dimecres, 9 de febrer de 2011

Rampots, neu i ganes de gresca

Missatge per la gent de l’Escoleta BTT: Prepareu-vos! jejejeje

Doncs això nois, que aquest diumenge el Ru i el Francesc ens han ensenyat la ruteta que us estan preparant… ejem, ejem, quins pepinos de pujades! Els corriols estan molt bé, com no però hi ha algun tram que tela manera com pica amunt. Queda dit!


I després dels rampots ja no sabem què ens fem i passa el què passa....

Doncs res, diumenge ens llevem i cap a Granollers, arribem i ple de cotxes, resulta que fan la Mitja Marató i nosaltres no hem trobat millor lloc per quedar per sortir a donar un tomb amb les bicis, feina hem tingut per aparcar els cotxes, sort que el Ru no ha hagut d’aparcar el tren, jejeje finalment ens hem trobat els dos amfitrions, el Dani, el Jordi i el Bender davant l’estació, just al costat de la sortida de la mitja, quina punteria!

El Francesc va posar unes pancartes i quarte coses per crear ambientillo, no calia!

Hem sortit tot planejant cap a la Garriga i allà corriolejant prop del riu Congost cap al Figaró, una bona manera d’anar escalfant, que aquella hora encara feia fred i estava tot ben gebrat.


Sortim pel carril bici, aparentment tot molt tranquil, massa...
Però lo bo s’havia d’acabar tard o d’hora i el moment ha estat al Figaró, collons quina manera de travessar el poble, dret amunt i a més fent espectacle el Dani i el Jordi al més pur estil trial causant sensació en el poble, fins hi tot he pogut sentir una senyora d’edat avançada dient-li al seu marit, atenció a veure si ens cauran a sobre, jejejeje


Causant sensació pel poble



Per sort no hi ha hagut cap accident hi hem sortit del poble ara sí endinsant-nos pel bosc, rampa amunt, rampa amunt, rampa amunt... i així tot un seguir de rampots amb pedres, sobretot els primers, que amb el gebre de la matinada estaven ben molles i relliscoses, això les ulleres ben entelades, unes punxades al bessó esquerra i un parell de bikers molt professionals que baixant m’han fotut completament fora de les dues traçades més o menys bones que hi havia, han fet que hagués de posar peu a terra més d’una vegada. Els altres però a tota pastilla amunt.



Fins aquí anem bé...

Rampot!!

Mica en mica m’he anat solucionant els problemes, el terreny tot i que humit i amb fang en algun tram es feia menys pedregós, els músculs s’han començat a escalfar i han decidit queixar-se menys, li he canviat les ulleres al Santi i els bikers que baixaven han estat molt més sensats, estupendo he superat les següents rampes! I finalment ha fet acte de presència la neu, a les parts més obagues unes clapes importants cobrien la pista banda i banda, i el pitjor de tot alguns trams ben gelats ho convertien una pista de patinatge, he pogut comprovar que els tacs de les botes noves s’adhereixen bé, una bona adquisició de cara a Sant Hilari.




Si no tens rodillo a casa no passa res, aquí teniu la solució!

Després hem agafar un corriol, primer de pujada, després molt més divertit i de baixada per acabar caminant una mica per enfilar-nos fins la fita de Roca Centella.


Corriolejant

Anem agafant alçada i les vistes cada cop més xules, oi Ru

Altre cop neu i sembla que només n'hi ha en el camí, tocarà caminar
Doncs apa, bici a coll i amunt!


El Ru fent una classe de geografia

El Tagamanent al mig i el Pirineu nevat al fons

La colla i el Turó de l'Home al fons

Per si algú no sap on cau el Turó el Dani i el Jordi us donen una pista...


Un pal amb mala baba li ha fet la guitza al canvi del Dani doblegant-lo una mica, cosa que ens ha fet parar un parell de vegades fins que el Francesc ha adreçat una mica la pota i llavors ja sí hem pogut tirar-nos baixada avall, algun tram per pista però principalment per corriol, no molt exigent però preciós i amb alguna sorpreseta que altre.




Després d’un corriol on, tot i jo esforçar-me per anar ràpid, m’han deixat tots plegats enrere amb una facilitat esgarrifosa hem arribat a la zona de Vallfornés, una mica de baixada per pista i amunt cap al Castanyer d’en Cuc, només hi havíem anat una vegada i feia molt de temps, amb el bon dia que feia, sol i temperatura més que agradable a aquella hora, estava molt concorregut, pobre arbre si pogués parlar, gent enfilada per tot arreu, d’altres dins, uns quants més repenjats per fora, més que un castanyer semblava un avet ple de decoració nadalenca.



No recordava que això del castanyer pugés tant...



després de la font ja no pica tant



El famós castanyer i mai més ben dit, quina gentada...

M’ha costat molt arribar-hi, de cames em notava bé però en canvi he començat a notar-me molt ofegada, amb dificultat per respirar bé, mira que ara feia temps que no em passava, espero que hagi estat una cosa puntual degut al canvi de temps o qualsevol cosa d’aquest tipus.

Després ja el què quedava de pujada molt més suau fins que hem arribat a una prat d’herba ben verda d’on sortia un corriolet amagat entre les bardisses, no ha estat el meu millor dia baixant, però tot i així m’han encantat els senders i corriols, ben trobats!

I quan més bé ens ho estàvem passant hem arribat a Cànoves, el sol convidava i no hem tingut més remei que parar en una terrasseta, ohh dóna gust que vagi tornant la caloreta!



Quin bo que fa, donen ganes de fer-hi la migdiada!

Ha costat aixecar el cul de les cadires per tornar a Granollers, on ja arribant-hi ens ha avançat un paio amb una grua sense dos dits de front, que no es pot anar amb aquestes presses pel món!

Aquests dos en tramen alguna...o això o la bici del Dani fot una escandalera .. què serà?

A Granollers tothom tira cap a casa seva i a nosaltres la Petitona ens dóna un ensurt, no vol engegar-se... després de remenar una estona la bateria aconseguim fer-la tornar en sí! uf... Així que per rematar-ho una paradeta a fer un dinar-berenar que la gana apreta i no tenim paciència ni per arribar fins a casa, jejeje

7 comentaris:

Fátima ha dit...

Hoy me hubiera dejado secuestrar para hacer esta ETA de "juguete"

Power ha dit...

Jo aquesta ultima foto me la vaig perdre! :(
Fátima,ya te dejaremos venir a alguna de estas que no sea muy complicada :P

senselimits ha dit...

Excelent ruta/companyia.
Quan la repetim??? jejeje.
Una abraçada!!!

Clara ha dit...

Com us deixeu enredar per el Ru i al Power,tot sigui per la ironbike...No teníeu fred amb la neu?
Que es això de sabates noves?

Ainss aquesta furgo qualsevol dia us diu que vol plegar...
Una abraçada

Hector Abad ha dit...

Toma ruta!!!que no teniu prou amb sorra que ara busqueu pedalar per la neu!!! Molt xules les fotos i la ruta.-salut companys

Oscarjet ha dit...

Quina colla mes divertida collons!
La foto que mes m´agrada es l´ultima!!
Salut i rauxa parella !!

Anònim ha dit...

Bon entreno de cares a St Hilari!!! Només espero que no m'arranqueu els adhesius quan m'avanceu!!! La meva pretemporada va de pena... snif :(

Jordi Romero