divendres, 11 d’abril de 2014

Noguera Bike Race, Cap de setmana ben aprofitat!



Tot i que el blog no es mou al mateix ritme no hem estat pas parats últimament... desprès de la Tracks d’Eivissa vem gaudir d’una altra jornada Maqui, com la tant espectacular que van muntar el Sentmenat Team però aquest cop al maresme a carrec del Picanyol i els seus dimonis:





I en quant aquest cap de setmana ens desplaçaven a l’Anoia a fer la primera edició de la NBR, 90km per una zona poc coneguda i amb el reclam que darrera del disseny del circuit estava el Mariano

En Mariano
Cap allà vem anar amb el Magí el dia abans però nomes arribar ja trobàvem al Picanyol i al Dani amb tota la family, amb ell fariem un petit tast del recorregut tot aprofitant que teníem el track, 30km a ritme suau i amb una temperatura que ja ens feia veure que a l’endemà no passaríem fred .

La previa

Que bonic!!
En Magi
La tarda-vespre genial, una autentica reunió d’amics, del Bestiar una bona representació, la secció clàssics també estava ben servida amb la representació del Charlie! i el Cesar, aquest parell porten una infinitat de quilòmetres a les cames, gent de tot arreu del País i tots coneguts d’altre saraos, ben divertit! A més vem coneixer en Kilian, el Bisonte més petit i se’l veia amb maneres, no parava quiet!! 


En Ru i en Charlie!


Un equip serio, sens dubte!!

Tarda distesa xerrant en bona companyia rematat per un sopar amb la plana major del Bestiar, quin fart de riure amb pizzes d’atun incloses al menú!


Feia falta sortir a pedalar a l'endemà?

En Dani no sabia que fer amb tants dorsals!

Arriba diumenge i s’acaben els relaxings cups, tot i aixecar-nos 2 hores abans i dormir davant la sortida no us penseu que anem gaire sobrats... agafem lloc a la sortida i a les 9 al turrón!!!!!!


Carregant municions 226



Sortida d’aquestes típiques neutralitzada, lo de típic per que el cotxe que neutralitza deu anar a 50 km/h .... així que tothom amb moltes preses, el cotxe ens deixa a l’inici de la primera pujada , una pujada llarga però molt suau lo que fa que el ritme segueixi alt.




Per la meva part intento prémer fort per fer una bona ascensió però es queda en això, en un intent, les cames segueixen amb el ‘relaxing’ i no tenen pas ganes d’atabalar-se... altres cops buscaria el perquè però aquest era clar, portava unes setmanes sense fer gairebé res entre setmana i per lo que vaig comprovar no es pot viure de records!! El ritme era el que era, fins a mitja pujada vaig anar més o menys amb l’Ada però vaig acabar despenjant-me, tot posant-me a un costat perquè no m’atropellessin el Correcaminos i el Coyote, es a dir el Francesc i el Gerard que venien com motos!!

Resignació i anar fent, canvi de plans, des del sofa pensava que moriria de l’apretada que fotria i resulta que toca mesurar-se  per acabar.

Acabem els 9km de pujada, fem un corriolet i una baixada de pista on hem trobo l’Ada parada jurant en Arameu, paro a vore que passa i resulta que el suport del gps s’ha trencat, així que trasto a la butxaca i prosseguim!!

Sent molt poc cavaller aprofito la baixada per guanyar uns metres a l’Ada i torna a enllaçar amb tram de pujada on conec a l’Albert Adell, un xicot de les terres de l’Ebre amb el qual compartirem aventura aquest estiu a la Sudety! Vaig una estoneta amb ell xerrant i hem va fantàstic per desconnectar però no tinc clar d’aguantar el seu ritme tota l’estona sense pagar-ho car més tard, així que m’acabo despenjant per continuar de manera més prudent.

El recorregut va alternant de tot una mica però predomina la pista així que tot i les meves queixes la mitja volta els 18km/h lo que vol dir que els quilòmetres passen ràpid!
Això si quant sortim de la pista es per espetegar en un corriol ben net i xulo o un túnel d’allò més curiós per superar la carretera.




Un dels corriols, el de Santa Linya, km.50, tenia la virtut de fer enyorar la pista per un moment, mare meva quin pedregar de baixa, de les de deixar els empastes ben fluixos i més si com el Gerard i el Charlie! Vas amb forca rígida.


Vaig coincidint amb gent però rarament avui els ritmes no quadren, o m’avancen i no els segueixo o soc jo el que avanço així que la prova es majoritàriament en solitari, el moment més de grup es quant pujant en direcció al corriol de l’estació de Camarasa hem trobo a la Ramona parada amb més gent i algun problema, paro a veure si puc ajudar, sembla que el seient no vol parar quiet però el meu multi eines es massa petitó per poder prémer be el cargol.

La parada tot i molt breu crec que hem va revifar una mica i d’allà endavant tot va anar més alegre, arribat a l’estació de Camarasa coincideixo amb el Jordi, un bon maqui, aquí comencem una pujada ben llarga però que superant-la ja tindrem coll avall la ruta.

Coses d’aquelles estranyes amb vora 70km es quant les sensacions son mes bones, a més la pujada acaba amb un avituallament a Vilanova de la Sal on hi ha absolutament de tot, vaig acabar dient als de l’avituallament que s’hi m’oferien algu més, deixava la bici, agafava cadira i m’instal·lava!! Allà torno a coincidir amb el Jordi i sortim junts, quin luxe compartir ruta encara que sigui poquet.

Sortim del poble fem uns tramets de corriol i més pujada, sembla que el Jordi al contrari que a mi no li venen les forces ara i es despenja, com que aquell tram ja l’havia fet a la prèvia vaig decidir tirar fins a l’entrada del espectacular corriol dels Corralets.


Allà tenia el millor lloc per esperar ja que indicant el trencall estava el Mariano, així que paro i aprofito per fer de maruja preguntant per els de davant, a vore en crack d’en Dani com ho portava! Arriba en Jordi queixant-se de rampes i l’esperono dient que es deixi de rampes que ara venia un corriol per passar-ho be!! I dit i fet, m’ho passo d’allò més be baixant, son gairebé 3km de corriol juganer, molt recomanable!!!

Acabada la xona de xiquipark enllacem un altre cop amb la primera pujada, toca remuntar però ja es la darrera així que amb força cap amunt, superat això un tram de cresteig molt maco on ja es veuen vistes de Sant Llorenç i el llac, una bona motivació.

I l’últim regalet del dia el corriol de Sant Cristòfol, corriol amb algun tram de pendent però que la seva màxima ‘virtud’ es que a la dreta només hi ha timba.. així que amb la quilometrada toca baixar molt concentrat.

I res, últims quilòmetres de pista fins a l’arribada on no han estalviat detalls, zones d’ombra, tirador de cervesa i menjar, un paradís!! 




Ara que lo primer que faig es treure’m les sabates, porto unes plantilles noves i per no se quins nassos des del 30 que m’estic clavant l’esquerra a la planta del peu, quin alleugeriment d’alliberar el peu!!!!

Cursa acabada, satisfacció per acabar i motivació per les properes per arribar en millors condicions, de tot s’apren!

L’Ada obviament si acaba darrera meu amb tot lo que he plorat durant la crònica es per que te un dia dolent, cames buides, rampes a l’última part i les ja clàssiques sortides de cadena cortesia de Rotor però tot i això encara fa 2º per darrera la Ramona i davant l’Anna Seix.

Gerard al podi també!

Els figures!!

La resta de la colla acaba tothom sense incidències i estem una bona estona fent-la petar.

Una birra?

Molt Maqui a la Noguera!!

Veient les cares deu ser bo això de pedalar i tot!

En Marc enfeinat!

Per rematar un cap de setmana de retrobaments aprofitem per anar a visitar la família de l’Ada que es d’un poblet de La Noguera , Penelles, on cortesia de la Padrina berenem una fantàstica crema russa ummmmm!!!!

4 comentaris:

senselimits ha dit...

Quin fart de plorar!!! Deu meu!!!

Jordi Sanchez ha dit...

Encantat d'haver pogut rodar una estona amb tú! I gràcies per esperar-me al corriol, sens dubte va ser el millor tram de la cursa. Llàstima que quan les pujades es posaven d'allò més dures no aconsegua seguri-te! Fins la propera.

Albert A.S. ha dit...

Quina crònica mes ben feta!!! M'has posat dins la cursa un altre cop!!! Un plaer haver rodat amb tú! Aquest estiu, xalarem!!!

juanjo ha dit...

Muy chula la cronica Santi ,no te lo tomes a mal pero se nota que la as escrito tu le falta la chispa que le pone Ada cuando lo escribe ella, es como mas emocionante ja ja ja un abrazo para los dos y hasta la transcat si no pasa nada.