Per segon any consecutiu hem tornat a la Volcat, sort que els pares ens ajuden perquè logísticament la prova és complicadeta, així que dijous a la tarda cap a Solsona a recollir dorsals, escoltar el brífing del Balsells i a deixar-nos cuidar per la family!
El neguit de tothom es palpa en l’ambient, els del temps s’hauran equivocat i ens farà bo els tres dies o pringarem de mala manera? Així que tots pendents del temps menys la Judit que a ella li és igual que plogui o nevi, ella sempre està contenta i només amb una cosa al cap, aquest any ha d’acabar!
 |
| El Santi estrena frens, ja era hora! |
 |
| A la tarda anem a donar una volta i vaig veure aquestes flors que no havia vist mai |
Divendres 22 d’abril primer dia de cursa Solsona – Guissona
El dia es lleva més clar del previst, núvols molt prims que de moment no presagien pluja, al menys comencem amb una bona noticia. Així que agafem lo just i necessari i sortim de casa dels pares cap a la Plaça del Camp cap a la presentació d’equips. Quina comoditat.
 |
| La primera que ens trobem, la Núria! Com sempre per Solsona ens veiem |
 |
| Metalbikers al poder! |
 |
| Amb la Carol que torna a les andades! |
Un cop fetes les fotos de rigor i les mil salutacions cap als arcs de sortida tots ben col·locadets. Les noies tenim lloc guardat ben endavant i això fa que vagi a parar al costat del Andreas Kugler, campió suís de bike-maraton 2010, que gran és el tio! El pobre però va una mica perdut, no s’entera de res del què diu l’speaker i li vaig dient com puc quan falta per sortir i quatre tonteries més... curiositats de participar en una prova on es barreja gent de molts nivells.
Just abans de sortir apareix el pare, al moment ideal per donar-li la càmera de fer fotos, que si ha de ploure millor no portar-la i els trabucaires donen el tret de sortida de la primera etapa, primer neutralitzada pels carrers de Solsona, quin perill! Encara no hem sortit del passeig que ja m’han clavat un manillar a la costella i casi m’enclasto amb un arbre, recoi, sort que és neutralitzada!
 |
| Noies a punt per pedalar: la Mercè Petit, la Mercè Pacios i la Núria Lauco quines bèsties! |
 |
| Els de davant la mar de tranquils, mentre que metres més enrera la cosa està perillosa |
Surto de Solsona intentant no perdre la roda de la Núria Lauco i quan em passa el Santi la seva però és missió impossible, durant la pujada però els vaig veient i igual que l’any passat, el camí s’estreny i tap al canto. Aquí ja em trobo em el Mia que no vegis quin fart d’entrenar s’ha fotut aquest any, bona feina! Sortim un segon a la pista i ja no veig ni a la Nuri ni al Santi, agafem de nou corriol i coi un noi del Oki ve de cara i no ho estic veient malament, no, porta la roda de davant completament doblegada, com plegada per la meitat... sembla però que no s’ha fet mal. Anem apropant-nos al Pi de la Torregassa, ara l’objectiu és no perdre al Mia i passem per davant del primer avituallament un darrera l’altre, m’ofereixen de tot però a aquestes alçades no vull res, vaig esbufegant i porto les butxaques plenes i el bidó també. A la part més alta el vent bufa fort i de costat, sort que és poca estona i comencem la llarga baixada, tot molt igual que l’any passat. Aquí per més que intento apretar perdo el Mia, seran les seves rodes de 29? Serà el meu plat gran que s’ha encongit? O les cames que no donen per més? La qüestió es que no atrapo a ningú però uns quants sí que m’atrapen a mi.
A més les sensacions van de mal en pitjor, qualsevol repatxonet em senta com quatre tiros i a la que intento apretar per pujar em trobo fatal, com un malestar al estomac.. així que faig llufa a cada pujadeta i les passo com puc desitjant altre cop les baixades. Amb aquestes sensacions pèssimes arribo al avituallament de Santa Maria de Lloberola, més o menys a la meitat de la cursa, l’any passat recordava que estava una mica més endavant però aquest cop està abans d’un corriol de pujada, paro un moment i segueixo barallant-me amb la pujada, per sort canvia aviat avall i és una mica tècnic, per fi m’ho passo bé! I a més deixo enrera un parell de nois que m’havien atrapat al corriol de pujada.
En aquestes que en una corba entrant a un altre tram de sender m’animen d’allò més, és el Jordi Ferré que m’ofereix un plàtan, l’any passat vem acabar junts l’etapa i aquest cop veig que no pedala, però allà està animant-nos!
Lo bo s’acaba i arribats molt a prop de la carretera tornem a agafar la pista. Intento no quedar-me sola i me’n adono que a partir d’aquí el recorregut és diferent, l’any passat anàvem per la banda esquerra de la carretera i aquest any per la dreta. Em vaig trobant amb un noi que a les pujades va a peu perquè li salta la cadena, l’avanço i després em torna a agafar a les baixades, ens ajuntem amb un parell més i arribem a una altra zona nova, aquesta molt tècnica, mola! M’exprimeixo per fer-la sobre la bici, m’agrada, i caic dos cops, un després d’un pas més tècnic quan ja l’havia superat i un altre quan més expectació hi havia, davant dels bombers que hi havia vigilant una corba més complicada, però caic abans d’arribar-hi, quina vergonya, jejeje. Cap problema, no m’he fet pas res, segueixo esglaons de pedra avall i arribem a Sanaüja.
Recordava que l’any passat després de Biosca venia una pista de pujada que no em va agradar gens, però per sort aquest cop no serveix de res recordar el camí de l’any passat perquè hem canviat Biosca per Sanaüja, sortim del poble per una altra pista però aviat agafem un caminet entretingut.
Toca encarar la part final de la ruta, són uns 15 kms de ruta que igual que l’any passat se’m fa llarga, sembla que no arribis mai a Guissona, i tot just sortint del poble comencen a caure gotes, per sort va plovent però no plou fort i com que no hi ha cap baixada llarga no agafo fred. Després d’haver pujat una mica baixem per un corriol molt ràpid fins a un riu, crec que és el Llobregós, el creuem per davant d’una masia enorme i molt xula i comença la pujada que més m’agrada de tota la ruta, no és gaire llarga però una mica exigent perquè té pedres i estan molles, em sento millor pujant.
Cap al final recuperem el camí de l’any passat, però aquest cop un mica més mullat i com que ja vaig previnguda quan veig que ens apropem a la fàbrica gran de l’Àrea de Guissona sé que encara ens hem d’acabar d’apropar al poble i just abans d’entrar-hi veig un paraigua groc que em sona molt, jejejeje és el pare fent fotos i dient-me que ja arribo.
 |
| El Santi arribant, primera etapa superada! |
 |
| Jo també ja ho tinc! |
 |
| El trio maravilles! |
 |
| Amb el Mia i la Roser. És el Mia o és superman? com t'ho vas fer per canviar-te tan ràpid? |
 |
| La Rosa Mª i la Núria arribant juntes |
 |
| Amb el Pere! |
 |
| mmmmmmmm..... |
Santi: 3:26 129 de la general i 47 Master 30
Ada: 3:45 150 de la general i 6a Fèmina
7 comentaris:
vaia dos.....i a sobre, hores d'ara deu fer poc que heu acabat els 100 de les guilleries, no?
Sí Cristian, ja tenim els 100 al sac! ara a dormir que ja toca!
si és que no pareu! jo de gran vull ser com vosaltres!!
aps! bona elecció els frens del santi,molt fina està quedant la massi... jo n'estic molt content, però que agafi pastilles de recanvi, les d'origen es gasten ràpid!
torno a ser jo, jejeje, que se m'ha oblidat, els punys del santi són els esi grips?? si ho són què tal funcionen? els meus estàn morint i eren una opció...
Bones Jordi!!
Tens una vista tremenda, no perds detall, doncs dels frens molt content m'apunto lo de les pastilles.. i els punys son els Chunky, els gruixuts i van be però potser son massa gruixuts... tinc el dubte de provar els race que son mes finets, tot i això son uns bons punys!! Salut!
jajaja sóc observador... és que fa dies que me'ls miro, però no sabia si els gruixuts o prims, no sóc gaire de punys gruixuts així que suposo que triaré els fins, a més els fan en verd moc com o.nine...
Ja tocava que al Santi tingues freno nou, eh!! Veig que al final en la primera etapa us va aguantar al temps, no m’agrada molt llegir que estàs patint i encara menys saber que davant dels bombers comences a fer demostracions de trial per cridar la seva atenció ja ja..Mira encara et felicitar-te per que desprès de tot vas gaudir de la ultima pujada i ho millor al rissoto ñam ñam..Felicitats al Santi per reduir temps
Publica un comentari a l'entrada