dissabte, 1 de febrer de 2014

Transandes Challenge. Etapes 2 i 3...

Dimarts 21 etapa 2
Passem la nit com podem, relliscant avall i sentint l’aigua picar a la tenda, no sabem si plou tota l’estona o a ratos perquè estem sota un arbre i amb el vent goteja sempre. 
Bon dia des del campament de Huilo Huilo, avui el deixem per anar cap a Liquiñe
Ens llevem com ahir a les 7h però avui toca preparar els petates perquè el campament canvia de lloc, així que primer fem les maletes i un cop la feina important feta tirem cap a esmorzar. Cauen quatre gotes però ja anem amb l’equipament de pluja posat, Gore-Tex al canto.
Tot a punt per l'esmorzar


El braç preparat per la segona etapa, taping, tubigrip i canellera

 La Mariana té por de passar fred i s'ha posat una manta tèrmica sota el maillot!
Bicis llestes i nosaltres?

Nosaltres també a punt, però mandrosos per la pluja. El Felix, el Roc, el David, nosaltres, la Cate i l'Alberto
La gent no vol sortir de sota la carpa

Fent temps protegits de la pluja abans de sortir

Per la sortida el temps es porta i para la pluja, fem el mateix start-loop que ahir, boterut i amb gent amb presses per totes bandes, cap problema el quilòmetres ja aniran posant tothom a lloc. 
A la sortida, ara sí, plogui o no plogui endavant amb la segona etapa
Cada dia abans de sortir foto de l'organització amb els braços enlaire
Les sensacions al arrancar són dolentes, tant per les cames que no tiren com per la mà. He provat el nou taping fent una volteta i m’ha semblat que bé però ara fent força… m’apreta i tinc la sensació que se’m adormiran els dits de la mà. Intento aguantar a veure si el taping cedeix una mica, sinó hauré de parar per intentar afluixar-lo.

Ben aviat comencem amb una pujada que ens acosta a Puerto Fuy, el Santi va tirant davant i jo el segueixo com puc, com que anem sota bosc no sé si plou o no però gotes en cauen i de cop m’adono que hi ha un espai entre el puny  i el gripshif, merda amb la pluja se’m surt el puny de la mà dreta, el què em faltava, si aquesta és la bona i és el meu recolzament principal, hauré d’anar amb compte.

Agafem la primera baixadeta fins per sobre Puerto Fuy, ja relliscosa i enfangada, la cosa promet, espero no caure. I anem cap a la pujada dura que vem fer l’altre dia per anar a estirar una mica les cames, collons avui cansa molt més! Se’m fa pesada i molt llarga, recordava el primer tram dur i la resta d’anar fent però el tram dur se’m allarga molt i el Santi se’l veu molt fàcil pujant amb el seu 32, quina enveja.

Ens atrapa la parella mixta nº5, els brasilers, amb els que ahir quasi arribem junts i també la primera parella de noies que ahir vem avançar a l’última pujada, avui se’ls veu a tots plegats amb energia, les dues noies es posen a tirar i el Santi les segueix, jo em quedo una mica enrederida i la Mariana, la brasilera del dorsal 5, mica en mica també. Amb el Santi l’altre dia no vem fer tota la pujada i les rampes no s’acaben mai, vinga una i una altra i costa molt tenir referències perquè el bosc és tan dens que no saps on s’acaba la muntanya.

Quan puc em prenc un gel i quan la pendent m’ho permet estiro una mica la mà dolenta que se’m queda garratibada aguantant-la tota l’estona i fent força en el manillar. Uf, per fi sembla que arribem a dalt perquè la cosa comença a baixar però encara no, fem una corba i apa tots a caminar amunt que la rampa és dura i plena de fang així que ens patinen les rodes.

Ara sí baixada! Però quina baixada, faig el màxim que puc sobre la bici és com fer esquí amb dues rodes, la bici va per on vol i és clar, has de fer molta força per dirigir el manillar i em costa, així que quan veig que la cosa es posa peluda a caminar. De totes maneres al portar el taping més fort m’emprenya més en general perquè em fa pressió però alhora tinc una mica menys de dolor.

La baixada no va tan malament com em pensava, ahir ens avançava un munt de gent baixant i avui no, evidentment ens passa gent però no molta i arribem a un tram de pista bona, ampla i sense fang. El Santi para en un marge, diu que li ha sortit la cadena i que segueixi, però tarda molt i al final reculo una mica, arriba la parella brasilera, que els havíem deixat enrere, i em diuen que poder ha trencat algo del canvi però al cap de res apareix remugant i queixant-se perquè he fet mitja volta per anar-lo a buscar, jejeje

Apa, continuem amb pujada suau per la pista i arribem al primer avituallament, cap al km.23 i aquí ens tornem a trobar tots, les noies surten quan arribem, estiro bé la mà mentre mengem una mica i xerro amb la Mariana, la pobre està gelada. Sortim una mica abans que ells i ja no els tornem a veure fins a l’arribada.

Seguim pujant suau, algun repatxonet més dur però una pujada que es va fent, sempre i quan no toqui pla llavors ens trobem unes fangueres de les que fan història, sort però que el fang no és d’aquell que s’enganxa a la bici i bloqueja tots els passos de roda, és impracticable en alguns trams perquè s’hi enfonsa la roda i se la menja però al menys es desenganxa ràpid, també ho deu fer que plou i és clar, l’aigua poc o molt algo neteja.

En un tram d’aquests de fang avancem a la parella de noies xilenes i seguim pujadeta suau amunt, fa fred però com que no parem es va aguantant. I així fem molts quilòmetres anar pujant mica en mica, perdent una mica de desnivell de tant en tant i tornant-lo a guanyar, de les fangueres arriba un punt que el plat petit em costa de posar-lo i quan ho aconsegueixo no puc posar el pinyó gran perquè em xupa la cadena, sort que les pujades fortes aquí són puntuals. Quan vull posar el plat gran, poques vegades, la mà em fa mal i em costa moltíssim, així que vaig tirant del petit.

Quan ja som dalt sembla que toca un altre tram de pastar fang i mai més ben dit, primer planer i després cap avall, com rellisca! I de tant en tant bassals que no saps per on passar-los, dreta, esquerra, pel mig, vinga va un de cada i ja veurem. Finalment sortim del bosc espès i apareix una clariana d’herba amb un caminet ben fangós marcat al mig amb les cintes blaves penjant, intentem baixar paral·lels per l’herba per evitar tan fang com podem. 

Pas del Joan Llordella i el Javier Püschel, els dos primers classificats, sortint del bosc i començant la baixada cap al 2on avituallament

Pastetes relliscoses

Arribats a una masia comença una pista amb un llarg i ràpid descens fins el 2on avituallament.

Parem perquè hi ha gana però ràpid per no agafar més fred, ara que si arribem a saber els rampots que venien no haguéssim tingut tanta por per passar fred, li diuen “el Muro” un port de rampots sense cap descans, sort que al avituallament ens han netejat la cadena amb una mica d’aigua, així que plat petit i pinyó gran, apretar les dents i amunt!

De seguida el Santi se me’n va, quina rabieta que fa i a més se’l veu pujar fàcil, després em diu que no però des de darrera és la impressió que em fa, veig com passa dos o tres bikers a la primera de canvi, a mi em costa però mica en mica també els atrapo i acabo passant. A dalt m’espera el Santi pixant, quina barra, no fa estona jo que em pixo, però entre la pluja, el culot xop i tot plegat qualsevol para ara, el què vull és arribar.

Encarem l’útima baixada, es divisa una gran vall sota nostre, allà hi deu haver el campament, entre el fred, les mans molles i el tàping he d’anar molt en compte en agafar-me al manillar però ho faig amb totes les forces i baixo tot lo ràpid que puc, per sort a les pistes d’avui, no hi ha reguerots que les creuen com ahir.

Quan ja em pensava que era tot pista fins l’entrada del campament ens desvien a mà esquerra, vinga, un altre senderó de terra volcànica quasi negre. Primer molt divertit amb uns toboganets molt distretes, un pas de troncs que hem de fer a peu i la part final perillosa, després d’una semicaiguda, d’aquestes de relliscada lateral, decideixo baixar a peu que no són hores de caure, estem a punt d’acabar la segona etapa!

I sí, finalment un caminet paral·lel a un gran riu i a l’altra banda hi ha el campament, fem la volta fins a trobar un pont i entrem més contents que unes pasqües a la meta de la segona etapa, yuhu!! Segon objectiu superat!!
Segona etapa, molt dura pel temps i el fang, superada!

Foto de grup amb els que vem compartir l'última part de l'etapa

Ara toca feina pesada, triar tenda, anar a buscar els petates, instal·lar-nos, dutxar-nos, netejar bicis, roba… i la feina es complica, fa un vent de por que fa que ara plogui ara no, però s’emporta les dutxes volant, així que toca rentar-se al riu! Segon dia sense aigua calenta.

Veient que la dutxa va per llarg anem a dinar i veig aparèixer l’Amanda, la noia de Tanzània que corre amb parella mixta amb el dorsal 4 i que ahir van fer tercers a la nostra categoria. Avui no els hem vist en tota l’estona, donàvem per fet que anaven davant i no hi havíem ni parat atenció, nosaltres fem la nostra que acabant cada dia estem més que satisfets, però al veure-la ara… vaig a demanar si tenen els nostres temps i el tio del xip em treu com un tiquet de caixa amb el nostre temps i el d’ells, avui hem fet tercers i ens posem tercers de la general perquè els hi hem tret 20 minuts, quina sorpresa!

Havent dinat i veient que les dutxes segueixen inoperatives anem a fer una visita al riu, passem el tràmit millor del què semblava i en sortim quan torna a posar-se a ploure amb ganes. Toca fer-ho tot sota la pluja, rentar bicis com podem, canviar pastilles, intentar fixar el puny dret de la meva bici…, el Quim de +Que Bici ens dóna un cop de mà. L’etapa ha estat dura, nosaltres hem patit però les bicis també, la gran majoria hem tardat el mateix temps o una mica mes avui que ahir fent 20 kms menys… queda tot dit. Evidentment també em toca anar a veure al Francisco per tornar a treballar amb el braç que ja ha aguantat dos dies, ahir no ho hagués dit pas perquè em va fer molt mal però avui amb el taping més fort he aguantat millor.


El Francisco treballant amb el meu canell
uf, aquest cel no pinta molt bé...
Canviant pastilles

El campament a Puente Quilmo, al costat de Liquiñe

Amb la pluja i els problemes amb el vent avui va tot una mica més tard, sopem, entrega de premis, és una tonteria però fa molta il·lusió compartir un podi d’aquesta categoria amb el Santi al costat i més tenint en compte les circumstàncies amb les que hem arribat a la Transandes, així que gaudim de la medalla, i per què no, oi?



Ens passen el vídeo de la jornada amb les millors relliscades del dia i fan una mica de briefing, no han escurçat l’etapa de demà però com que es preveu pluja i ja porta un dia i mig plovent a estones, han tret els trams més fangosos i els han canviat per pista, no són les millors noticies pels nostres gustos beteteros però segur que sí per la meva mà i la seguretat de tots.
Quin curro de l'organització, cada dia al vespre tenen editat un vídeo de la jornada i ens passen també fotos del dia
Anem a dormir ,el temps està tranquil i ara no plou, s’obra una mica d’esperança.


Però lo bo dura poc, cap a la 1:30 es posa a ploure i quan dic ploure vull dir ploure a base de bé, una cortina d’aigua constant que no para, raja, raja i raja. Per la pluja, el vent que fa moure tot la tenda i els nervis d’haver de pedalar demà plovent o en el millor dels casos amb tot ben xop no em deixen dormir, el Santi per sort sí.
Aquí teniu el vídeo de la segona etapa:


Dimecres 22 3a etapa cancel.lada

La pluja no ha parat en tota la nit i no es tracta precisament d’un xirimiri, plou que dóna gust. Ens llevem a les 7 per preparar els petates, ja vem veure ahir que aquesta gent tiren endavant sigui com sigui, però aviat ho deixem de fer, sentim una noia que diu que s’ha cancel·lat l’etapa. Vaig a la carpa principal a buscar noticies, efectivament, avui no ens movem d’aquí. És més, els tres últims dies de cursa s’afegia més gent a la prova i els faran venir aquí per fer tot junts demà l’etapa d’avui.



Torno a buscar al Santi i anem a esmorzar amb tota la calma del món. 

Tipic esmorzar per no sortir a fer l'etapa, com ens posarem!


Tots escoltant al Luis Carvacho, qui dissenya els circuits i ens explica els canvis per l'etapa de demà

Se’ns presenta per endavant un dia de descans en un lloc magnífic però sota l’aiguat del segle, quina ràbia, per sort però l’organització es mobilitza i ens porten per grupets a unes termes que queden a uns 10 quilòmetres. Ens imaginàvem unes grans instal·lacions amb piscines d’aigua calenta i trobem una única piscina descoberta, però sabeu què? És glòria! Ooooohhh que bé l’aigua calentona, el primer bany d’aigua calenta des que vem deixar la cabana i l’aprofitem a base de bé.
Que bona l'aigua a les Termes Liquiñe!

Ja arrugats sortim de l’aigua de les Termes Liquiñe i es veu que ens ha obert la gana, així que no esperem ni anar a dinar a la carpa, ens fotem el què aquí li diuen “sandwitch de churrasco”, que no és ni més ni menys que un gran entrepà rodo amb un filet de vedella i amb guacamole, per acompanyar-ho uns sucs naturals boníssims.

Ja amb la planxa plena anem al hall de l’hotel del davant a veure si ens podem connectar a la wifi mentre esperem que ens vinguin a buscar. Hi trobem tota la troupe de catalans i mitja Transandes, tothom eixugant roba a la llar de foc i decebuts per no poder-se connectar a Internet, aconseguim donar alguna senyal de vida però la connexió dura molt poc, llàstima.
Llar de foc colgada de roba

El Karim, un argentí molt simpàtic que van conèixer la Cate, el Pau i tota la troupe a la Mongòlia s’espavila per trobar-nos transport al campament ja que volem tornar i els de l’organització encara no arriben i apa, un cop a la carpa altre cop a menjar, com ens posarem!
De camí al campament

Havent dinat dues vegades ja només ens queda una cosa per fer, la migdiada, jo sense haver quasi dormit aquesta nit ho necessito i el Santi també s’hi apunta.

No para de ploure ni un segon així que finalment decidim intentar posar les dues bicis en el porxo de la tenda perquè ara són al parc de bicis que és al descobert perquè ahir amb el vent no van poder muntar la carpa.
Els nois que vigilen el parc tancat de bicis han fet una foguera i la gent aprofita per eixugar-hi roba

Mentrestant a la carpa central amb el dj alguns es marquen un bailoteo impresionant:


Cap problema, hi caben perfecte i la tenda segueix aguantant, per algun costat cauen unes gotetes d’aigua però ho tenim prou controlat. Ens estem per la tenda fins l’hora de sopar, briefing i tota la pesca. Els ànims amb tanta pluja estan una mica tocats, a part de la pluja tenim la majoria un munt de roba humida, la roba de bici d’ahir bruta i xopa, i acaba tot en bosses de plàstic que foten una catipen que tira enrere.

Avui a la carpa som més gent, perquè han vingut els que corren la Transandes Half, en lloc de 6 dies en fan 3, de totes maneres no està tot al 100% perquè molts dels dels 6 dies, cansats de tanta pluja, s’han traslladat a cabanes de Liquiñe.
Caldet i vi per entrar en calor 

Sopar amb fotos i vídeos del dia
El cel no fa massa bona pinta...


Anem a dormir, segons l’organització demà sortim i farem l’etapa 3 canviant algun tram de corriol fangós per pista però semblen decidits a tirar-ho endavant. 
Rentant-nos les dents sota la pluja, com tot

Aquí hi ha el vídeo del tercer dia, no hi va haver etapa però si una bona festa: