Tornem a St.Hilari!!!

Quin bestiar!!

Aquest any tornaven les Guilleries després que l’any passat amb les nevades s’anul·lessin i com cada vegada dies abans ja estic nerviós, per mi és una cursa molt especial, en ella no hi ha res fàcil: les baixades endimoniades i les pujades.... també! Dels plans mai me'n recordo...

Trideporte mecànics...

Aixi que diumenge ben d’hora , ben d’hora ens trobavem amb el Dani i el Francesc i cap a Les Guilleries, altrament conegut com a Sant Mordor! El viatge ... doncs si no portava ja prous nervis la Petitona no va gaire fina i el viatge resulta prou tens, a l’arribar tota la part de darrera és un artístic estucat d’oli digne del millor Tapies,  quin desastre...

Uh Oh no tinc por! O si...

Però bé anem a la cursa i el seu ambient, bones noticies: de ciclistes som pocs però tampoc gaires menys que normalment i de gent que ha vingut a fer la Marató Salvatge corrent, un bon grapat, fantàstic!

Es dóna la sortida i com sempre cap amunt , Dani en primera línia marcant ja els compassos de la cursa, jo que estic molt motivat surto prou alegre i just darrera en Francesc i l’Ada. Part de la culpa dels nervis era que aquest any encara no havíem fet més de dues hores  a ritme de cursa i coneixent la duresa de Sant Hilari i que la mitjana de temps està per les sis hores... la cosa prometia però jo anava amb l’intenció de deixar-m’ho tot per tal de rebaixar les 5:22 de l’últim any, no ho tenia pas clar però si més no ho provaria...

Al primer corriol alegre, primera advertència: ben just que no m’empasso un arbre ! Mare meva d’allà fins al final vaig anar més concentrat que mai ... mira que és complicat aguantar al damunt de la bici en aquelles muntanyes!!

Van passant els quilòmetres i tinc bones sensacions, baixo millor que l’última vegada i pujant vaig amb cadència, mantenint un ritme bo sense anar massa clavat, ah i caminant fins i tot em poso a córrer arrossegant la bici, amb alguna rebregada de peu inclosa ... 

És l'Ada Xinxó!!

Passo el trencall de la llarga i la curta encara veient alguna altre roda però per poc temps ja que el grup s’estira molt i mare meva com baixa la gent, està ple de figures, un parell que atrapo miro de seguir-los la roda baixant i uff veient que el de davant no posa peu al terra acabo baixant jo també per algun lloc que en condicions fora de cursa dubto molt que ho provés.. de bojos! 

Normalment als llocs on rodo me’n recordo de ben poc però aquí hi ha uns quants llocs díficils d’oblidar que un reconeix ràpid a l’arribar, com un tallat que es passa que la feina és baixar caminant amb la bici per nosaltres però on el Permañer sempre ens insisteix que és molt fàcil que nomes cal saltar...

La pujada caminant desprès del riu també es fa recordar tot i que aquesta vegada no la pateixo tant, això si al encarar la pista de pujada de desprès les meves cames comencen a oblidar-se d’aquell ritme alegre que portaven i forçosament poso un ritme més suau. Aprofito aquest moment de calma, puja molt però el terreny és fàcil, per prendrem un ‘potito’, un catxarro d’aquells que et prometen 5 hores d’energia, i què més!!! La veritat sigui dita que la poció aquesta se’m posa prou bé i en un ratet torno a posar-li una mica de rumba a les cames, marxeta!! 

Últims metres

Més cosetes, al tercer control i amb un quants quilòmetres per davant tinc el meu moment il·luminat , amb entusiasme paro i omplo el bidó per estalviar-me patiments doncs amb el mateix entusiasme marxava oblidant-me’l  allà mateix...  desastre!!! Per sort al següent avituallament hi ha ampolles d’aigua petita i puc posar-me una al mallot , gens pràctic per beure però molt millor que no pas res!

Evidentment cap als últims 15 quilòmetres apareixen les clàssiques rampes de St.Hilari , no del terreny sinó a les cames, quin patir tot i que encara optimista ja que em deixen pedalar que és molt! Amb tot quant potser quedaven 10 quilòmetres  la moral se m’enfila al veure per davant un parell de grups de 2 persones cadascú, uahuuu no estem tant malament o com a mínim millor que els de davant que feia 20 quilòmetres que m’havien deixat enrera! Tot i així als trams ‘pa matarse’ de baixada tots baixen més ràpid que jo però per sort meva, no m’imaginava dir-ho, resta una pujada ben llarga on a poc a poc els vaig deixant enrere fins arribar als últims corriols del dia on baixo  tot lo ràpid que puc amb l’esperança que no m’atrapin i així és!!!

Arribo pletòric i miro per primer cop el rellotge, molta alegria i satisfacció: 4:52h , mitja hora menys que el meu millor temps!!!!

A l’arribada com no en Dani que també ha rebaixat el seu tems un munt i a més a més... ha fet 1er!!!!! Felicitats Crack!!!!!

Apostoflant!

Em poso còmode i espero armat amb la càmera la resta del Bestiar per mirar de captar el moment i sí, els veig com arriben, m’emociono, sobretot al veure com desprès de la  duresa de la cursa els dos porten un somriure dibuixat de satisfacció que parla per si sol, se’ls veu sobrats de motivació, m’encanta!!! Ah i com no volien ser menys ells també rebaixen les seves marques, l’Ada en gairebé mitja hora! A més m’explica que aquest cop ha tingut  competència i ha estat amb un altre noia, la Gemma Cabanas, frec a frec! Encara més emocionant!!!

Satisfets i amb un donut!

I això han estat les Guilleries, sobretot m’emporto el bon paper que hem fet tots com a grup, quins grans companys que tinc, i no per lo ràpid que van que també si no per la capacitat d’anar a curses d’aquests tipus i passar-ho be, sou uns cracks!!!!

Bestiar Lliure!!!

La Gemma

Només pensa en menjar aquest nano..

Campiones!

Lo crack!

Quin pernils!

A part d’una satisfacció molt gran i una dosis de motivació extra sembla que de propina també m’he endut un parell de visites a metges, un per la Petitona que la pobre li prova molt malament anar a Sant Hilari i l’altre per mi que arribava a la cursa amb el canell tocat i ara ja lo que tinc es una tendinitis important però....  no m’arrepenteixo ha valgut la pena!!!  Ah i l’Ada un pernil cap a casa yuhuuuuu!!!!

Pobreta está malaltona 

I jo una mica espatllat..