dissabte, 21 de febrer de 2015

Jugant amb la neu per Montserrat!

Disculpes als lectors que avui no tindreu una crònica detalladíssima a l’estil Ada si no més aviat una autèntica no-crònica a l’estil Bisonte!!! Per no perdre les bones costums ens vem animar a fer ruta cap a Montserrat que almenys un cop a l’any si ha d’anar i aquesta volta es va deixar enredar el Jordi i els seus kleenex...
Començava a estar distret el camí
 La ruta la clàssica, per l’Obac, Rellinars, Vacarisses i pujada a  Montserrat per Santa Cecilia, camí de la casa de l'Obac vem trobar alguns trams geladets, literal i un xic de neu , la temperatura era baixa i la roba que portava jo poca.. aquí vaig demostrar un gran coneixement de la zona i un moment de lucidesa digne de menció al fer la següent proclama només arribar a la casa de l’Obac:
-  Ja hem passat lo pitjor!!
Encara passarem calor!
Si, si.... va ser continuar i casualment ja no venia ningú més en aquella direcció i el terreny... als 200 metres era pur glaç i la temperatura? Doncs caient en picat!! Que tremoli el Molina amb les meves prediccions! Posaria fotos però per la majoria de mortals feia massa fred per aquestes frivolitats menys per l’Ada que es va posar a jugar amb la Gopro..
Sembla que potser lo pitjor no havia passat..
Les ballarines al fons
Total que aquest parell més o menys ho van portar bé però jo vaig arribar que no sabia ni com hem deia a Rellinars, gelat, gelat!!! Per cert allà vem entrar a la botigueta a comprar esmorzar i encara deuen riure veient-nos com erem incapaços de demanar algu de congelada que estava la neurona..
Per sort amb una teràpia basada en fer el llangardaix en un punt estratègic on tocava el sol vem recuperar temperatura i tot va ser molt més fàcil.

Racó llangardaix

Va que ja tremolo menys...

No es veia pas neu a Montserrat de moment

Es va enblanquint
La pujada de Sant Cristòfol a Santa Cecilia quedarà gravada a les nostres retines i per sort també a la Gopro J , amb el gruix just de neu vem xalar com a nens petits, semblava que allò de la neu era nou per nosaltres, a més el paisatge era d’una bellesa espectacular, era un Montserrat molt inèdit amb la neu que a més ens obsequiava amb uns rajos de sol que sortien entre les muntanyes espectaculars, com si foren fars!



Cracks!!!

Brutal paisatge

Atenció sense guant... quina dona!!
Sobretot gent seria!
Pastís de formtatge com es tradició

Montserrat!!!

Ai mare que crec que per ser una no-crònica ja estic escrivint massa, en resum una vetllada per el record i molt afortunat de compartir-la amb aquest parell de bestioles: 
El Llac dels Cignes??
Cap a casa, cansats però molt feliços!
I ara l’últim video del Bestiar Lliure Produccions:  

Blanca Montserrat Morena de la Serra from Ada Xinxo on Vimeo.