diumenge, 3 de juny de 2012

Rally di Romagna 2012. 3a i 4a etapes

21/05/12 3a Etapa: Marradi - Tredozio

No ha parat de ploure en tota la nit, però per això no deixarem d’anar a esmorzar, jejeje Ja amb la planxa plena anem al garatge on han passat la nit les bicis, a avaluar els desperfectes ocasionats pel fang del dia anterior, repassem i canviem algunes pastilles de fre, ressetegem la lefty del Santi, traiem fang de tot arreu i al final ens quedem sols amb el mecànic Remo acabant d’enllestir les bicis. 

Un bon esmorzar és el secret per fer tan bona cara, jeje

El Remo ens deixa el cavallet i ens dóna un cop de mà


Anem cap a la casa de colònies i tothom ja està a punt per sortir a rodar sota la lleu capa de pluja que cau ara, ens mirem el rellotge dues vegades però si no són ni les 11 i ahir al briefing l’Stefano va dir que la sortida era a les 12... es veu que mentre érem al garatge han dit que a les 11 havíem de ser a baix al poble, falten 5 minuts i encara hem de fer les bosses, vestir-nos de romans, omplir bidons... no tenim pas temps!!

Ens posem les piles mentre ens van arribant informacions contradictòries, finalment no cal baixar al poble i mentre nosaltres ens posem a punt la resta esperen pacientment, buf, sembla que al final no farem tard.


Santi, fixa't aquest sí que porta un xubasquero pel casc de conjunt amb el  seu xubasquero, pregunta-li on l'ha comprat!


Ara sí, cap a les 12 sortim tots neutralitzats per carretera fins el què serà la sortida oficial d’avui, tardem més de 20 minuts en arribar-hi i a partir d’allà el meu pulsòmetre deixa de funcionar, per més que premi, cap dels botons respon, apa doncs sense cap referència, ni quilometratge, desnivell, hora...

Amb la Orietta i la Clara, la portuguesa

Podríem anar tots així tranquils i ordenats fins a Palazzuolo, no?

Amb la Orietta i la Michela anant cap a la segona sortida del dia

Amb la pujada ens ha agafat calor, tots a treure'ns els impermeables

Amb la Ivonne abans de començar, ara sí en serio, l'etapa


Abans de sortir l’Stefano torna a insistir, han retallat l’etapa per evitar zones de fang i haver de caminar molt, només trobarem fang durant uns 100 metres, la resta, segons ell, tot ciclable. Ens van cridant per número de dorsal i finalment es dóna la sortida, jajaja, només sortir tots relliscant, intentant no xocar els uns amb els altres buscant la traçada que et permeti seguir endavant, amb una de les patinades m’enganxo amb el Francelino, un dels companys portuguesos i se li trenca la tanca de la sabata.

Sortida per un camí mooolt relliscós


Creuem un rierol i comença una pujada, amb tota la gentada aglomerada i el fang, i amb la primera relliscada d’un tots comencem a posar peu a terra, acabem de sortir i ja estem caminant fanguera amunt, però és clar què et vols esperar després d’un dia i mig plovent sense parar?

La pujada és llargueta i el grup es va estirant, el Santi se’n va endavant i jo em quedo amb la Orietta, la Ivonne i la Michela s’han espavilat molt a la zona de fang i van per davant. Vaig esbufegant però controlant que la Orietta em segueixi, miro endavant però ens anem animant, seria perfecte que les dues li pugéssim retallar minuts a la Michela però ella no ens ho posarà fàcil.

Arribem a dalt, el Santi m’està esperant i agafem un corriolet de baixada, està mullat però es fa gairebé tot, a la Orietta però baixar en mullat no li agrada gens i li anem guanyant metres, no puc esperar-la sinó la Michela se’n anirà més així que arribem al asfalt i posem el turbo baixada avall.

Aquí comença una zona de rodar molt ràpida, primer una pujada suau on ja comencem a apretar, després una zona més planera, baixadeta, pujada suau, és tot molt ràpid i els quàdriceps es van tensionant cada vegada més. Rodar, rodar i rodar per pista, no és lo nostra però ho fem prou bé ja que no ens agafa ningú, això ens esperona i a més ens anem menjant els quilòmetres, el dia es va aclarint, ja fa una estoneta que no plou i rodem ràpid mentre ens va esquitxant el fang a la cara, al final no veuré res!
Un senderó en mig de la pista i la Bettina entremig fent-nos fotos

Finalment deixem la pista i arriba el tram anunciant de caminar, és un sender que s’enfila pel mig del bosc, molt maco, però que per l’acumulació de fang ens fa caminar en alguns trams tot i que sempre intentem pujar-los sobre la bici, faltaria més! Seguim crestejant i fins i tot surt una ullada de sol, com s’agraeix, les vistes són espectaculars i per postres el senderó comença a baixar, quin divertiment de baixada, totalment ciclable i sense fang excessiu, per postres atrapem al Jose d’Alacant i amb ell tornem a arribar a la pista.

Una pista amplíssima de pujada on per única vegada durant el Rally porto una mica collat al Santi, per fi! Jejeje, el Jose va davant, jo darrera intentant que no se’ns escapi i el Santi esforçant-se per no perdre la meva roda. Així arribem al Coll de San Benedetto, que bé, penso, ara toca baixar però sorpresa, uns senyors ens indiquen que deixem la pista principal i....seguim de pujada!! Se’m escapa un – Merda! i el Jose m’anima.
  
Vinga Santi que no pot faltar molt per arribar dalt
Ja hi tenim un peu al coll, com tira el Jose

La pujada és més dreta i amb pedres però curta i tornem a crestejar una mica, fins i tot al cap d’amunt d’una altra pujadeta veiem a la Michela, per fi! No quedem però prous quilòmetres per atrapar-la, agafem una baixada molt llarga per pista que ens porta fins a Tredozio.

Al final l’etapa ha estat de 38kms molt rodadors, en principi no és lo nostre però avui n’estem prou satisfets i al final la Michela només m’ha tret 1 minut, molt millor que ahir, jejeje

Amb el Gino i el Jose, sota les respectives capes de fang
Un dia més seguim amb la fangoteràpia, perquè després diguin que no ens cuidem!

Llàstima que la fangoteràpia per les bicis no és tan recomanable...



Temps dels dos: 2:42h
Posició Santi: 41è masculí de l’etapa
Posició Ada: 3a de l’etapa i 3a de la general


Ja deia jo que ho veia tot molt gris

Anem cap al camping on comencem la rutina de les tardes, rentar bicis, rentar-nos nosaltres, acomodar els nostres trastos en una de les habitacions del refugi i el sopar, un dels moments més divertits del dia on ens expliquem anècdotes, practiquem idiomes i ens alimentem tot el què podem, que demà ens esperen més quilòmetres. És una llàstima però a mitja tarda es torna a posar a ploure, per sort no gaire fort i ens diuen els de l’organització que demà també estan previstes pluges, els motoristes estan reconeixent el terreny així que el briefing serà demà al matí mateix, quan hagin analitzat la situació.



Apa, ja torna a ploure
Tot sopant, quins bons i relaxats moments
Amb l'Stefano Quarneti, pare del Rally di Romagna, moltes gràcies per tot!
Amb l'Stefano Dalfiume, la mà dreta de l'altre Stefano
Ja arribant, la Orietta ha trencat la patilla del canvi i el Remo aconsegueix arreglar-li podrà continuar ben entrada la nit

Abans d’anar a dormir uns quants riures més amb els companys d’habitació, avui ens ha tocat amb la colla de l’Ettore i la seva roba bio-ceràmica, quin tip de riure quan es va posar aquells guants per anar a domir!

Bona nit!


22/05/12 4a Etapa: Tredozio – Palazzuolo sul Senio

El dia es lleva solejat, hi ha núvols però no massa amenaçadors, l’esmorzar va sortint en comptagotes i semblem feres esperant que la presa surti del niu, quan veiem un trocet de prosciutto sortir de la cuina ens hi tirem tots a sobre, jejeje



Recollim tots els trastos i baixem cap al poliesportiu on tenim les bicis i on hi haurà el briefing i la sortida. Agafem les bicis i me’n adono que la meva no roda gens, una de les roldanes està totalment travada, surto corrent demanant ajuda al supermecànic de la cursa, en Remo, el mecànic més ràpid i efectiu que hem vist mai, com hi va el tio i no perd mai la calma, es nota que ha treballat en el mundial amb l’equip Merida, té solucions per tot. En un tres i no res aconsegueix deixar enllestides per rodar 4 bicis entre elles la meva, quin crak! Jo mentrestant aprofitar per trencar les ulleres, de fet no faig res, me les vaig a posar i cauen al terra partides en dos... estan fartes de fang així que el Santi em cedeix les seves ja que jo amb la lentilla i sense ulleres pateixo molt.

El Remo fa girar la roldana ràpidament
El Javier, un andalús afincat a Itàlia, ve a despedir-se, ahir va trencar la patilla del canvi i no ho ha pogut arreglar


Va passant l’estona, ens informen de que hi haurà un tall de pas al km. 33, ja que cap a migdia-tarda la previsió torna a donar pluja i la segona part de l’etapa en mullat és molt perillosa i lenta, especialment una de les baixades. Així doncs no se la volen jugar a tenir un munt de persones en aquesta zona i plovent i per la nostra seguretat han decidit posar aquest tall de pas al km. 33 a les 11:30h. Menys als primers el tall ens sembla exigent però ens veiem en cor de superar-lo, caldrà apretar de valent per fer els 33 kms en 2:30h, però ho intentarem. El problema però arriba amb el mateix briefing que es comença a fer a l’hora prevista de sortida, les 9 i no es dóna la sortida fins gairebé les 9:12 minuts.


Tots a punt pel briefing

Comencem un dia més neutralitzats, la Michela de seguida agafa posicions capdavanteres dins el pilot, però paciència ja ens anirem posant tots al nostre lloc. Desapareix la moto del davant dels bikers i comença la pujada, les cames es queixen doncs porten ja tres etapes rodades però tot i així passem a la Michela amb facilitat, la pujada és exigent i el Santi i jo ens col·loquem darrera la Ivonne, ella sembla nerviosa i es va girant per controlar-me, no sé pas quina por té si em porta unes 2 hores d’avantatge de la general. A nosaltres ja ens va bé perquè avui toca córrer per passar el tall així que intentem que no ens guanyi molts metres però lentament l’anem perdent.

A diferència que al Ironbike, aquí tenim un xip molt menys conservador, al Ironbike no se’ns passava pas pel cap apretar a les especials, simplement es tractava d’acabar les etapes dins del temps per tal de poder continuar cada dia en cursa, però aquí tenim un planejament diferent, hem de córrer per intentar aconseguir al menys la segona posició que ara mateix té la Michela i per fer-ho a part de guanyar-la és important fer bé les especials ja que la recompensa són minuts que se’t resten al temps que hagis fet, això sí només tenen bonus els tres millors temps de l’especial de cada categoria. És a dir, el millor temps de l’especial rep un bonus de 4 minuts, el segon millor temps un bonus de 2 minuts i el tercer millor temps un bonus de 1 minut.

Avui comencem amb especial i a més tenim el tall de pas, tot s’acaba en el mateix punt, el km. 33, així que amb la Ivonne a la vista o no seguim exigint-nos al màxim. A la primera baixada m’emprenyo perquè no ho faig tot lo bé que voldria i a la segona pujada, al km.18 em costa agafar el ritme i seguir el Santi però quan l’enganxo pugem bé els dos. Passem per davant d’una masia i una gallina que voleia per allà s’amaga corrent, ha reconegut el Santi, ahir vem baixar per aquí i el Santi quasi que l’atropella, jejeje

La segona baixada llarga és brutal, un caminet enmig d’un bosc de pins enormes amb la terra ben humida, com m’agrada a mi, a part d’un parell de passos amb pedres més complicats es fa tot bé, vigilo per no caure però baixo tan ràpid com puc seguint al Santi, arribem al riu, això vol dir que tocarà pujar i així és. Agafem una pista ampla, ampla, de terra molt clar, em recorda un munt la pista d’ahir la que vem fer amb el Jose però en tot cas és un altre tram. Aprofito per pendrem un gel i seguim amunt amb el ritme més alegre que podem.

Evidentment la memòria visual no em falla, i mitja pujada més enllà estem pedalant pel mateix tram que ahir on seguíem al Jose, anem apurats de temps així que sense dir-nos res apretem les dents i ens enfilem de nou fins el coll de San Benedetto, baixem pinyons, posem el plat i baixem a tope, intentant divisar més enllà algun arc o alguna cosa que ens indiqui que arribem a temps al control de pas, acabem la baixada i ni rastre de la gent de l’organització, són les 11:30, carretera amunt hi ha cintes així que continuem altre cop de pujada i avançant dues posicions, amb les cames tenses a més no poder i estressats perduts arribem a un collet on sí que hi ha l’alfombra de xip però ja no ens hi deixen passar, tot i sortir a les 9:12 han mantingut el tall de pas a les 11:30 i hem arribat 9 minuts tard. Teníem l’esperança que al haver donat la sortida tard haguessin mantingut les 2:30h de límit de temps per tant, podent continuar sempre i quan s’arribés abans de les 11:42 al tall però no...La desil·lusió es llegeix a les cares dels que som allà, uns minuts més tard arriba el Franco que s’emprenya de mala manera amb la decisió de l’organització i encara més tard arriba la Michela, per fi l’he pogut guanyar, arriba 7 minuts més tard que nosaltres, i a més jo m’enduria més bonus que ella per l’especial però com que estem les dues eliminades l’esforç d’avui no em serveix per guanyar-li minuts a la classificació general. 
El Franco Amati arribant al tall de pas

Tutti eliminati, estaven tots tristots però els animo a fer-nos una foto, que no ho hem fet tan malament però no podem anar tan justos pel món...


No estem d’acord amb la decisió presa per l’organtizació però ha estat per tothom la mateixa, així que no hi ha res a fer, mengem i bevem i ens recuperem de l’esforç fet per arribar fora de temps i, tal i com ens indica l’organització, marxem per carretera cap a Palazzuolo sul Senio on s’acaba l’etapa. Primer baixem fins a Marradi i d’allà tenim tot un port de muntanya per coronar i baixar cap a Palazzuolo en total gairebé 30 kms més d’etapa. 


Amb el Sebastian, el nostre amic polac, marxem cap a Palazzuolo tot xerran de l'Ironbike, els pieroguis...

Núvols amenaçadors però al final aquesta tarda ni una gota

La colla d'eliminats arribant a Plazzuolo


Així doncs acabem amb uns 60 kms i 2000 de desnivell, avui som els primers en arribar al hotel, rentar les bicis, gaudir d’una bona dutxa i com que tenim tota la tarda per endavant ens en anem a buscar una trattoria on dinem els dos tranquil·lament. 
El poble és maquíssim i quin fart de menjar llonganissa de l'avituallament
Rentem les bicis, mentre 35 dels nostres companys han aconseguit superar el tall, de noies només la Ivonne
El Jose, ha aconseguit passar el tall, això sí ha arribat una mica absent
Un vinet de la zona i crema de marroni, és a dir castanya, que bona!


A la tarda arreglem les bicis, gaudim d’un gelato amb la Orietta i l’Ivan i aprofitem la wifi de l’hotel per donar senyals de vida. A les 19:00h a sopar, briefing i com cada dia l’entrega dels maillots de lider als primers de cada categoria, que des de la segona etapa han estat els mateixos, quin fart de col·leccionar maillots!


Vistes de Palazzuolo des de l'habitació de l'hotel

Jo de gran vull ser com ella, la Janny, 66 anys, Austràlia, combinant  turisme i btt, una gran persona!
L'etapa de demà marcada sobre el mapa, quanta ziga-zaga

Abans de dormir uns bons massatges amb crema gelada i dormim plans sense terratrèmols ni companys d’habitació que ronquen, quin luxe, habitació per nosaltres sols.


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Lo primero ORDENAME LAS ETAPAS QUE VAYA JALEO¡¡¡

Y cuantos recuerdos de esas tierras. NOSTALGIA.

fatimabl

Clara ha dit...

La veritat que us admiro, quina mandra tenir que sortit amb pluja, menys mal que van reduir kms, per cert ja us enteneu amb Itàlia?? De un ni do al tema del bonus , els temps buff ..Mira que be, al final ni al dolor pot amb als teu reptes apaa 2ª

Francesc Calvo ha dit...

Quines lectores teniu al blog!

Localove ha dit...

bei ricordi !!!