Pedals de Fang. Trans-transvassament Etapa 1

Mora la Nova- Prenafeta

Aprofitant que el dilluns 12/05 tenim festa i passant de les previsions meteorològiques que pronostiquen aigua i més aigua, ens apuntem a la 5a Trans-Cat que organitzen els de l'Escapa. La veritat és que anem a demanar informació i ens deixem enredar fàcilment pel Ramon. Com que aquest any es porta el tema dels transvassaments, han decidit canviar la ruta i n'han dissenyat una que porta de l'Ebre al Ripoll, un total d'uns 220 kms que està previst que recorreguem en 2 dies.

Nit del dissabte al diumenge, són les 4:15h i sona el despertador, obro un ull i paro les orelles...uf per sort ha deixat de ploure. Com zombis esmorzem alguna coseta, ens enfundem els culots, agafem les motxilles i les bicis i cap a la Renfe. Causem expectació entre la canalla que està fent botellon i no és d'estranyar! Hem aconseguit arribar eixuts a l'estació no les teníem totes, porta dos dies sense parar de ploure, especialment a la zona de Tarragona.

A l'estació anem fent colla i puntual a les 5:10 surt el tren cap a Bcn. Un cop a St. Andreu Arenal hem de fer transbord a St. Andreu Comptal, quan aconseguim trobar l'estació enganyem a un revisor perquè ens tanqui un vagó per nosaltres i és que trenta bicis fan de mal posar sense obstaculitzar les portes. Així doncs, amb un Catalunya Express, que d'AVE en té ben poc, tirem cap a Mora la Nova, aprofitem el viatge per descansar, esmorzar, anar-nos coneixent i sobretot mirar el cel per la finestra: si us plau, que no ens plogui!

Ha costat però després de més de dues hores i mitja arribem al destí. Estem tots ansiosos per començar a pedalar, és un luxe aquest cop tenim furgo d'assistència i tot! Arribem a Mora d'Ebre on fem una parada a omplir unes ampolles d'aigua de l'Ebre per simbolitzar el Transvassament. I a partir d'aquí comencem en serio la ruta, som una colla ben variada, com sempre de noies poques, la Gemma i jo, els Santis Ortega (pare i fill collonuts, dels pocs que ja coneixiem), un que fa la ruta al seu aire amb bici de carretera, uns amb gps, un amb mapa a lo tradicional, els pros amb les bicis més modernes, els ruteros farts de fer kilometres i algun més enganyat que altre que s'estrena en això de les kilometrades.

A Gàrcia deixem l'Ebre per agafar sender i endinsar-nos per una ruta que ens durà pels poblets més magnifics del Priorat. Només tastar el camí ens trobem amb el que serà el nostre company inseparable, volguem o NO, durant els 2 dies: el FANG. I què ens esperavem doncs després dels aiguats d'aquets dies? Encara sort que, de moment, no plou.

Començo patosa, relliscada de pujada i faig baixar de la bici a la meitat del grup (amb la ràbia que em fa!), caiguda a la primera mini trialera i sortida de cadena al pròxim canvi de plat....merda, merda i merda, espero anar escalfant i poder demostrar que tan dolenta no sóc, jejeje! Per sort, poso cadena a lloc i endavant que no ha estat res. El Santi m'espera, li explico les desventures i m'adono que la seva bici fa un nyigui-nyogui pel fang que déu n'hi do i estem al km 15!!

Aviat ens adonem que s'aniran fent grupets, durant el matí d'aquest primer dia n'hi ha bàsicament dos, els que espantats pel primer tram de fang i veient que falten 90 kms decideixen passar-se al asfalt per arribar a Gratallops i els que fent veure que això del fang no va amb nosaltres ens atrevim amb el recorregut original i val la pena, les visites són impresionants, trencats, vinyes, roques enormes amb formes curiosíssimes..., això sí l´últim tram toca enfilar-se (i quan dic enfilar-se vull dir enfilar-se) a Gratallops per carretera i amb xim-xim inclòs, sort que ens espera una paradeta per esmorzar.

Recuperem forces i ja la tornem a tenir liada, es veu que alguns han estat demanant informació als entesos del poble, que han aconsellat que seguim per carretera ja que la pista que tenim intenció de seguir queda tallada per una riera que baixa amb més de mig metro d'aigua... els més assenyats, els hi fan cas i uns quants incrèduls ens deixem anar a comprovar l'estat de la crescuda de la riera.... és evident que pedalant no podrem passar però qui ens ho impedeix fer-ho a peu i carregant les bicis?? Ningú! Doncs apa som-hi, ens descalsem, arremanguem (alguns més que d'altres) i a creuar i remuntar el riu. En el punt central l'aigua ens arriba a les natges i costa caminar contracorrent però el més emprenyador són les pedres que se'ns claven als peus! Prova superada!

Tot seguint el GR voregem un munt de poblets encantadors, Torroja del Priorat, Escaladei, Poboleda... El sol i núvols es van tornant i la colla es reagrupa per dinar a Cornudella de Montsant on el Francis ha muntat un pic-nic estupendo, truita de patates, croquetes, amanida d'arròs, reposem una mica, engreixem les bicis i cadascú va arrancant a mesura que ho veu bé. El Santi i jo sortim sols, uns quants han anat tirant i uns altres han anat a fer un cafè, preferim anar fent perquè sabem que ens toca la pujada més llarga i amb més pendent del dia i a més és d'asfalt. Costa arrancar, entre els 60 kms que ja portem a les cames, la panxa plena i a més pujant... però no hi ha volta de full, abans d'arribar a Siurana hem d'agafar una pista que va cap a Prades, cofois i pensant-nos que ja havíem acabat amb la pujada del dia ens trobem que no, la pista segueix pujant, igual o pitjor que la carretera, què hi farem!

El cel s'encapota de mala manera i ens veiem xops d'un moment a l'altra, però aguanta. Això sí el fang és omnipresent, les tormentes d'aquets dies han estat fortes, ens trobem forces arbres tumbats al mig del camí. Atrapem un grup d'escapats i amb ells acabarem tota la ruta. Des del dinar i fins ara, com que no portem gps ni mapes hem anat seguint les roderes d'aquest grup, tasca fàcil gràcies al fang (algo de bo havia de tenir).

A tots plegats la pujada se'ns ha fet més llarga del què esperavem i ens agafem la baixada amb ganes fins que novament arribem a una riera que baixa alegre i que hem d'atravessar. No és ni molt menys profunda com la primera però baixa amb ganes i porta un parell de pams d'aigua, quan hi arribo el Santi ja ha creuat sucant una mica els peus arribant a l'altra banda, la resta no ho veiem clar, el Santi m'anima a passar sobre la bici, vinga dona que tu pots, segueixo sense veure-ho clar però com que ningú s'hi tira, ho faig jo i.... pataxof! Un pinyo estupendo, d'aquets de clavada de roda de davant i la bici que vol passar-te per sobre, davant de mitja dotzena de ciclistes que he conegut avui mateix, m'encanta! M'aixeco com puc, cabrejada però intenant fer bona cara, xopa com una arangada de cintura en avall prossegueixo m'entre el Santi es disculpa per haver-me animat a passar... cap problema però desitjo amb totes les forces que surti el sol, però tot el contrari, comencen a caure gotes... la baixada no dura prou pel nostre gust. Arribats a Capafonts seguim per una pista que força planera però que entre el fang, el cansanci i la pluja que cada vegada cau amb més intensitat se'ns fa llarga a tots, de cop veiem una ermita la mar de mona i amb unes taules sota una porxo així que no ens queda més remei que berenar una mica, són les 18:00 tocades i encara teniem una tirada.

Reprenem la marxa lluny d'aixugar-me cada vegada vaig més empapada, ara plou amb ganes i no veig ni la pista, el casc no porta visera i l'aigua em regalima per dins les ulleres, vaja un desastre, si us plau que pari de ploure! Arribem a Farena i veiem el Francis amb la furgo d'assistència, flipa amb les cares de tots plegats, si nosaltres que som el primer grup estem així com deuen venir la resta? Ens informa que ara mateix comença una llarga baixada d'asfalt fins a la Riba i que a partir d'allà hi ha un "repaxonet" fins a Prenafeta, que comptem uns 3/4 d'hora, pots comptar amb el repaxonet...

Així doncs que toca baixar. Només tocar l'asfalt, de les rodes de la bici, que semblen de tractor, comença un bombardeix de fang a la cara força potent. Em protegeixo amb el buff però al cap de dues curves està xop i fa més nosa que servei. M'està agafant fred, massa fred i la baixada que havia de ser un "descans" per agafar amb forces l'últim repaxonet del dia es converteix en el pitjor rato que he passat damunt la bici amb temps, començo a tremolar de fred! On és La Riba? No el podien posar més lluny aquest coi de poble?

Finalitzem la baixada i toca arreglar una punxada, però el tema fred parada empitjora, dec començar a posar-me de color lila perquè uns quants decideixen que no esperem i seguim cap a Vilaverd. Allà reagrupem, recuperem la pista i visualitzem el "REPATXONET", és a dir un repatxonet darrera l'altra durant uns 12 kms, per sort para de ploure i fins i tot hi ha alguna clariana, i com que toca pujar recupero temperatura, estem tots a les últimes uns descarrilen, els altres amb el carregament de fang no poden canviar... però nosaltres anem fent, el grup s'estira. Van apareixent indicadors on només surt el nom de Lilla, un poblet minúscul damunt un collet, preguntem per Prenafeta i la gent del poble saben on és, gràcies Prenafeta existeix, ja comencavem a posar-ho en dubte! Fem l'últim esforç i pedalem per la carretera antiga que porta al poble el més ràpid que podem, encara és clar i cap a les 21:00 tocades arribem al Hotel Rural Prenafeta, on ens espera l'Arnau, un Barna-Power / Alpcross que feia temps que no veiem! Al final 116 kms i 2700 metres de desnivell.

Com us podeu imaginar la dutxa calentona el més esperat i el sopar devorat!

No les tinc totes, com ens ho farem demà per tornar a fer-ne 100???