Cap a Montserrat!!!! Que hi falta gent o no...

Doncs si toca posar-se al dia que anem una setmana endarrerits i no crec que ningú es cregui que hem estat parats...

La setmana passada va ser bastant intensa i productiva, en resum esgotadora!! Dissabte estava clar que si no ens posàvem les ulleres de busseig era impossible sortir a fer res, mare meva quin aiguat, així que en ves d’aprofitar l’avinentesa i quedar-nos dormint i mandrejant per casa vem anar al gimnàs.. si, si un dissabte al gim, increïble!!! Uff crec que en la vida havia estat tanta estona allà dintre, primer una hora d’spinning suant lo impensable i a ritme d’un pitrum pitrum digne del Guti, pim pam pim pam! I per si no era prou desprès dues hores més fent maquines diverses, una bogeria! Tanta aigua no podia ser bona....

Un cop superat tot això el temps segueix igual, ruixant de mala manera i nosaltres que per diumenge havíem decidit fer la primera ruta llarga de l’any, Sabadell-Montserrat-Sabadell, quin humor!! Lo millor del tema és que proposar aquesta idea i amb aquest temps te molt delicte però no tant com el fet de que de tota la gent convocada ningú es va queixar i al dia següent tothom estava a la sortida, colla malalts!!!!

Quin personal!

D’aquesta manera diumenge al matí sortim cap al lloc de trobada per el camí ens agrupem amb el Jordi i el Francesc i un cop a lloc ja ens estaven esperant el Ru i el Vicenç, la cosa promet!!!

Primer el recorregut clàssic fins a Matadepera però un cop allà el Vicenç ja ens comença a enredar i comencem a canviar pistes fàcils per corriols, de pujada com no!! No hi ha dubte de que no ens avorrirem, per la zona de l’obac més de lo mateix canviem la clàssica pista per el ‘famós corriol de l’Obac’ , certament molt guapo però crec que a poca gent se li ha ocorregut gaudir-l’ho de pujada, quin fart de bufar!!! Que consti que n o em queixo va estar espectacular, son la mena de camins que ens agrada però amb encara 100km’s per davant ja patia per les forces i més amb les companyies que portàvem que tots estan molt forts i porten un ritme molt alegre!!

Corriolet!

Sorprenentment tot i ploure 24 hores seguides el terreny fins al moment estava prou bé, bastants bassals però cap toll on embarrancar definitivament. Això sí alguns dels corriols fang no en tenien però més que senderons semblaven rius!

De la casa de l’Obac a Rellinars algun corriol més, un d’ells crec que feia 10 anys que no hi passava ningú, estava una mica salvatge....

Quantes pigues!

Segur que es per aquí Vicenç?

A Rellinars parada tècnica de qualitat, és a dir atracant el colmado que hi ha i sortint amb galetes Principe, donetes i d’altres reputades barretes energètiques!!!! I prosseguim cap a Montserrat que falta gent, això si ara ja per els camins clàssics, ens allunyem de la zona del Vicenç i fins i tot passem per algun camí nou per ell, anem fent, be poder una mica massa ja que els companys son molt bona gent això si però... podrien estar en més baixa forma!!!

Barretes energetiques!

Eh no em treguis la llengua!!!

Amb les pluges estava espectacular

Els quatre Fantàstics! 

Què més podríem destacar doncs Montserrat espectacular com sempre i espectaculars com no els seus pastissos de formatge que com mana la tradició son part del refrigeri!

Montserrat!!!!

Com mana la tradició.

Bestiar Lliure!!!!

La tornada llarga però amb lo positiu que vem resistir a la temptació d’agafar el tren, en especial l’Ada que estava farta d’empaitar-nos tot i que com es costum passat el km70 començava a trobar-se millor... que això sempre te mèrit i que durant la ruta van haver moments de més o menys forces però al finalitzar estàvem bastant cansats però prou sencers donada la passejada, al final 110 quilometres que per un diumenge de març ja està be!!!

29er Power

Us enrecordeu de V?

Mira que es buena persona!