Tot i que el blog no es mou al mateix ritme no
hem estat pas parats últimament... desprès de la Tracks d’Eivissa vem gaudir
d’una altra jornada Maqui, com la tant espectacular que van muntar el Sentmenat
Team però aquest cop al maresme a carrec del Picanyol i els seus dimonis:
I en quant aquest cap de setmana ens desplaçaven a l’Anoia a fer la primera edició de la NBR, 90km per una zona poc coneguda i amb el reclam que darrera del disseny del circuit estava el Mariano
En Mariano |
Cap allà vem anar amb el Magí el dia abans
però nomes arribar ja trobàvem al Picanyol i al Dani amb tota la family, amb
ell fariem un petit tast del recorregut tot aprofitant que teníem el track,
30km a ritme suau i amb una temperatura que ja ens feia veure que a l’endemà no
passaríem fred .
La previa |
Que bonic!! |
En Magi |
La tarda-vespre genial, una
autentica reunió d’amics, del Bestiar una bona representació, la secció
clàssics també estava ben servida amb la representació del Charlie! i el Cesar,
aquest parell porten una infinitat de quilòmetres a les cames, gent de tot
arreu del País i tots coneguts d’altre saraos, ben divertit! A més vem coneixer
en Kilian, el Bisonte més petit i se’l veia amb maneres, no parava quiet!!
En Ru i en Charlie! |
Un equip serio, sens dubte!! |
Tarda distesa xerrant en bona companyia
rematat per un sopar amb la plana major del Bestiar, quin fart de riure amb pizzes
d’atun incloses al menú!
Feia falta sortir a pedalar a l'endemà? |
En Dani no sabia que fer amb tants dorsals! |
Arriba diumenge i s’acaben els relaxings cups,
tot i aixecar-nos 2 hores abans i dormir davant la sortida no us penseu que
anem gaire sobrats... agafem lloc a la sortida i a les 9 al turrón!!!!!!
Carregant municions 226 |
Sortida d’aquestes típiques neutralitzada, lo
de típic per que el cotxe que neutralitza deu anar a 50 km/h .... així que
tothom amb moltes preses, el cotxe ens deixa a l’inici de la primera pujada ,
una pujada llarga però molt suau lo que fa que el ritme segueixi alt.
Per la meva part intento prémer fort per fer
una bona ascensió però es queda en això, en un intent, les cames segueixen amb
el ‘relaxing’ i no tenen pas ganes d’atabalar-se... altres cops buscaria el
perquè però aquest era clar, portava unes setmanes sense fer gairebé res entre
setmana i per lo que vaig comprovar no es pot viure de records!! El ritme era
el que era, fins a mitja pujada vaig anar més o menys amb l’Ada però vaig
acabar despenjant-me, tot posant-me a un costat perquè no m’atropellessin el
Correcaminos i el Coyote, es a dir el Francesc i el Gerard que venien com
motos!!
Resignació i anar fent, canvi de plans, des
del sofa pensava que moriria de l’apretada que fotria i resulta que toca
mesurar-se per acabar.
Acabem els 9km de pujada, fem un corriolet i
una baixada de pista on hem trobo l’Ada parada jurant en Arameu, paro a vore
que passa i resulta que el suport del gps s’ha trencat, així que trasto a la
butxaca i prosseguim!!
Sent molt poc cavaller aprofito la baixada per
guanyar uns metres a l’Ada i torna a enllaçar amb tram de pujada on conec a l’Albert
Adell, un xicot de les terres de l’Ebre amb el qual compartirem aventura aquest
estiu a la Sudety! Vaig una estoneta amb ell xerrant i hem va fantàstic per
desconnectar però no tinc clar d’aguantar el seu ritme tota l’estona sense
pagar-ho car més tard, així que m’acabo despenjant per continuar de manera més
prudent.
El recorregut va alternant de tot una mica
però predomina la pista així que tot i les meves queixes la mitja volta els
18km/h lo que vol dir que els quilòmetres passen ràpid!
Això si quant sortim de la pista es per espetegar
en un corriol ben net i xulo o un túnel d’allò més curiós per superar la
carretera.
Un dels corriols, el de Santa Linya, km.50,
tenia la virtut de fer enyorar la pista per un moment, mare meva quin pedregar
de baixa, de les de deixar els empastes ben fluixos i més si com el Gerard i el
Charlie! Vas amb forca rígida.
Vaig coincidint amb gent però rarament avui
els ritmes no quadren, o m’avancen i no els segueixo o soc jo el que avanço
així que la prova es majoritàriament en solitari, el moment més de grup es
quant pujant en direcció al corriol de l’estació de Camarasa hem trobo a la
Ramona parada amb més gent i algun problema, paro a veure si puc ajudar, sembla
que el seient no vol parar quiet però el meu multi eines es massa petitó per
poder prémer be el cargol.
La parada tot i molt breu crec que hem va
revifar una mica i d’allà endavant tot va anar més alegre, arribat a l’estació
de Camarasa coincideixo amb el Jordi, un bon maqui, aquí comencem una pujada
ben llarga però que superant-la ja tindrem coll avall la ruta.
Coses d’aquelles estranyes amb vora 70km es
quant les sensacions son mes bones, a més la pujada acaba amb un avituallament
a Vilanova de la Sal on hi ha absolutament de tot, vaig acabar dient als de l’avituallament
que s’hi m’oferien algu més, deixava la bici, agafava cadira i m’instal·lava!!
Allà torno a coincidir amb el Jordi i sortim junts, quin luxe compartir ruta
encara que sigui poquet.
Sortim del poble fem uns tramets de corriol i
més pujada, sembla que el Jordi al contrari que a mi no li venen les forces ara
i es despenja, com que aquell tram ja l’havia fet a la prèvia vaig decidir
tirar fins a l’entrada del espectacular corriol dels Corralets.
Allà tenia el millor lloc per esperar ja que
indicant el trencall estava el Mariano, així que paro i aprofito per fer de
maruja preguntant per els de davant, a vore en crack d’en Dani com ho portava! Arriba
en Jordi queixant-se de rampes i l’esperono dient que es deixi de rampes que
ara venia un corriol per passar-ho be!! I dit i fet, m’ho passo d’allò més be
baixant, son gairebé 3km de corriol juganer, molt recomanable!!!
Acabada la xona de xiquipark enllacem un altre
cop amb la primera pujada, toca remuntar però ja es la darrera així que amb
força cap amunt, superat això un tram de cresteig molt maco on ja es veuen
vistes de Sant Llorenç i el llac, una bona motivació.
I l’últim regalet del dia el corriol de Sant Cristòfol,
corriol amb algun tram de pendent però que la seva màxima ‘virtud’ es que a la
dreta només hi ha timba.. així que amb la quilometrada toca baixar molt
concentrat.
I res, últims quilòmetres de pista fins a l’arribada
on no han estalviat detalls, zones d’ombra, tirador de cervesa i menjar, un
paradís!!
Ara que lo primer que faig es treure’m les
sabates, porto unes plantilles noves i per no se quins nassos des del 30 que m’estic
clavant l’esquerra a la planta del peu, quin alleugeriment d’alliberar el
peu!!!!
Cursa acabada, satisfacció per acabar i
motivació per les properes per arribar en millors condicions, de tot s’apren!
L’Ada obviament si acaba darrera meu amb tot
lo que he plorat durant la crònica es per que te un dia dolent, cames buides,
rampes a l’última part i les ja clàssiques sortides de cadena cortesia de Rotor
però tot i això encara fa 2º per darrera la Ramona i davant l’Anna
Seix.
Gerard al podi també! |
Els figures!! |
La resta de la colla acaba tothom sense incidències
i estem una bona estona fent-la petar.
Una birra? |
Molt Maqui a la Noguera!! |
Veient les cares deu ser bo això de pedalar i tot! |
En Marc enfeinat! |
4 comentaris:
Quin fart de plorar!!! Deu meu!!!
Encantat d'haver pogut rodar una estona amb tú! I gràcies per esperar-me al corriol, sens dubte va ser el millor tram de la cursa. Llàstima que quan les pujades es posaven d'allò més dures no aconsegua seguri-te! Fins la propera.
Quina crònica mes ben feta!!! M'has posat dins la cursa un altre cop!!! Un plaer haver rodat amb tú! Aquest estiu, xalarem!!!
Muy chula la cronica Santi ,no te lo tomes a mal pero se nota que la as escrito tu le falta la chispa que le pone Ada cuando lo escribe ella, es como mas emocionante ja ja ja un abrazo para los dos y hasta la transcat si no pasa nada.
Publica un comentari a l'entrada