dijous, 15 de maig del 2008

Pedals de Fang. Trans-transvassament Etapa 2


Prenafeta - Castellbell i el Vilar

Desprès de caure inconscients al llit, res millor que fotre’s una bona pallissa per dormir plans, ens aixequem amb les ja conegudes pors del segon dia, respondran les cames?? Plourà?? Be primer lo primer arrepleguem tot lo que portàvem ahir posat es a dir tot lo que està xop i a cop de secador a intentar eixugar lo més possible.. . Un cop amb la roba més o menys en condicions toca ressuscitar les bicis , a treure fang i posar oli! I lo més difícil pel final, ressuscitar nosaltres!! Un cop tot al seu lloc en Francesc anuncia que ell comença a rodar i com sabem que s’ho coneix, tot déu marxa darrera. En qüestió de pocs metres comencem una rampa duríssima la qual ens treu la son de les orelles a tots. Fa un quart d’hora que he sortit i ja estic suant , per sort les sensacions són bones i per sorpresa meva les cames es porten prou bé. Agafem una baixada i allò comença a semblar un circuit de Dirt-Track , fang per tot arreu ... tot i això els primers trenta quilometres passen prou bé i parem a esmorzar un entrepà que portem del lloc on hem dormit (per cert el lloc molt bé però l’entrepà ben sec!) D’aquí endavant el tema es complica moltíssim, el Gr. te molts trams de corriol en pujada i quan agafem trossos de pista ens enfonsem literalment en el fang,no hi manera d’avançar... En tot aquest garbuix de camins pugem per un corriol trialero fins als peus de les runes del castell de Queralt, ben xulo.




El tema comença a ser una miqueta desesperant, ens deixem les banyes per avançar amb el fang i per fer corriols de pujada però els quilometres no surten , el terreny es complicat i a més com que anem amb el grup de davant fem paradetes per marcar les cruïlles . En tot després de totes les baralles arribem a una carretera,en teoria tocaria creuar i continuar per el ‘fantàstic Gr.’ però decidim agafar la carretera per aconseguir arribar al lloc de dinar a una hora decent, amb les coses de menjar no es juga!!!, no sense abans deixar una nota a boli punxada d’un pal amb gomets inclosos indicant al grup de darrera el canvi de ruta. Fins al lloc de dinar a la Pobla de Claramunt tenim uns 15 km. que devorem en un moment. En el restaurant, en una terrasseta el primer moment de glòria abans de dinar, asseguts còmodament i amb una clara a les mans, això es vida!

Ens fan entrar per dinar i passem a un saló on un rere l’altre preguntem:
- Qui es casa?
Molt arreglat el lloc i el més important dinem de collons, macarrons (com no!), llenguado a la salsa d’avellanes (ummm) , crema catalana i cafetonet. Son 2/4 de quatre, portem 60km. i ens falten uns 40 per davant. Així que arrenquem amb la noticia de que ara amb la panxa plena tenim per davant una pujada de més de 500mt. desnivell.. més que suficient per fer la digestió de tots i cadascun dels plats! D’aquí fins l’arribada aniríem en un grupet compacte devorant quilometres, bé els nostres companys devorant-los i nosaltres treien la llengua per seguir-los jeje! Un d’aquells moments macos el tenim desprès d’una llarga pujada quan divisem les muntanyes de Montserrat, és com un cartell de benvinguda tot i que ens queda un trosset..


Resumeixo una mica que sembla una novel•la... passem pel Bruc i per el costat del seu túnel, fem una volta turística per Collbató (maco per cert) i ens deixem caure fins a Monistrol. Aquí ja només ens queda arribar a Castellbell i ascendir fins l’estació (collons que amunt la van possar..) .A Castellbell entrem a les 18:15 +- just quan passa el tren per l’estació així com que només passa un tren cada hora decidim fer temps davant d’una gerra en el poble abans d’esperar a l’estació. Davant de la cervesseta i amb la feina feta tot son cares de satisfacció, arribada l’hora fem l’ascensió a l’estació on esperem el tren que ens portarà a casa.



A falta de menys de cinc minuts arriba un altre grup esbufegant , just a temps! Viatget de tren, foto de grup a Sabadell i cap a casa !!! Un gran cap de setmana, 218 kms, una tona de fang, uns quants litres de pluja i molts bons moments viscuts amb tota la troupe (Santis Ortega, Carles, Jordis, Ramon, Francis, Arnau, Aleix, Valentí, Pau, Eloi, Gemma, Edu, Xavis, Martí, Marquitos, Héctor, Mingo, Marcelo, Lluís, Josep...)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Uff!! estic reventat nomes de llegir, quin tute que us foteu!!
Quants camins, quilòmetres, històries viscudes aquest dos dies, vosaltres si que li treiu profit a un cap de setmana, Jeje!!

Noe SLopes ha dit...

Buff, despues de ver todo lo que habeis hecho, apesar del mal tiempo, hasta me averguenzo de no haber salido echando la culpa a la lluvia. snif snif

Noe SLopes ha dit...

Eiiiiiiiiii, donde esta la cronica del domingo pasado?

¡Estoy esperando!

PD: Todavia me duelen las piernas de los palos que me habeis metido "cabritas" (me refiero a ti y a Carol) jajajaja