Després d'haver viscut en la pròpia pell la cursa per etapes HeroMtb Himalaya, podem dir que es tracta de l'AVENTURA amb majúscules. Tota una
experiència córrer una cursa en el cor de l'Himachal Pradesh, a l'Índia, als
peus de l'Himàlaia, rodant principalment per damunt els 2.000m fins arribar els
3.000m. Un entorn magnífic, que aquest any ens ha estat particularment hostil,
degut a les pluges intenses que ens han acompanyat gairebé durant tota la cursa
i que l'han endurit enormement, tant pel què fa al transcurs de la pròpia cursa
havent de pedalar molls i enfangats, com per la vida diària al campament.
Estic segura que amb un sol
radiant del primer al últim dia la percepció hagués estat completament
diferent. Però el temps no es tria i que el canvi climàtic és una realitat és
perceptible per tothom menys per en Trump, no és estrany doncs que la 15a
edició de la Mtb Himalaya hagi estat l'única edició passada per aigua.
Però anem a pams, abans de
començar la cursa hem d'arribar a Shimla, on comença aquesta prova i fer-hi cap
no és gens fàcil.
El 2012 vem conèixer l’Índia
rodant de Shimla a Manali amb l'ajuda del Hastpa Team, els mateixos que organitzen
la Hero Mtb Himalaya, des de llavors que teníem pendent participar a la cursa.
Així doncs no és la nostra primera incursió a la Índia, és el segon cop que hi
anem i per tant el xoc cultural és menor. Els dies previs al viatge el nostre
cervell va refrescant la memòria, imatges, colors, olors, sensacions, bones i
dolentes es van evocant a la nostra ment.
 |
| Shimla, novembre 2012 |
El viatge - 23/09/19
Ens trobem al aeroport del Prat
amb l'Adrià Noguera i després del primer vol fins a Doha, allà ens trobem amb
l'Antonio Ortiz, el Jorge Padrones i el Carlos, un fotògraf que els acompanya.
Fem una cerveseta mentre esperem el vol i puntualment sortim cap a Delhi. On
arribem cap a les 3 del matí.
 |
| Escala a Doha |
Esperem amb els dits creuats
que apareguin les maletes i les bicis. Un cop retrobats sortim a buscar el
taxi que hem demanat als de l'hotel Ibis on tenim reservades habitacions per
aquesta primera nit. Aprofitem també per canviar moneda i comprar unes targetes
índies pels mòbils de tots.
Tot i que el Jorge havia avisat
al hotel que som 6, 5 bicis i maletes, ens ve a buscar un únic taxi.
Evidentment no hi cabem i n'hem d'esperar un parell mes. Tot se soluciona i
arribem a l'hotel tocades les 4. A dormir.
 |
| No fem mala cara per ser les 4 del matí |
De Delhi a Shimla - 24/09/19
Dormim poc però ben a gust,
dutxa, esmorzar i a les 11h ens ve a buscar el transport que ens ha de dur a
Shimla. És com un minibus - furgo on carreguem tots els nostres trastos i ens
enfilem mentalitzats a conviure en aquest vehicle durant unes 10 hores, tot i
que fins a Shimla hi ha només 370kms. el trànsit a l’Índia és una bogeria i les
carreteres, sobretot les de muntanya, deixen bastant a desitjar i no s'hi pot
pas córrer.
 |
| sort en tenim del copi que ens activa les targetes a tots! |
El viatge es fa mooolt llarg,
parades per menjar alguna cosa, parades per anar a pagar peatges, cues en els
peatges, parades per posar benzina, parades per no sabem què.. i quan cau la
nit ens abandonen el Varinder i el seu company i ens fan canvi de conductor.
Amb lo còmodes que anàvem amb ells dos... en fi, el nou taxi driver s'ha
d'enfrontar als ports de muntanya que hi ha fins a Shimla, de nit, amb poca
llum, amb els conductors que dins el caos aparent ho tenen tot controlat a base
de tocs de clàxon, flaixos de llum, mentre fan avançaments impossibles,
esquiven vaques, gossos i trams de carretera esllavissats.
 |
| Parada per dinar |
 |
| ai que ens atropellen el Varinder! és molt arriscat això d'anar a pagar l'autopista |
Tocades les 23h, 12 hores després
d'haver sortit de Delhi, arribem al Woodville Palace Hotel de Shimla, un
palauet d'estiu construït el 1938 i aturat en el temps. Ens entreguen les
habitacions però ens diuen que aquesta hora és impossible servir-nos sopar i
que al poble tampoc trobarem res que a les 23h tanca tot. Després de molt
insistir ens treuen pa de motlle, mantega i melmelada, ens servirà per no anar
a dormir amb l'estomac buit i menjar quelcom calent utilitzant la tècnica
ancestral de torrar el pa a l'estufa ;)
 |
| Estufa-torradora, ja disponible a Ferbikes! quin tip de riure |
Shimla - 25/09/19
Dormim bé i ens llevem prou
descansats. Anem a esmorzar i ara sí ja es comença a respirar ambient de cursa,
tot de guiris esmorzant en una de les sales del palauet plena de fotos de
principis del segle passat de famílies índies benestants. Entre ells ens trobem
a vells coneguts com són el Frederic i el Julien que tampoc se'n perden una.
Esmorzem torrades amb mantega i melmelada, una truita a la francesa i porridge,
unes farinetes de civada que seran les nostres aliades pels esmorzars aquí a la
Índia.
Tornem a l'habitació que es
transforma momentàniament en un taller on muntem les bicis. Sembla que ha
arribat tot bé, ens canviem i anem a fer un tomet amb la grupeta.
Ens deixem portar pel Jorge i
pel bullici dels carrers de Shimla i comencem a acostumar-nos a circular per
l'esquerra, avançar per la dreta i aquestes petites grans coses que ens
salvaran el cul rodant per l'Índia.
 |
| Els indis amb més mala llet... |
Ens arribem fins a Mashobra,
allà fem mitja volta i ens dirigim a visitar a Hanuman, al temple Jakhu tot
parant a picar unes samoses (empanadilles índies) pel camí.
 |
| Al temple tothom es vol fer fotos amb els guiris raros que els hi ha donat per venir amb les bicis |
 |
| Allà coneixem el Sunil Sharma i els seus alumnes de Haryana Karnal, estan de colònies a Shimla |
 |
| Les barba del Santi a l'Índia sempre pren protagonisme |
 |
| Igual que el 2012 |
 |
| Amb la vara d'espantar micos! |
 |
| als peus de Hanuman |
 |
| Shimla emboirada |
 |
| 7 anys després de nou a la plaça de Shimla, quins records! |
Tornem a l'hotel on ens obsequiem amb la
que serà segurament l'última dutxa amb cara hi ulls dels següents 7 dies.
Abans de sopar el Santi i jo
anem a passejar pels carrerons de Shimla tot buscant una paradeta on tinguin
anacards, ens encanten i els d'aquí són boníssims i estranyament és una cosa
que no pica, hahahaha. Ens en volem endur per si de cas. Amb el nostre tresor
de fruits secs a la motxilla tornem al hotel a sopar amb la grupeta.
 |
| Comprant provisions |
 |
| I a sopar amb una cerveseta ben fresca |
Shimla - Dak Bangla el pròleg
26/09/19
Això ja comença! Aquesta tarda
tenim el pròleg i per sort diuen que serà no competitiu, ens agrada la idea
d'iniciar la cursa amb un pròleg on tinguem l'oportunitat de pedalar amb els
altres participants i anar-nos coneixent, ja tindrem 6 llargues etapes per competir
tant com vulguem.
Esmorzem, anem a recollir els
dorsals i patim el moment d'estrés per fer canvi de maletes i no deixar-nos res
del què puguem necessitar. Avui abandonem les maletes de les bicis i la maleta
rígida que hem portat amb roba i les canviem per dues bosses grosses on encabim
la roba de bici, la roba post cursa, l'arsenal de 226ERS, frontals, quatre
agulles per estendre roba, el Compex, bambes, xancles i quatre eines i
recanvis, no n'hem pogut dur més ja que la companyia aèria només ens permetia
30kgs per persona, inclosa la bici sense opció de comprar una maleta
addicional. Sembla que ho tenim tot, ens posem els maillots de la cursa, avui
és dia d'anar uniformats, tot que ens van enormes i la cosa es posa en marxa.
 |
| La Kaajal ens entrega els dorsals :) |
 |
| l'Ashish Sherpa ajuda durant la benedicció |
 |
| Si us plau... que funcioni i no plogui... |
Comencem amb un dinar amenitzat
pel briefing a càrrec de l'Ashish, a qui ens ha fet especial il·lusió conèixer
en persona, és qui ens va ajudar a organitzar el viatge del 2012 i li estem
molt agraïts. Quan vem venir llavors no vem poder coincidir i després de tants
anys estant en contacte mola trobar-nos cara a cara.
 |
| Dinant amb un infiltrat a la taula, hahaha |
Després del briefing anem tots
plegats cap a la plaça principal del poble on hi ha una exhibició d'acrobàcies
en mtb a càrrec de Lakshay Jangid i posteriorment arriben els parlaments i les
autoritats per inaugurar la cursa, entre ells el governador d'Himachal Pradesh,
Sh Bandaru Dattatreya, i el seu seguici. Ell mateix ens va donant la sortida en
grups de tres en tres, completem un petit circuit urbà que causa expectació
entre els que passegen pel poble i després en grups de uns 30 amb un guia al capdavant
anem cap el campament on passarem la primera nit, a Dak Bangla.
 |
| Aprofito per anar coneixent l'Alisha, americana afincada a sud-àfrica |
Entre el circuit urbà i el
pròleg neutralitzat fins el campament fem uns 20kms, està ben encapotat però no
plou, tenim boira en alguns trams, uns bons bassals i en algunes zones un bon
tou de fang... a veure si ens respecta el temps. És una de les nostres
principals preocupacions.
 |
| Sortida del pròleg en grups de 3 o 4 |
 |
| Pròleg urbà |
 |
| Tots cap el primer campament |
 |
| Fent cua per l'adjudicació de tendes |
 |
| Ja tenim la nostra tenda! Ara només ens falten les maletes... |
Després descobrim que no, que no és ben bé el sopar,
després de cada etapa i avui han fet el mateix, van servint menjar contínuament,
a estones són coses per picar, snacks com diuen ells, o plats més seriosos com
daus de pollastre a la brasa, arròs, dahl, pasta, etc... si vigiles i tries per
no agafar-ho tot picant està prou bo.
No fa massa bon dia però per
sort no fa gaire fred. Quan arriben les maletes ni ens dutxem, no ho digueu a
ningú, eh! no som pas els únics, com que hem vingut de paxanga no hem ni suat i
amb l'estona que fa que hem arribat ens canviem de roba, ens abriguem i marxem
cap a la foguera on ens anem reunint tots i seguim picant, ara una sopeta, ara
uns trossos de pollastre... Apa, a dormir s'ha dit.
Dak Bangla - Gada-Kuffer 1a
etapa 27/09/19
Passo la nit del lloro, tot i
els taps la gent no calla i el Santi dormint tan tranquil. Això sí, tot i que
el campament està a 2300m no passem gens de fred amb els sacs que ens han
deixat els de l'organització. Tot un luxe no haver de dur ni sac ni matalàs, ja
que al avió no podíem portar massa pes i hem hagut de reduir força l'equipatge.
Al anar a fer el pipi abans de dormir ahir el vespre em va picar algun bitxo al
la galta del cul, no sé quin tipus perquè no el vaig veure, però en el moment
va ser força dolorós, per sort, després de cremar una mica, la cosa va anar
amainant i durant la nit no m'ha molestat massa, això sí, ho tinc ben vermell,
a veure si no passa d'aquí.
Tenim el despertador a les
6:20h però a les 6h ja estic en marxa amb el sarao que porten els veïns. Vaig
recollint el què puc intentant no despertar al Santi però una tenda és una
tenda... total que ens vestim amb les nostres millors gales i anem a esmorzar.
Ens comencem a familiaritzar amb el porridge, civada bullida amb aigua o llet
que està prou bona, torrades amb crema de cacauet i te. Al menys energia
n'agafarem.
 |
| Quines carones de son |
 |
| Que es vagin acostumant a les meves fotos de grup... |
 |
| Ja m'han pillat... |
Després d'esperar una estona,
ens van cridant per dorsal, així les dones sortim davant ja que tenim els
dorsals petits, fins el 7 si no m'equivoco. I és just en el moment que es dóna
la sortida que les quatre gotes comencen a guanyar intensitat, així, només
sortir es desencadena un bon ruixat, quina merda.
 |
| Amb la Chetna i la Naima |
Comencem amb pujada i les cames
es queixen, ostres, si avui haurien d'estar descansades. Potser és l'alçada. Em
passen els que tenen opcions a fer-se amb el títol de King of the Himalayas,
també la Cath, la guanyadora de les 4 últimes edicions i el Santi. M'esforço
per mantenir-me a roda d'ells dos i veig que la Naima ens segueix de prop.
Sortim per la mateixa pista que ahir vem arribar al campament, si ahir estava
plena de fang, amb la pluja que tenim ara i de pujada rellisca força, hem
d'anar acostumant-nos al terreny.
Per donar emoció al tema primer
de tot fem un bucle, així que de passar de nou per la sortida, al costat del
campament, la pujada no dura gaire, per sort i un cop a la pista de dalt anem a
buscar la baixada, ves per on és un sender i només veure'l la Cath para i
comença a baixar a peu. Que xunga deu ser l'entrada penso, però veig que el
Santi s'hi tira sense problemes, li demano pas a la Cath i faig el mateix. No
sabia que no baixava bé, l'he vist amb una Specialized amb 120mm davant i tija
telescòpica i m'he pensat que era una gran baixadora, per si de cas apreto tan
com puc, a veure si li guanyo una mica de distància.
Aviat però toca frenar, ens
trobem uns ases pujant i tot seguit un dels locals que ens fa tap. Li dic al
Santi que l'avanci però no gosa, tot i que ell baixa millor que el noi i que jo
junts, però el Santi fent honor al seu nom, aquí Shanti vol dir pacífic, es
manté darrera el noi, jo que ja estic ficada 100% en cursa a la que veig un
forat els avanço a tots dos, llavors el Santi em segueix.
Apa, via lliure, s'ha d'anar en
compte perquè les pedres i les arrels rellisquen però arribem de nou a la
sortida on ens han preparat una trampa mortal, uns taulons posats en forma de
muntanya, que evidentment estan ben molls i fan una pinta de relliscar que no
s'aguanta, així que decideixo passar-los a peu, quina feinada...perquè a peu
també rellisquen. En fi els passem com podem i seguim pel sender, que és molt
xulo!
Llàstima que s'acaba aviat i
agafem una pista. Això sí, seguim de baixada força estona. Està a tope de
bassals gegants, plou amb ganes i hi ha algun repatxó malparit. Abans d'acabar
la baixada passo al Santi i començo la pujada, al km.10 aprox, davant seu. Es
manté la diferència fins arribar a dalt, no està molt lluny perquè si miro enrere
de vegades el veig però devem estar pujant al mateix ritme i no m'atrapa. Els
que sí que em passen són un parell de croats que corren en parella, intento
seguir-los la roda però no ho aconsegueixo.
Així que arribo dalt sola. I
els 17 kms de pla i per tant de rodar, me'ls menjo sola, tibant tot el què puc
i recordant que he de circular per l'esquerra. Fins i tot avanço un cotxe, però
es que hauríeu de veure com està la "carretera" com plou i quins
cotxes hi passen... Amb tot això em va agafant fred, cosa que fa que em
preocupi pel Santi, normalment ell és més fredolic, espero que estigui bé i que
si té molt fred es posi l'impermeable.
Amb tot això arribo a un poblet
on hi ha l'avituallament però no paro, entrem en una carretera més principal
però de seguida la tornem a deixar per enfilar a l'esquerra. És una pujadeta ni
massa forta ni massa llarga, on m'avança el cotxe que he avançat al pla i on
les meves cames es queixen de mala manera. Hi ha però dues coses bones, deixa
de ploure i ve baixada.
Sóc al km. 32 i quan començo a
baixar m'adono que canviem de vall, miro el cel i sembla que els núvols
s'enretiren, bé!
Una mica de baixada per pista
on avanço un local, pel què he pogut veure fins ara i generalitzant, pugen fort
però no baixen massa bé. Arribo a un altre tram de pujada, primer per pista on
trobo un altre local, l'Ashish Sherpa, arreglant la cadena amb un home que ha
parat a ajudar-lo i ha deixat el cotxe parat al mig del pas. Passo com puc,
pregunto si necessita res i em diu que no, pocs metres més amunt arribo a un
coll on hi ha un noi que m'indica l'entrada d'un sender de pujada.
És començar a caminar
arrossegant la bici i m'adono que tinc els dos peus adormits per culpa del fred
i la pluja i la mà esquerra també, mentre vaig caminant intento moure'ls el
màxim possible per guanyar escalfor corporal a veure si es desperten. El corriol
em deixa en una pista de baixada i em penso que és la baixada llarga del
perfil, però encara em queda una pujadeta sortint d'un altre poble. Ara sí? Sí!
Baixadot!
De nou passo a dos locals més a
la part pistera i arribo en un sender una mica tècnic on desmunto en un parell
de llocs, la tija no m'ajuda que no vol pujar. Per sort baixa però per pujar
l'he d'ajudar amb la mà. El sender baixa per un bosc molt guapo fins a un altre
nucli habitat a poc menys de 1600m. Mentre vaig baixant sento uns frens cada
vegada més a prop, diria que és el Santi i ho confirmo arribant gairebé a baix,
després de creuar un pont em giro i veig com ell hi arriba. Contenta de veure'l
l'animo amb un parell de crits mentre camino entre les cases i baixant uns
esglaons enormes. Una mica més de baixadeta on ja tinc el Santi a sobre, i
corriol d’empènyer la bici per arribar a una carretera. Aquí comença la
superpujada llarga del dia, uns 18kms...de 1570m a 2300m
La pujada primer es fa bé, per
carretera acabada d'asfaltar, quina cosa més estranya sense ni un sotrac. Només
em creu-ho amb dos vehicles, un d'ells però és un bus i quasi no passem, la
carretera és estreta. Són uns 8 kms que es fan força ràpid ja que els últims
són força planers fins arribar a un trencall a mà esquerra on deixem l'asfalt
per entrar en una pista i enfilar-nos amb ganes. És just on hi ha
l'avituallament del km.52
No necessito res de menjar ni
beure però sí oli per la bici, amb tot el fang que hem agafat ara que ha sortit
el solet, s'ha eixugat tot i la cadena fot un xivarri... demano si tenen oli
però em diuen que no així que no paro. Però un parell de ziga-zagues amunt paro
a posar oli a la cadena, més val perdre una mica de temps que trencar-la.
Mentrestant arriba el Santi, aprofitem per posar-ne a la seva també i surto amb
ganes. Quina agonia de pujada, sort de les ganes perquè les cames... no tinc
bones sensacions però tiro tot lo què puc, per una banda estic convençuda que
la Cath m'atraparà, i per l'altra vull mantenir de totes totes la primera
posició i guanyar al menys una etapa.
Tinc un ensurt amb un gos que
surt d'un camp i em borda una mica, per sort no li dóna per seguir-me. Sembla
que no s'acaba mai la pujada, vaig mirant el desnivell i a prop dels 2300m
sento que m'atrapa algú, serà la Cath? però no, m'avança un francès que
puja com una moto, és el Lionel. Apa, últim esforç, arribo dalt, una mica de
baixada, un poblet i una mica més avall diviso el campament, està situat en
lloc xulíssim i ara fa bo, que bé.
Lo més emocionant de
l'arribada, a part d'haver fet primera, és que veig un cotxe que em sona, miro
dins i veig el Narender!! és el noi que ens va acompanyar en el nostre viatge
el 2012, quina il·lusió, segueix tallat com sempre però aconsegueixo que surti
del cotxe per fer-nos una foto just quan arriba el Santi, 3 minutets després
que jo. Hem fet 15è i 16è respectivament.
 |
| El Santi arribant a meta se li creua una vaca, ha de maniobrar per no atropellar-la |
 |
| Narender!! tan discret com sempre |
Anem a dutxar-nos i descobrim
com serà el nostre dia a dia al campament. Les tendes no estan encara totes
muntades però les dutxes ja funcionen, bueno les dutxes... hi ha un grup
d'homes escalfant aigua en un foc a terra amb una gran olla al mig, agafes una
galleda i una gerra, entres dins una tenda sense sostre i apa a tirar-te aigua
a gerres, plens de fang que anem tardem una estona... sort que no plou!
 |
| Super dutxa descapotable! sort que fa sol ara! |
 |
| Acompanyada de la Cath i la Naima, les tres primeres en arribar |
 |
| Totes les bicis semblen iguals... ben plenes de fang |
Rentem la roba, dinem, rentem
les bicis i veiem que la suspensió del Santi s'ha quedat bloquejada i el mando
no funciona a més ha trencat el sillin... comencem bé i ara d'on traiem un
sillin al mig de les muntanyes a la Índia?? Per sort l'Adrià li arregla la
suspensió i a última hora el mecànic de la cursa, Happy pels amics, li troba
un sillin, flipa un Ergon com el meu, i només li hem de tornar al acabar la
cursa. Many thanks Happy!
 |
| Roba estesa que no s'eixuga... |
 |
| Vinga a fer viatges a buscar jalar |
 |
| i vinga a zampar! |
1 comentari:
Musical Instruments
Recognizing Musical Instruments According to the Sound Source
Publica un comentari a l'entrada