dijous, 3 d’abril de 2014

Tracks de Ibiza. 2a etapa, contra pronòstic però ho aconseguim!

Avui ens llevem més aviat, a les 6 ja estem en dansa, acabem de fer maletes que les hem de baixar a recepció, al tornar ens anirem a dutxar al spa de l’hotel. Ja amb els maillots enfundats i les maletes apunt ens plantem al menjador de l’hotel, tot per nosaltres, això a ple estiu segur que no passa.
Quines cares! Bon dia!
A quarts de vuit ens venen a buscar la Fátima i la Vera per dur-nos a Sant Antoni de Portmany i reprendre el track on el vem deixar ahir, encara ens queden 120 kms per fer i els hem de fer avui...
Abans de sortir fem una repassada a les bicis i a quarts de nou ens posem en marxa, avui amb la companyia d’en Reque.

Amb la Vera i la Fátima

Vinga que arrenquem la segona etapa!
De seguida, sortint de Sant Antoni, agafem el primer sender que ens porta a una via antigament empedrada on, a uns 500 metres d’haver arrancat el Dani punxa, apa, amb les d’ahir aquesta deu ser ja la quarta punxada, és que aquest noi no ens traça fi, jejeje
jajaja, el Dani comença a enfilar-se per les parets, només punxa ell
Apa, punxada arreglada i ara si avancem sense parades un bon munt de quilòmetres. Els 18 primers ens anem bàsicament enfilant, però amb alguna excepció, com la baixada a la cala Salada, amb un bon tram d’escales on el Santi enganxa el manillar a un reixat que queda a mà esquerra i s’emporta un bon ensurt, acaba per terra però sense cap conseqüència.
Els meus compis de ruta: Joanet, Gerard, Reque, Dani i el Santi
Creuem la cala i amunt, primer per pista bona i després per un camí més distret i bastant empedrat, on anem pujant més entretinguts ja que has d’anar traçant.
A cala Salada encara sembla que s'estigui fent de dia

Intercalem la pujada amb algun tram curt de baixada o planer, alguns entre camps de conreu i d’ametllers a la plana de Santa Agnès de Corona.
Un tramet planer entre ametllers
I tornem a enfilar-nos
Però passem de llarg del poble i agafem uns corriolets entre masies disperses fins que tornem a entrar a una zona més boscosa que ens porta cap a sa cala Aubarca.
Per sobre la badia que acull cala Aubarca
Fins aquí anàvem bé, primer ens distraiem intentant localitzar un bucle que ens ha comentat la Fátima, però encara no hi hem arribat. A la part alta gaudim de les vistes de la badia, sense saber el què tenim per davant, som d’alt del penya-segat i hem de baixar gairebé fins a la cala mateix per poder admirar el pont natural que han format les roques.
Senderons
Ens posem en marxa pel què és primer un sender entre roques i pins, fins que ens hem de posar a caminar un bon tram, impossible baixar amb bici tot i que el Gerard ho intenta un primer tros, alguns trams fins i tot costa baixar a peu, el caminet està força tancat. Finalment arribem a la pista que porta a la cala, amb unes quantes esgarrinxades més.
la pista, quina pista! primer la baixem i després l'hem de pujar... 
Baixem cap a la cala però primer agafem un caminet que surt a mà esquerra que condueix a una petita cala però no hi localitzem el pont de pedra que estem buscant. Apa, remuntem de nou i seguim baixant per la pista principal, ara sí, aquí el tenim, la veritat és que la zona és espectacular, roques enormes, aigües cristal·lines, tranquil·litat, l’illa en estat salvatge, segurament ni al estiu hi deu haver gaire gent ja que la zona és molt abrupte i per arribar-hi has de deixar el cotxe força lluny, cosa que deu fer desistir a més d’un.
El color turquesa del mar és impressionant
Al pont de pedra de cala Aubarca hi ha una parella, ell s'ofereix a fer-nos una foto però en lloc d'això ens fa un vídeo.. no hi ha manera de que trobi el botó que toca, jejeje:
video

I finalment sí, ens fa la foto!
Aquí es veu una mica el pont natural
Aquí millor :)
Bé doncs, ja hem baixat però ara toca el què més temo, per sortir d’aquí només hi ha dues opcions, o ens enfilem o nedem i em sembla que aquesta segona avui no toca.

La pista és molt exigent, trencada, dreta, amb reguerots, zones amb terra més solta però si no perds tracció es pot fer, això si amb el fetge a la boca, només una dada: hi ha rampes del 30%!

Ja remuntat el penya-segat el track ens porta cap al poblet de Sant Mateu d’Albarca, creuem el poblet minúscul. Seguim per aquesta zona rural i agrícola cap al Broll de Buscatell, baixem per una pista al costat de sèquies i pous, ponts, vinyes i arbres fruiters. 

Tenim gana, com que ens hem entretingut tant a cala Aubarca hem menjat barretes però encara no hem parat per menjar quelcom més consistent, així que tots tenim al cap arribar a Santa Gertrudis on ens han dit que no pots passar per allà sense menjar-te un dels seus entrepans.

Així que pensant en un bon entrepà sortim de la zona des Buscatell però sorpresa, toca enfilar-se un tram a peu, ens ajudem a passar-nos les bicis, per baixar no, però aquí trobo a faltar la meva bici, el braç ja el tinc bé però se’m carrega i empènyer o agafar la bici a pes no és el què més em convé. Sort dels companys que em donen un cop de mà i acabem pujant les bicis en cadena.

Ara sí, ens posem les piles i arribem cap a les 13h a Santa Gertrudis on, després de seure a tres taules diferents, trobem el nostre bar i ataquem els entrepans amb bona companyia, la Fátima i a la Vera ens han vingut a trobar!
Arribant a Santa Gertrudis
Tots entaulats
A Santa Gertrudis en Reque es queda amb uns amics però, tot i que té el peu lesionat, la Fátima ha vingut amb la bici i surt amb nosaltres cap a les antenes. No podem perdre temps, fins a Santa Gertrudis hem fet 44 kms, així que encara ens en falten uns 80 kms i comptant que són les 14h, ho tenim fotut per acabar avui la Tracks, al menys de dia, sort que el vol de tornada el tenim tard!
Amunt cap a les antenes
Ens enfilem fins les antenes on ens fem la foto de rigor i sense perdre temps tirem avall per corriol. La primera part amb força pendent i la segona molt divertida i paral.lela a la pista on ens despedim de la Fátima que torna cap al poble.
Ja són nostres
Que consti que hem pujat tots fins les antenes
Ara el track ens porta per l’interior de l’illa, cap a Sant Llorenç de Balàfia, amb un puja-baixa suau on avancem ràpid i tots tenim una cosa al cap, arribar al bucle que ens ha de dur fins a Sant Vicent de Sa Cala, en aquest bucle ens trobarem la part més dura que ens queda per avui, dues pujades llarguetes i molt punxegudes en el perfil.
A la serra del fonts es veuen les antenes de Santa Gertrudis, si que les hem deixat lluny
Apa, ja hi hem arribat, fem un petit tram que haurem de repetir després i girem a mà esquerra, encarem la primera punxa. Primer la pujada es va fent suau però recoi, la part alta puja bastant dret, jo, entre lo d’ahir i el què ja portem avui, ja no tinc cames, sort que atrapem un parell de bikers i avançar-los m’acaba de motivar per tirar amunt.

Comencem a baixar per pista fins que arribem a una casa abandonada amb molts trastos, s’ha de passar una tanca i comença un sender no molt net per dins el bosc que ens porta quasi fins a Sant Vicent de sa Cala, passem per davant la seva església, impol·luta com la resta, sorprenentment al voltant de l’església només hi ha quatre cases , la resta estan disperses per la muntanya i a tres quilòmetres d’aquí, a la cala. Això sí, trobem un bar, fem unes coles i omplim bidons que fa caloreta i per acabar el bucle tenim de nou una bona pujada.
L'església de Sant Vicent
Però si ara feu pitjor cara que al matí esmorzant!
Els quilòmetres ens passen factura...
Apa, ens toca remuntar de nou, sortim per pista però aviat agafem un sender de pujada enmig d’una zona cremada. El sender és distret i m’agrada pujar per aquí, més que per la pista, tinc set però no trobo el moment d’agafar el bidó, així que m’espero a arribar a la pista de nou i sorpresa, no hi tinc aigua! El Santi s’ha liat i només ha omplert el seu, sort que ens ha sobrat aigua i el Dani l’ha guardat a la motxilla, apa omplim el meu bidó i seguim amunt.
Espereu-me que ja vinc!
Caminet amunt 
Ens enfilem bastant i arribem a un tram de baixada, hi ha un moment però que el Gerard s’adona que el track fa un tram de línia recta, però com que ell porta mapes al Gps improvisem una solució per tornar a enllaçar el track. Ja li comentarem a la Fátima perquè ho arregli.

La solució és perfecta i amb poc més d’un quilòmetre tornem a ser a lloc, acabem de pujar i fem una parada per menjar-nos el berenar, un fantàstic entrepà de pernil salat que ens hem endut de Santa Gertrudis, com entra!
Sort que hem agafat els entrepans
Ara sí, toca baixada, una llarga baixada amb algun tros trencat ja que han fet passar una canalització pel mig de la pista, però cap problema l’esquivem i avall va.

Ja ho tenim això, hem fet els 23 kms de bucle, repetim el tramet d’abans parant un moment per canviar les pastilles de darrera de la bici del Joanet i prosseguim amb pressa, ens queden uns 32 kms, amb poc desnivell però que no deixen de ser 32 kms i tenint en compte que són les 17:45... se’ns farà fosc sí o sí!
Pit stop per canviar pastilles
Així que fotem el turbo cap a Santa Eulària des Riu. El poble es veu encantador, amb l’església enfilada dalt d’un puig, un passeig al costat del riu, el seu pont vell, llàstima no poder-hi dedicar més estona per fer alguna foto.
Els molins són patrimoni de l'illa
el turó que acull l'església de Santa Eulària rep el nom de Puig de Missa
Sobre el pont vell
Continuem molt a prop de la costa però sense arribar a veure les platges, fins que ens enfilem a la part alta de Roca Llisa, una urbanització de cases de luxe. La llum comença a minvar i al arribar a dalt del collet ens apareix el mar esplèndid davant. Baixem per asfalt i anem fins al final de l’urbanització, on agafem un caminet que ens baixa fins la cala Espart, un bon lloc per banyar-se si no fos l’hora que és i que al marxar el sol comença a fer fresqueta.

Però la fresqueta se’ns passa aviat, per sortir de la cala ens hem d’enfilar i això ens fa entrar en calor. Sort que la pujada és curteta i seguim per un corriolet, curt però molt maco amb vistes sobre la punta de s’Estanyol i el track encara ens premia amb un pas per sobre el penya-segat que amaga la cala Roja, preciosa la posta de sol.
Vinga amunt, perquè costa tant sortir de les cales?
Però seguim sense poder-nos entretenir, ni fotos ni res, directes cap a Eivissa, ja fosc arribem a la capital de l’illa, sort que el passeig marítim està més o menys il.luminat, les vistes del castell i la catedral de nit són maquíssimes. 

Arribant a Eivissa se m'acut intentar fer un vídeo amb la càmera... són 2/4 de vuit i portem, com aquell qui diu, tot el finde sobre la bici:
video

Abans de sortir del passeig una foto amb la lluna plena darrera, que aquest finde també ens ha acompanyat més del què estem acostumats
Són quarts de vuit, encara hem de pujar a Dalt Vila on ens esperen la Fátima i la Vera amb els maillots de finishers!! Ho hem aconseguit!! La Tracks d’Eivissa en dos dies, quins dos dies més intensos!
I ara seguim corrent una mica més que a les 22:35 surt el nostre vol i encara ens hem de dutxar, acabar de fer les maletes, sopar alguna cosa i anar al aeroport. I amb l’ajuda de les nostres amfitriones ho aconseguim, gràcies a les dues per dedicar-nos el cap de setmana.

Entrant a la zona emmurallada de Dalt Vila
Últims metres per arribar a la Catedral de la Verge de les Neus, la Fátima i la Vera ens esperen

Un cop havent fet la ruta, dir que és sorprenent el track, 100% mountain bike, per treure’s el barret, un recorregut ple de sorpreses, molts senders, zones tècniques, trams pisters, parts on s’ha de caminar per poder arribar a les cales més precioses de l’illa, rampes emporlanades i paisatges molt variats, cales de mar turquesa, boscos de pins, camps de conreu i vinya, petits poblets encantadors amb les seves esglésies impol·lutes, urbanitzacions arran de mar, ... una ruta ben variada i que et permet conèixer l’essència de l’illa tot pedalant. Tot això tenint en compte que a principis del 2010 quan vaig conèixer a la Fátima, era una ex-professional del ciclisme de carretera amb una idea del mountain bike molt diferent a la que m’ha transmès ara, marcant aquest track, de llavors fins ara crec que entre tots l’hem portat a estimar i gaudir del mtb per si sol, fora de la competició i de l’ambient estricte d’uns entrenaments i uns objectius, mtb per gaudir! Gràcies!
La colla amb l'artífex de la ruta!
Això sí, si aneu a fer la ruta 4 dies ideal, per banyar-se quan ve de gust, parar en alguna terrasseta...
Apa, avui hem fet 120kms i 3000 de desnivell!
Prova superada, som al aeroport fent cua per embarcar, bueno, això de fer cua és un dir...

2 comentaris:

Fátima ha dit...

Siempre he disfrutado de la bicicleta y es la clave para que al día de hoy siga disfrutando de ella aunque ahora ya sin mirar el reloj. Y he aprendido mucho de vosotros durante estos años no sólo a "buscar" senderitos.

UN BESAZO.

Ada Xinxo ha dit...

Y nosotros de ti!