Acabem de fer el turista per l'hotel Nothofagus, ens enfilem fins dalt per veure les vistes, tot i que s'ha ennuvolat, és una llàstima.
Ens queda menjar per un menú a la cabana, decidim que serà el sopar de demà,
avui toca sopar fora i volem provar un restaurant que hem vist a la carretera
internacional, més o menys a un kilòmetre de la cabana, com que hem descobert
un camí paral·lel a la carretera decidim anar-hi a peu. Sense aquest camí ni parlar-ne perquè
la carretera és una pista ampla sense asfaltar on passen tots els cotxes cagant
llets i la pols que aixequen fa por. Total que anem cap el restaurant el
Madedero, quin lloc més guapo, per variar tot de fusta i tocant al riu Fuy. Es
veu que anem tardet i sopem sols.
Després toca
tornar, portem els frontals per veure’ns-hi però el problema és travessar la
carretera de marres, vinga passar cotxes i entre la pols que aixequen i que és
de nit hem d’esperar un moment de tranquil·litat, sinó no ens veuran pas.
Finalment aconseguim creuar i fer l’excursioneta fins la cabana, apa ja podem
anar a dormir!
Dissabte 18
És l’últim dia a
la cabana, demà a les 11 l’hem de deixar, quin rotllo, dilluns pinta pluja, hem
intentat allargar una nit més o dos però està tot ple, així que demà cap al
campament.
Esmorzem tranquil·lament,
ens enfundem els culots i a fer turisme rodador. Anem cap a Neltume i després a
veure el Salto de Huilo Huilo i el del Puma, com que ens estem a les cabanes
l’entrada és gratuïta. Els salts són molt xulos i ja coincidim amb més
ciclistes es nota que va faltant menys per la cursa, va arribant tothom.
A Neltume el Santi localitza una T2 amb vidres i portó de T1, el senyor ja li volia vendre :)
El Salto de Huilo Huilo
Al Salto del Puma ens hi deixen entrar amb les bicis
Caminet entretingut cap al salto
La vegetació és molt espessa, perquè no tapi el camí han fet un túnel de canya
Passem un matí
ben entretingut, fem unes últimes compres al super de Neltume i quan ens entra
gana anem a dinar a Puerto Fuy en una terrasseta on passa una mica d’aire,
estupendo.
De Neltume a Puerto Fuy pel camí paralal.lel a la carretera internacional
L'aperitiu que et serveixen mentre esperes el plat que has demanat
Mmmmmm... que bons que estan els sucs naturals que fan a tot arreu, visca els jugos!
I anem al port de Puerto Fuy a fer un geladet de postres
just davant del llac Pirehueico
Havent dinat
tornem a la cabana, dutxeta bona i cap al campament que ens hem de trobar amb
el Francisco, el kinesiólogo (allà li diuen així als fisios) del campament, el
Jordi i la Pepi, els meus fisios de confiança ja l’han posat en antecedents. El
pobre està dormint ja que ha conduit un munt d’hores i el deixem dormir fins
les 20h mentre aprofitem per visitar
els animalons del parc Canopy Village.
Llamas
Bestiar lliure
Cèrvols
Xerrem amb el
Francisco i quedem per demà diumenge cap a les 11h
per ensenyar-li la radiografia del trencament i mirar-se l’estat de la lesió.
Sembla que ens entendrem.
I ara sí, tornem
a la cabana a preparar les maletes per demà, hem de posar tot el què puguem
necessitar durant els dies de cursa en dos “superpetates” facilitats per
l’organització i un cop feta la feina, toca fer el soparet de despedida, és a
dir, acabar amb el menjar que tenim a la nevera i surten unes tallarines amb
salsa de tomàquet, buti xilena i ous remenats que déu ni do, tot acompanyat,
com no, de la cervesa artesanal d’aquí. Prou bé.
Potser que endrecem una mica
A sopar!
Última nit en
llit confortable, demà a la tenda.
Diumenge 19
Aprofitem per
descansar i ens llevem a les 9h. Esmorzar,
dutxeta i acabem d’endreçar quatre coses que a les 11h
ens venen a recollir totes les maletes. Veient que tarden una mica més a les 11h tiro cap al fisio i el Santi es queda
esperant el transport. El Franisco s’està una bona estona amb el meu canell i
de moment no em deixa agafar la bici perquè vol veure com reacciona després del
tractament, així que canvi de plans, triem tenda, hi deixem les pertinences i
anem a dinar d’hora que avui a les 18h
estem convocats per la presentació de la cursa i sopar.
Quina llàstima haver-nos de despedir de la cabana...
Primera maxacada de la mà amb el Francisco, quina tela i per acabar exercicis
Dinem amb el
David de Galicia i com que encara queda una bona estona per haver de tornar al
campament anem a fer una volta tot visitant el Salto de la Leona i el Sendero
de los Espiritus, la veritat és que ho tenen tot molt cuidat i net.
Les pizzes boníssimes
Tot el parc està molt ben arreglat per visitar-lo
El Salto de la Leona
Hi ha un munt de llangardaixos i tenen uns colors preciosos
Espriritus?
Ara sí, tornem al
campament, el Francisco em fa un taping que m’immobilitza parcialment el canell
i abans de l’acte de benvinguda fem una volteta per provar si em puc agafar bé
el manillar, de moment les sensacions són bones.
Sembla mentida la força que poden fer 4 tires d'esparadrap, això és només el taping per la cursa a sobre hi he de posar la canellera
Provant la nova mà biònica
Poc després de
les 18h ens plantem a la carpa
principal de la Transandes amb la resta de catalans de la cursa, som una bona
colla.
A la presentació
tenim de tot, benvinguda del director de la prova, Juan Pablo Santiagos, valls
regionals, el sopar, salutacions amb gent d’arreu del món i el briefing, poc
detallat pel què estem acostumats, però no fa falta més. I apa tothom a les
tendes a preparar el material per demà i l’impermeable que no falti, tots els
dies que hem estat per aquí ha fet un bo de nassos però avui ja s’ha posat núvol
i pels dos o tres dies següents les prediccions donen pluja, quin pal!
Presentació de Juan Pablo Santiagos
Balls tradicionals
Però els que més expectació generen són els típics de l'Illa de Pasqua, per què serà?
No desesperis que demà ja comencem i les podrem treure del parc tancat
Amb la Dafne i la Ninon les germanes més marxoses de l'organització
Apa, ja hem arribat a casa nostra, a dormir
Aquí un vídeo de l'organització previ a la cursa, n'hi ha un parell que ens sonen una mica. Per si no sabeu on tinc el radi, aquí ho explico (tierra tragame!):
Dilluns 20,
primer dia de carrera:
La nit no ha
estat la més còmoda, costa trobar la posició i la tenda fa una mica de baixada
i el sac rellisca avall sobre l’esterilla. En fi, fem el què podem. Ens llevem
a les 7h, està núvol però de tant en
tant apareix una ullada de sol, no fa tan mala pinta, impermeable a la motxilla
per si de cas i a esmorzar.
Sembla que això arrenca!
Primer esmorzar al campament
Ara sí que ja
tenim la cursa aquí, tothom amunt i avall escalfant, acabant de posar a punt
les bicis, un formigueix de ciclistes per tot el campament i cap a les 9:20h anem a la sortida per posar-nos
a pedalar a les 9:30h. En
aquesta primera etapa en principi hauríem d’haver anat a buscar la barcassa que
surt de Puerto Fuy, haver creuat tot el llac Pirehueico i haver tornat
pedalant, però a última hora la gent de la barcassa no ho ha vist clar i els de
la Transandes han dissenyat una etapa circular.
Nou traçat de la primera etapa
El Felix ja ha trobat on engreixar la bici
A punt per la sortida amb la Cate i l'Alberto
La Corine i el Hans amb tota la colla de Curaçao, amb ells vem compartir el transfer de Temuco a Huilo Huilo
Es dóna la
sortida, apa, correm-hi tots! Al principi vigilant que ningú em doni cap cop a
la mà, fem un petit circuit per la zona del campament i anem tots molt agrupats
els primers quilòmetres, vaig buscat les sensacions de la mà, de moment prou
bé, me la noto subjecte i amb suficient força, a veure si aguanta tota l’etapa.
Start loop a la zona del campament
Tot i que
l’objectiu inicial era anar a per totes en categoria individual, en el moment
del trencament vaig pensar que no podria participar però quan va anar prenent
forma la idea d’intentar-ho amb el Santi vem decidir canviar la categoria i
córrer per parelles, però resulta que ens hem inscrit a la categoria Open Team
Mixed i aquests són els èlits, és a dir, uns cracks i a més jo lesionada!
Tot i així en els
primers quilòmetres divisem la parella número 4 que són de la nostra categoria
i fem junts tota la primera pujada però quan toca l’hora de baixar no puc anar
tan ràpid com ells, he de vigilar amb el braç i per tant no puc agafar molta
velocitat perquè frenar en sec em fa mal i perquè si agafo un sotrac o un
reguerot molt fort veig les estrelles i aquí n’hi ha bastants.
A la pujada darrera el John i l'Amanda
Així que se’n
van. Després un bon tram de rodar ràpid que tampoc és el nostre fort i menys si
hi ha un gruix de terra volcànica considerable cada dos per tres que feina
tenim en alguns trams per no quedar-nos clavats i fer moure les bicis, però per
sort ara anem els dos amb 29 i en aquests trams s’agraeix.
Per fi sortim del tram més rodador i ens endinsem cap al bosc
Quan torna a
venir pujada avancem a bona part dels que ens han passat en el terreny més
rodador, el paisatge aquí torna a ser molt maco, boscos d’arbres gegantins amb
flors de colors, especialment taronja i lila, amb una mà no està la cosa per
fer fotos i la càmera del Santi s’entela així que no tenim massa fotos.
Algun tram més enfangat
Pujant en els
trams més durs el canell molesta una mica però prou bé. Arribem al primer
avituallament, al quilòmetre 26, prenem un gel i continuem, ens passa el Vicenç
de Mallorca que no para per prendre res, durant tota l’etapa ens anem creuant,
ell ens passa baixant i nosaltres pujant.
Gel cap dins
Sortint veiem de
nou la parella 4, resulta que els tenim davant, però la cosa dura poc, un tram
petit de pujada i ens posem a baixar i aquest cop en serio, una baixada llarga
on per força he de passar algun reguerot i on hi ha una part amb més desnivell
i pedres, i a més es posa a ploure una mica. Arribo a baix amb el canell fet
pols, buf, em pensava que no s’acabaria mai. El Santi sempre atent em va
esperant i m’anima, que bé!
Arribem a una
pista que va fent al costat d’un riu, normalment en fals pla cap amunt, algun
tram curt de baixada, és a dir, un altre cop rodar i rodar, al canell que ara
ja em fa mal per qualsevol tonteria li he de sumar mal d’esquena, per evitar
fer més força amb el canell doncs tiro d’on puc i de l’esquena també, així que
se’n ressenteix. I per si érem pocs arriba el vent i és clar, no ens empeny pas
per darrera sinó que ve de cara i amb ganes, què hi farem un convidat més, això
sí sembla que s’ha endut les quatre gotes, segueix núvol però no plou.
Pistejant, que dur se'ns fa
Per fi s’acaba
aquest tram i ens posem a pujar per una pista de terra volcànica negrosa amb
uns reguerots pronunciats i una forta pendent, els hem d’anar creuant i la zona
és força tècnica, he de tirar de braços, fa mal el canell però aquí m’ho passo
bé, per fi s’ha acabat el pistejar! Has de traçar i és molt més entretingut,
tornem a passar uns quants i en un tramet de baixada ens trobem al Roc, amb qui
vem acabar la segona etapa de Maquis, que s’ha equivocat i ha seguit baixant
quan tocava tornar a pujar.
Ens creuem amb el vehicle de seguretat de la carrera que fins fa dos dies estava cobrint el Dakar
Amb el Roc al segon avituallament
Ens seguim
enfilant i amb unes fortes rampes, ara de pista arribem al segon avituallament,
al km. 56. Mengem i ens hidratem i seguim amb els rampots amunt, direcció a un
dels volcans de la zona, el Choshuenco, la llàstima és que hi ha boira dalt i no veiem la part
alta on hi ha la neu, quin greu.
La boira tapa totalment el cràter
Per sorpresa
arribant a dalt atrapem la parella 5, no sabem si són de la nostra categoria,
creiem que no perquè en principi nosaltres som només 4 parelles. Per variar la
història els repeteix els passem gairebé a dalt de tot i a la baixada ens
passen de seguida, ara sí que he de posar el fre, el canell em fa molt mal i
queden mínim uns 10kms de baixada.
Tot baixant arribem
a un sender brutal, sembla fet exprés per l’ocasió, sinuós entre el bosc volcànic,
molt i molt xulo, amb algun tram més dret però força ciclable però a mi el
canell no me’l deixa gaudir bé i he baixar en alguns trams a peu perquè no puc
carregar el pes sobre el manillar. Tot i així quan puc ho dono tot per no
perdre tan temps però tinc seriosos dubtes de poder prendre la sortida demà.
L'equip Kenda, els crack de la nostra categoria pel sender
Paisatge espectacular i el sender que continua
I més sender... el terra genial, humit perquè agafi bé
Ja arribant a
Huilo Huilo ens fan passar per un pont penjat espectacular però que a mi no em
fa gens de gràcia però és guapo, guapo. I al cap de poc de passar-lo sens posa
a ploure i amb ganes, aproximadament a un quilòmetre de meta.
Així sembla una xorrada però el coi de pont feia impressió
Ja falta res,
arribem al campament i acabem la primera etapa, de conya!! Just darrera de la
parella 5 que, efectivament, estan inscrits en una altra categoria, la que
seria la nostra per edat si no estiguéssim inscrit en categoria èlit.
Amb la Mariana i el Weimar, Brazil power!
El Santi em
felicita i jo agraeixo haver pogut acabar amb ell al costat, sort dels seus
ànims i al final no ho hem fet tan malament, últims de quatre parelles, jejeje,
a 8 minuts dels que han fet tercers, els altres a hores llum.
Ole nosaltres!
Després de dinar
i dutxar-nos, amb aigua gelada, vaig a veure al Francisco que em canvia el
taping a veure si aguanto per demà, me’n fa un que em subjecta encara més el
canell, segurament em molestarà més per agafar-me al manillar però a veure si
així em fa menys mal, ja ho notarem.
Amb els nanos del parking de bicis
Amb el Felix, tots contents d'haver acabat la primera etapa
A dinar com ha de ser abrigats però amb la cara bruta, jejeje
Segona sessió amb el Francisco, a veure si em ressuscita la mà per demà
Una cosa sembla clara, ens mullarem i a
base de bé, tota la tarda i el vespre plovent amb alguna pausa no gaire llarga
i per demà i dimecres segueixen donant pluja. I si no plou acabarem de fang
fins les orelles!
Anem a sopar i a
veure l’entrega de premis, un vídeo de l’etapa, farcida de podis catalans i espanyols, i el briefing i apa a dormir a
la tenda, si ahir ja va ser difícil, avui plovent amb tota la roba molla i amb
goteres ja veurem com ens ho farem!
Sopant amb l'Alberto, l'Antonio, el Joan, el David, el Paco, el Pau, el Felix, el Roc i la Cate
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada