Hibernació...

Doncs no, no és que ens haguem tancat en una cova per passar l'hivern dormint, no. Hem estat fent hibernació activa i anant una mica de bòlit, canvis de feina del Santi, gimnàs i natació a les tardes fosques, activitats a l'aire lliure sempre que podem i tot amanit amb un bon encostipat tant típic d'aquestes èpoques, és el què li hem dit hibernació activa!

Per començar vem estar de celebracions d'aniversaris i totes ben especials.
Una nocturna a la Mola per sorprendre al Ru amb un pastís i cava al cim

Anys i anys per molts anys!! 34.. quants! jejeje

Me la jugo posant aquesta foto...

I l'endemà festa sorpresa en família pel tiet Francisco i els seus 65 anys.

I després de molt de temps vaig poder tornar a gaudir d'un sopar d'amigues, de les que no toquen per res una bici, que de tant en tant també està bé canviar de temes, però no vegis quin fred fotia a Manresa i jo ja estava incubant el meu refredat.

Que guapes!!

Amb una galipàndria descomunal vem intentar anar a la trobada Barna Power, però la furgo no va voler sortir del garatge, així que amb més pena que glòria vem aconseguir arribar amb bici al restaurant on feien l'esmorzar, a la creu de Can Boquet sort que ens van guardar la buti! Al final vem fer uns 8 kms amb la colla, més val això que res!

Entre mocadors i esternuts va arribar el desembre i el seu magnífic pont, sort que ja estava una mica més recuperada i vem poder seguir els plans previstos, com que dissabte era el meu sant vem pujar per celebrar-ho en família però és clar, el matí ens vem escapar a fer una caminada, ens vem acostar amb el cotxe fins la Llosa del Cavall i allà ens vem enfilar cap a Busa, quina sorpresa anar-nos trobant cada cop més neu però el paisatge era espectacular, i tot i que feia un fred de nassos, uns -6º a la sortida, el dia va ser ideal, solejat i sense vent.

La Llosa del Cavall a -6º... sort que sortim pujant!

I apareix la neu... preciós però costa caminar!

Com ens passa últimament quan anem a caminar, un gos ens va voler acompanyar, aquest cop tota la ruta i ens feia de guia!

A la tornada el track s'enfilava cinglera amunt...

Arribats a la presó natural de Busa, tots 3, és clar. Santi diga-li algo!

Les vistes espectaculars, Port del Compte i el Santuari de Lord darrera

I a la llunyania Montserrat treia el cap

La tornada però se'ns va complicar més de lo esperat, el track que dúiem es va començar a enfilar per la cinglera de darrera la presó i un cop d'alt volia baixar per la banda més complicada que vem trobar impracticable de vegetació i neu així que vem haver de tornar improvisant camp a través a buscar el camí de l'anada, i ben de pressa que no arribàvem al meu dinar de celebració! Quina salvatjada de caminada!

Competició de postres a la Mare de la Font

I ja que érem a Solsona doncs diumenge cap a esquiar a Porte del Compte, no hi havíem anat mai i ens va agradar força, per ser pont no hi havia molta gent, no s’havia de fer cua pels telecadires i la neu estava estupenda, sobretot després d’una bona nevada que ens va caure.

La neu em fa sortir el ninja que porto dins, jejeje

Al vespre cap a casa que encara quedaven tres dies de pont i moltes coses a fer, entre elles anar preparant la Volta al Vallés, així que dilluns vem sortir a fer una prèvia, ens va acompanyar el Francesc, les prèvies sempre les fem sols però com que ningú volia sortir amb ells doncs vem deixar que ens acompanyés, jejeje i així va haver de patir algun intent de camí fallit, res que no es pugui arreglar desfent camí. Això sí venia amb una sorpresa, una Niner Rip, amb la que s’entenia a la perfecció, llàstima que era "de prestao".

Francesc, tu i jo sempre tant afovorits, però què ens costa estar-nos quiets?

Com sempre, la volta tindrà baixadetes

Pujadetes... que per cert, amb la Niner es pugen prou bé..

I si el Santi s'entossudeix en tornar a provar de pujar per aquí doncs prepareu les càmeres

L’endemà vem anar nosaltres a Granollers i ens acompanyaven la Clara i el Carlos, després d’arreglar les bieles de la bici de la Clara ens vem posar en marxa, cap a Orrius però abans d’arribar el Francesc ja ens va demostrar que per corriols no serà, això sí la majoria picaven amunt, quin mal de cames després del tute de tots aquests dies. Entre riure i riure vem anar fent el recorregut de la Orrienca d’aquest any i cap al final el Francesc la va fer enllaçar amb alguns corriols de la Prehistòrica per acabar tornant a la Roca on vem jalar-nos uns bons entrepans per recuperar forces.

Els 5 de perfil després de jugar una estona en el parc

Ei, que bé que et queden aquestes rodes i això que són petites!

Avall que fa baixada, per fi! oi Clara?

Molt satisfets de tots aquests dies el dimecres ens vem controlar i ens vem quedar a casa feinejant que de tant en tant també toca, quina llàstima que no es faci sola la feina...

I aquest diumenge es feia la Marxa de Btt per parelles de Llagostera i per tercer any consecutiu cap allà vam anar. Com l’any passat ens van acompanyar els Antonio’s, per sort feia menys fred.



El Francesc després de tants dies amb la 29" veia la seva bici molt petita, bueno, jo també...



Uns altres habituals, el Miquel i el David

I vem aconseguir el nostre objectiu, que per sort no era fer primers en parella mixta i endur-nos els embotits, sinó passar-ho bé i disfrutar dels nostres piques sans, això sí, vigilant a les baixades que hi havia algun torpedo descontrolat que si et descuides se’t emporta per davant.

El recorregut més xulo que els altres anys amb forces senders durs de pujada, sobretot el més llarg que em va fer caminar un bon tram.

Intentant no posar peu a terra...

Per acabar caminant...

Després del segon control el Francesc va pujar i ens vem veure obligats ajudar-lo ja que el Ru va sortir amb energies renovades de l’avituallament i no se’n va ni adonar.

És una bona cursa per tancar l’any i sobretot si et trobes coneguts com el Nava amb qui feia molt temps que no coincidíem i ens va alegrar molt veure que està més en forma del què diu i tant alegre com sempre i això sí, ven acompanyat dels nois de l’Escoleta! També hi havia el Miquel i el David Totgas que es van endur la primera posició de la volta curta, felicitats!

Pràcticant la salutació reial, qui ho fa millor?

Ole!

Com m'agrada l'hibernació activa!