divendres, 6 de maig de 2011

100 de Les Guilleries: Un gran dia de bici!!


Desprès de que s’anul·lés les Guilleries Express per una important nevada rebíem un mail que ens feia bategar el cor amb emoció: Data i hora per els 100 de les Guilleries!!! Quina gran noticia, per qui ha gaudit – tremolat alguna vegada amb les rutes del Permanyer sap que son curses d’alló més especials per a gent també molt especial. Si ja que la publicitat es mínima i tothom que hi va sap perfectament el que es trobarà i sap que només ho trobarà allà, en fi que me’n vaig per les branques tot per només dir que els 100 son la cursa de btt més autèntica d’aquest país i segurament dels veïns!!
Cesar i el Sentmenat Team
Diumenge a les 5 del matí comença l’aventura, agafem la Petitona i cap a St.Hilari on ràpidament s’intueix el selecte ambient de sempre, unes 80 persones on quasi podria posar la ma al foc que tots tenim algun company en comú o ens en vist en alguna altre salvatjada!! Nomes arribar trobem al Cesar de Castelló que ha pujat tot sol des d’allà convençut de viure una jornada especial i no com els covards dels seus companys que no l’acompanyen, Rajaos!!! El Sentmenat Team al complert i debutant, al Vicenç, el Cesar ,el Totgas i el Víctor, uns clàssics, la Silvia i el Dani que tampoc es perden cap moguda, l’Arenes i més bona gent!
Dani i la Silvia
A cinc minuts per la sortida i ningú col·locat sota l’arc, es fantàstic tothom te clar que hi haurà temps per tot , és com una reunió d’amics que han quedat per fer una ruta per aquelles contrades, per cert parlant de gent especial diviso un grupet que van en singlespeed i forquilla rígida, de locos!!!!
Vinga cap a la sortida!!
Preparats per la festa
Es dóna la sortida i cap amunt per unes rampes del 10% per anar escalfant, em trobo prou bé i vaig fent a ritme àgil però sense passar-se així els primers 4 quilometres, desprès una mica de baixada i cap al quilòmetre 15... la primera encigalada del dia!!!

Baixant per una pista bona veiem una cinta per un camí que s’enfila d’una manera endimoniada i no vull dir de plat petit si no d’una paret del 35% on arrossegar o carretejar la bici amunt, el camí es va tornant impossible però com que es St.Hilari tothom ho troba normal menys el fet que no divisem cap senyal.... doncs si per un cop que el camí es per la pista bona una bona colla agafem el pitjor camí a triar!! Allà ben errats ens ajuntem ben be una trentena, per llogar-hi cadires!!! Reculem i amb tanta o més per feina que per pujar tornem a la pista on veiem les cintes correctes!!! Desprès ens assabentaríem que la cinta solitària que havia originat la confusió era de les Guilleries Express!!!!
No es pas per aquí...
Ja es veu que no ens aborriem!
Apa tornem a rodar tots juntets però ara amb l’ordre canviat , ja ho diuen els últims seran els primers, baixem una mica i tornem a enllaçar amb rampes importants, veig al Cesar, a l’Arenes i a l’Ada així que intento espavilar una mica per atrapar-los, poc abans del 20 entrem tot el grup, masses de cop, en un tram bastant tècnic, poder no te una pendent bestial com trobaríem més endavant però si molta pedra mullada, arrels, alguns esglaons generosos que sumat a la colla que som doncs ers tradueix amb gent caminant, alguna cua, caigudes varies.... jo vaig alternant el caminar i el ‘provar de baixar’ ja que cada cop les corbes son més tancades i la pendent més pronunciada lo que t’obliga a baixar molt concentrat, quina passada!! En un tram amb esglaons i pedra ben llisa on anava baixant en filera diviso a l’Ada però ni camina ni pedala està asseguda de costat a la baixada ¿¿?? Sembla ser que acabava de provar el nou salt de moda, el Burry Stander, veure 1ª cursa del mundial, es tracta de sortir volant per davant, fer una tombarella a l’aire i caure més o menys asseguda!! Sa matao Paco!!! Quan atrapo al Xavi Arenes que anava darrera d’ella abans de volar m’informa que s’ha clavat una bona bufa i quan l’atrapo a ella m’ensenya tot el genoll amb un bon regalim de sang!!! Mare meva tot just en el quilòmetre 20, però ella res de parar, endavant tot dient que ja s’ho miraria al acabar.... quina crack!!!!
Quin genoll....
Els cracks de les singles
Tornem a sortir a pista i tornen les pujades fortes però ho porto bastant bé, vaig pujant procurant anar poc clavat, amb cadència i la veritat és que funciona, a curt termini sembla que no avancis gaire però a la que s’allargava la pujada anava atrapant gent i avançant-la còmodament, crec que aquest any procuraré arrossegar menys pinyons segur que les articulacions ho agrairan!!
En Jordi
Al quilòmetre 30 s’arriba al control de l’esmorzar on lluny del pinso i les barres energètiques d’altres curses ens ofereixen uns entrepans de pa de pagès amb embotit!! Mitja vida!!! I si amb la calma em foto un entrepà, lo que dèiem ja tindrem temps per córrer!! I parlant de córrer, enganxat a mi arriba l’Ada i el seu genoll matxacat, caram com m’apreta!! Allà coincidim amb el Jordi (Bender) que tampoc perdona l’entrepà!!
Desprès de l’homenatge d’esmorzar toca tornar al tema, veient que patiré per deixar enrera l’Ada decideixo fer la ruta amb ella i caram cada vegada que ho recordo se’m dibuixa un somriure, m’ho vaig passar sensacional rodant amb ella, vem fer un gran equip!! Barallant-nos amb fortes pujades anàvem guanyant alçada fins plantar-nos a prop dels 100mt on cap al quilòmetre 42 començava el paradís, el pare de tots els corriols: La Trona. Mare meva quina salivera m’està venint evocant aquells moments, un corriol ben dibuixat, tècnicament més assumible però ple de salts, esglaons, corbes tancades que et feien agarrar el manillar amb força i lo millor: interminable!!! Feies un tram al·lucinant, bavejant, arribaves a la pista, la creuaves i el corriol continuava amb un altre de somni, era com estar fent un descens de La Molina però amb la bici de rallye!! En un tram amb més pendent i més pedra veig al Jordi Bender al marge del camí amb altre corredors que l’ajuden... uff no pinta massa bé, acabo de baixar i a l’arribar m’explica que a sortit volant al final d’un esglaó i que ha parat el cop amb la barbeta, la qual la porta ben ensangrentada ... l’ajudem a incorporar-se, el pobre està una mica desorientat, en tot arriba l’Ada i li dic que continuí que ja vindré, estic uns minuts amb ell fins que veig que dintre de tot està be tot i que desprès de la patacada abandonaria. Continuo la baixada, aquest tram és una mica més senzill però amb uns tobogans molt divertits, per cert un dels que estava parat anava amb la Niner SS i forquilla rígida, va sortir abans que jo però no el vaig atrapar ni
 en broma, quina màquina de paio!!!!!
Felicitat en estat pur.
En Victor
Finalment s’acaba EL CORRIOL, mare meva ha estat brutal. L’acabo amb el convenciment que només per fer això val la pena el que sigui, miro l’altímetre i hem baixat per sota els 300mt, més de 600mt de desnivell de corriol i uns 6km de llarg!!!!!!!!!!!!!!!!! Acollonant!!!!! Això si ara tocaria enfilar-se de valent per remuntar tot això, pujada constant fins als 800 i pico, al començar la pujada torno a atrapar a l’Ada que amb somriure ben ample m’explica que ho ha baixat pràcticament tot i que s’ho ha passat molt bé!! Molt mèrit desprès de la forta caiguda al km. 15 !!! A mitja pujada atrapem al Víctor que com a bon descender ens ha passat volant al principi del corriol, ara ens toca a nosaltres aprofitar la pujada jeje!!!
 Una mica més endavant però encara lluny d’acabar de pujar, un avituallament on aprofitem per fer una cola, una mica de plàtan i posar oli a les bicis, cortesia d’en David dels Baronia de Sas, el crack de la SS que com si fos de l’organització ajuda a tothom que pot! Al mateix avituallament coincidim amb un altre que ha picat en el corriol i porta l’orella feta un poema...
Increïble com es distreien als avituallaments!!
Amunt!
Tram Endimoniat de pujada
Ja es veu no qui portava l'iniciativa aquí..
Ja en portem uns 55 i encara estem sencers i lo millor gaudint!! Seguim pujant ja amb la vista posada en arribar al km.70 on ens donaran de dinar , en lo que resta de pujada Les Guilleries comencen a deixar importants seqüeles als que portaven massa pressa i ja ens anem trobant gent doblegada per les rampes, caminant per estirar... per cruel que soni això ens dona un plus de motivació al veure que anem avançant gent i sobretot que encara ens queden forces, tot i que entre aquest quilòmetre i el dinar tota l’iniciativa la porta l’Ada , jo ja vaig més just i ella com sempre, a la que porta més de 5 hores es comença a trobar millor!!! (Tot i que s’enrampa de bessons si ha de posar algun peu a terra, jejeje)
Desprès d’unes bones pujades i alguna baixada arribem a un punt on les pluges s’han emportat el camí, res un forat d’escassos 10 metres que t’obliguen a caminar, lo curiós es que segons el Permanyer és l’únic lloc no ciclable de la ruta, els altres doncs depèn de cadascú...
L'únic tram no ciclabe, segons Permanyer...
Just passar aquest tram l’Ada m’espanta dient-me que tenim que parar a reparar.... que malament que sonen aquestes paraules però per sort no era res greu, la cala d’unes de les bambes estava a punt de caure i l’Ada portava estona pedalant amb el peu entregirat.. vinga sabata fora, neteja els bisos per poder apretar-los i endavant !! Així sona fàcil però amb la parada ens atrapen tots els que havíem avançat amb esforç i satisfacció i això ens fa ràbia!!!
Reparant sabata, quines coses!
Així que arrenquem amb força, amb l’objectiu clar de recuperar el nostre lloc i ves per on que a poc a poc ho anem aconseguint!! En un tram a prop de civilització anem rodant amb un darrera que no para de rondinar sol, un espectacle i a punt d’atrapar a un parell de davant quan l’Ada, ella només, veu que hem de trencar a l’esquerra!! Moment d’alleugeriment i de gran agraïment de tots per la seva atenció, el de darrera va canviar els renecs per les gràcies jeje!! I els de davant amb els nostres crits es van lliurar d’una bona!! Finalment arribem al dinar, que era al mateix lloc que l’esmorzar, on seguint les pautes de tots els corredors d’elit que hem precedien em foto un fantàstic plat d’arròs i una botifarra!! Collons avui m’estic cuidant a fons, quines Guilleries!!! A l’Ada li insisteixen per que es curi la ferida del genoll però ella que fins l’arribada no vol saber res de cops!!! Prosseguim amb aquesta festa del mtb que estaven sent les Guilleries per mi, m’ho estava passant d’allò mes bé compartint-les amb l’Ada, recordava l’última edició on cap aquest quilòmetre estava enmig d’una trialera salvatge sota una pedregada encara més salvatge!! Quina diferència!! Això si aquesta ruta sempre te sorpreses i en pocs quilòmetres arribem davant d’un riu amb aigua generosa on visualitzem la propera senyal a l’altre riba del riu.. evidentment res que sembles un pont! Apa bici al damunt i a travessar el riu, sort que el dia acompanya!!
El riu!
Pa flipar!
Paratge idil·lic
Uff.....
A prop del 80 ens endinsem en un altre corriol característic de la zona , primer ben marcadet i fàcil, desprès algunes pedres que altres fins a lo estàndard: Una pendent de vertigen combinada amb pedres, esglaons i qualsevol altre cosa que ho compliques més!! A lo qual encara vaig tenint humor d’anar provant trams amb més o menys sort, els frens nous ajuden molt a conservar les dents!! Això si el corriol acabava en un tallat considerable que desembocava a la pista... feina per fer-ho caminant !!
Yuhuuuu!!
 A la pista indicacions estranyes.. a la dreta res i a l’esquerra una cinta tatxant l’accés i un altre a continuació indicant aquella direcció ¿? Just començar a dubtar veig aparèixer d’un corriol a la dreta un noi amb cara d’estar desfent una cagada... i si s’havia enredat a baixar i no tocava, així que tots cap a l’esquerra!!
Al quilòmetre 80 o així tot i veure senyals no anem gaire tranquils ja que l’Ada recorda que per aquí ja hi em passat aquest matí, us imagineu embuclar-se a les Guilleries??? Però no, cap problema resulta que aquest tram es repetia, al dorsal portem tots els avituallaments detallats i veiem que el 2 i el 12 son el mateix!! Uff quin alleugeriment!!!
Arribem aquest avituallament, quilòmetre 88 , eufòrics veient que això ja ho tenim i que ens seguim divertint però curiosament els nanos de l’avituallament estaven just al contrari sense esma, sense energia, vem dubtar si donar-lis uns gels i animar-los !!!!
Els de l'avituallament esgotats!
El perfil ja no mostra cap pujada important així que decidim deixar-nos totes les forces i apretar de valent, si feia estona que rodàvem sols ara seria una llàstima que ens atrapessin al final!!! En el dibuix es veia una bona baixada just sortir però es clar a Sant Hilari això no es sinònim de baixada ràpida.. entrem en un altre corriol salvatge amb trams molt més extremats que ens obliguen a caminar però això sí, ho fem lo més ràpid que podem jeje!! Aquest potser el patim més que gaudir-lo però un cop superat agafem pista planera i amb alguns falsos plans on amb entusiasme rodem ben ràpids i ben satisfets, jo estava al·lucinat amb 90 km de Guilleries i els dos fent series com bojos!!! I com no els metres finals per el típic corriol d’arribada, amb bastanta pendent però molt net que ens porta fins l’arc d’arribada on creuem els dos junts amb unes cares d’alegria com si fóssim els primers!!! I lluny de maleir ningú agraint-li al Permanyer el regal que ens havia fet en forma de corriol interminable cap al km.45.
Ja ho tenim!!!
Barreta energètica!!
Desprès d’això cap a la furgo a agafar roba per fer un a bona dutxa on ens trobem el bo d’en César de Castelló esperant-nos per acomiadar-se, el pobre havia trencat el canvi i al 70 es veia obligat a retirar-se. Dutxeta bona i seguim amb l’alimentació ara toca paella i més buti!!
Veiem arribar a la Sílvia, al Dani i al Xavi i en tots coincideix la cara d’orgull de qui ha superat un gran repte!!
Finishers!

Arenes Finisher!!
Els campions!
Per cert als que no els hi vem veure ni la cara ni rastre d’ells durant la cursa van ser el Dani i el Jordi , quines bèsties van rodar 3er i 4rt durant bona part de la cursa però finalment en Jordi arrossegant problemes amb la cadena va acabar 7t. Quins cracks!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Les campiones!!
Ara ha esperar a les properes !!!!!!

12 comentaris:

Fátima ha dit...

Grande¡¡¡¡ con esta filosofía disfrutarás de la bici y del deporte mucho, mucho tiempo.

Cuidate

Anònim ha dit...

Caramba sembla que hagi llegit una crònica d´ una ruta de pa sucat amb oli. On és la dificultat a aquesta passejada? Jajaja Quin parell de bèsties del btt!!! Seguiu gaudint així.

Betty

Paco ha dit...

Es que ho porteu a la sang..!!!
Esperit Permanyer 100%x100%
Enhorabona nois...!!

lluis ha dit...

felicitats i molts record!!!!
quina sort teniu de disfrutar i patint!!!ens veiem algun dia!!!
Aquell junoll semblava un santcristu!!!

Power ha dit...

Quina enveja!

Mark ha dit...

Tot un luxe de pedalada, en tots els sentits. I si a sobre t'agrada la filosofía del orgarnitzador, ni us dic jejeje. Parlant al dinar es comenta que potser cau una l'any que ve... una experiencia inolvidable :)

Enhorabona als dos, ens veiem a la pedals!!!

Salutacions,

Marc.

Txema ha dit...

Moltes Felicitats Santi i Ada!!! la veritat es que esteu fets unes màquines! En X. Arenes ja m'ha explicat com va disfrutar i em va dir que aquesta s'ha de fer. També em va explicar la teva caiguda Ada! espero que no sigui res! Salud!

senselimits ha dit...

Quin gran dia de BICI. Llàstima dels meus problemes mecànics.
Ja tinc ganes de repetir la TRONA!!!
Salut parella!!!

Clara ha dit...

Si es que en deixeu enredar, ara resulta que els 100 de les Guixeres també es una ruta que tinc que fer, buff al final acabareu amb mi, primer en veu enredar Non Stop, aquet any al Soplao, buff.
Si si tot molt maco, que no esta marcat al recorregut? Collons Santi quin bon humor i quines penques que te l’Ada si es que es una gran ciclista, patit fins al final...Apaaa no saps com m’ha emocionat veure que comparties ruta amb ella, ja ja estic segura que us ho heu passat d’allò mes be..Un patiment compartit es digereix diferent eh...
Doncs desprès de llegir aquet relat, estic convençuda que al proper any m’ha apunto i mes amb als avitualaments torrada, embutit Ualaaaaaaaaaaa

Mario ha dit...

ostres vaig força liat i no atrapo les vostres publicacions.. ostres Ada quina castanya! Ja estas recuperada?
Crec que algun any hauré d'intentar participar en aquesta bojeria..

Ada ha dit...

Gràcies a tots!! la veritat és que tot i la patacada aquesta vegada St. Mordor es va fer molt bé, sobretot per la companyia!! El genoll molt millor, a donar canya aquest finde, jejeje

Santiago ha dit...

Ets un crack a la bici tant com fent l'article. LLegirlo es com recordar aquest gran dia!