divendres, 8 d’abril de 2011

Nocturna, series i el colofó: Matagalls

Quin cap de setmana més intens el de la setmana passada, vem començar-lo divendres amb una nocturna, l’oportunitat ideal per estrenar l’equipació d’hivern Trideporte que ens acabava d’arribar, o al menys això vem pensar perquè després vem passar força calor, cosa que no és normal sent de nit en aquesta època de l’any però… el temps està bastant boig.



Havíem quedat amb l’Aleix davant de la botiga de Trujillo, vem arribar una mica tard però per sort ens estaven esperant, com que es veu que hi ha gent de diversos nivells es fan dos grups i a nosaltres ens toca el que pujarà per Can Torres, llàstima que l’Aleix es queda encapçalant l’altre grup així que finalment podem rodar poquet junts, així que queda pendent que un dia l’Aleix es deixi enredar i ens acompanyi a fer alguna ruta.

La sortida molt bé, escalfant cap a Matadepera per arribar animats a la pujada de la nit, Can Torres. Un cop a dalt gairebé tot baixada fins a Sant Feliu del Racó i de la part més alta els Trujillo ens ensenyen un corriol xulo de baixada cap al centre del poble, llàstima que en un dels trams, entro malament, no m’ho conec, no m’hi veig bé, rellisco i patapam, ja he estrenat el nou uniforme! Sort que no l’he foradat! A Sant Feliu els deixem al casinet i nosaltres marxem a sopar a casa.


Dissabte també sortim a rodar, toquen series pel Puig de la Creu, són un martiri però un cop de tant en tant toca, després de 3 Puigs tornem a Sabadell amb mal de cames i donant voltes a com ens ho farem per aguantar la sortida del diumenge. Per cert, fot una calor més pròpia de finals de primavera que de principis...


A la tarda el més assenyat hagués estat descansar una mica però no, ens posem a feinejar pel pis i se’ns fan les tantes, a quarts de deu mirem l’ordenador a veure si hi ha planing per diumenge i sembla que sí, ens tocarà visitar el Montseny! A les 9:01h, hem quedat a l’estació de Sant Martí de Centelles, en punt arriben amb cotxe els Jordi’s (Senselimits i Bender) i al cap de res amb el tren el Ru i el Francesc.




Mentre els esperàvem tinc la sensació que l’he cagat abrigant-me poc perquè encara fa fresqueta però de seguida me’n adono que no, la pujada és llarga i de seguida entrem en calor, amunt, amunt i fora! Sigui perquè tots estem cansats o perquè avui fan bondat, jo que em pensava que aniria superpetada per les series al Puig i l’acumulació d’entrenament ament doncs no, em trobo prou bé i puc anar rodant amb el grup. La pujada al Brull és nova per nosaltres, té trams de tot rampetes fortes, trams d’anar fent una mica més suau...





Del Brull cap a Font Pomereta però agafant una variant que ens ensenya el Francesc, està bé perquè és nova i més curta però jo diria que pujava més que el camí tradicional! A la font parada obligatòria per començar a omplir dipòsits tot i que no hem passat arribat a dalt, el què ens queda per pujar, mare meva! I és el què té el Montseny, terreny ideal per pujades llargues.



Sembla que aquest cop el Ru s’ha posat les piles i porta un entrepà per fer-li la competència al Jordi, ja era hora que algú li plantés cara, jejeje.





I després d’esmorzar remprenem la marxa, direcció Matagalls Xic, on se’ns apareix la muntanya descoberta d’arbres, el paisatge és guapíssim i seguim enfilant-nos, per trams tècnics molt pedregosos i prats d’herba verda. En un petit coll agafem direcció Sant Segimon i deixem a la dreta el camí que va cap a Coll Formic.



El Santi ja fa estona que té problemes amb el plat mitjà fins que al final ha dit prou, avui tocarà treure-li suc al plat petit i a la baixada el gran, però perquè aquesta arribi encara falta. El pobre no en tenia prou amb els problemes amb el plat quan de cop la roda comença a perdre-li làtex, ha punxat la coberta nova de trinca. Recoi quina ratxa que portem de punxades aquest any! Entre el Jordi i el Francesc tapen el forat amb una branqueta petita i prosseguim per un corriol muntanya amunt.





Només arrancar, me la foto i caic dins una planta, res, caiguda tonta per no poder-me treure el pedal però com que vaig última fins que no em ve a rescatar el Ru no puc sortir de l’emboscada mentre em pixo de riure jo sola.



Seguim muntanya amunt, trams molt tècnics de lloses i pedres, prats d’herba on costa moltíssim avançar i tot amb la col·laboració especial d’un vent de mil dimonis que en alguns moments gairebé em tomba, realment al terra no però unes quantes vegades si que m’empeny cap a l’esquerra i em fa errar la traçada obligant-me a posar peu a terra.



Una paradeta a la Font de Matagalls, vols dir que cada cop ens falta menys...
Poc a poc arribem a dalt, que guapo, un cim més assolit, el Matagalls!

Fem la foto de rigor i avall ràpidament que no hi fa fred però el vent emprenya, sortim de la carena i ens endinsem a la fageda per fi de baixada, però en alguns trams sembla encara la tardor, el paisatge m’encanta però la baixada sobre la bici no massa, la pendent és pronunciada i les fulles no deixen veure el què amaguen.

De baixada passem per la Font de Mosquits




Més a prop de Viladrau, deixem la fageda i passem a prop d’algun castanyer centenari, la calor ja apreta, així que fora manguitos i cap al poble hi falta gent, sobre tot a la pastisseria! Sort que era oberta, de fet semblava que portés molts anys oberta a jutjar per l’edat a les dependentes...


Sortim de Viladrau direcció Puig l’Agulla per una pista ràpida i de bon fer, llàstima que ja gairebé arribant a la carretera el tubless del Santi diu prou i hem de posar una càmera. És llavors quan trec el mòbil per avisar al Francesc que junt amb els Jordi rodaven més endavant i veig que tinc un sms de la Clara, la pobre no està de sort i ha hagut d’abandonar a la cursa de l’Open BCN, males noticies per ella, a veure si d’una vegada arrenca la temporada a Corró amb una bona cursa aquest cap de setmana!


Doncs res, sort que tenim en Mc. Brider amb nosaltres, aquest cop no hem de menester brides però sí un cartró que porta per tapar el forat que fins ara havia aguantat amb el branquilló i el làtex. Un cop l’averia reparada baixem fins la carretera on ens trobem els altres tres gairebé fent la migdiada.



Prosseguim direcció la urbanització Guilleries amb el cel cada cop més ennuvolat, tot i així no fa pas fred. Aquí el Ru i el Francesc dubten de per on segueix el camí correcte i no fan cas al Jordi que en té una lleugera idea, cosa que fa que haguem de fer una volta de més fins acabar anant a buscar de nou la pista que comentava el Jordi, mentrestant ens cauen 4 gotes però la cosa no passa d’aquí.


La pista deixa de ser-ho per convertir-se en un corriol de lleu pujada que m’encanta i ens deixa a la pista, ben a prop de Puig l’Agulla. Ara toca fer el camí que ja coneixem d’altres vegades quan hem fet Vic-Granollers i que ens porta cap a Seva.


D’allà ens enfilem de nou al Brull, on fem una parada per picar alguna cosa i ara ja sí de tornada cap a Aiguafreda, primer per pista ampla que igual que a l’anada, fa que puguem anar xerrant tranquil·lament en grup, mentre ens apropem al GR que ens conduirà ja al poble, afegint la guinda final a la ruta.

8 comentaris:

INDEPENDENT BIKE - Torello- ha dit...

QUina enveja de sortides! tinc ganes d'una de BTT com cal!!!!!!!! ha anat be els Volcans?

tHeBAlaNce ha dit...

benvinguts al pati de casa jajaja, quina rutilla més maca que heu fet! no sé perquè però sempre separo les dues vessants del matagalls, m'heu fet venir ganes!

Clara ha dit...

Ohhhh, quina ruta mes distreta noo!!
I mes amb la colla que hi anàveu, si al final faré cas al Power, tindre que deixar de donar voltes com un ratolí i començar a veure mes mon ja ja..Quan fem una sortida com cal??
Amb aquestes sortides es quedarà curta la Ironbike nooo

Quique ha dit...

Quina ruta!!! No pareu... nosaltres, la setmana vinent volem fer Girona - Turó de l'Home. Serà la meva primera pujada d'alçada... ja veurem com va. És el primer repte important de l'any.
Salutacions gironines.

senselimits ha dit...

Quina forma d'atracar les pastisseries!!!!! Oi Francesc??? jajajajaja!!

Ada ha dit...

Cristian, els Volcans val molt la pena però és molt tècnica i per tant lenteta, s'ha de tenir en compte!
Jordi, et volíem avisar però ho vem decidir dissabte quan gairebé ja era diumenge... estaria molt bé rodar algun dia junts!
Clara, ja saps el què penso, tard o d'hora tot arriba ;)
Quique, mmm Girona- Turó, sona bé, endavant amb el repte!
Jordi, tu diràs si una mica més i ens barallem pels pastissets de maduixa i nata, que bo que estava tot!

tHeBAlaNce ha dit...

si que estaria bé si, però feu una por!!

Eugenio ha dit...

Ada, que sàpigues que aquesta, a volta de la SS la planifico amb el company per plagiar-la, una altra vegada :-)