dijous, 10 de gener de 2013

Preparatius a Shimla

Dissabte 24 de novembre. Shimla

Ahir vem deixar un tema pendent a l’oficina del Hastpa Team, pagar! Resulta que al aeroport vem canviar euros a rupies però no molta quantitat ja que el valor de les rupies és molt baix comparat amb l’euro i a més no tenen bitllets gaire grans, així que per canviar 100 euros t’emportes un feix de rupies que sembla que hagis atracat un banc. Els nostres amfitrions ens comenten que no serà fàcil canviar els euros a Shimla i ens aconsellen que anem al ICICI Bank. Dit i fet, ens llevem a les 8:00, no sense abans mandrejar una mica, la meva panxa sembla que està més estable, dutxeta al hotel i sense esmorzar ni res amunt cap al centre de Shimla.
Ens llevem i ens han passat el diari local per sota la porta, anem a posar-nos al dia  del què passa a Shimla :)

Arribem a prop del banc i ens trobem una munió de gent observant quelcom, sembla que estan gravant alguna cosa, finalment ens diuen que és un anunci, hi ha una banda de música amb vestits tradicionals i un noi que sembla ser l’estrella de l’espectacle, l’acompanya també una noia vestida de groc i entre ells i la banda un grup bàsicament d’homes que aguanten uns cartells on s’hi pot llegir “Vote Aakash Kumar”. Sembla un programa tipus Operación Triunfo on demanin el vot per un dels participants.
La banda, que feien playback, per mi que no tenen ni idea de tocar els instruments

Tot Shimla expectant
Al banc no obren fins les 10:00h i ens distraiem veient com el director els fa anar a tots amunt i avall, lo més divertit és que fan playback, els hi costa gravar una toma sense que els hi agafi un atac de riure.

Obren el bancs i tornem als temes seriosos, entrem i ens atenen de seguida, és una noia jove, li entreguem els passaports i li comentem el què volem canviar, sembla que no hi ha problema, però s’hi apropa un home gran i llavors ens diu que no ens pot canviar tants euros, que el banc té un límit d’euros que pot acceptar i que el sobrepassem, que només ens en pot canviar una part i que ens aconsella que anem a un altre banc. Li demanem que ens canviï la part que pot però ens diu que millor intentem anar-ho a canviar tot en una altre lloc. Resignats marxem a un altre banc que ens ha aconsellat. Només entrar-hi ens diuen que no tenen servei de canvi de moneda i ens recomanen que anem al State Bank of India.

Està una mica allunyat del centre però finalment el trobem i aquí sí ens canvien els euros sense problema i a un canvi millor que el que ens oferien al primer banc. Perfecte! Carregats de rupies fins les celles marxem cap a l’oficina del Hastpa Team a veure la Sunu i passar comptes. Aprofitem per conèixer una part nova de Shimla, creuem una zona plena d’edificis militars, tots de color verd i després un carrer ple de paradetes, aquestes són de roba, sembla talment un mercadillo com els d’aquí.
Que me lo quitan de las manos! 
Hi ha temples de totes les religions, aquí en trobem un de musulmà
Una paradeta de ganivets i candaus
L'edifici que es veu a la dreta amb dos pisos superiors amb pàrking de cotxes  és on hi  ha l'oficina  Hastpa
Una família que estaven de vacances i es volien fer una foto amb nosaltres, és que som molt raros!
Finalment arribem a l’oficina, per sorpresa també hi ha el Prakash, al final no ha anat amb la resta a fer la prospecció per la Spiti Mtb. Ho deixem tot liquidat, ells s’han encarregat de reservar-ho tot, llocs per dormir, bus de tornada a Delhi i de que ens acompanyi els 7 dies el Narender amb el seu tot terreny. Només ens faltarà trobar allotjament per tres de les set nits durant la ruta i procurar-nos menjar per tots els dies.

Davant l'oficina dels nostres amfitrions
Més vistes de Shimla, és cansat passejar-hi però ens agrada
 Però estem morts de gana i tornem cap a la part alta de Shimla, busquem una mena de forn que vem veure ahir que feia bona pinta per comprar coses pel viatge, quan hi arribem és l’hora del dinar i està ple d’autòctons menjant una mena d’hamburgueses de pollastre, comprem magdalenes i brioixos pels esmorzars d’aquests dies i una hamburguesa per cada un. Sort que la panxa està tranquil·la perquè l’hamburguesa aquesta pica força però amb gana i regat amb una cola (costa de trobar-ne a la majoria de llocs tenen Pepsi) tot passa millor.
Tornem al centre turístic i encara estan rodant l'spot!
Hamburguesa de pollastre picant amb coca-cola, posant a prova la panxa després d'un dia de dieta
Seguim de compres, plàtans, galetes, fruits secs, sucs de taronja, paper de water, piles... trobem una mena de super, ens hi gastem 887 rupies, però no us espanteu, són uns 12 euros! Anem a comprar també precinte i un cúter que haurem de tornar empaquetar les bicis a Manali i no sabem què hi trobarem allà, després de preguntar a diversos llocs ens encaminen a una papereria i allà en tenen. Finalment comprem una caixa d’ampolles d’aigua embotellada, 12 ampolles de litre i mig, i estem a la quinta punyeta de l’hotel, sort que el Santi està fort que sinó!
Parades i més parades i a dalt les vivendes

La papereria on vem comprar el precient i el cúter

I ells encantats de que els hi facis fotos, i que ben ordenada que tenen tota la verdura

A comprar plàtans per la ruta
Ben carregats cap al hotel

Ja al hotel descarreguem les compres i agafem la meva roda de darrera, l’única que no vem poder inflar ahir amb el compressor de l’Anil i ens disposem a trobar una benzinera on poder-la talonar. Tenim un petit mapa que ens van donar ahir a l’oficina de turisme, és evident que el mapa és cutre però tenim l’esperança de trobar-la. Sortim de l’hotel i ja uns metres més enllà ens adonem que hem perdut la tanca de la roda... no pot ser, desfem el camí mirant al terra, no hem sentit cap soroll, potser la vem perdre ahir quan vem anar amunt i avall amb les rodes de nit. La busquem per l’hotel, a l’habitació, i tornem i desfem el camí d’ahir a la nit, ni rastre de la tanca. Truquem al Prakash, sort que ahir ens va donar una targeta SIM Índia i ara les trucades internes ens surten tirades de preu. A Shimla hi ha una botiga de bicis però sembla que està molt amagada, el Prakash no es veu capacitat per explicar-nos-ho i quedem amb ell al Scandal Point, apa amunt cap al centre una altra vegada, acabarem petats de cames i això que encara no hem començat a pedalar!

A la botiga de bicis per sort treuen una bossa amb unes quantes tanques, senzilles però útils, ens en quedem una, per això no ens quedarem sense ruta. Ens despedim de nou del Prakash i deixem lo d’inflar la roda per després de dinar. 
La botiga d'esports de Shimla i segurament de tot l'estat d'Himachal Pradesh
Apa, ja tenim tanca
Sembla que l’hamburguesa l’he digerit bé així que tornem a innovar amb el dinar i demanem un parell de plats que no tenim ni idea de què són, piquen una mica però res exagerat i l’arròs d’acompanyament i va perfecte.



I per dinar 2 sodes, panir pasanda, cheese kofta, vegetable fried rice i 4  rotis (el pa d'allà)

Ja amb la panxa plena reprenem la missió de trobar una benzinera per inflar la roda. Caminem un munt d’estona, el mapa és un desastre, intuïm que hem d’estar a prop però no ens acabem d’orientar, entrem un restaurant a preguntar, ens indiquen. 
Els municipals porten semblen galls d'indi!
Seguim per on ens han dit i ni rastre de la benzinera, segons el mapa no pot ser tan lluny així que tornem a preguntar i un home molt amable ens diu que ens acompanya, que bé! Resulta que els del restaurant ens han indicat del revés i just al costat del restaurant el bon home ens ensenya on cau la benzinera, encara és prou lluny però ara ja sabem on hem d’anar. Seguim caminant, ara avall per l’altre vessant de la muntanya, mare meva després haurem de tornar a pujar, tot sigui per salvar el tubeless, si podem evitar les càmeres molt millor. Abans de la benzinera passem pel costat d’un lloc on arreglen motos, hi veig un compressor, però decidim anar primer a provar a la benzinera.
Tots animant però la roda no s'infla
El Santi ha trobat la seva ànima bessona, fan els mateixos ullets però al Santi li falta barba, jejeje
Per fi hi arribem, collons que lluny que és! Hi ha un parell de boquilles d’aire per són estranyes, ai, ai, ai... ho provem i cada vegada tenim una rotllana de gent més gran a prop nostre, intenten ajudar-nos, un home molt divertit s’ofereix a acompanyar-nos amb moto en un taller de cotxes que hi ha encara més lluny. Li agraïm però preferim tornar enrere a visitar el mecànic de motos que hem vist una mica més amunt. Fem uns riures amb aquesta gent tan simpàtica i desfem camí. Mira que ens portarà feina el coi de roda.

A les motos ens fan esperar una mica fins que arriba el responsable. La boquilla tampoc és com les que estem acostumats però entre el Santi i ell aconsegueixen talonar-la, per fi!! 
No és fàcil però sembla que comença a agafar...
Prova superada!! Per fi!
No ens volen cobrar res, els hi donem les gràcies i tornem cap al hotel fent una petita parada en un cyber on coneixem un biker canadenc mort d’enveja quan li expliquem la ruta que començarem demà. Finalment cap a les 19h arribem al hotel amb les bicis per muntar i ben cansats, quin fart de caminar que ens hem fet!!
El sol ens abandona i agafem el camí cap al hotel
Amb l'Al del Canadà
Finalment sembla que ho tenim tot a punt, baixem a sopar al mateix hotel, fa fresca però hi ha una estufeta, per sort ara hi ha llum, de tant en tant hi ha talls però en tot cas de moment sempre han durat poc, això sí, has de procurar no ser dins l’ascensor, per si de cas fem servir les escales.
Vinga que no ha estat res, ara muntar bicis
Hi ha una família amb una nena petita que ens mira intrigada però li fem una mica de por, m’hi acosto per fer-m’hi una foto, no ho té clar, però un cop li ensenyo llavors ja li fem gràcia i els pares tenen feina per endur-se-la a dormir. Ens quedem sols esperant el sopar mentre estudiem el perfil de demà, buf, estic emocionada i alhora aclaparada, tants dies sense tocar la bici i demà de cop i volta apa 85 kms d’etapa, com reaccionarà el turmell?
La nena no ho tenia clar, per una banda li picava la curiositat i per l'altra érem massa estranys per ella...

Però no tenim temps de comentar-ho gaire, arriben dues parelles de Hyderabad que xerren pels descosits, bueno els homes xerren les dones no diuen pas res. I un dels homes ens costa moltíssim d’entendre, entre el nostre anglès d’estar per casa i el seu superaccent tenim feina per establir una conversa coherent però ell no calla ni sota l’aigua.
Estudiant el perfil de la primera etapa
Vinga a sopar! aquest cop toca Chicken Soup, Dal Makhani, Plain Rice  i Shahi Paneer, regat amb Mirinda
Després d’un dia molt llarg però contents de la feina feta anem a dormir, demà comença la nostra ruta cap a Manali!
Tot apunt per demà començar a pedalar!

2 comentaris:

Kia Ora Oceania ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Fàtima Calvo ha dit...

Quin dia Ada!!! Quines ganetes devíeu tenir de començar ja la merescuda ruta del dia següent!!!!!!!!