dijous, 12 de juliol de 2012

Pedals de Foc, Que llarg!!!

Pedals de Foc.. mare meva quin mardé i quina mandra, això es lo que tenia jo per el cap com més s’acostava la data i no es lo normal ni el que toca, però la veritat es que no estava massa motivat, masses quilometres en un sol dia!!!
Apa fitxats!

Metals!!!!

Però be divendres arribem a Viella i comencem a veure l’ambient de cursa això ja fa que un es vagi situant i si desprès ho remates amb un breafing dintre d’un cine on nomes l’explicació del punts importants ja se’t fa llarga... aconsegueixes començar a tindre nervis, situar-te i sobretot sortir ben conscienciat que estàs  davant d’un repte important!! Aquí res és fàcil, la prova es quant poses el despertador a les 03:30, mare meva!!!

Bona participació femenina!

Anem a per el matí de la cursa, esmorzar a hores impossibles i cap a la sortida a començar a rodar de nit envoltat de tot de gent amb un repte important per davant, es lo maco d’aquestes curses, amb tants quilòmetres tothom te el seu moment de patiment, tant el crack que acaba en 11h com els que tanquen la jornada. Per cert com sempre molts coneguts i amics, la Fátima que s’estrenava pedalant de nit, els germans De Andres, en Jordi Collado, el Carles dels Independents, els cracks dels MetalBikers amb el terratremol del Llibert, el Grimi, el Mia i la seva alegria, la Isabel i moolts més...

La nau Enterprise

Bon esmorzar abans de la batalla...

Bender Team

Arrenquem cap amunt i deu n’hi do les presses que te tothom , qualsevol diria que s’acaba a la cantonada, jo a lo meu anar fent i procurar no perdre de vista l’Ada que avui tinc especials ganes de compartir la ruta amb ella, així segur que serà molt més distret! Arribem al túnel i .. mare meva quin lloc més lleig per rodar i llarg!! Ben poc que portem i ja pateixo una petita crisis, el dia no pinta massa be, les lumbars ja em molesten i no porto ni una hora i la bici.. feina tinc per fer-la anar recte!! Tinc la direcció feta un nyap i no fa gaire còmoda la circulació així que pensar que només et queden 200km no és gaire engrescador ...

Uhhh la que ens espera...

Males cares, agonia de tunel!

En fi, sortim d’allà dintre, quin horror, i carretera avall ben ràpids, per cert costa de creure però la primera pujada, la d’abans del túnel, tot i ser quarts de 6 del matí vem passar una calor de por, per lo que fos però vem suar moltíssim, quines coses!


Ara millor!
Agafem trencall i per fi a rodar per pista, ben empedrada això si, i on els primers trams de baixada agafo consciencia que això no es Terra de Maquis, quatre pedres juntes i pendent i tots a caminar!! Quina diferència !! També s’ha de dir que la gent amb tot lo que te per davant opta per minimitzar riscos. Camí de Vilaller, com sol passar, les primers confusions, petites però algun tros  toca recular . A Vilaller, avituallament on fem un glop ràpid i prosseguim cap al primer port, el Coll de Serreres.
Quina feinada, tot el dia agafats fins al final!!

Avituallament amb en Marc

Aquí per sort començo anar més còmode, agafem un bon ritme i ja cap amunt recuperant posicions a alguns esperitats que estant pagant les presses del principi... nosaltres molt bé, és lo que vaig gaudir més de la Pedals, el bon equip que vem fer ! Distrets i estones un tirava de l’altre i a l’inversa però sempre molt constants. Per primer cop en 8 mesos torno a portar comptaquilòmetres així que vaig controlant l’alçada en tot moment, s’agraeix, però quant arribem a lo que l’última vegada era a dalt de tot, l’alçada no quadra i el gps no marca per agafar la baixada... Caram sembla que tenim una novetat, mirem a un costat i surt un corriol, vinga som-hi ! Això si cap amunt i als pocs metres a caminar!! Es preveu una variant dura i es confirma, uns minuts de caminar fins coronar i un cop a dalt un corriol aeri xulíssim, amb vistes espectaculars però evidentment  més cansat que l’antiga pista de baixada!! Aquí m’ho passo bé, celebro el canvi tot i que ens fa suar!! Per cert amb aquesta modificació tampoc es passa per el camí de l’aigua que també tenia tela..

Pujant amb en Jordi de Castelldefels
Superada la baixada, un altre coll, el de Sant Salvador, aquest es agraït anar fent i cap a munt, aquí coincidim amb en Jordi, de Castelldefels crec, un carretero com es reconeixia ell amb qui vem rodar una bona estona. Apa un altre al sac, seguidament el de Sas on el terreny està millor que altre vegades però es ben llarg i comença a posar a lloc les cames... baixada i avituallament abans d’encarar el coll d’oli on tinc ben clar que tocarà prémer les dents.  
Pobre Chavarria amb bon humor desprès d'una bona pinya!

Apa cap amunt , al contrari que l’anterior aquest és curt, curt però ben malparit, primer unes rampes que piquen de valent per, un cop superades, arribar a una zona de caminar prou dura, la part bona és estirar les cames i sobretot descansar el cul!!!!
Una de les principals característiques del port és que la pujada és ben dolenta però la baixada tampoc és gens fàcil, poder és el tram més tècnic de la Pedals, molts esglaons, pedra o lo que es lo mateix: ben cansada!!! 

Coll de l'Oli, tremenduu!!

Quan vaig arribar al final, vaig respirar alleugerit, aquest port és molt car de superar i ja el teníem fet!  
Ara just lo contrari, agafar carretera  i anar pujant suament fins a ESpui, s’agraeix les cames comencen a estar ben tocades...  Aquest tros per això també se’ns fa  llarg, abans l’avituallament era més a prop i ara es just als peus del temut Triador, uns 10km de carretejar.
Ara escrivint la crònica em passa com al breafing, tinc la sensació que la ruta és molt llarga, quines coses!!!!

Anem a buscar una piscina?

Arribem al preuat avituallament, la gent ben còmode menjant plats de pasta, nosaltres just lo contrari, l’Ada amb la panxa fora de lloc i jo que amb la calorada que feia ja se’m posava malament la pasta de mirar-la!  Aquest va ser un moment dur de la ruta, com que no veníem cap dels dos especialment motivats i érem molt conscients de la enorme pujada que teníem al davant, la moral no estava en el seu millor moment i en més d’imaginar-nos ja al capdamunt, ens imaginàvem plàcidament en una piscina!!! Però bé, com que la gràcia d’aquestes rutes és superar aquest moments, parada breu no fos cas i cap amunt!!! 

Arrenquem Triador amunt

Això si la pujada la encarem amb calma, sense necessitat de comentar-ho els dos arrenquem a un ritme caragol, prudents , tot i així em sorprenc perquè amb el grup que sortim encara van més pausats i durant la pujada encara anem avançant! Està clar que millor anar amb un ritme lent i constant que no arrencar valent i arrossegar-te quatre corbes més amunt!   Un que va pujant caminant al avançar-lo ens deixa ben espantats, li donem ànims i ens diu que va caminant perquè li fot molt mal el pit.... insistim en trucar l’organització però diu que va fent que si no millora tornarà a l’avituallament.. com sabem que es continu de gent pujant continuem amunt, al nano no el vem veure més però tampoc tenim constància que ocorris  res . Com més a munt, més fácil trobar gent enrampada, nosaltres per sort ho anem portant prou bé i en els últims 500 metres ens creuem amb una ciclista que baixa, sense dorsal, i fantàstica sorpresa! Es el Mariano que està per allà animant, ens creua i lo pròxim que sentim és:

-          Ara hauré de tornar a pujar però em quedaré a uns metres que els de l’avituallament ja estan farts de veurem passar!!
Així que tenim el luxe de compartir els últims metres del Triador amb ell, tot un plaer!!!

Vinga!!

En Mariano, l'animador del Triador
A l’arribar a l’avituallament estic eufòric, estic contentíssim de lo bé que hem pujat els dos junts, molt constants, ràpids no però tot d’una tirada si! Amb 118 km al damunt això ja és molt! 
Triador superat
Uff....

Lo que ve ara al conèixer-ho no engresca gaire, cap a la Portella Blanca, sortim a bon ritme i coneixedors que es llarg però tot i això sens fa molt més llarg!!! Uff anava veient una corba i estava convençut que desprès d’ella venien les últimes rampes abans de baixar.. doncs potser a la corba erem a mig camí!!!!!

Cap a la Portella Blanca, llaaaarg....

La baixada a Espot també la recordàvem més baixada i caram te algunes rampes amagades, a més superades aquestes ens pensàvem que agafàvem una forta baixada fins l’alberg on acabaven l’etapa els de la plata i el control de pas, però no!! Ens desviem i ens anem allunyant de l’alberg, agafem un corriol d’allò més distret i ens encarem cap al poble!! Apa avui està tot més lluny, menys per desprès, això si!!! Son vora 1es 4 de la tarda quant arribem al control de pas, ben content, al 2009 passava a les 18:00 ben torrat!!! 

Espot amb la millor companyia!

Aquí ens trobem al Jordi Collado amb la Gemma, incombustible ella animant!, que fa la plata i ens diu que de moment va segon , oeeeh! Molt be Veí!!! Allà també estant els germans de Andres, el Dani que és una mica pupes sembla que la roda li va perden aire, res greu per sort!
No es que falti precisament poc ni que sigui precisament pla, uns 70 km amb les seves sorpreses, però un es queda molt alleugerit a l’arribar aquí! 

Quin patir

Prosseguim, d’aquí al final sembla que tot es igual, fins i tot les males costums continuen, ja que abans de Son s’agafa un corriol xulíssim i cansat, que va paral·lel a la carretera doncs igual que el 2009 continuem veient gent que es despista misteriosament i fa aquest tram tot xiulant per la carretera...Hi ha gent per tot!!!!

Per fi Alos d'Isil

Aquesta, podríem dir ‘segona etapa de la Pedals’ la compartim  molts quilòmetres amb l’Hernan, ja amb la primera part hem coincidit molt, resulta que te uns alts i baixos constants!! Tant punt passa volant que el trobem clavat, un cas però bona gent!!
Què més, un altre punt mític de la Pedals, arribem al Calvari, amb el nom paga però aquest cop encara el gaudim prou, com a mínim fins al tram de caminar! Al sortir del Calvari ens trobem amb un catxondo animant que ens diu algu aixó com:

-          Vinga que ja ho teniu, pugeu una mica, Montgarri, tot recte i arribeu al Pla de Beret i ja està baixada fins Viella!!
Ben be com si quedessin 5 km!!! I no una trentena llarga... sort que n’erem conscients!!

L’arribada al proper avituallament sens està fent llarga i els bidons comencen a tremolar, així que  la presencia d’una font rajant es una bona excusa per parar un minut a omplir aigua i recuperar!!!




Ara si, avituallament a Alós d’Isil, a les portes de la pujada cap a Montgarri, vinga, vinga!!  Primer aproximació per carretera on atrapem a un que teòricament portàvem darrera, l’Ada li pregunta si ha passat per el control i el pobre li cau la moral per els terres, se’l havia saltat, amb el seu control de firmes, i no s’havia assabentat!!!  Amb resignació fa mitja volta per solucionar-ho!
Pujada a Montgarri, l’altre vegada em vaig arrossegar molt, aquest cop anem bé, encara amb l’Hernan però no per gaire ja que en un tram de rodar més planer se’ns escapa volant!! Doncs lo dit, anem prou be però sembla que Montgarri sempre te que guanyar la partida, de ritme prou be però la moral se’ns està desmuntant, no arribem mai !!  Busquem per tot arreu la silueta inconfusible del campanar però no apareix... per Deu quin crim de pista i amb un vent de cara que fa basarda!!! I això que com tota la Pedals el paisatge és espectacular!! Com que tot arriba, per sort, arribem a l’avituallament, ohh per fi!!!! Aquí trobem més companys que es queden aquí una estona recuperant, nosaltres uns beures i vinga amunt que ja s’intueix el final de l’aventura!!

Montgarri!!!!!!!!!!!!

Per sorpresa nostra unes rampes més amunt ens trobem a l’Hernan estirat en un costat recuperant-se d’una senyora pajara !!! Prosseguim ben cansats però il·lusionats ja intuïm el Pla de Beret, l’arribada aquí resulta emocionant, ja saps que has vençut els ports i que lo que queda tira avall! A més l’altre cop arribava aquí de nit i em tocava baixar per la carretera, aquest cop no!!!  Llum natural i corriols!!!!!!!!!!!! Ah i l'Hernan ens torna a atrapar i ja no el veiem fins l'arribada.

Pla de Beret, vinga que ho tenim!
Tram inèdit per mi, molt maco però la veritat es que desprès de 200km  les baixades també son molt dures, els corriols empedrats fan que les mans i els braços es queixin i un vent en contra que tot sigui més complicat! Certament molt esgotador!  Això si passem per el poble on diuen que tenen uns ossos i per fi els veiem !!  
Per rematar-ho tot em quedo sense piles al gps i per no parar fem tot el tram només amb el de l’Ada, anem cansats i dubtem als trencalls més de lo que voldriem!!!
I per no fer-ho més llarg, si ho aconseguim!, arribem a Viella i emocionats passem l’arc d’arribada agafats de la mà ben conscients d’haver superat un gran repte,  no es pot negar que la Pedals és molt especial!!! 


Finishers!!!

Arribem amb llum i ben contents, volíem intentar fer unes 16 hores i han sortit 15:50, estem destrossats però encara ens podem moure i per demostrar-ho ens apuntem amb els cracks dels MetalBikers desprès de sopar a anar a fer uns gintònics, això si que és una nonstop!!!!

Amb en Pep, bona feina!

Moment MetalBiker Gintonic, que grans!!

Tots van fer segons de les seves categories però son uns autèntics  campions!!

Apa ara si que ja podem dir que hem superat la Pedals com Deu mana, no estava animat però la veritat es que ha estat una gran experiència!!

Ah per cert a les 5 de la matinada dormint placidament a l’hotel començava a ploure de mala manera... els pobres de la Plata al dia següent les van passar ben magres, amb vent, pluja, pedra.... 

4 comentaris:

Francesc Calvo ha dit...

Uf, mira que mai m'ha fet massa gracia fer la PDF en Non stop, però després de veure la teva crònica, ja tinc ganes de no fer-la l'any que ve! :)

Ja falta res i menys!

Mario ha dit...

Enhorabona nois! Ostres em passa com al Francesc, la volia fer algun any, pero crec que no acabaré de trobar mai el moment...

Per cert quins cracks, ja fins i tot sense motivació us puliu 230 Kms i 6000+.. jo sense motivació seria incapaç d'anar fins i tot al wc..

Fran ha dit...

Hola nois!

Sóc el Fran. Us he vist avui quan pujaba des de St. Sebastià de Montmajor després d'emorzar i fer un gintonic (estan de moda els gintonics...) i he estat parlant una estona.

També vaig fer la PDF com vosaltres.
Si us voleu llegir la meva experiencia, la trobareu al nostre blog:

www.ccmacoterrassa.blogspot.com


Per cert, que vagi molt bé i disfruteu i patiu força a l'Ironbike de la setmana que bé.
Això si que serà una bestiessa...

Salut i rauxa, màquines!!!

Clara ha dit...

Moltes felicitats parella, heu superat al repte amb menys temps..

Llegint la cronica no se si tornare jaja