Rally di Romagna 2012, les primeres etapes

Divendres al estil Guardiola, ben d’hora, ben d’hora,  carreguem el cotxe i marxem cap a Riolo Terme, ens separen 1200 kms del nostre destí i unes ganes terribles d’arribar-hi. Finalment, després de tot el dia de viatge, vora les 20:00h arribem a destí, l’Hotel Cristallo de Riolo.

El cotxe és més incòmode que la Petitona però una mica més ràpid

Ben aviat coneixem als dos alacantins de la cursa, el Gino i el Jose, quin perill que tenen aquests dos! Porten des del dimarts per la zona i s’han adaptat perfectament al tarannà romagnenc.

Sopem esplèndidament al hotel, bufet lliure d’amanida i verdures, doble ració de pasta i un parell de bistecs, i a dormir el més aviat possible que el meu genoll abonyegat per la caiguda del diumenge anterior, no li han fet cap mena de gràcia les 13 hores en cotxe i es fa sentir més del què voldria.

Dos plats de pasta per mi sola, ara que amb lo cansada que estic no sé si menjar o anar a dormir...

Mecànica a l'habitació del Cristallo

La cama i el genoll, sempre que tinc algo important me la foto el finde abans...

El dissabte l’espera pel pròleg es fa llarga, la sortida no és fins les 15:30. Sortim a rodar per reconèixer una mica la zona i comprovar que el genoll no està al 100% però que prefereix pedalar que anar en cotxe, afortunada que sóc. Res, 10 quilometrets i a recollir els dorsals. Després visita turística per Riolo i buscar un lloc per dinar, més ben dit buscar EL lloc per dinar, perquè anem a parar gairebé tots a la mateixa trattoria, l’ambient del Rally de Romagna es palpa a qualsevol racó del poble, collonut!

Amb al Franco Amati, gràcies a ell hem gaudit del Rally di Romagna, grazie mille!

Formalitzant les inscripcions, tothom ens mira raro, som els únics que anem vestits de romans...

Vistes de Riolo Terme i les seves vinyes, un matí espectacular...

Passejant pel centre històric

Degustant gelatto de crema catalana!

19/05/12 1a Etapa Pròleg: Riolo Terme – Riolo Terme

I ara sí, briefing al hotel, escalfem una miqueta i cap a la línia de sortida del pròleg, que més que un pròleg és tota una primera etapa en potència, 37 kms i 1400 de desnivell que no els correrem els 80 participants del Rally sols, ja que ho han fet coincidir amb una pedalada amb uns 300 bikers més que sortiran darrera nostre.

El primer briefing que ens fan els Stefanos, un en italià i l'altre en anglès

Mentre esperem a la sortida ens anem familiaritzant amb els qui seran els companys pels propers 7 dies, com sempre activo el radar detector de noies, jejeje, en serem 7, entre elles la Ivonne Kraft, tota una campiona de mtb i que a més a més va guanyar l’edició anterior d’aquest mateix Rally.

L'Stefano, el pare de la cursa, ens indica que anem entrant a corralines

Anem fent amics, el gran Ettore i la seva colla

Sortida neutralitzada i un pic sortim del poble campi qui pugui, però com que fa pujada doncs la desbandada és paulatina, a la Ivonne la veiem fins coronar la primera pujada després ja ni rastre, avanço un parell de noies i anem tirant amb el Santi. La segona pujada, la llarga (del 5 al 10) se’m entravessa totalment, al principi és molt dreta i em fa mal el genoll, després cresteja per un corriolet herbós molt guapo però vaig molt ofegada, no hi ha manera d’agafar el ritme, així que a poc d’arribar a dalt m’atrapa una noia, és la Orietta, encara no ho sabíem però ens avindríem la mar de bé.

Arribem dalt el Monte Mauro, serà la nostra referència un munt de cops durant el Rally, i comença sender principalment de baixada, hi entro primera i la Orietta es va quedant enrere, tornem a pujar per enfilar-nos a la zona alta de la Cava di Monte Tondo, una guixera emblema del Rally. La pujada és curta i seguim baixant, ara per pista, on ens avancen alguns flipats de la pedalada, agafant les corbes amb el peu fora.... en veiem més d’un que està a punt de fer un recte dels que marquen època.

Si més no paisatge curiós

Comença la segona pujada llarga i amb ella la pluja, el matí havia estat esplèndid, però al arrancar ja es veien de lluny uns núvols ben negres, la qüestió es que ens han atrapat i estem a la meitat de l’etapa, comencem doncs a mullar-nos. Segueixo esbufegant, m’atrapa l’Orietta i em passa, va molt fresca, impossible seguir-la però quan arriba la baixada apreto el què puc, campi qui pugui, jejeje

En acció, jejejeje

De nou crestegem, toca caminar en alguna rampa puntual i el genoll em diu que millor segueixi pedalant, de caminar no en té ganes. Sort que són trams curts. Seguim baixant i me’n adono que el què estem fent és desfer el camí de la sortida, així doncs hem de remuntar el què abans ha estat la primera baixada del dia i aquí perdem totes les opcions d’atrapar l’Orietta, gairebé la teníem però amb la pluja el què era una baixada herbosa ben distreta s’ha convertit en una pujada relliscosa, el fang no ha tardat en aparèixer i unit a l’herba ens converteixen en dos bikers principants, som incapaços de remuntar pujats a les bicis, quin parell de globeros!

Preciós! i va xispejant

Arribem a meta, lo important està fet hem acabat la primera etapa, ja estem a la salsa del Rally i ens encanta!


Temps dels dos: 2:22h
Posició Santi 45è masculí
Posició Ada 3a fèmina

Amb la Orietta!

Acabem de fer el dia, sopar com els avis a les 7 de la tarda a la plaça del poble observant l’entrega de premis, passeig per fer baixar la polenta mentre les mitges compressives van posant-nos les cames a to per l’endemà que això només ha fet que començar! I abans d’anar a dormir, a preparar maletes, que passarem 3 dies sense tornar al hotel.

Sopar, ració triple de polenta i salsitxa esparracada

Cada dia havent sopar entrega de la maglia als líders de cada categoria

Per si ens quedem tirats davant de l'hotel tenim la supergrua, sort!

A la nit ens despertem desubicats, què està passant? Com és que el llit es mou com en els millors moments de la nena del exorcista? Són les 4:05 de la matinada i un terratrèmol de 6º a l’escala de Richter sacseja la zona de l’Emilia-Romagna i nosaltres ens trobem a uns 80kms de l’epicentre.... el cos es queda en alerta i es fa difícil tornar a dormir però aparentment no ha passat res greu a Riolo, no hi ha sirenes ni crits, només gossos bordant i llums que s’encenen, persianes amunt i avall... això sí el Santi es dona mitja volta i segueix dormint.  

20/05/12 2a Etapa: Riolo Terme – Marradi

El dia comença aviat i ens anem habituant a la rutina de cursa per etapes, vestir-nos de romans, esmorzar mig adormits, última ullada a les bicis i cap a la sortida. El primer dia t’ho has de pensar però quan en portes 4 ja va tot automatizat, jejeje

La típica cara de bon matí després d'haver viscut un terratrèmol, ell com qui res...

 El perfil diu que ens esperen 65kms amb 3500 de desnivell i la previsió diu pluja ja partir de migdia, així que carreguem els GoreTex a les motxilles, més val no haver-los de fer servir però millor dur-los.

Escalfant amb en Franco

Fent més amics, en Walser d'Alemanya

Com ahir a la tarda, sortim del centre del poble però comencem de pujada primer molt suau seguint una vall i quan arriben les corbes tancades senyal de que la cosa s’anima amunt. Igual que ahir a la Ivonne només la veiem durant la primera pujada, després cap senyal seva més, però avui a la Orietta se li ha sumat una altra rival amb ganes de donar guerra, la Michela.


 Baixem per una pista ràpida quan de cop les cintes marquen cap a l’esquerra, un camí molt menys marcat entre prats verdíssims que s’enfila de mala manera, al més pur estil Ironbike, espero que no n’hi hagi molts! El Santi i el Franco s’hi llueixen i el pugen del tiron, les tres noies anem pujant a peu.

Ja vinc, ja vinc, agafa energia que ens espera una bona paret!

En dos palabras: IM PRESIONANTE! (gràcies a la Bettina per la foto)

Apa, el tio ja és dalt i sense despentinar-se...

No és fins a la pujada del km.16 que aconsegueixo posar-me davant de les dues per una bona estona. Anem baixant per una zona molt ràpida amb un parell de reguerots col·locats amb mala llet quan, gràcies a una de les motos de l’organització que ens acabava de passar veiem que rectifica, s’ha d’agafar una pista que surt a la dreta, creuem un riu i apa rampots amunt, el Santi de nou s’hi llueix i s’ho fa senceret. Jo sóc incapaç, entre el genoll que si li foto canya es queixa i les pedres que em fan perdre tracció desmunto, mentre comencen a passar tots els pros corrent i empenyent les bicis. S’han perdut en el trencall anterior! Disfruto veient com van tots a peu menys el Santi que més xulo que un vuit no posa ni mig peu a terra. Tu sí que vales!

La típica imatge de cursa llarga, perfil al manillar, bosseta amb menjar...

La zona cada vegades és més corriolera, tècnicament exigent, sobretot de pujada i això a nosaltres ens agrada, aquí passem a uns quants i a mesura que vaig escalfant el genoll es queixa menys. A dalt les vistes espectaculars però el dia comença a grisejar...

Finalment arribem al avituallament, fem una parada d’uns minuts, 4 fotos mentre esperem que ens portin bananes (es veu que se les han deixat al cotxe), però les bananes no arriben i les meves contrincants tampoc, així que aprofitem i anem tirant.

Que gran que és en Marco, sort que estava una mica ajupit!

 El pedalar dura poc, aviat arribem a una zona molt dreta i amb pedres enormes que hem d’enfilar a peu. Caminar no és lo millor pel meu genoll així que vaig al tanto i intentant evitar els moviments més dolorosos, per sort hem de caminar bàsicament amunt i quan més mal em fa és caminant de baixada.

A les 12 en punt, ja per pista, arriba la senyora pluja, i el terreny igual que ahir de seguida s’empapa i comença a generar fang relliscós de manera incontrolable. Per sort avui estem una mica més destres que ahir i ja li anem agafant el “tranquillo”. Abans de començar a baixar i veient que no sembla que hagi de parar de ploure, parem a posar-nos els Gore-Tex i en aquest punt ens avança la Michela.

La baixada se’m fa eterna, primer bé però anem a parar a una baixada d’herba i fang, una autèntica pista de gel verda i marró, com rellisca la punyetera, no m’atreveixo baixar sobre la bici i a peu el genoll em fa veure les estrelles, així que avanço lentament. El Santi em va esperant, quina paciència.

Força estona després arribem al segon avituallament, segueix plovent amb ganes, té gràcia ara comença la prova especial del dia! Més o menys al km.50, les bicis estan a tope de fang, les ulleres ja no et dic i accedir al bidó és quasi impossible. Però uns 15 kms ens separen de meta així que bevem i mengem i al turron!! 

Per la pròxima vegada a veure si aprenem a portar el Gore-Tex pel casco! Santi que no em vas conjuntat, home!

Sembla que plou una mica... apa, comencem amb l'especial

Ens disposem a donar-ho tot a l’especial, passem per l’alfombreta del xip i apa a menjar-nos els 6 kms de pujada, sí, sí... demà m’afaitaràs, al cap de pocs metres el tou de fang que s’acumula entre les baines i la roda del darrera la trava totalment. L’italià que ens precedeix comença a renegar de mala manera, nosaltres ens ho prenem amb resignació, intentem carregar la bici a l’esquena però pesa tant que és esgotador, així doncs que toca arrossegar-la i anar parant cada dos per tres per treure l’acumulació de fang de la roda del darrera, de les barres de la forquilla.... hem d’intentar mantenir la mecànica que només és el 2on dia!

La fanguera no ens deixa pedalar i tenim por de fer malbé les bicis

Fang, fang i més fang, treiem quilos de fang de les bicis

Els trams que el terreny ens ho permet combinem els pedaleig amb el patinatge artístic i després de fer cim toca crestejar una mica, quan ens pensàvem que ja s’havia acabat el ptijor, arriben uns rampots on pujar sobre la bici és més que impensable però pujar caminant amb ella és molt complicat, la pendent és important i costa clavar els peus per no anar-te’n pujada avall, lent de nassos i molt cansat.

Però al mal temps bona cara!

L'altra opció és anar mirant al terra, així no se sap si fas bona o mala cara, jejeje

 Però al final arriba la baixada, que bé, en fem bona part sobre les bicis, és molt guapa i entretinguda, això sí amb els 5 sentits activats per no acabar per terra. Llàstima però que hi ha trams pedregosos que no em veig en cor de baixar i em toca caminar avall, buf això sí que el genoll no ho vol. Després de 7:45h, gairebé 5 sota la pluja, arribem a Marradi on ens aplaudeix part de l’organització que volta per allà aixoplugats sota carpes. 2a etapa acabada i el compta em marca més de 70kms.



Temps dels dos: 7:45h
Posició Santi 45è masculí de la general
Posició Ada 3a fèmina a l'etapa i a la general (la Michela al final m'ha fotut un pal descomunal, 30 minuts!)

Finishers de l'etapa!

Amb un camionet ens porten a la casa de colònies on passarem la nit, quin panorama, no para de ploure, tothom netejant les bicis i estris plens de fang, buscant llocs calents on deixar les bambes i la roba perquè s’eixuguin... a nosaltres ens ha tocat una habitació de 4 compartida amb la Orietta i l’Ivan, quina sort! L’Orietta però encara tarda una bona estona en arribar, mentrestant fem lo propi, lluitar contra el fang: que bé la dutxa d’aigua calenta!

Sopem al centre del poble, sort que tenen una plaça coberta que sinó... i ens asseiem a la taula dels austríacs, mare meva quina colla de sonats, jejeje, més d’un encara està donant voltes al significat de Salut i força al canut!

Havent sopat segueix plovent, les previsions per demà són de pluja així que en el briefing ens informen que l’etapa de demà la modifiquen, serà més curta, havíem de fer 70 kms amb 3000 de desnivell i serà aproximadament de la meitat i la sortida al migdia en lloc de primera hora, quan es preveu que millori el temps. A mi ja em va bé perquè de tant caminar avui tinc el genoll fatal i vaig mig coixa, així li dono una mica de treva.

Anem a dormir, demà serà un altre dia, a la casa de colònies s’hi està bé però fora... segueix plovent.