dissabte, 19 de gener de 2013

V Volta pel Vallès: Un gran dia de companyonia!


Volta pel Vallés, mare meva mira que durant  l’any anem a curses, reptes i de tot  i més o menys estic tranquil però en quant toca la nostra petita reunió d’amics de cada any no ho puc evitar i surten els nervis.. Suposo que es normal amb un públic tant exigent, la veritat es que part dels nervis estic convençut que es el imaginar-me al davant del grup assetjat per tot de  bestioles i mirant d’anar per el camí bo! Això a l’Ada no li passa però jo amb gps i tot em despisto ràpid!

Arribava el divendres i al capvespre la primera missió especial de la Volta, anar a muntar, millor dit amagar l’avituallament sorpresa de l’endemà! Així que agafo cotxe, aparco a Matadepera i tot carregat de bosses m’enfilo caminant cap a Can Torres, un cop a dalt tria el lloc, per sort vaig trobar tot de branques soltes i vaig poder deixar-ho ben amagat!!!

I arriba el gran dia, dissabte ens aixequem i cap al lloc de trobada, aquest cop per sort ben a prop de casa ja que sortim ben justos de temps... i ja a la benzinera de Sant Quirze ja veiem moviment de bicis, genial tothom arriba puntual !

Som bastanta colla i ben diversa, lo millor de cada casa que en diríem! Si no recordo malament uns 18!
Ada,Pep, Robert, Santi,Mario,Jordi,Francesc,Eugeni,Javi,Jordi,Joan,Jordi
Ramon,Fri,Dani,Ru,Pep
La temperatura és fresqueta però per sort res extremat, arrenquem cap a la Serra de Galliners on fem una senyora volta tot pujant i baixant constantment per  una hora i escaig desprès anar a espetegar gairebé al mateix lloc, lo bo es que aquesta zona no és especialment maca però si que molt desconeguda per la majoria, així que els tenim distrets!



Animalons!



 Fet això, ara si ens encaminem cap al costat del Vallés on rodem més, primer cap a Matadepera tot fent via per l’Hospital de Terrassa, Torrebonica i tot allò i un cop a Matadepera encarem cap a la pujada de Can Torres tot esquivant una dificultat logística important!! Al passar per el poble hi ha una fira d’aquestes de productes artesans, amb les seves coques, secallones... amb subtilesa al veure el panorama desvio el grup per un carrer del damunt no fos cap que es muntés un motí amb totes aquelles coses bones! Cal recordar que ja passàvem de les dues hores  i la gana guanyava protagonisme... i nosaltres teníem una sorpresa muntada un parell de quilòmetres endavant!

Comencem la pujada de Can Torres i per tal de poder muntar l’avituallament accelero el ritme, el Francesc m’acompanya i bufant però anem desenganxant-nos de la colla però es clar hi ha molt de ferro en aquest grup i en dos revolts apareixen el Dani i el Pep passant-nos com si no anés amb ells.. quina gent!!! Amb tot però objectiu complert d'arribar a dalt prou estirats per anar a rescatar les bosses de la malesa i muntar la paradeta!!  L’Ada per la seva banda també ben enfeinada, més que jo, controlant que ningú es despisti, fent fotos a tort i dret i com no fent feina de bona amfitriona xerrant amb tothom !


Avituallament sorpresa

Ben enfeinats tots

Quin tros d'equip, mare meva!!

Rampes simpàtiques



 Desprès d’una estoneta ben relaxats menjant i bevent arrenquem direcció a les Arenes seguint el camí més clàssic o almenys això creiem ja que en Jordi ens comença a explicar que va descobrir un corriol molt tècnic l’altre dia per aquí, que es molt xulo però complicat.... Ho comentem i no sabem si fer-ho o no, si anem tot el grup ens endarrerirà molt i no fer-ho... finalment decidim fer dos grups, un per la pista i un altre per el corriol,aquests jo pensava que seria petit ja que amenaçava de caminar el camí però al final la curiositat va arrossegar a molts i el tram va ser lent per desespero de l’altre grup que ens esperava pacientment..  Coses del directe, això si el corriol tremendo, amb un primer tram amb tres llocs perfectament posats per escalabrar-se  i un segon tram més assequible.

                            

Ben ordenats



Macu per que si!
 Un cop tornem a ser tots junts encetem el corriol de les Arenes però a l’arribar al trencall que va cap a l’ermita ens desviem per sorpresa d’uns quants. Aquí arrenquem tot una sèrie de camins nous per nosaltres, trobats per la Volta, on comencen a aparèixer tot de rampes agraïdes i molts pals, no els que es foten la gent, que també, si no trams encatifats de branques ben distrets! Tot això ens porta a un altre ermita que vem descobrir ben amagada, la de Sant Pere de Mur, on agafem aire i fem unes fotos de grup



 En aquest punt, el track inicial anava per un prat ballat amb cavalls i ja teníem clar que no ho repetiríem, tocava improvisar però poc ja que amb l’orientació de l’Ada i els coneixements de la zona d’en Jordi ràpid encerten a agafar un camí que ens porta fins davant del Davi, ben distret per cert, on prosseguim amb la ruta original.

Aquí ens endinsem a la Vall d’Horta que tot i patir un greu incendi fa uns anys és de gran bellesa amb el massís de Sant Llorenç  presidint-la i llocs pintorescos com el Marquet de la Roca, construcció modernista que no deixa ningú indiferent i on aprofitem per fer un altre foto de família
 Per cert just abans d’arribar sens retira l'Eugeni que per avui ja està servit i de la muntanya de darrera del Marquet veiem aparèixer la Mariona!! Per problemes domèstics no ha pogut sortir a l’hora amb nosaltres i en quant a pogut a vingut cap aquí a trobar-nos, quina campiona!!!
Ohhhhh!
 Aquest tram del Marquet, amb foto inclosa, es allò que en direm la calma abans de la tempesta ja que a continuació ens dirigim cap a la Pallissa del Marquet i el nom es ben apropiat.... Aquí ens obsequiem amb unes rampes de pujada d’un tant per cent d’allò més obscè, tot un repte aconseguir pujar pedalant i una bona feina caminant també!!



Alguns van sobrats i això que fan 'base'...
 Superades les rampes, ens deixem caure fins a Can Brossa i la Muntada on tornarem a pujar però ara ja més suau fins l’urbanització de la Comabella de Sant Llorenç.

Aquí gracies a l’inspiració de l’Ada que a les prèvies va fer el descobriment tenim un altre sorpresa i ben bona! Fem quatre carrers d’urbanització, tombem a la dreta amunt fins un turonet on surt  un fil de camí... aquest camí ens deixa en mig d’un corriol digne de la Molina, molt treballat per els locals, on totes les corbes estant peraltades, esglaons, de tot, un petit xiquiPark o bikepark com li volgueu dir!! Sorpresa general i crec que bona! 


 Tot i la proximitat encara no ens deixem caure al poble sense anar a buscar un altre corriol ben distret que aquest si ja ens deixa a Sant Llorenç, on toca dinar!!

 L’arribada al poble genial, fantàstica sorpresa al trobar mon germà fent-nos fotos a la plaça, quin crack!!!


 El dinar a Cal Ramon com cada any fantàstic, bona teca i fantàstica companyia on aprofitem tots per explicar batalletes passades i especular de futures! A part de mon germà també apareixen a dinar el Miquel, que està lesionat i no ens podia acompanyar i la Paula que com una autèntica paparazzi ens fa un reportatge a tots!


Ah encara teníem una sorpresa més guardada, entre els assistents teníem tres, diguem agosarats o potser malats que havien vingut les cinc edicions!!! I es clar això es mereixia un obsequi!


 Moltes gràcies Mariona, Ruben i Mario per aguantar les nostres ‘encerrones’ any rere any!!


Amb la panxa ben contenta iniciàvem la tornada, aquest any però sense rampes sobtades on es fes complicat fer la digestió com altres anys, tornada lo més directe possible que ja portàvem suficient acumulat!! Això si, directe però sense esquivar la clàssica baixada per el corriol de Can Cadafalch, això que no falti!!









 I res, estona cap aquí, estona cap allà , a les 17:00 tornàvem a ser al lloc de sortida, sense cap incidència i ben envoltats de bona gent, de bons companys que encara ens van obsequiar amb un aplaudiment a l’acabar. Sou genials tots!!!!




 Fixa’t si es especial el grup que encara hi van haver dos, Maratonians com no, que van tornar pedalant fins a Bcn tot passant per el Tibidabo!

En fi, un altre any, un altre volta, en serio moltes gràcies a tots per vindre, ens fa molta il·lusió que almenys un cop a l’any ens ajuntem i la fem petar, tornar-se a reunir amb tot de bona gent que has anat coneixent en els llocs més dispars és molt especial i et fa pensar que això de les dues rodes es quelcom important que te la virtut d’ajuntar-nos i fer-nos passar una bona estona!!

Salut i fins la propera!! 

3 comentaris:

Sara ha dit...

hola Ada i Santi, només per curiositat, quants kms i quin desnivell us va sortir en aquesta ruta?
gracies per compartir-la i bona crónica.

Ada ha dit...

Sara, són 80 kms i 2000 positius :)

Clara ha dit...

Buf quina enveja, com trobo a faltar aquestes sortides amb trampa jaja...oh que mono al barrufet