Ja som a Xile! Dies previs a la Transandes

Ja som a Xile!! Ha estat dur arribar-hi, el viatge se’ns ha fet llarg però un cop aquí instal.lats tot es veu d’una altra manera. 

Comencem el viatge amb corredisses per l’aeroport, no és que fem tard, és que anem a embarcar i ens demanen l’ESTA! I aquesta qui nassos és? Doncs un paper que si no el tenim no podem viatjar perquè es necessita per entrar als Estats Units i com que fem escala a Miami.. vinga a córrer per l’aeroport fins aconseguir-lo, sort que ens han acompanyat els pares i es queden amb les maletes.

Passat el trangol tot segueix normalment i ens plantem al avió cap a Miami, unes 12 hores de viatge sense massa distraccions, nosaltres ens pensàvem que tots els avions eren com el que ens va portar a la India i resulta que no, quin avorriment, això sí, els yanquis aquests d’American Airlines es proposen engreixar-nos, primer de tot un snack, després dinar, després berenar i sopar just abans d’aterrar. 

Sobrevolant Miami

Arribem a Miami i és l’hora de berenar però nosaltres estem tips així que mentre passa l’estona, 5 horetes d’espera, després del control d’aduanes, de recollir els equipatges i tornar-los a facturar (així veiem les bicis i ens quedem tranquils, de que van arribant a lloc igual que nosaltres), ens toca passejar per l’aeroport, fem un gelat i unes pintes mentre un senyor de Tenesse ens dóna conversa.

Faig els exercicis pel braç mentre esperem embarcar i apa un altre vol, ara de Miami a Santiago de Chile, 8 horetes més, aquest cop de nit. I és clar, ens tornen a donar jalar, sopar i abans d’arribar esmorzar. Passem l’estona intentant dormir una mica, no es fácil entre el poc espai que tens, les meves cames que s’inflen i les turbulències fent de les seves…  amb una mica de retard arribem a Santiago i toca córrer de nou perquè l’enllaç és justet. De nou control d’immigració i sorpresa, passem per les cintes dels equipatges i les maletes són allà, ningú ens havia sabut dir si anirien directes a Temuco, ja veiem que no.

Apa, ara corrent per l’aeroport amb les maletes i les bicis, quin estrés! Ens plantem a embarcar i hi ha una cua impresionant i a sobre no hi ha files per cada vol, sinó que hi ha una única fila per tots els vols de la companyia LAN, quan arribem al mostrador falten 10’ perquè cridin a embarcar el nostre vol, l’organització una mica desastrosa, la veritat. 

Justos però arribem a l’hora per  l’embarcament, ara ens toca un avió petit un vol curt, una horeta i mitja, on esmorzem de nou, i per fi arribem a Temuco, tres vols superats!! Cansats però contents després de quasi 30 hores de viatge veiem un parell de persones amb un cartell de Transandes, yuhu!!

Però al agafar es maletes de les bicis ens adonem que en lloc de candaus ara hi ha brides, casum l’olla els de control d’aduanes de Miami ens han escorcollat les maletes, s’han carregat tots els candaus i ens ho han deixat tot potes enlaire, a simple vista però no falta res.

Esperem que arribin uns altres tres participants i ens facturen als 5 cap a Huilo Huilo, el viatge encara no ha acabat però ara anem amb furgona, 3 horetes més de viatge, primer xarrem amb la parella de Curaçao i la noia canadenca però queiem rendits i ens adormim una estoneta, quan ens despertem per la finestra es veu un volcà enorme nevat, és el Villarrica, això comença a fer bona pinta.

Vistes del volcà Mocho-Choshuenco des de la furgo

Finalment arribem a Huilo Huilo, i ens deixen a la nostra cabana, quina cucada!! Això sí, estem rendits però la dutxa fa miracles, anem fins al hotel per menjar un entrepà que ara amb el catxondeo fa un munt d’hores que no mengem res, quin lloc més xulo, totes les edificacions són de fusta, raja aigua enmig dels edificis, musiqueta relaxant … perfecte per desestressar-nos després del viatge.

l'espectacular hotel Nothofagus a dalt per fora i abaix des de l'interior:

Després del berenar anem a la cabana a muntar les bicis, la Dafne de l’organització ens deixa una manxa de peu i podem talonar les quatre rodes i ja amb les bicis en dansa baixem  a Neltume el poble més proper per comprar alguna cosa per fer de sopar. La carretera internacional que uneix Neltume i Puerto Fuy, per on hem de passar, no està asfaltada i els cotxes i autocars aixequen una polseguera…per sort per tornem trobem un caminet alternatiu en paral.lel.

Es fa fosc tard, sopem la buti típica d’aquí que hem comprat i uns ous remanats, cerveza artesanal de la zona i feina tenim per arribar al llit sense adormir-nos pujant les escales. La cabana és guapíssima el llit a la planta de dalt, no hi ha lloc per res més però tot de fusta i els finestrals immensos, no havíem estat mai en un lloc així. 

Ooooh! la cabana té de tot, jejeje

Que bé que hem dormit! Esmorzem una mica, treiem les coses de bici i anem a fer una mica de turisme com ens agrada, pedalant. La idea inicial és anar a un lloc que es diu la Laguna de los Patos però els guardes de la reserva de Huilo Huilo no ens hi deixen anar, s’hi ha d’anar amb un guia. 

Com que portem els tracks de la cursa carregats improvisem una ruteta cap a Puerto Fuy i fem una part del primera pujada de la segona etapa. Baixant confirmo que el canell encara em fa mal, a veure com ho portaré en carrera, tantes hores cada dia i sis dies seguits, a veure si ho aguanto, però avui anem de relax, baxiem al poble i a dinar en una terrasseta, estupendo.

llàstima que el tió que ha trobat el Santi no ens hi cap a la maleta...

Aquesta "barcaza" l'agafarem el primer dia de cursa

Per poder canviar de plat al final hem posat un pulsador

Acostumant-nos a la moneda

Tornant a Huilo Huilo fa molta calor i amb la panxa plena costa pedalar. Anem a veure si els de la Transandes ja tenen el campament muntat i sí, ho tenen tot apunt, així que ja recollim els dorsals, acreditacions, les bosses on haurem de posar les nostres partinences durant la cursa, obsequis.. tot molt complert. 

Ben carregats tornem a la cabana, dutxeta bona i al hotel a fer uns suquets mentre ens connectem a Internet i veiem com segueix tot a l’altra punta del món.