Dimarts 21 etapa 2
Passem la nit com
podem, relliscant avall i sentint l’aigua picar a la tenda, no sabem si plou
tota l’estona o a ratos perquè estem sota un arbre i amb el vent goteja sempre.
 |
| Bon dia des del campament de Huilo Huilo, avui el deixem per anar cap a Liquiñe |
Ens llevem com ahir a les 7h
però avui toca preparar els petates perquè el campament canvia de lloc, així
que primer fem les maletes i un cop la feina important feta tirem cap a
esmorzar. Cauen quatre gotes però ja anem amb l’equipament de pluja posat,
Gore-Tex al canto.
 |
| Tot a punt per l'esmorzar |
 |
| El braç preparat per la segona etapa, taping, tubigrip i canellera |
 |
| La Mariana té por de passar fred i s'ha posat una manta tèrmica sota el maillot! |
 |
| Bicis llestes i nosaltres? |
 |
| Nosaltres també a punt, però mandrosos per la pluja. El Felix, el Roc, el David, nosaltres, la Cate i l'Alberto |
 |
| La gent no vol sortir de sota la carpa |
 |
| Fent temps protegits de la pluja abans de sortir |
Per la sortida el
temps es porta i para la pluja, fem el mateix start-loop que ahir, boterut i
amb gent amb presses per totes bandes, cap problema el quilòmetres ja aniran
posant tothom a lloc.
 |
| A la sortida, ara sí, plogui o no plogui endavant amb la segona etapa |
 |
| Cada dia abans de sortir foto de l'organització amb els braços enlaire |
Les sensacions al arrancar són dolentes, tant per les
cames que no tiren com per la mà. He provat el nou taping fent una volteta i
m’ha semblat que bé però ara fent força… m’apreta i tinc la sensació que se’m
adormiran els dits de la mà. Intento aguantar a veure si el taping cedeix una
mica, sinó hauré de parar per intentar afluixar-lo.
Ben aviat
comencem amb una pujada que ens acosta a Puerto Fuy, el Santi va tirant davant
i jo el segueixo com puc, com que anem sota bosc no sé si plou o no però gotes
en cauen i de cop m’adono que hi ha un espai entre el puny i el gripshif, merda amb la pluja se’m surt
el puny de la mà dreta, el què em faltava, si aquesta és la bona i és el meu
recolzament principal, hauré d’anar amb compte.
Agafem la primera
baixadeta fins per sobre Puerto Fuy, ja relliscosa i enfangada, la cosa promet,
espero no caure. I anem cap a la pujada dura que vem fer l’altre dia per anar a
estirar una mica les cames, collons avui cansa molt més! Se’m fa pesada i molt
llarga, recordava el primer tram dur i la resta d’anar fent però el tram dur
se’m allarga molt i el Santi se’l veu molt fàcil pujant amb el seu 32, quina
enveja.
Ens atrapa la
parella mixta nº5, els brasilers, amb els que ahir quasi arribem junts i també la primera
parella de noies que ahir vem avançar a l’última pujada, avui se’ls veu a tots
plegats amb energia, les dues noies es posen a tirar i el Santi les segueix, jo
em quedo una mica enrederida i la Mariana, la brasilera del dorsal 5, mica en
mica també. Amb el Santi l’altre dia no vem fer tota la pujada i les rampes no
s’acaben mai, vinga una i una altra i costa molt tenir referències perquè el
bosc és tan dens que no saps on s’acaba la muntanya.
Quan puc em prenc
un gel i quan la pendent m’ho permet estiro una mica la mà dolenta que se’m
queda garratibada aguantant-la tota l’estona i fent força en el manillar. Uf,
per fi sembla que arribem a dalt perquè la cosa comença a baixar però encara
no, fem una corba i apa tots a caminar amunt que la rampa és dura i plena de
fang així que ens patinen les rodes.
Ara sí baixada!
Però quina baixada, faig el màxim que puc sobre la bici és com fer esquí amb
dues rodes, la bici va per on vol i és clar, has de fer molta força per dirigir
el manillar i em costa, així que quan veig que la cosa es posa peluda a
caminar. De totes maneres al portar el taping més fort m’emprenya més en
general perquè em fa pressió però alhora tinc una mica menys de dolor.
La baixada no va
tan malament com em pensava, ahir ens avançava un munt de gent baixant i avui
no, evidentment ens passa gent però no molta i arribem a un tram de pista bona,
ampla i sense fang. El Santi para en un marge, diu que li ha sortit la cadena i
que segueixi, però tarda molt i al final reculo una mica, arriba la parella
brasilera, que els havíem deixat enrere, i em diuen que poder ha trencat algo
del canvi però al cap de res apareix remugant i queixant-se perquè he fet mitja
volta per anar-lo a buscar, jejeje
Apa, continuem
amb pujada suau per la pista i arribem al primer avituallament, cap al km.23 i
aquí ens tornem a trobar tots, les noies surten quan arribem, estiro bé la mà mentre
mengem una mica i xerro amb la Mariana, la pobre està gelada. Sortim una mica
abans que ells i ja no els tornem a veure fins a l’arribada.
Seguim pujant
suau, algun repatxonet més dur però una pujada que es va fent, sempre i quan no
toqui pla llavors ens trobem unes fangueres de les que fan història, sort però
que el fang no és d’aquell que s’enganxa a la bici i bloqueja tots els passos
de roda, és impracticable en alguns trams perquè s’hi enfonsa la roda i se la
menja però al menys es desenganxa ràpid, també ho deu fer que plou i és clar,
l’aigua poc o molt algo neteja.
En un tram
d’aquests de fang avancem a la parella de noies xilenes i seguim pujadeta suau
amunt, fa fred però com que no parem es va aguantant. I així fem molts
quilòmetres anar pujant mica en mica, perdent una mica de desnivell de tant en
tant i tornant-lo a guanyar, de les fangueres arriba un punt que el plat petit em
costa de posar-lo i quan ho aconsegueixo no puc posar el pinyó gran perquè em
xupa la cadena, sort que les pujades fortes aquí són puntuals. Quan vull posar
el plat gran, poques vegades, la mà em fa mal i em costa moltíssim, així que
vaig tirant del petit.
Quan ja som dalt
sembla que toca un altre tram de pastar fang i mai més ben dit, primer planer i
després cap avall, com rellisca! I de tant en tant bassals que no saps per on
passar-los, dreta, esquerra, pel mig, vinga va un de cada i ja veurem.
Finalment sortim del bosc espès i apareix una clariana d’herba amb un caminet
ben fangós marcat al mig amb les cintes blaves penjant, intentem baixar paral·lels
per l’herba per evitar tan fang com podem.
 |
| Pas del Joan Llordella i el Javier Püschel, els dos primers classificats, sortint del bosc i començant la baixada cap al 2on avituallament |
 |
| Pastetes relliscoses |
Arribats a una masia comença una
pista amb un llarg i ràpid descens fins el 2on avituallament.
Parem perquè hi
ha gana però ràpid per no agafar més fred, ara que si arribem a saber els
rampots que venien no haguéssim tingut tanta por per passar fred, li diuen “el
Muro” un port de rampots sense cap descans, sort que al avituallament ens han
netejat la cadena amb una mica d’aigua, així que plat petit i pinyó gran,
apretar les dents i amunt!
De seguida el
Santi se me’n va, quina rabieta que fa i a més se’l veu pujar fàcil, després em
diu que no però des de darrera és la impressió que em fa, veig com passa dos o
tres bikers a la primera de canvi, a mi em costa però mica en mica també els
atrapo i acabo passant. A dalt m’espera el Santi pixant, quina barra, no fa
estona jo que em pixo, però entre la pluja, el culot xop i tot plegat qualsevol
para ara, el què vull és arribar.
Encarem l’útima
baixada, es divisa una gran vall sota nostre, allà hi deu haver el campament,
entre el fred, les mans molles i el tàping he d’anar molt en compte en
agafar-me al manillar però ho faig amb totes les forces i baixo tot lo ràpid
que puc, per sort a les pistes d’avui, no hi ha reguerots que les creuen com
ahir.
Quan ja em
pensava que era tot pista fins l’entrada del campament ens desvien a mà
esquerra, vinga, un altre senderó de terra volcànica quasi negre. Primer molt
divertit amb uns toboganets molt distretes, un pas de troncs que hem de fer a
peu i la part final perillosa, després d’una semicaiguda, d’aquestes de
relliscada lateral, decideixo baixar a peu que no són hores de caure, estem a
punt d’acabar la segona etapa!
I sí, finalment un
caminet paral·lel a un gran riu i a l’altra banda hi ha el campament, fem la
volta fins a trobar un pont i entrem més contents que unes pasqües a la meta de
la segona etapa, yuhu!! Segon objectiu superat!!
 |
| Segona etapa, molt dura pel temps i el fang, superada! |
 |
| Foto de grup amb els que vem compartir l'última part de l'etapa |
Ara toca feina
pesada, triar tenda, anar a buscar els petates, instal·lar-nos, dutxar-nos,
netejar bicis, roba… i la feina es complica, fa un vent de por que fa que ara
plogui ara no, però s’emporta les dutxes volant, així que toca rentar-se al
riu! Segon dia sense aigua calenta.
Veient que la
dutxa va per llarg anem a dinar i veig aparèixer l’Amanda, la noia de Tanzània
que corre amb parella mixta amb el dorsal 4 i que ahir van fer tercers a la
nostra categoria. Avui no els hem vist en tota l’estona, donàvem per fet que
anaven davant i no hi havíem ni parat atenció, nosaltres fem la nostra que
acabant cada dia estem més que satisfets, però al veure-la ara… vaig a demanar
si tenen els nostres temps i el tio del xip em treu com un tiquet de caixa amb
el nostre temps i el d’ells, avui hem fet tercers i ens posem tercers de la
general perquè els hi hem tret 20 minuts, quina sorpresa!
Havent dinat i veient
que les dutxes segueixen inoperatives anem a fer una visita al riu, passem el
tràmit millor del què semblava i en sortim quan torna a posar-se a ploure amb
ganes. Toca fer-ho tot sota la pluja, rentar bicis com podem, canviar
pastilles, intentar fixar el puny dret de la meva bici…, el Quim de +Que Bici
ens dóna un cop de mà. L’etapa ha estat dura, nosaltres hem patit però les
bicis també, la gran majoria hem tardat el mateix temps o una mica mes avui que
ahir fent 20 kms menys… queda tot dit. Evidentment també em toca anar a veure al Francisco per tornar a treballar amb el braç que ja ha aguantat dos dies, ahir no ho hagués dit pas perquè em va fer molt mal però avui amb el taping més fort he aguantat millor.
 |
| El Francisco treballant amb el meu canell |
 |
| uf, aquest cel no pinta molt bé... |
 |
| Canviant pastilles |
 |
| El campament a Puente Quilmo, al costat de Liquiñe |
Amb la pluja i
els problemes amb el vent avui va tot una mica més tard, sopem, entrega de
premis, és una tonteria però fa molta il·lusió compartir un podi d’aquesta
categoria amb el Santi al costat i més tenint en compte les circumstàncies amb
les que hem arribat a la Transandes, així que gaudim de la medalla, i per què
no, oi?
Ens passen el vídeo
de la jornada amb les millors relliscades del dia i fan una mica de briefing,
no han escurçat l’etapa de demà però com que es preveu pluja i ja porta un dia
i mig plovent a estones, han tret els trams més fangosos i els han canviat per
pista, no són les millors noticies pels nostres gustos beteteros però segur que
sí per la meva mà i la seguretat de tots.
 |
| Quin curro de l'organització, cada dia al vespre tenen editat un vídeo de la jornada i ens passen també fotos del dia |
Anem a dormir ,el
temps està tranquil i ara no plou, s’obra una mica d’esperança.
Però lo bo dura
poc, cap a la 1:30 es posa
a ploure i quan dic ploure vull dir ploure a base de bé, una cortina d’aigua
constant que no para, raja, raja i raja. Per la pluja, el vent que fa moure tot
la tenda i els nervis d’haver de pedalar demà plovent o en el millor dels casos
amb tot ben xop no em deixen dormir, el Santi per sort sí.
Aquí teniu el vídeo de la segona etapa:
Dimecres 22 3a etapa cancel.lada
La pluja no ha
parat en tota la nit i no es tracta precisament d’un xirimiri, plou que dóna
gust. Ens llevem a les 7 per preparar els petates, ja vem veure ahir que
aquesta gent tiren endavant sigui com sigui, però aviat ho deixem de fer,
sentim una noia que diu que s’ha cancel·lat l’etapa. Vaig a la carpa principal
a buscar noticies, efectivament, avui no ens movem d’aquí. És més, els tres últims
dies de cursa s’afegia més gent a la prova i els faran venir aquí per fer tot
junts demà l’etapa d’avui.
Torno a buscar al
Santi i anem a esmorzar amb tota la calma del món.
 |
| Tipic esmorzar per no sortir a fer l'etapa, com ens posarem! |
 |
| Tots escoltant al Luis Carvacho, qui dissenya els circuits i ens explica els canvis per l'etapa de demà |
Se’ns presenta per endavant
un dia de descans en un lloc magnífic però sota l’aiguat del segle, quina
ràbia, per sort però l’organització es mobilitza i ens porten per grupets a
unes termes que queden a uns 10 quilòmetres. Ens imaginàvem unes grans instal·lacions
amb piscines d’aigua calenta i trobem una única piscina descoberta, però sabeu
què? És glòria! Ooooohhh que bé l’aigua calentona, el primer bany d’aigua
calenta des que vem deixar la cabana i l’aprofitem a base de bé.
 |
| Que bona l'aigua a les Termes Liquiñe! |
Ja arrugats
sortim de l’aigua de les Termes Liquiñe i es veu que ens ha obert la gana, així
que no esperem ni anar a dinar a la carpa, ens fotem el què aquí li diuen “sandwitch
de churrasco”, que no és ni més ni menys que un gran entrepà rodo amb un filet
de vedella i amb guacamole, per acompanyar-ho uns sucs naturals boníssims.
Ja amb la planxa
plena anem al hall de l’hotel del davant a veure si ens podem connectar a la
wifi mentre esperem que ens vinguin a buscar. Hi trobem tota la troupe de
catalans i mitja Transandes, tothom eixugant roba a la llar de foc i decebuts
per no poder-se connectar a Internet, aconseguim donar alguna senyal de vida
però la connexió dura molt poc, llàstima.
 |
| Llar de foc colgada de roba |
El Karim, un
argentí molt simpàtic que van conèixer la Cate, el Pau i tota la troupe a la
Mongòlia s’espavila per trobar-nos transport al campament ja que volem tornar i
els de l’organització encara no arriben i apa, un cop a la carpa altre cop a
menjar, com ens posarem!
 |
| De camí al campament |
Havent dinat dues
vegades ja només ens queda una cosa per fer, la migdiada, jo sense haver quasi dormit
aquesta nit ho necessito i el Santi també s’hi apunta.
No para de ploure
ni un segon així que finalment decidim intentar posar les dues bicis en el
porxo de la tenda perquè ara són al parc de bicis que és al descobert perquè
ahir amb el vent no van poder muntar la carpa.
 |
| Els nois que vigilen el parc tancat de bicis han fet una foguera i la gent aprofita per eixugar-hi roba |
Cap problema, hi
caben perfecte i la tenda segueix aguantant, per algun costat cauen unes
gotetes d’aigua però ho tenim prou controlat. Ens estem per la tenda fins
l’hora de sopar, briefing i tota la pesca. Els ànims amb tanta pluja estan una
mica tocats, a part de la pluja tenim la majoria un munt de roba humida, la roba
de bici d’ahir bruta i xopa, i acaba tot en bosses de plàstic que foten una
catipen que tira enrere.
Avui a la carpa
som més gent, perquè han vingut els que corren la Transandes Half, en lloc de 6
dies en fan 3, de totes maneres no està tot al 100% perquè molts dels dels 6
dies, cansats de tanta pluja, s’han traslladat a cabanes de Liquiñe.
 |
| Caldet i vi per entrar en calor |
 |
| Sopar amb fotos i vídeos del dia |
 |
| El cel no fa massa bona pinta... |
Anem a dormir,
segons l’organització demà sortim i farem l’etapa 3 canviant algun tram de
corriol fangós per pista però semblen decidits a tirar-ho endavant.
 |
| Rentant-nos les dents sota la pluja, com tot |
Aquí hi ha el vídeo del tercer dia, no hi va haver etapa però si una bona festa:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada