Pedalant per la India. Shimla - Narkanda 1a etapa

Diumenge 25 de novembre. Shimla- Narkanda

A pedalar hi falta gent!

El de l'hotel flipant amb el nostre puja baixa matutí

Ara sí, ens toca pedalar per la Índia i ens en morim de ganes, així que ens llevem carregats d’energia, avui sí, esmorzem cosetes del què vem comprar ahir, ens enfundem els culots i maillots abrigant-nos bastant i comencem a fer viatges baixant coses cap a recepció. El Narender no arriba fins les 8:00h i nosaltres ja ho tenim tot a punt, només ens queda carregar-ho tot al seu 4x4 pick up i posar-nos a pedalar.

El vehicle de suport

El Narender intenta matar sense èxit una aranya gegant que es passeja pel seient de darrera de la pick up, no n’he vist mai cap de tan gran, en fi, sort que nosaltres anem amb bici. La majoria de motxilles i les caixes buides de les bicis van a la part oberta de la pick up, el Narender està convençut que no perdrem res, així que li fem cas.

Engeguem el GPS i ens disposem a pedalar però el Narender vol que el primer tram el fem amb cotxe, ens diu que sortim per l’autopista i que és perillós anar amb bici, nosaltres tot estranyats ens mirem, però si portem dos dies passejant-nos amunt i avall caminant per “l’autopista” i avui, suposem que al ser diumenge, no hi ha ni la quarta part de trànsit així que el convencem per començar pedalant. Al final diu que Ok i ens va seguint amb el cotxe darrera nostra.

Comença la travessa Shimla-Manali!

Primer uns metres de baixada per enganyar i per adaptar-nos a pedalar per l’esquerra, que aquí van com els anglesos, però de seguida comença la pujada, buf que dur, després de gairebé dos mesos sense pedalar i ara al fer-ho a 2.000 metres m’ofego de mala manera, el turmell me’l noto però no em fa pas mal, bona senyal. Mica en mica anem agafant el ritme i calor, així que parem a treure’ns algo d’abric, l’avantatge de que ens acompanyi el Narender és que deixem les jaquetes al cotxe, que calentona que anirà l’aranya, jejeje

Circulant per l'autopista...

Ja no recordava que cansa això d'anar amb bici, sobretot si puja!

Vistes de Sanjauli

Revisant una mica la bici que no va fina...

Els primers quilòmetres són per asfalt, per el què segons el Narender és una “highway” és a dir autopista que aquí seria una carretera comarcal a trams en bastant mal estat, després de la primera pujada el terreny és bastant planer, tendeix a tirar amunt però molt suaument. 

Els cartells si que semblen d'autopista

Creuem un poble i arribant a Mashobra deixem l’asfalt i agafem una pista a mà dreta. Que bé!

Però a la Índia no et pots despistar si l'autopista és com una carretera comarcal, una pista de terra ampla és com una carretera nacional, hi ha força trànsit i és més estreta que l'autopista, ben aviat ens creuem amb un camió, un cotxe, un ramat de vaques, gent caminant... hi ha trànsit i molt variat.

De seguida a mà esquerra divisem unes muntanyes que semblen altíssimes i amb una mica de neu al capdamunt, en general però el paisatge és molt més sec del què ens pensàvem, fem un munt de quilòmetres voltejant per dalt una vall que ens queda a mà dreta, les vistes són espectaculars. 

Parada per admirar les vistes, rere aquestes primeres muntanyes se'n veuen de nevades

Pujant cap al poble a cavall

Sempre hi ha algú a qui saludar

Anem rodejant per dalt tota la vall

El Santi de tant en tant la bici li fa coses estranyes, no sabem si el canvi ha quedat una mica tocat del viatge o si hi ha algo més... però anem fent amb un petit neguit a sobre.

Tot és molt rural, de tant en tant hi ha quatre cases, moltes de colors estridents, els hi encanta pintar-les ben vistoses, ramats de vaques pasturats per famílies senceres, gent a cavall, altres feinejant al camp... això sí de seguida veiem que tots tenen mòbil, quines contradiccions! Saludem a tothom qui veiem amb un – Namasté! I la majoria contesta amb un somriure, d’altres estranyats però quan volen reaccionar ja hem passat.

El canvi del Santi no evoluciona favorablement, el plat petit no hi ha manera de posar-lo així que a plat fix, cap problema que està fort, jejeje. Però la cosa no s’acaba aquí, sortim a una carretera per tornar a agafar de seguida una pista de pujada a mà esquerra i és aquí on al intentar pedalar el nucli de la roda de darrera no agafa i ha de parar, quina putada, el primer dia, portem uns 20 kms i un problema mecànic molt greu, el nucli de la roda de darrera trencat i per això sí que no portem recanvis, pinta malament. A base de fotre-li trompades aconsegueix fixar el nucli en un trinquet, de moment podem continuar però no sabem fins quan durarà.

Valorem parar i tornar a Shimla amb el cotxe per intentar aconseguir una roda de darrera de recanvi però tal i com vem veure la botiga és molt poc probable que tinguin una roda que s’adapti a la bici moderna del Santi, així que continuem però amb la mosca al nas i creuant els dits.

El Narender no acaba d’entendre perquè parem i ens mirem tan la bici del Santi però va fent, ara tira endavant amb el cotxe, ara es queda darrera... parem a fer una barreta i quan arranquem arriba aviat la baixada, aquí comencen les divergències entre el track que ens ha passat el Prakash i el camí que recorda el Narender de la primera etapa de la cursa Mtb Himalaya que coincideix amb la ruta d’avui. Decidim tirar per on diu el Narender i baixant anem més ràpid que ell amb el tot terreny i el deixem enrere.

Avall que fa baixada!

Tots els pobles, per petits que siguin, tenen el seu temple o més d'un. A Sarog també.

Al terra veiem encara marques de la cursa i les anem seguint, la pista està molt seca i aixeca molta polseguera. Més avall esperem al Narender, miro el maleter de la pick up i totes les maletes estan marrons de tota la pols, què hi farem. 

Confirmem que anem pel bon camí i tornem a deixar al Narender enrere, ens atrapa més endavant ja altre cop de pujada en un tram asfaltat.

Apa, tornem a pujar, amb la polseguera no vegis com grinyola la cadena

Parem prop d’un poblet a menjar unes ametlles i posar oli a la cadena, intentem també adreçar una mica el canvi del Santi, com sempre que parem apareixen un parell de nens curiosos, el més gran parla anglès perfectament i s’interessa pel nostre viatge.

Engreixem les transmissions mentre mengem unes ametlles

I intentem adreçar el canvi de la bici del Santi

Continuem enfilant-nos per la carretera, va perfecte perquè l’etapa s’acaba a Narkanda, a 2700 metres i hem baixat fins a 1400, així que més val que anem guanyant alçada, anem xino-xano que són molts dies sense tocar la bici i ens queden molts dies per davant. 

Que carregats van alguns

I quines banyes que llueixen uns altres...

Perdem una mica d’alçada, llàstima! Però aviat agafem una pista de terra força dreta a mà esquerra, ara sí que toca pujar de valent, acabem fent més 20 kms de pujada i acabo ben petada i una mica farta del Narender que primer s’entesta en anar darrera meu a uns tres metres de distància i em ratlla sentir el motor del cotxe t’han a prop, així que a la que puc el deixo passar. 

Pugem pinyons que la cosa s'anima

Sort que el turmell es porta prou bé

Uns nens jugant a cricket al mig del camí, amablement ens deixen passar

Durant la pujada parem dues vegades a menjar i admirar el paisatge, una cap a la meitat i l’altra ja al final de la pujada.

A mitja pujada parada per fer una barreta

I veure que hem de pujar gairebé fins allà dalt, el camí va una mica per sota la carena

Feinejant  gairebé al mig de la pista

L’última parada ja dalt de tot veiem que s’acosta un autobús per la pista que estem fent, amb tota la polseguera que hi ha com ens avanci acabarem de pols de cap a peus així que reprenem la marxa a tota pastilla i aconseguim arribar a una carretera ampla, que marca el final de la ruta, sense que ens agafi el bus, de conya!

Algunes rampes ens fan suar la cansalada

Ja som dalt, a la pista que veiem abans, bones vistes

Que bé, ja hem fet el desnivell per avui :)

El Narender en la seva posició més habitual, el tio no es desenganxa del mòbil

Quina manera de començar a pedalar després de la lesió al turmell, hem fet 81,2 kms i 1550 de desnivell, que contenta estic! I tot rodant a una mitja de 2070 metres d’alçada, quin luxe!

Primera etapa superada!

Ja n'hi ha prou de pedalar per avui

Vistes de Matiana, com tot bon poble a la Índia està ple de cases de colors

Esperem que arribi el Narender, ens confirma que els 10 kms que ens separen de Narkanda els farem amb el cotxe ja que l’únic camí és per la famosa “highway”, aquest cop li fem cas. Li pregunto si durant el dia ha vist l'aranya que se li ha escapat aquest matí, em diu que no, què ha de dir... però jo reviso allà on m'assento no sigui que rondi encara per aquí.

La carretera té trams força amples però avui no està massa transitada, això sí, en una corba s’hi ha reunit un grup de gent i el Narender ens demana si ens fa res que pari uns minuts, cap problema per nosaltres i mentrestant ens preparem el recuperador i el Narender comparteix algun tipus de pregària i fuma amb ells...

Ara sí arribem a Narkanda, no sabem perquè però el nom d’aquest poble ens sonava, segur que anàvem errats perquè és un poblet d’allò més petit i ja a les afores per una pista de terra s’arriba al nostre hotel. Ens fan deixar les bicis a baix i ens demanen si volem res, com que estem agafant una mica de fred demanem un te mentre s’escalfa l’aigua de la dutxa, acaben d’encendre la caldera.

L’habitació és ben amplia i amb vistes al jardí de l’hotel on tot de monos juguen al seu aire, ningú no els hi diu pas res. Truquen a la porta, és el Narender que ve a preguntar-nos si la resta de dies pot acompanyar-nos un amic seu, li diem que per nosaltres cap problema, així ell estarà més distret.

Després d’una bona dutxa, tot i que no molt llarga per no arriscar-nos a quedar-nos sense aigua calenta, ens abriguem bé i sortim al pati a arreglar una mica les bicis abans de que es faci fosc, és una llauna que cap a les 5 ja es comenci a fer fosc tenint en compte que en aquests poblets hi ha molt poca il·luminació fora de les cases particulars. 

Son molts dies pedalant així que ens posem les mitges i mitjons compressius per recuperar millor

Al nucli no hi podem fer res, només creuar els dits perquè aguanti

L'hotel The Hatu per fora

Les 17 i ja es fa de nit...

Així que agafem el frontal i anem a donar una volteta pel poble on després de preguntar trobem un lloc amb connexió a internet, que alhora és farmàcia. Després de connectar-nos 30 minutets per enviar quatre mails a la family i amics anem a pagar i l’home es mostra tot curiós, que d’on som, on anem, d’on venim... vaja lo típic i que si portem alguna moneda del nostre país d’origen, es veu que fa col·lecció de monedes del món . Per casualitat el Santi porta unes rampoines al moneder i paguem la nostre connexió a internet amb 33 cèntims d’euro i a sobre el senyor encara ens convida a menjar poma seca. Ens fem una foto amb ell i el seu amic i ben distrets marxem cap al hotel a veure si ens fan sopar.

Les companyies de telefonia mòbil i les empreses de materials de construcció acaparen les persianes de tots els negocis

Narkanda la nuit, només hi ha un fanal a la plaça del centre, això sí, és potent

Hem trobat el cyber!

Amb el Narinder Sharma i un amic seu a la farmàcia del poble (el del mig em recorda un personatge del Polònia...)

Al restaurant som nosaltres sols hi fa un fred que pela i el cambrer destaca més que res per la tos que té... pobre home i és que amb aquest fred no m’estranya. A la carta hi ha una mica de tot així que demanem dos sopetes calentones i dos plats d’espaguetis un amb mushroms (bolets) i l’altre sense, tot i que al final tenen el mateix gust i piquen! Així que els bategem com spaguetis a l’arrabiata.

Al menys la sopeta està ben calenta

Que estrany els espaguetis també piquen! com tot, jeje, sort que ja tinc la panxa bé

No ens hi encantem gaire i pugem a l’habitació a encendre l’estufa que hi ha mentre preparem les coses per l’endemà i llegim una mica abans d’anar a dormir, ja a punt de tancar el llum mirem l’hora, només són les 21:25, jejeje és el què té quan es fa fosc a les 17:00h de la tarda i al poble no hi ha gran cosa a fer. Però ja ens va bé descansar mai està de més i menys després d’un retorn a la bici com aquest.