quina tardor de refredats i mals de panxa!!!Això és que no hem menjat prous taronges ni llimones i no tenim els dipòsit carregats de vitamina C i els virus s'aprofiten, jejeje
Quina pretemporada tan activa!!!
Salut i pedals!...i prous encostipats!!!
Marionabtt
Si es que no acabeu mai les bateries!!! quin parell!!!
Em sembla que ja se on és la foto d'en Santi per terra despres d'intentar pujar l'esglaó. És en el mateix corriol de la foto d'en Francesc?? uns 200 metres després??
Eiiii, a part de vindre a Llagostera a estirar camas, ehhh !!! continueu fen un mini stage, però sempre sense deixar el sport, de conya !! que sapigueu que em va encantar trobar-vos despres de tan de temps, sou una gent molt simpàtica i amant del sport cosa que es nota. Un plaer i continueu seguint com sou. Agur !!
Esa foto del Santi me suena haberla visto antes.....
Ah, si:
http://1.bp.blogspot.com/_CQI2E5AHkkE/TLtKXfFZhaI/AAAAAAAAITQ/mkWMccXNHjA/s1600/DSCF0566+(Custom).JPG
Cuando he empezado a leer la entrada pensaba que os habíais dejado la bici, pero no, al final han salido. Si la niner es una 29", yo probé una vez una y eso sube paredes muy, muy técnicas casi sin esfuerzo y trialea como si las rocas fueran gravilla.
Ale, mañana pillamos un brasero y nos vamos 'als Ports de Tortosa i Besseit', aún estais a tiempo de 'corriolar'.
Xavi, doncs ja saps el dia 9 ens baixes a veure i ho veus tot en directe! Això sí et tocaria matinar.. Mariona, prou refredats i mals de panxa, ara ja a tope!
Jordi... la foto del Santi i la del Francesc no són en el mateix corriol.. ho sento, hauràs de venir a comprovar-ho!
Nava, va quedar una sortida pendent per les vostres contrades però ja saps si us animeu a baixar aquí us esperem amb els braços oberts!
Carlos... no me tentes.. ya nos gustaría pero con esto de la Navidad este finde vamos un poco de culo.. lástima! pasarlo muy bien!
Quan teniu programada la volta pel vallès? Es per anar guardant data a la agenda, jejeje.
Una abraçada per tots 2!
Jordi, el dia 9/01!
Buff quina marxa i aixo que deiem que la pretemporada esta per descansa...
Crec que bastant culpa la deu tenir l'entrenadora no???
Apa, bones festes i ens veiem aviat
Bones,
He trobat el teu blog com a enllaç del ritmobisonte i m'he topat amb la sorpresa que ens vam conèixer aquest estiu a Euskadi. Vosaltres ereu els que estaven fent la Transpyr, veritat? Quines causalitats de la vida.
Jo sóc un dels nois que recorrien Euskal Herria amb bicicleta i ens vam trobar en aquell petit hostal de no sé quin poble. Què bo.
Espero que acabés d'anar bé la ruta doncs.
Salut!
quines maneres d'hivernar!! però pel que he llegit, davant del que us plantegeu fer, això i res... sempre us dic que feu por!!
Bon Nadal!
Molt bona crònica! Veig que us ho vau passar d'allò més bé però va tocar pedalar de valent, eh? Fer la Transpirenaica és una de les meves assignatures pendents. A veure si enganxo un bon estiu per fer-la.
No sé si us en vau adonar, però el meu amic i jo vam sopar amb 5 minuts. Al temps que vosaltres estàveu acabant el segon, nosaltres vam arribar i ens vam cardar les postres i tot. Sort de l'amabilitat de la noia, que quan ens va ficar els cigrons al plat vam dir-li que podia deixar l'olla entera tranquil·lament, hahaha! El plan de viatge que portàvem ens feia degustar els petits luxes com els hostals i sopars calents com si de l'últim sopar es tractés! Una molt bona experiència, sens dubte.
Et deixo la crònica de la nostre excursioneta a mode de resum fotogràfic:
http://picasaweb.google.com/gerard.castella/2010EuskalHerriaAmbBicicleta#
Salut!
Publica un comentari a l'entrada