Dissabte 24 de
novembre. Shimla
Ahir vem deixar un
tema pendent a l’oficina del Hastpa Team, pagar! Resulta que al aeroport vem
canviar euros a rupies però no molta quantitat ja que el valor de les rupies és
molt baix comparat amb l’euro i a més no tenen bitllets gaire grans, així que
per canviar 100 euros t’emportes un feix de rupies que sembla que hagis atracat
un banc. Els nostres amfitrions ens comenten que no serà fàcil canviar els
euros a Shimla i ens aconsellen que anem al ICICI Bank. Dit i fet, ens llevem a
les 8:00, no sense abans
mandrejar una mica, la meva panxa sembla que està més estable, dutxeta al hotel
i sense esmorzar ni res amunt cap al centre de Shimla.
|
Ens llevem i ens han passat el diari local per sota la porta, anem a posar-nos al dia del què passa a Shimla :) |
Arribem a prop del
banc i ens trobem una munió de gent observant quelcom, sembla que estan gravant
alguna cosa, finalment ens diuen que és un anunci, hi ha una banda de música
amb vestits tradicionals i un noi que sembla ser l’estrella de l’espectacle,
l’acompanya també una noia vestida de groc i entre ells i la banda un grup
bàsicament d’homes que aguanten uns cartells on s’hi pot llegir “Vote Aakash Kumar”.
Sembla un programa tipus Operación Triunfo on demanin el vot per un dels
participants.
|
La banda, que feien playback, per mi que no tenen ni idea de tocar els instruments |
|
Tot Shimla expectant |
Al banc no obren
fins les 10:00h i ens
distraiem veient com el director els fa anar a tots amunt i avall, lo més
divertit és que fan playback, els hi costa gravar una toma sense que els hi
agafi un atac de riure.
Obren el bancs i
tornem als temes seriosos, entrem i ens atenen de seguida, és una noia jove, li
entreguem els passaports i li comentem el què volem canviar, sembla que no hi
ha problema, però s’hi apropa un home gran i llavors ens diu que no ens pot
canviar tants euros, que el banc té un límit d’euros que pot acceptar i que el
sobrepassem, que només ens en pot canviar una part i que ens aconsella que anem
a un altre banc. Li demanem que ens canviï la part que pot però ens diu que
millor intentem anar-ho a canviar tot en una altre lloc. Resignats marxem a un
altre banc que ens ha aconsellat. Només entrar-hi ens diuen que no tenen servei
de canvi de moneda i ens recomanen que anem al State Bank of India.
Està una mica
allunyat del centre però finalment el trobem i aquí sí ens canvien els euros
sense problema i a un canvi millor que el que ens oferien al primer banc.
Perfecte! Carregats de rupies fins les celles marxem cap a l’oficina del Hastpa
Team a veure la Sunu i passar comptes. Aprofitem per conèixer una part nova de
Shimla, creuem una zona plena d’edificis militars, tots de color verd i després
un carrer ple de paradetes, aquestes són de roba, sembla talment un mercadillo
com els d’aquí.
|
Que me lo quitan de las manos! |
|
Hi ha temples de totes les religions, aquí en trobem un de musulmà |
|
Una paradeta de ganivets i candaus |
|
L'edifici que es veu a la dreta amb dos pisos superiors amb pàrking de cotxes és on hi ha l'oficina Hastpa |
|
Una família que estaven de vacances i es volien fer una foto amb nosaltres, és que som molt raros! |
Finalment arribem a
l’oficina, per sorpresa també hi ha el Prakash, al final no ha anat amb la
resta a fer la prospecció per la Spiti Mtb. Ho deixem tot liquidat, ells s’han
encarregat de reservar-ho tot, llocs per dormir, bus de tornada a Delhi i de
que ens acompanyi els 7 dies el Narender amb el seu tot terreny. Només ens
faltarà trobar allotjament per tres de les set nits durant la ruta i
procurar-nos menjar per tots els dies.
|
Davant l'oficina dels nostres amfitrions |
|
Més vistes de Shimla, és cansat passejar-hi però ens agrada |
Però estem morts de gana i tornem cap a
la part alta de Shimla, busquem una mena de forn que vem veure ahir que feia
bona pinta per comprar coses pel viatge, quan hi arribem és l’hora del dinar i
està ple d’autòctons menjant una mena d’hamburgueses de pollastre, comprem
magdalenes i brioixos pels esmorzars d’aquests dies i una hamburguesa per cada
un. Sort que la panxa està tranquil·la perquè l’hamburguesa aquesta pica força
però amb gana i regat amb una cola (costa de trobar-ne a la majoria de llocs
tenen Pepsi) tot passa millor.
|
Tornem al centre turístic i encara estan rodant l'spot! |
|
Hamburguesa de pollastre picant amb coca-cola, posant a prova la panxa després d'un dia de dieta |
Seguim de compres,
plàtans, galetes, fruits secs, sucs de taronja, paper de water, piles... trobem
una mena de super, ens hi gastem 887 rupies, però no us espanteu, són uns 12
euros! Anem a comprar també precinte i un cúter que haurem de tornar empaquetar
les bicis a Manali i no sabem què hi trobarem allà, després de preguntar a
diversos llocs ens encaminen a una papereria i allà en tenen. Finalment comprem
una caixa d’ampolles d’aigua embotellada, 12
ampolles de litre i mig, i estem a la quinta punyeta de l’hotel,
sort que el Santi està fort que sinó!
|
Parades i més parades i a dalt les vivendes |
|
La papereria on vem comprar el precient i el cúter |
|
I ells encantats de que els hi facis fotos, i que ben ordenada que tenen tota la verdura |
|
A comprar plàtans per la ruta |
|
Ben carregats cap al hotel |
Ja al hotel descarreguem
les compres i agafem la meva roda de darrera, l’única que no vem poder inflar
ahir amb el compressor de l’Anil i ens disposem a trobar una benzinera on
poder-la talonar. Tenim un petit mapa que ens van donar ahir a l’oficina de
turisme, és evident que el mapa és cutre però tenim l’esperança de trobar-la.
Sortim de l’hotel i ja uns metres més enllà ens adonem que hem perdut la tanca
de la roda... no pot ser, desfem el camí mirant al terra, no hem sentit cap
soroll, potser la vem perdre ahir quan vem anar amunt i avall amb les rodes de
nit. La busquem per l’hotel, a l’habitació, i tornem i desfem el camí d’ahir a
la nit, ni rastre de la tanca. Truquem al Prakash, sort que ahir ens va donar
una targeta SIM Índia i ara les trucades internes ens surten tirades de preu. A
Shimla hi ha una botiga de bicis però sembla que està molt amagada, el Prakash
no es veu capacitat per explicar-nos-ho i quedem amb ell al Scandal Point, apa
amunt cap al centre una altra vegada, acabarem petats de cames i això que encara
no hem començat a pedalar!
A la botiga de
bicis per sort treuen una bossa amb unes quantes tanques, senzilles però útils,
ens en quedem una, per això no ens quedarem sense ruta. Ens despedim de nou del
Prakash i deixem lo d’inflar la roda per després de dinar.
|
La botiga d'esports de Shimla i segurament de tot l'estat d'Himachal Pradesh |
|
Apa, ja tenim tanca |
Sembla que
l’hamburguesa l’he digerit bé així que tornem a innovar amb el dinar i demanem
un parell de plats que no tenim ni idea de què són, piquen una mica però res
exagerat i l’arròs d’acompanyament i va perfecte.
|
I per dinar 2 sodes, panir pasanda, cheese kofta, vegetable fried rice i 4 rotis (el pa d'allà) |
Ja amb la panxa
plena reprenem la missió de trobar una benzinera per inflar la roda. Caminem un
munt d’estona, el mapa és un desastre, intuïm que hem d’estar a prop però no
ens acabem d’orientar, entrem un restaurant a preguntar, ens indiquen.
|
Els municipals porten semblen galls d'indi! |
Seguim
per on ens han dit i ni rastre de la benzinera, segons el mapa no pot ser tan
lluny així que tornem a preguntar i un home molt amable ens diu que ens
acompanya, que bé! Resulta que els del restaurant ens han indicat del revés i
just al costat del restaurant el bon home ens ensenya on cau la benzinera,
encara és prou lluny però ara ja sabem on hem d’anar. Seguim caminant, ara
avall per l’altre vessant de la muntanya, mare meva després haurem de tornar a
pujar, tot sigui per salvar el tubeless, si podem evitar les càmeres molt
millor. Abans de la benzinera passem pel costat d’un lloc on arreglen motos, hi
veig un compressor, però decidim anar primer a provar a la benzinera.
|
Tots animant però la roda no s'infla |
|
El Santi ha trobat la seva ànima bessona, fan els mateixos ullets però al Santi li falta barba, jejeje |
Per fi hi arribem,
collons que lluny que és! Hi ha un parell de boquilles d’aire per són
estranyes, ai, ai, ai... ho provem i cada vegada tenim una rotllana de gent més
gran a prop nostre, intenten ajudar-nos, un home molt divertit s’ofereix a
acompanyar-nos amb moto en un taller de cotxes que hi ha encara més lluny. Li
agraïm però preferim tornar enrere a visitar el mecànic de motos que hem vist
una mica més amunt. Fem uns riures amb aquesta gent tan simpàtica i desfem
camí. Mira que ens portarà feina el coi de roda.
A les motos ens fan
esperar una mica fins que arriba el responsable. La boquilla tampoc és com les
que estem acostumats però entre el Santi i ell aconsegueixen talonar-la, per
fi!!
|
No és fàcil però sembla que comença a agafar... |
|
Prova superada!! Per fi! |
No ens volen cobrar res, els hi donem les gràcies i tornem cap al hotel
fent una petita parada en un cyber on coneixem un biker canadenc mort d’enveja
quan li expliquem la ruta que començarem demà. Finalment cap a les 19h arribem al hotel amb les bicis per muntar i
ben cansats, quin fart de caminar que ens hem fet!!
|
El sol ens abandona i agafem el camí cap al hotel |
|
Amb l'Al del Canadà |
Finalment sembla
que ho tenim tot a punt, baixem a sopar al mateix hotel, fa fresca però hi ha
una estufeta, per sort ara hi ha llum, de tant en tant hi ha talls però en tot
cas de moment sempre han durat poc, això sí, has de procurar no ser dins
l’ascensor, per si de cas fem servir les escales.
|
Vinga que no ha estat res, ara muntar bicis |
Hi ha una família
amb una nena petita que ens mira intrigada però li fem una mica de por, m’hi
acosto per fer-m’hi una foto, no ho té clar, però un cop li ensenyo llavors ja
li fem gràcia i els pares tenen feina per endur-se-la a dormir. Ens quedem sols
esperant el sopar mentre estudiem el perfil de demà, buf, estic emocionada i
alhora aclaparada, tants dies sense tocar la bici i demà de cop i volta apa 85
kms d’etapa, com reaccionarà el turmell?
|
La nena no ho tenia clar, per una banda li picava la curiositat i per l'altra érem massa estranys per ella... |
Però no tenim temps
de comentar-ho gaire, arriben dues parelles de Hyderabad que xerren pels
descosits, bueno els homes xerren les dones no diuen pas res. I un dels homes
ens costa moltíssim d’entendre, entre el nostre anglès d’estar per casa i el
seu superaccent tenim feina per establir una conversa coherent però ell no
calla ni sota l’aigua.
|
Estudiant el perfil de la primera etapa |
|
Vinga a sopar! aquest cop toca Chicken Soup, Dal Makhani, Plain Rice i Shahi Paneer, regat amb Mirinda |
Després d’un dia
molt llarg però contents de la feina feta anem a dormir, demà comença la nostra
ruta cap a Manali!
|
Tot apunt per demà començar a pedalar! |
2 comentaris:
Quin dia Ada!!! Quines ganetes devíeu tenir de començar ja la merescuda ruta del dia següent!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada