divendres, 20 de març de 2015

Gran Fons Montsant Bike 2015

Aquest 2015 la temporada de curses, amb la Costa Blanca Bike Race, ha començat ben aviat, i aviat també arriba la primera cursa llarga de l’any, la Gran Fons Montsant Bike. Una nova cursa amb sortida i arribada a Ulldemolins i on pots escollir entre diversos quilometratges, nosaltres com no podia ser d’una altra manera, ens quedem amb la més llarga, 95 kms, denominada Extrem.

El dissabte a la tarda baixem amb les furgos cap a Ulldemolins, ens acompanya el Dani Estrada i un cop allà ens trobem amb el Xavi Almela. Més tard arriba el Magí que aquest any està “on fire” i no se’n perd ni una.

Ja tenim els dorsals i l’sportident, un xip que ens haurem de posar al canell i que haurem de picar quan entrem i sortim dels trams neutralitzats, i és que aquesta és una novetat de la Montsant Bike. Quan entrem en un d’aquests trams es para el crono, això sí, tampoc t’hi pots encantar perquè de cara al temps límit sí que sumen. Una bona idea per diferenciar la prova i si la cosa va ajustada de cara a la classificació, pot fer-ho més emocionant.

Anem cap al càmping on es fa la pasta party i després de fer-la petar i carregar els dipòsits anem a dormir.

Per variar al matí se’ns passa el temps volant i anem tard cap a la sortida, a més el gps que li han deixat al Dani no sabem bé com funciona, finalment trobem un noi que porta el mateix i sembla que el deixem a punt per poder fer la cursa que, majoritàriament no està marcada, només els trams que coincideixen amb la curta.
Falta poc per la sortida i encara som al càmping..
De noies a la Extrem només som l’Aida Viladrich i jo, però al menys no sóc jo sola. Passem tots pel control de xip i sota l’arc de sortida ens trobem amb l’Ivan Sampietro, l’Óscar Diaz, el Txaeska, el Javier Torrente i uns quants coneguts més. A les 7:30 es dona la sortida, a pedalar!
Amb el Magí que no se'n perd una, d'aquí res marxa a l'Algarve
Ens trobem de nou amb l'Ivan!
Amb el Santi i el Dani que fa cara de preocupat, això del gps...
I ens trobem amb l'Oscar! amb qui vaig acabar la primera Tracks del Diable, quin dia aquell!
I amb l'Aida, l'altra valenta del dia ;)
Els primers 25kms són rapidíssims, un primer port per carretera i baixada ràpida per pista fins que arribem a un caminet que bordeja el riu Montsant, aquest ja més entretingut amb bastant puja-baixa i pontets creuant el riu. Sortim al primer tram neutralitzat que ens porta fins al poble de Margalef on hi ha el primer avituallament. Portem 24kms amb 1:13h, es roda molt ràpid pel què estem acostumats.

Sortim del tram neutralitzat, des del principi que anem el Santi, l’Ivan i jo. Al port d’asfalt el Santi ens ha tret uns metres i nosaltres hem pujat a remolc seu, a dalt però ens ha esperat. A veure com es porta a la següent pujada, dons aquí ens fot vilment el pal, passat la Bisbal de Falset la cosa comença a enfilar i de seguida ens va deixant enrere. Mentre esbufego intentant que el Santi no marxi molt em miro de reüll l’Ivan, seguim junts i arribem a dalt del portet que ja no veiem al Santi, com hi va el tio. Ens tirem pista avall a veure si aconseguim, al menys, visualitzar-lo, ni rastre.

Arribem a Cabacés on trobem un nou tram neutralitzat, km.36 i 1:54h per nosaltres dos, afluixem que per alguna cosa el tram és neutralitzat, i en contra del què pensava el Santi no està esperant-nos, suposem que haurà decidit esperar-nos al avituallament, té lògica. Però hi arribem i tampoc hi és, ara sí que ho veig clar, s’està trobant de conya i ha decidit tirar. I nosaltres no tirarem pas la tovallola, a veure si som capaços d’enganxar-lo, sense perdre massa temps al avituallament prosseguim i sortim del poble i tanmateix de la zona neutralitzada.
Passant un control de xip
Amb l'Ivan, i un noi de la versió Adventure, tot buscant al Santi
Passem el xip i ens posem les piles, a la caça del Santi s’ha dit! Però al cap de poc passem pel costat d’una masia i se sent “puf” i immediatament tot de làtex esquitxant des de la roda de davant, quina pua, ara he punxat, decideixo anar tirant amb l’esperança de que el làtex actuï i tapi el forat, però vet aquí que noto que em flameja la roda del darrera, serà possible, he punxat les dues rodes alhora i la coberta de darrera era nova! No queda més remei que parar, el neumàtic de davant ha segellat però el de darrera no i just comença un sender amb esglaons on amb tan poca pressió a la roda el més fàcil és fotre-li una llantada.  Apa, parada i fonda.

L’Ivan m’ofereix la seva bombona de Co2, jo només porto la manxa i com que s’ha desinflat tant que fins i tot s’ha destalonat serà millor fer servir la bombona. La muntem, deixem anar aire i estupendo, se sent el soroll de com talona la coberta, però immediatament comença a sortir làtex sense miraments on hi ha la punxada, en aquests moments sorpresa, apareixen el Santi, el Xavi i el Magí! Resulta que tan córrer i els dos primers s’havien perdut!!
I resulta que venen per darrera amb el Xavi que també s'ha perdut!
Traiem la bombona i seguim els 5 pel sender, tinc l’esperança de que segelli la roda del darrera com ho ha fet la de davant. El sender és tècnic i de baixada, vaig amb la roda del darrera fluixa però sembla que ha segellat, baixo amb compte per no tornar a destalonar-la i un cop a baix arribem a una carretera i entrem de nou a un tram neutralitzat. Fem uns metres per la carretera i quan el track surt de nou a pista ens trobem tots els que van davant nostra parats, resulta que anem més ràpid del què estava previst i l’organització està comprovant que a dalt la Figuera estigui tot a punt, ja que ara comença la cronoescalada. Així que han parat a tots els participants que ja hem arribat en aquest punt. Portem 40kms amb 2:17h i una doble punxada inclosa.
Apa, ja tenim la roda inflada, moment foto abans d'arrancar la crono!
A nosaltres la parada ens va de perles, aprofitem per tornar a inflar la roda del darrera, que sembla que ja no perd però ha perdut pressió fins que ha aconseguit segellar. I mentrestant comencen a donar sortida a la cronoescalada, passem el xip i amunt s’ha dit, cap a la Figuera.

La crono són uns tres quilòmetres de pujada per pista bona, el Santi i el Xavi prenen la iniciativa, l’Ivan, el Magí i jo anem pujant a uns metres d’ells, abans d’acabar la crono la pujada suavitza i reagrupem.
A punt de coronar a la Figuera, colleta bona!
Acabem la crono i al poble hi ha un avituallament, aquest no és neutralitzat però aprofitem per beure i menjar una mica i prosseguim. Sortim del poble i resulta que la pujada encara no ha acabat, anem gairebé fins a unes antenes i llavors sí, comencem a baixar, un bon tram per pista i després un sender molt pedregós on el Santi i l’Ivan se’ns en van.

Deixem la Figuera enrere, quina energia el Santi!
A mitja baixada m’atrapa algú i em fot una interior que es queda tranquil, jejeje, és l’Óscar, quan temps sense rodar amb ell. M’avança, intento seguir-lo però impossible. Arribo a la pista i veig als tres bòlids uns metres davant meu, però no els atrapo fins arribar a la Vilella Baixa, on trobem un nou tram neutralitzat i reagrupem.
Creuem tranquil·lament la Vilella Baixa
Arriba el Magí amb el Xavi, és veu que s’ha fomunt una pinya però està tot sencer. Sortim de la Vilella per carretera i ens ho prenem amb calma, seguim neutralitzats i de pujada suau fins la Vilella Alta. Aquí un rampot descomunal pel mig del poble i sortim de la zona neutralitzada pujant direcció Escaladei.

Des de dalt de la carena es veu perfectament la cinglera de la Serra de Montsant, el poble de la Morera del Montsant treu el cap entre les roques i cap allà ens dirigim. Perdem una mica d’alçada fins el poble d’Escaladei on tornen a neutralitzar-nos i anem fins la Cartoixa on davant hi ha un nou avituallament. Toca gel, sals i menjar bé que portem 65kms i els 30 que ens queden es preveuen ben durs.

Baixem cap a Escaladei, vistes espectaculars
El nou envàs de las càpsules de sals 226ERS és molt pràctic!
Què millor que gaudir de la cursa amb colla i prendre's tranquil.lament els avituallaments gràcies als neutralitzats
Sortim de l’avituallament i del tram neutralitzat, ara tenim una bona pujada fins arribar a la Morera, la recordo de la ruta que vem fer amb l’Escapa per la zona, és una pujada dura però maca i amb la companyia es passa prou bé, però arribant al poble per el GR empedrat noto que la roda del darrera torna a anar molt fluixa. Parem a inflar abans d’agafar la baixada i tot el grupet s’espera. Gràcies macus!
Passem just pel costat de la Cartoixa i la cosa comença a enfilar-se
Just ens posem a inflar i arribar el fotògraf oficial
Instant més que immortalitzat
La baixada cap a la vall on hi ha Cornudella i el riu Siurana és molt guapa, un sender entretingut que ens porta fins una pista que en fals pla ens duu fins el poble de Cornudella. 
Prosseguim cap a Cornudella
Aquí un tramet mes neutralitzat i avituallament per encara l’última pujada forta del dia, aquesta el Santi i jo la coneixem, és la que va fins el sender que surt de Sant Joan de Codolar. Fa mandra fer-la però arribar fins el sender de vistes espectaculars sobre Siurana i el seu pantà val molt la pena.
Arribant a l'últim tram neutralitzat

Al avituallament l’Oscar adreça una mica la roda del Santi que va frenada des de fa estona. I arrenquem muntanya amunt. El Xavi posa la directa, i anem tots intentant seguir-lo. Aquí ja coincidim amb els que han fet les altres distàncies de la prova així que ens anem trobant amb força bikers, tant a la pujada com ja en el sender després de Sant Joan.
Carregant energies per l'última pujada dura de la jornada
Uns retocs de la mà de l'Òscar
I som-hi! que ja queda poc
El Santi em diu que va enrampat però jo no he notat res perquè se’l veu pujant alegre, costa seguir-lo. El sender està tant preciós com sempre, i també segueix sent dur, sembla que no l’han aplanat. Però un cop aquí sembla que ja tenim la cosa feta i jo estic molt animada, així que un cop sortim del sender parem un moment al últim avituallament i emprenem els últims 10 kms de ruta que són, majoritàriament de baixada.
Arribem a Sant Joan de Codolar
Vistes espectaculars des del corriol, davant meu
I darrera meu
Feina feta, ara el què queda sobre el perfil ha de ser més descansat

Quin grup més compacte!
Això sí, les rampetes sorpresa que hi ha a la pista de baixada fan mal, de fet ara sóc jo que estic a punt a punt d’enrampar-me, sort que són poques i curtes! 

Yuhu! ja falta poc!
El final de la baixada deixem la pista i agafem un corriol, el divertimento de final de cursa. Els últims quilòmetres de pujada suau cap al poble d’Ulldemolins són un tràmit, ja ho tenim fet i la grupeta arriba compacte a la meta, yuhu!! Finishers de la primera Gran Fons Montsant Bike Extrem!


Gran Fons Montsant Bike Extrem a la butxaca! i ens rep en Txaeska que ens fa la foto :)

Finalment 5:29h de temps cronometrat. Aquí es poden veure les classificacions.
I per acabar una petita entrevista, en castellano con mi acento estupendisimo! hehehe


3 comentaris:

Ivan Sampietro ha dit...

GallinadePiel

Magi graells colomer ha dit...

Molt xulu l'escrit, no se com ho recordes tot tant be, no serìa d'extranyar que tingèsis temps a anar fent notes per desprès poder escriure les cróniques tant ben fetes, FELICITATS

Juan jose Garcia Dominguez ha dit...

Menos mal que la cronica es tuya por que despues de la de Montserrat que no se quien la escribio el blog ya no era lo mismo ja ja ja enhorabuena por tu 1 puesto bueno tomatelo con calma el año pasado era la cadena la que te hacia la pifia y ahora son los neumaticos para el 2020 ira todo perfecto ja ja ja ahhh donde se puede ver la entrevista en castellano esa no quiero perdermela,un abrazo para los 2 sois los mejores adeuuuuu