divendres, 13 de febrer de 2015

Costa Blanca Bike Race, començant el 2015 a gas!

La primera de l’any ha estat culpa de 226ERS, quan el Jesús ens va proposar el novembre participar a la Costa Blanca Bike Race, no ens ho vem pensar dues vegades, gràcies un cop més 226ERS!!
Cap a la Costa Blanca!
La qüestió és que el temps passa molt ràpid i en un tres i no res ens plantem al 20 de gener, marxem cap a Alfàs del Pi, al costat de Benidorm. Aprofitem que baixem amb temps per fer una paradeta al Cap la Nau, posta de sol preciosa i cap al càmping d’Alfàs del Pi, la Petitona, fent honor al seu nom, es queda mooolt petitona al costat de les màquina qui hi ha allà acampades, quins bitxos!

Posta de sol a Cap la Nau

La foto fotografiada


Quines bèsties! aquí hi viuen tot l'any
El dimecres en llevem aviadet per anar a testejar una mica el track de la primera etapa, primera sorpresa, quin fred fa! Nosaltres que ens pensàvem que a Benidorm hi feia caloreta tot l’any... en fi sobretot que no plogui, el fred un cop arrenquem les etapes no ha de ser problema. Benidorm és lleig i espectacular alhora, quins monstres de pisos que tenen! Però lo poc que fem del circuit ens agrada, molt senderó entretingut, això sí serà complicat ja que comença força aviat i sembla fàcil que es facin taps, ja ho notarem.

Carones de son i fred
Descobrint Benidorm
I els caminets del seu entorn

Aquest bosc té uns arbres molt estranys

Toca tornar que hem de deixar el càmping, però com que no volem tocar carretera anem agafant caminets sense conèixer-nos-ho i acabem saltant una tanca, coses del directe...

Al migdia deixem el càmping i anem cap al village de la cursa, al hotel Albir, allà ens trobem al Dani de 226ERS, sempre al peu del canó, ens instal·lem, recollim dorsals i no parem de saludar coneguts a tort i a dret, això pinta bé!
El crack del Dani de 226ERS
Ja tenim tot el material! no patiu que no ens dedicarem a fer de "modelus" ;)

La Costa Blanca Bike Race és la primera vegada que es fa, és una cursa de 4 etapes que es corre per parelles, fins al últim moment no han penjat la llista d’inscrits i descobrim que tindrem moooolts contrincants, en total som 12 parelles mixtes. La nostra categoria no hi entra però és una cursa de categoria UCI, això fa que hi hagi molts pros, no tant sols de la península sinó també a nivell internacional, l’ambient és espectacular.

Ara sí que ho tenim tot, dorsal 406
El nostra apartamentent està congelat, així que decidim passar la tarda fora mentre es va escalfant, ens trobem amb el Jesús i anem coneixent als que seran els companys d’equip aquests dies, l’Ivan Álvarez, el Gorka i el Javi,  sense adonar-nos-en toca ja anar al briefing i després a sopar, anem a dormir d’hora que demà arrenquem!

Etapa 1 BENIDORM – TERRA MÍTICA

Decidim anar amb bici a la sortida, hi ha uns 10 kms de distància, ens acompanyen el Marc Real i el Jaume Caro, amb qui hem compartit moltes hores del pre i post cursa. I coincidim també amb el Gabriel, impulsor de la iniciativa Yes With Cancer, ell i el seu company quasi no fan bici de muntanya però s’han llençat a l’aventura apadrinats pel Sergio Mantecón.
Tot escalfant cap a la sortida de Benidorm
Un cop a la sortida seguim escalfant fins que es posa tothom sota els arcs, primer surten els UCI i després tota la resta. A part de la Mercè i el Ramon, la Laura i el Bonaventura i la Carmen i el Fran no coneixem la resta dels nostres contrincants.
Això de Benidorm ens recorda Qatar o algun lloc així
Amb el Milton i el seu company polac Marton
Amb la Sandra i la Mai, que fashion la tia!
Aquests dos em sonen i no sé de què...
Tots a punt per estrenar una nova cursa
Es dóna la sortida, com sempre tothom com un coet, fem el què podem i ens anem posicionant, per sort, arribem a la zona de sender i anem fent sense massa incidents, trobem un primer tap en una zona tècnica però curta de baixada i de seguida el deixem enrere, el circuit és molt exigent i alhora divertit, anem a tope! Només avancem una parella, són guiris, i els avancem dues vegades??? Estrany, oi? Algun bucle que es deuen haver saltat... en fi, mentre no tornin a aparèixer per davant.

Creuem un rierol al qual li han posat un palet perquè no ens mullem els peus i a la pujada de continuació al Santi li surt la cadena per sobre els pinyons i ha de parar a posar-la bé però m’anima perquè continuï. Al cap d’una estoneta m’atrapa, esperem que no li porti problemes el canvi...


Deixem la zona que vem fer ahir i comencem a enfilar-nos per un camí amb força pedra cap al primer avituallament. Hi arribem amb en Gorka, el pobre està molt refredat i quan el Jesús, l’Ivan i el Javi han parat a reparar la cadena de l’Ivan que s’ha trencat a les primeres de canvi ha continuat per no perdre ritme.

Al cap de poc ens passen els quatre, van pujant fort. Just davant nostre comença una zona tècnica, el que va davant del Santi i el Javi desmunta, el Santi té problemes amb el canvi i no pot posar el pinyó gran, al Ivan li passa més o menys lo mateix i acaben els dos pel terra, i l’Ivan sobre el Santi i la seva Niner. No passa res, continuem que ningú s’ha fet mal i per sort tampoc s’ha trencat res, el canvi del Santi però no s’arregla i es resigna a pujar sense poder posar el 42. Està fort el tio!

Em pensava que havíem arribat ja a la pujada llarga del dia però tornem a perdre desnivell per un sender molt xulo i divertit, amb algunes pendents de baixada de les que no baixo mai perquè el terra està molt sec i no agafa gens però avui m’hi tiro i m’ho passo teta! Ens atrapa el Jose d’Alacant a qui vem conèixer al Rally di Romagna però quan la cosa comença a pujar en serio els deixem enrere, el Santi em va marcant el ritme i arribem a dalt sols.

I comencem un sender que no s’acaba mai, amb trams més fàcils i trams més complicats, sobretot una zona amb moltes lloses de pedra on avancem al Gorka, el pobre li sembla que té febre i no es troba gens bé. A continuació arriba una baixada molt solta, cul enrere i veig com el Santi cau uns metres davant meu al relliscar sobre una zona amb pendent i amb moltes pedres arrodonides soltes, per sort aconsegueixo esquivar-lo i no tirar-m’hi a sobre. El pobre s’ha xafat el dit petit però continua.


Toca pujar de nou, apretem les dents i avancem algunes parelles, primer pugem per pista i després per caminet pedregós, és exigent, m’agrada perquè és impossible avorrir-se, has de triar bé per sobre quina pedra puges. Van passant els quilòmetres i apretem el què podem, fins i tot avanço gent baixant per zona tècnica, que contenta que estic, un rampa molt dura se’ns planta davant abans del segon avituallament, i just passar-lo un altre sender guapo de baixada, la putada és que en un moment determinat les cintes, que fins ara havien estat majoritàriament blanques i vermelles però combinades amb cintes verdes, passen a ser totes verdes, miro el track i no hi anem per sobre, però anem 6 i ningú ha vist cap trencall, avancem una mica més fins que arribem a una carretera i cap cinta, ens hem confós segur, tirem enrere, merda, hem perdut 4-5 minuts preciosos!


Recuperem el track i seguim gaudint d’un sender de baixada, passem per un túnel llarguet, una mica de puja-baixa per rematar i veiem la meta! Yuhu, primer etapa superada!
L'equip 226ERS! ens falta el Gorka
Ens retrobem amb el Miguel Angel, amb qui vem coincidir al 1er Ironbike
Resulta que hem fet quarts, la Mercè i el Ramon primers, no esperàvem menys, segons els del Moncayo, la Yolanda i el Francisco i tercers a molt pocs segons l’Aurita i l’Alberto, ara ja sabem a qui no hem de perdre roda. Això sí tenim als segons i als tercers a 10 minuts, això és molt i demà hi ha crono, cosa que no ens afavoreix.

Passem per l’ambulància perquè es mirin el dit del Santi, fa un parell de crits del mal que li fa però el diagnòstic és capsulitis, per sort res greu però emprenyador.
Ai aquest ditet, pels crits que feia el Santi m'he pensat que tocava tallar!
Tornem al vilage tot pedalant amb la Laura i el Ventu. Ja ens va bé per deixar anar cames. Tarda de recuperació, briefing on molta gent es queixa per les errades en la senyalització i tothom pendent de l’ordre de sortida de la crono de demà. Les parelles mixtes sortim els primers a partir de les 10 i cada minut, però ens hem de presentar a la sortida mitja hora abans, ja que s’han de fer 2 kms neutralitzats fins al punt on oficialment arrenca la crono.
Briefing!
Total que nosaltres ens hem de llevar aviat, al Santi i a mi ens toca a les 10:10, però bueno, així ja ho tindrem fet, els líders els hi toca sortir a les 12:49, nosaltres ja ho tindrem més que fet a aquest ahora! No hem anat a veure la pujada de la crono però tothom diu que es tan dura, demà ja ho notarem.
Sopem bé i cap a dormir, uns quants estiraments més i el Compex al braç abans d’agafar el son i dormir s’ha dit.


Etapa 2 CRONO ALFÀS DEL PI

No hem fet mai una crono el segon dia d’una cursa per etapes, si n’hem fet sempre ha estat el primer dia per tal de definir un ordre de sortida per l’etapa següent, però aquí és diferent. Tenim clar que una crono no és lo millor per nosaltres, no som explosius, però com que és curta esperem que tampoc ens perjudiqui del tot.
Això està una mica inflat, sort que és el petit i no fa massa servei
Cap a les 9:30 les parelles mixtes ens anem combregant a la sortida de davant de l’hotel, i anem sortint a mesura que ens van cridant, fem els dos quilòmetres tranquil·lament fins arribar a un segon arc de sortida, ens guardem les armilles a la butxaca i a córrer s’ha dit!
Amb la Laura esperant el nostre torn
Això va de retrobaments! Ara amb l'Esther i el Miguel Angel amb qui vem compartir el Rally di Romagna
A punt per la nostra crono!
Uf quina escalfada! Són poc més de 5 kms. de crono. La primera part és un sender revirat i divertit primer de baixada i després que ja va pujant, la llàstima és que atrapem a la parell que ha sortit davant nostre, els guiris que ahir vem avançar dos cops, a la part final del sender i no podem avançar-los fins arribar a la pista, perquè el sender és molt estret i no hi passen dos alhora. A la pista em costa una mica agafar el ritme, passem la porta, aquí arrenquen els 2 kms durs, comença lo bo, avancem la Carmen i el Fran que ens animen, una mica de corba i sorpresa, un pepinot que no s’acaba mai, el Santi se’l veu bé, per sort ahir vem portar la seva bici a arreglar i ja pot posar el 42 sinó per aquí no vegis qui problema.
El Santi va molt fort i decidit
A la pujada dura el segueixo com puc
Vaig fent, quan puc miro amunt, el Santi va fent llambregades, ja vinc, ja vinc, em passen l’Alberto i l’Aurita, m’enganxo una mica a la roda d’ella i anem atrapant més parelles. Avancem també la Laura i ens animem, per fi sembla que la cosa suavitza una mica, però desconec si hi haurà alguna rampa sorpresa més, la qüestió es que em costa molt el canvi de ritme, les cames no em responen, comencen a reaccionar poc abans d’arribar a meta. Apretadeta al final i crono feta!
Ell tan tranquil mentre jo
vaig a tope i esbufegant... que mal repartit que està el món!
No és per tirar coets però estem contents, hem avançat totes les parelles que han sortit davant nostre i només ens han avançat l’Aurita i l’Alberto, però la Yolanda i el Francisco no han arribat gaire després que nosaltres, així doncs sembla que també ens hauran esgarrapat algo més, llàstima.

Ja que hem pujat fins aquí, acabem d’enfilar-nos fins les antenes de Serra Gelada, sessió de fotos amb Benidorm al fons, ens posem les armilles i amb una mica de fresca tornem al poble mentre anem animant als participants que pugen, ja que compartim camí perquè només n’hi ha un.


Excursioneta fins les antenes des d'on els edificis de Benidrom no es veuen tan grans...
Baixem al poble on les parelles de noies escalfen esperant el seu torn, ha fet mandra ser dels primers però ara mola
Anem rodant fins la platja d’Albir i m’hi remullo els peuets, ui que freda que està. Tornem al hotel, dutxa, dinar tranquil·lament, tarda de relax, berenar, briefing, sopar i a dormir. Esperem que demà l’organització hagi solucionat els problemes de senyalització del primer dia, avui ha anat tot molt bé.
Aprofitem per visitar la platja d'Albir i remullar els peus
Relax
I per elles també
I continuem, relaxing time i capuccino (el café con leche no ens agrada...)

Abans d'anar a dormir preparem l'energia per l'etapa reina, demà li hem de fotre canya!

Etapa 3 POLOP – POLOP

El resum del matí fins que s’ha donat la sortida a Polop seria: mare meva quin fred fa! La Costa Blanca aquesta és molt freda i Polop més! A sobre a la plaça on es fa la sortida encara no hi toca el sol, estem tots gelats esperant mentre l’speaker no para de recordar-nos que l’etapa d’avui és molt dura, que cal dosificar... el què volem es sortir que estem tots tremolant com fulles!
Passant fred amb el Jaume i el Marc

Va que tu pots! de curt amb la rasca que fot...
Escalfant per Polop buscant la caloreta que brilla per la seva absència 
Equip 226ERS a punt per l'etapa reina de la Costa Blanca!
Esperant i tremolant però amb bona cara
Nous amics, la Isa i el Jose, alias Los Caris, estrenant-se en les curses de btt por todo lo alto
La Carme i el Fran, entrenant per la Rioja Bike Race
Per fi ens podrem treure el fred de sobre, comencem!
Apa, arrenquem, de seguida ens situem prop d’una de les nostres parelles rivals, els Moncayo, els primers quilòmetres són de pujada suau i mica en mica els anem deixant enrere, quins nervis. Però arribem al primer corriol, ahir en el briefing ens van dir que ens obligarien a baixar de la bici perquè era perillós i, només arribar-ho fila d’un, tots a peu, quina merda perquè pel què hem vist aquests dies la Yolanda i el Jose en aquests casos són bastant agressius i no s’estan de fotre-hi bastant morro per anar avançant, això doncs ens perjudica. Intentem no perdre pistonada i passar el màxim de ràpid possible, aprofito la cua per treure’m l’armilla, tant fred que tenia i ja se m’ha passat del tot.

Sortim de la zona de caminar però el sender continua i continua, és molt llarg i entretingut, exigent i amb algun tram més tècnic, el Santi s’ha quedat una mica més enrere però com que aconsegueixo anar-ho fent tot sobre la bici no paro pas, darrera el Miguel Angel de Madrid i el seu company Javi, bona companyia.

Quan sortim del sender el Santi m’atrapa, seguim a fondo i toca pujar per una pista emporlanada. I un cop d’alt de nou un sender espectacular, vaig seguint el Santi que tira pel dret en un tallat i jo darrera, yuhu! Resulta que la traçada fàcil era per la dreta i nosaltres apa pel recte, ja se sap és el què té seguir les traçades pel Santi, per sort m’ha sortit bé.


Tot i que ho estic donant tot i tècnicament vaig llançada cap al km. 20 els Moncayo ens atrapen. Per un moment ens desanimem però no deixem que se’ns escapin i entrem en una zona de pujada molt suau i de rodar ràpid. A priori és una zona que no ens va bé però a diferència del què ens pensàvem no se’ns en van, ens és fàcil aguantar-los la roda, així que continuem els quatre junts i un artista convidat, és estrany que sent una cursa amb parelles el paio vagi sol, deu ser per això que té ganes de xarrar.  

Just abans d’arribar al embassament de Guadalest ve un tram de pujada més dura, tímidament ensenyem roda però ells no apreten més, no ens diem res, ho veiem clar i el Santi i jo ens posem a tirar, és la nostra, o ara o mai. Som al km.25, en queden més de 35km i no podem fer cap altra cosa que serrar les dents i pedalar fort i això és el què fem.

Mare meva, 10kms de pujada mortals, i a sobre a les rampes dures el Santi comença a tenir problemes com el primer dia, amb el pinyó gran, no hi ha manera de posar-lo. Sortint del poble de Benifató, en una rampa infernal, se li enganxa la cadena amb els radis, ha de parar però em diu que continuï.
Rampote i el Santi jijijaja amb l'Esther que ens fa fotos, jo mirant el terra...
Alçant el cap lo just per comprovar que el Santi no s'escapi
Jo vaig tirant, miro endavant i veig la Sandra i la Mayalen, que estrany... el Santi es deixa la pell per atrapar-me però se’l veu bé, ve llançat i puja fort, em costa seguir-lo. M’agafa uns metres i jo vaig fent al ritme que les cames em deixen, la pujada ens recorda l’Andalucia Bike Race, pujada enmig de camp i oliveres i a dalt neu. Arribem al avituallament amb la Sandra i la Mayalen, la Mai no té el dia.
Barreta, gel, plàtan, selfie i endavant!
I darrera l'avituallament la muntanya nevada
Sortim els quatre junts, encara hem d’acabar de coronar, tot i que no queda massa. Mentre pujo miro enrere i veig als Moncayo arribant al avituallament, no ens podem encantar gens. Així que no s’hi val a descansar, posem la directa muntanya avall i quan estem a punt d’atrapar una parella al Santi li cau el bidó, renoi! Apa, parem a recollir-lo i ens toca recuperar, però ben aviat atrapem a la Sandra i la Mayalen i ens despedim d’elles, la Mayalen venint de la carretera està fent classes accelerades de la Sandra però avui s’ha quedat sense fre de darrera, així que no és el millor dia.
Encara amb el menjar a la boca tornem a donar gas!

Nosaltres seguim a tope, deixem la pista i la baixada continua per sender, llarg és poc, mare meva quin senderot, passem a una parella de belgues, increïble un d’ells té 63 anys, i atrapem a dos equips de MMR, anem baixant força estona tots junts fins que arribem al tercer i últim avituallament, jo flipant, he baixat per llocs que no m’ho imaginava pas i he arribat sencera!
No t'amaguis home!


Aquí trobem de nou el bucle, aquest avituallament és el mateix que el primer, prenem un gel i endavant! El bucle és durillo, rampes duretes i vinga a marejar la perdiu, baixadeta, pujadeta, repetim... molt trencacames i les cames van ja que treuen fum, però seguim atrapant i avançant parelles, es nota que nosaltres ens hi juguem quelcom, la resta no s’hi estan pas deixant tant la pell.
I per rematar-ho l’arribada a Polop és en pujada, però una pujada... unes rampes que aquestes alçades són parets, vaig tant tocada que pujant caic en una corba, deu meu, serro les dents, creu-ho els dits, i pit amunt! Que ara no ens poden atrapar, últims metres, el Santi m’anima, veiem la meta, per fi!! La creuem en tercera posició, hem aconseguit el tan preuat podi, yuhu!!
Alegria entrant a meta!
Respirant tranquils, prova superada!
Anem de seguida a beure i menjar que amb el què hem gastat... tot i que he procurat anar menjant tota l’estona, beure i prendre gels, noto que el desgast ha estat moltíssim. Però encara estem més contents quan ens enterem que hem tret 9 minuts i mig als Moncayo, no hem recuperat els 11 que ens portaven però quasi! Tothom ens anima per veure si demà podem acabar tercers al podi de la general, intentar-ho ho intentarem, de moment el podi i l’alegria d’avui ens l’emportem posada, hem fet tercers a l’etapa reina de la Costa Blanca!
Sí, em fet podi!!
Quins companys d'equip! Ivan Álvarez i Jesús Sánchez Bas, dos bons del tri que no vegis com van amb la Btt!
Amb el Javi i el Miguel Angel de Madrid
Tornem cap al village tot prenen el recuperador, tot el què fem pensant en demà és benvingut. Dinar, dutxeta, estiraments, cames amunt, berenar, estiraments, sopar, més estiraments, “mimos” a la tendinitis que avui s’ha carregat una mica amb tanta trialera i a dormir que demà ho rematem, sigui com sigui però ho rematem.

Etapa 4 FINESTRAT – FINESTRAT

Aquests dies això ho estem fent bé, arribem amb temps a les sortides i escalfem, com els Pro’s. Tot el poble ple de ciclistes amunt i avall i entra tant gentada ens trobem a la Paola, a última hora no ha pogut participar perquè ha estat malalta, pobre li sap molt greu, però quedem que ens veurem a la Volcat, a veure si repetim les “peleillas” de l’any passat, que difícil m’ho va posar!
L'últim esmorzar de grup amb la Laura i el Ventu i el Marc i el Jaume
Escalfant amb el Javi i el Miguel Angel amb el Puigcampana davant nostre
Quina il.lusió trobar-nos la Paola
Anem cap a la sortida, és en una plaça quadrada i han posat l’arc dels no-UCI just a la corba. Ens col·loquem prou endavant amb el Ventu i la Laura, els Caris, el Jesús i l’Ivan i mentre anem xerrant veiem als Moncayo avançant amb les bicis per sobre els cap de tothom fins a primera línia i just a la banda oposada on som nosaltres, estan molt ben situats, no els hem de perdre de vista.
Vinga equip a rematar-ho!
Donen la sortida, avui primer dels pro’s i perquè no fem tap pels carreres estrets de Finestrat tarden una mica més en donar la nostra. Abans de sortir però avancem endavant i com que estem a la part interior de la corba es fa tap i ens quedem bastant més enrederits que els Moncayo, casum l’olla.

Comença lo bo, sortida! A tope intentant caçar-los, de seguida noto que les cames es queixen, és normal, després de lo d’ahir, però ells no tenen perquè estar frescos, van estar tota l’etapa intentant caçar-nos.. en fi, anem pujant, mica en mica vaig agafant el ritme i ja li trepitgem els talons a la Yolanda, el Jose va més endavant però de cop deixem el carrer, entrem en una pista dreta i amb pedres i toca caminar, ella no sé com s’ho fa que avança millor que nosaltres i quan podem tornar a pedalar, està bastant més endavant.
Llàstima de sortida, a veure si ho podem arreglar...
Acabem la pujada i agafem un sender, fa molt poc que em sortit i evidentment es forma caravana, a ells ja ni els veig, el Santi el tinc una mica endavant, surto de la fila d’un i agafo la traçada dolenta per avançar posicions, funciona. Però arribo a un tram molt dolent on he de tornar a fer cua, amb tan mala baba que el de davant meu es fot un lio, mig cau i em tira a mi al terra, serà possible!

Apa, que no ha estat res, m’avancen un quants més, però no tiro la tovallola, arribo a la pista, el Santi m’està esperant, la cursa es va estirant i aconseguim no trobar més taps. Dono tot el què puc però ja noto que no és molt, les pujades sem fan duríssimes, i a sobre el recorregut és molt trencacames, precisament avui que amb les cames pesades els canvis de ritme em costen molt.

Repetim alguns trams del primer dia però al inrevés. De baixada el Santi torna a perdre el bidó, avui no paro que vaig tocada, i arribo a la zona on ens vem perdre el primer dia, quina mala idea, ens fan fer el sender de baixada de pujada fins l’avituallament, se m’entravessa totalment! Rampetes curtes però molt dures que m’acaben de petar les cames però bueno, aconseguim superar la zona i arribem al avituallament, sense parar agafo un got de cola d’una revolada, em foto un gel i seguim avançant.
Agafem un sender de baixada molt guapo, vaig darrera el Santi, baixadors, corbes, ràpid i intens, en un petit creuament el Santi s’equivoca de camí però va a parar al mateix lloc, em quedo davant i darrera tenim al Alberto i l’Aurita, el tio em fot pressió i jo petada com vaig tinc por de fotre’m una pinya obrint camí a tota castanya i sense conèixer-m’ho, finalment m’avança i quan s’acaba el sender també ho fa l’Aurita, apa, ja anem quarts.

Ara toca rodar cap a la platja, és bastant planer, s’ha de rodar ràpid però les meves cames no responen, què hi farem, la tovallola no s’ha de tirar mai, encara que jo no tingui el dia als de davant també els hi pot passar algo o poden defallir, així que tot el que tinc ho dono.


El sender al costat del mar és xulo, secot però xulo, amb alguna rampa guapa per anar cascant i trams de baixada divertits. Abans de sortir de la costa trobem un avituallament i d’allà anem a trobar una riera per anar terra endins, quina putada de tram, és un sender marrano, s’ha de creuar el rierol, no està net.. en fi, que s’ho haguessin pogut estalviar, segurament el tram més lleig de tota la Costa Blanca i sortint-ne em foto un pinyo. El segon dia que caic pujant, ja té mèrit, per sortir de la riera ens fan pujar per un marge amb terra molt solta i de cop em patina la roda de davant, però no em dóna temps ni de reaccionar que ja tinc el genoll esquerra clavat al terra... i m’hi he fotut fort perquè com que jo seguia pedalant amb ímpetu.


Doncs res, m’aixeco, pujo dalt i continuem. Ara ve un tram pister, arribem a una via de tren i hi ha un pas a nivell, arribem just quan ha de passar el tren, ens hem d’esperar un moment i continuem. Aquí ens atrapa una parella que venen de Barna i que hem coincidit algun dia, un d’ells ens pregunta si tenim algo per menjar que el company va tocat, li dono uns trossos de barreta 226ERS dels que porto a trossets a la bosseta del quadre i els deixem fen l’aperitiu.


Passem aquesta zona de més rodar i tornem a agafar senderons, en aquest tram més aviat de pujada, ens atrapen la parella del Blue Motors i intentem seguir-los però sortint del sender veiem una cinta que marca a l’esquerra, ens enfilem per la pista i no veiem més cintes, ja hem vist que anem fora de track però es veia molt clar marcat per aquí, tornem enrere, de nou ens sembla que les cintes marquen per la pista, ni rastre dels Blue Motors però veig a les portugueses enfilades una mica més amunt, tornem a la pista que ens sembla molt ben marcat, però arribem a una masia i diversos camins, ni rastre de cintes, ens hem colat, quina ràbia!

Tota, ens esgarrinxem de la mala manera baixant entre arbustos i esbarzers a un rierol i tornant a remuntar per agafar el track, amb aquesta que just passaven els nanos de Barna a qui hem donat barreta abans, i em diuen “gracias tus barritas me han salvado, eran caseras verdad?”, em fa super contenta, tenir un sponsor que faci unes barretes així de bones no té preu!

Agafem un nou sender de baixada fins un altre rierol, està molt bé fins que toca sortir del rierol i pujar fins dalt de tot del poble de Finestrat, dono tot el poc gas que tinc, quines ganes d’arribar... i per fi sí, finishers de la 1a edició de la Costa Blanca Bike Race!! Quarts entre dotze parelles mixtes que vem començar-la i per la meva part una mica desanimada per no haver recuperat prou bé d’ahir, el Santi tenia cames de sobres per haver, al menys arribat amb els Moncayo, de totes maneres, a part de les meves cames avui altres factors no han jugat al nostre favor, però què hi farem, un altre dia serà.
The Walking Dead pels carrers drets de Finestrat
Però ja ho tenim!!
Finishers de la 1a edició de la Costa Blanca Bike Race!
Dos equips de 226ERS finishers! llàstima de l'engripada del Gorka i el Javi
Amb la colla de les Terres de l'Ebre
6 de les 12 parelles mixtes participants a la Costa Blanca Bike Race
Després d'haver intercanviat mails aquí he pogut conèixer el Juan Carlos Nájera

Aquí la classificació final

Tornem a Alfàs del Pi, ara toca el més farregós, recollir i més de 500 kms per tornar a casa, sort que amb l’experiència viscuda aquests dies tenim mooolt per comentar. 

Intentant posar el braç a lloc que els dos últims dies...
Tancant el cercle. Toca marxar ara que comença a fer caloreta...