Tracks del Diable 2011 - Quin infern més humit!

Més que humits: XOPS! a la nostra arribada a Alpens amb 11:13, quina bona colla de diables!

Doncs si ja teníem aquí una d’aquelles dates que tens marcada no se si amb més por que il·lusió, en veritat una barreja de les dues que fa que els dies anteriors ja estiguis nerviós... i més si com aquest any totes les previsions apuntaven a que ens mullaríem, el dubte era quant!! Quin panorama, 195 km, 5700mt positius i risc de pluja elevat!!!

Com tota bona cursa ja la comences a viure el dia abans, en aquest cas divendres a l’arribar a Torelló arribes saludes a la família, això quasi literal 53 inscrits i pràcticament tots coneguts, gran ambient i desprès el brífing de rigor on ens detallen les coses importants com la quantitat d’avituallaments! Després tot hi haver zona d’acampada anem cap a l’hostal a sopar i dormir, si ja se que algu deu estar pensant que ens estem aburgesant però un cop a l’any no fa mal i més si vol dir sopar, vull dir bavejar escoltant les històries de la TransPortugal del Iñaki, quin crack!!!!

Jordi,Dani i Alejandro

Brifing

El sopar

Dissabte sonava el despertador a una d’aquelles hores nocives per la salut, les 4:30!!! Esmorzar i cap a la sortida acompanyats per un cel ben tapadot....

L'esmorzar, el zumo no entra!

Allà ens trobàvem els 53 agosarats , molts coneguts: Cristian, el Tarrés, Alejandro, Noe,Ribi, Iñaki, Sentmenat Team, Totgas, Ramon,Toni, la Sílvia i el Dani i molts altres, en família!

El gran Ramon!

Silvia i Dani

Sentmenat Team, Els cracks!

Alguna cosa més?

Vinga es dona la sortida, neutralitzada darrera el cotxe del Jordi però amb la novetat que aquest cop va tranquil, així que sortim poc estressats .

Agafem la pista i anar-hi anant, aquest any portem un perfil al manillar, fins aquí com sempre però amb els temps de pas apuntats i quins? Doncs els bons, els que va fer l’Ada l’any passat, bona referència per a mi i bon objectiu a complir ja que va fer un gran temps! Està clar per això que els parcials importants són del 70 endavant on ella ‘sempre es comença a trobar bé’ , fa ràbia no?

Van passant els quilòmetres i sense tindreu planejat seguim rodant junts i jo encantat, ella sempre acaba millor que jo les rutes llargues així que era una bona roda a seguir! La veritat es que les últimes setmanes compartint rutes ens ho estem passant molt be!

Primer punt de pas l’Esquirol, tot i anar més tranquils que l’any passat però amb un ritme més constant i sobretot sense perdren’s arribem igual, amb 1:28, collonut endavant! De moment el temps va aguantant, extremadament tapat i amb trams amb força boira, la cosa no pot acabar bé però de moment així millor que no passar calor. Ah amb aquest panorama tant humit cap al principi el meu moment de gafe, arribem a un pas de riu, amb poques ganes de mullar-nos anem passant caminant per unes pedres, quan apareix el Ramon travessant el riu tot pedalant, amb un parell! Jo que l’animo tot felicitant-lo quan ... a pocs metres d’acabar la bici li patina i tot sencer a l’aigua!! Si ho se calladet estic més maco!!

De camí cap al segon punt horari que portem apuntat, Tavertet, en un corriol complicadot ens despistem de gps, confiats amb els de davant i com no tocarà remuntar!! No es pot badar, les sensacions de moment prou bé però encara es d’hora, arribem a Tavertet 3 minuts per sobre de lo apuntat, tot va bé!

D’aquí a Rupit es la ruta per portar a qualsevol que vulguis que s’enamori de la zona , hi ha unes vistes espectaculars, paisatge idíl·lic però no es pas que el dia s’hagués arreglat i es veies tot això , m’enrecordo d’altres vegades perquè aquesta poc es veu...

Passat Rupit, la fantàstica zona del Salt de Sallent i un seguit de falsos plans o no tant falsos que van escalfant les cames per encarar la pujada al Coll de Pixanúvies, un altre més a la llista que superem prou bé, sense plorar massa tot i tindre alguna rampa important.

Encara riem, impressionant!

Arribem a l’avituallament amb uns 7 minuts de retard, cap problema em segueixo trobant amb força, l’altre any arribava abans però més perjudicat... portem uns 56 km, d’allò més distrets i coincidint en molts trams amb el Miquel i el Toni. Però per mi d’aquí endavant començava lo bo, on pagar els excessos o agrair el ser constant, propera parada Vidrà però per arribar calia superar el Collsaplana o pujada de la mort com se la coneix...

Una de les pujades temudes per les seves fortes rampes, aquí l’any passat l’Ada ens va fotre un bon pal, aquest any arribo molt més sencer, es nota que la temperatura és bona i sóc jo qui es posa a tirar i prou bé aconsegueixo arribar a dalt tot d’una peça i sense seqüeles greus, estic ben content tram a tram vaig veient que estic fent les coses millor que l’any passat. Ens reagrupem i continuem l’aventura, una mica de pla, baixadeta i la pujada a Vidrà, uff aquesta tot i no tindre rampes fortes em fa pupa sort que al final hi ha recompensa en forma d’avituallament. Un avituallament on s’ho estaven passant d’allò més bé, feia dubtar si continuar o quedar-me rient amb ells!

Per cert en aquest últim tram coneixem al Pep , un paio encantador amb el qual acabaríem fent molts quilòmetres , ah i recuperem els minuts perduts!
Estic content, la cosa va bé i ens estem divertint, ara a buscar el dinar a St.Maria de Besora però per arribar-hi primer teníem que assolir la cota màxima de la Tracks, 1350mt i tot just estàvem a 800mt d’alçada, bona pujada teníem per davant però un per l’altre la vem anar superant i ja cap al final vem divisar algú per davant que ens sonava familiar però amb el color fang que dúiem ja fins que no vem ser ben a prop no ho vem confirmar, era l’Alejandro. Amb la confirmació tocava animar i reclutar-lo, més serem més riurem, el Pep aquí estava neguitós preguntant si arribàvem ja al poble però l’Ada al dir-li que ja ho teníem s’animava. Fet el cim tocava deixar-se caure fins St.Maria de Besora però la pràctica no va ser tant senzilla, el terreny estava molt trencat i encara més enfangat, a més començava a caure alguna gota més gran de lo desitjat... baixada complicada , lenta , intentant que la bici anés per on volia, la pluja que s’anava animant fins que per sort nostre quan ja arribàvem al control de dinar, un fantàstic garatge amb les taules parades per menjar, el cel va caure literalment! Mooolta aigua, trons, de tot, sort que ja érem a refugi !

---------------------------------------------------------La que està caient!
Amb una tormenta de por fora, nosaltres procurem ignorar-la tot menjant una amanida de pasta i deixant-nos cuidar per els de l’avituallament, menjar, beure, ens renten les bicis, omplen bidons, oli, espectacular!! I entre ells la Noe que no corria però ajudava en tot i més! La pluja ens ha donat treva tot el matí però com deien els pronòstics sembla que a la tarda no perdona..


Plou? Doncs bon humor no?



A dinar!
Així que impermeable al damunt i molt poc seny agafem la bici i prosseguim, no pas sols eh!! Als que érem s’uneix el Toni així que ben distrets. La sortida del avituallament era per una llarga baixada per la carretera on no ens pedrega però no se de quin tamany son les gotes que ens fan mal al impactar-nos... la cosa pinta moooolt malament, està caient una turmenta d’unes proporcions considerables!!

Ja als peus de la pujada a Alpens iniciem l’ascensió, aquesta es suau però esgotadora ja que estàs molta estona fent puja-baixes sense guanyar alçada, primer el terreny és molt compacte i avancem prou bé però més a munt el tema es posa èpic del tot !! Pujades de corriol on baixaven autèntics rius, capes de fang i pluja i més pluja, tot això junt òbviament ens obliga a caminar molts trams i a fer patinades molt perilloses els trams que ens atrevíem a provar, una odissea!!!

Llàstima en aquells moments no disposar d’una d’aquelles càmeres d’un sol us per fer fotos sota l’aigua i ja posats unes ulleres i unes aletes , la situació era tremenda!!!

Lo millor del moment es que el grup es va mantenir molt compacte, no parlàvem gaire però tots procuràvem animar-nos i fer la millor cara possible, amb aquella tormenta un tot sol hagués estat un infern molt més dur!

I això que aquí es comenta en quatre línies per nosaltres van ser més de 30 km sota la pluja amb molts trams de caminar ... finalment coronem el coll però en aquelles condicions encarar la baixada es ben esgotador i sobretot perillós.. per sort no lamentem cap caiguda, molta sort la nostra !!!

Per fi sortim a una carretera i veiem Alpens al fons, tot un descans la carretera pensava jo però amb l’aire de la baixada començo a agafar fred i tinc la sensació que m’estic posant de color barrufet!!! A l’entrada del poble trobem l’avituallament amb la Mònica i la Rosa, arribem destrossats però satisfets de ser allà i fins i tot fem broma però elles tot series ens deixen més glaçats o alleugerits quan ens diuen que la cursa s’ha suspès!!!! Que el grup de quatre capdavanter ha decidit plegar i que han tingut que anar a rescatar gent amb hipotèrmies severes!!! Al escoltar aquestes paraules ràpidament agafem consciencia que es la decisió més encertada, que continuant l’únic que podem aconseguir és res de bo!! Desprès de dir aquestes series paraules ens diuen unes altres que ens sonen a música celestial:

- Baixeu uns metres i aneu a la fonda del poble que us aniran a buscar allà .

Fonda? Lloc calent, beure calent? El paradís!!! Entrar i començar a sortir cacaolats calents de la barra, fins i tot un capuccino per l’Ada! El tracte, més que excel·lent, nosaltres enfangant-lo tot i els de la fonda cuidant-nos, traient-nos tovalloles i fins i tot samarretes perquè ens canviéssim!! Jo al deixar de pedalar i parar, tot i posar-me samarreta seca i eixugar-me bé una hora desprès encara tremolava!! Allà ens vem reunir uns 11 o així, entre ells el Xavi que també conservava el bon humor i el Marc que si la situació no era prou complicada ell s’havia quedat sol sota l’aiguat i en lloc de seguir el gps s’havia posat a seguir unes senyals d’un altre ruta, amb turmenta i ben perdut!!!

Durant tota la cursa l’organització va estar fantàstica però un cop suspesa va estar excel·lent, mobilitzant vehicles per poder recollir tothom, escampats per diferents llocs , i tornar-los a Torelló, a ells i a les bicis, espectacular!!!

Ja a Torelló, dutxeta i a comentar la jugada amb la resta de supervivents, quin dia més èpic! Ah i tot hi anul·lar la cursa fan repartiment de premis, donant com a primer el grup de quatre capdavanter, entre ells el Jordi quina bèstia!!! Tot un altre detall de l’organització i lo mateix per les noies premiant les tres primeres.

---------------------------------------Les campiones
Per la meva part si haig de treure conclusions molt content!! Finalment 142km i 4400 mt + , amb moments de tot però sense patir rampes ni ‘pajaras’, prou sencer i lo millor un altre dia divertint-me pedalant al costat de l’Ada, això no te preu!!!

-------------------------------------Les futures campiones!
Ara a veure si el proper cap de setmana el tenim soleiat, que ja toca!!!