Pedals de foc 2ª Etapa

Les Esglésies – Espot

Comencem el dia amb un esmorzar d'allò més complert i amb la panxa plena anem sortint totes les colles cap a la mateixa hora, llàstima que tot just sortir me n'adono que porto punxada la roda de davant! Ostres ja és la segona, ahir la de darrera i ara aquesta, quina vergonya, sóc la única que ha punxat! Així doncs que al final sortim els últims i com no podia ser d'una altra manera la cosa comença enfilar-se.... les cames noten el desgast d'ahir i tarden a posar-se a to.

Xino-xano pugem fins a Aguiro per una pista ampla, a punt d'arribar-hi divisem una colla de Lleida que vem conèixer ahir, gent molt maca d'Agramunt, Guissona... i darrera d'ells seguim per una tartera fins al cap damunt del Coll de l'Oli a 1478m. Hi trobem encara força gent, alguns descansant, d'altres arreglant punxades (uf, no sóc l'única)... la vista val la pena. Després d'una petita parada seguim, ara per la tartera però de baixada, després de pedalar per un rierol arribem a Astell, aquí la ruta segueix de baixada per asfalt fins a Torre de Capdella on el Santi decideix prendrem el protagonisme i punxada al canto! Sort que l'Ana i el German s'ho prenen amb filosofia que sinó... gràcies macos per aguntar-nos (s'ha de dir que ells no van punxar ni una sola vegada!).

De camí a Espui per asfalt tornem a trobar als lleidetans, estem tots amb l'ai al cor, estem a punt d'afrontar el temut TRIADOR, una pujada de més n'hi menys que 12 kms amb trams de forta pendent. Anem pujant, cadascú al seu ritme, la pujada s'ho mereix, es tracta d'arribar a dalt. És tan llarga la pujada que ens permet anar coincidint amb un munt de pedalaires, xarrem amb un xicot alemany que viu a Madrid, saludem a 3 valencians, ens passa com una bala un noi de Castejón de Sos, vaja que en som uns quants!

Els últims quilometres es fan eterns, comencem a trobar clapes de neu que en algun tram ocupen tot l'ampla de la pista, el desgel fa que en molts troços hi hagi un fangar considerable i el pitjor és mirar amunt... quan et penses que ja estàs fent l'última curva allà d'alt veus un ciclista enfilat i és evident que hi hauràs d'arribar! Pujo gairebé tota l'estona amb el Santi però a les últimes paelles se'm distancia i comença la seva escapada, estic cansada, el German i l'Ana s'acosten, els deixo passar, ara resulta que els hi han sortit ales, s'ha de dir que el German ha pujat molt fort tota l'estona. Darrera seu vaig fent i quina alegria quan sento que l'Ana em diu, ja hi som!!! I efectivament, la pista canvia d'orientació i puc divisar l'última rampeta i totes les siluetes de ciclistes abrigant-se i descansant! I ja tenim el TRIADOR a 2138 m! Estem tots eufòrics, cada vegada que arriba algú l'aplaudim i és que l'ocasió s'ho val.

Després de la merescuda parada per recuperar forces, ens hem d'enfrentar al primer dilema de la jornada, els que van amb l'organització baixen cap a Llesuí per unes antigues pistes d'esquí, d'allà cap a Rialp on els esperen uns taxis que els duran al allotjament. Nosaltres com que anem al nostre aire ens hem d'espavilar... els de Castejón de Sos i els valencians també van per lliure, els primers es coneixen el terreny i decidim fer pinya, intentarem arribar al Coll de la Portella i aquí comença l'odissea, si abans hi havia neu i fang la cosa ara va in crexendo, a part el terreny va pujant, amb poc desnivell però va fent, estem secs, i tardem 3/4 d'hora per avançar 2 km. La font que ens havia de permetre carregar líquids està tallada i optem per omplir els bidons i camelbacks directament de l'aigua del desgel (creuem els dit per no agafar cagalera... sort que al menys per aquelles alçades fa estona que no divisem cap vaca). Veiem el Coll de la Portella, i per arribar-hi la pista va per una zona més ombrivola i que puja més, estem farts de xef-xef i rodes enfonsades al fang així que per unanimitat decidim baixar per una altra pista que porta a Llesuí, quin gust baixar!!! jejeje ja tocava!

Durant la baixada els de Castejón agafen avantage i els perdem, cap problema seguim les roderes, a Llesuí agafem carretera direcció Sort-Rialp, prop d'Altron i un altre cop amb els valencians agafem un corriol la mar de distret que ens porta directes a Rialp on literalment buidem un forn de pa per alegria de la seva propietària. Ja ben alimentats se'ns planteja el segon dilema del dia, arribar a Espot: carretera o agafar bus o taxi. Aquesta última opció és complicada, el German i l'Ana són partidaris del bus però al Santi i a mi ens fa por que amb lo enfangats que anem i amb les bicis perdem un temps meravellós esperant l'autobús perquè després no ens hi deixin pujar. Els valencians ho han tingut clar i ens porten avantatge ja han començat a pedalar cap a Espot, al final els nostres compis es decideixen i comecem a rodar, ens esperen 32 kms d'asfalt. Se'm fa dur, molt dur, he de reconèixer que les meves cames volien bus!! El Santi tira davant i em poso a roda, per sort hi ha trams plans, alguns de lleugera baixada per posar el plat gran però les pujades per poc que ho siguin em maten... sort que l'Ana i el German fan algun relleu al Santi que sinó! Per acabar-ho d'adobar mentre pedalem ens van adelantant furgo-taxis carregades de ciclistes i bicis, n'hi ha que viuen bé!

Arribem a un encreuament on ens hem de desviar i on hi ha una benzinera i per sorpresa nostra els valencians de nou! Aprofitem per rentar les bicis que grinyolen a més no poder abans d'encarar els últims 7 kilometres de dura pujada, ja ens avisa el senyal de 10% de desnivell només començar-la... la veritat és que se'm fa més amena que el tram anterior que era més suau, pujo darrera el Paco, xino-xano i després d'uns quants revols sembla que ja no falta tan per Espot, però alguns es veu que encara no n'han tingut prou i l'Ana aprofita per picar-se de bon rotllo amb en Kike! Ana, ets la bomba!

Ja som a Espot, yupi pensem tots, però ens faltava la traca final, preguntem i resulta que l'alberg on hem de dormir, Les Daines, és...... a les pistes d'esquí! 1,6 kms de dures rampes per acabar-nos de desmoralitzar, a tots és clar menys a l'Ana que és la primera d'arribar.

Finalment hem assolit l'etapa reina i encara és de dia!! 96 kms de gran esforç i una bona dosis d'improvització! Cansats, contents i dutxats (aquest cop sí amb aigua calenta!!) compartim un bon sopar d'esportistes: pasta i pollastre! Com no pot ser d'una altra manera dormim més que plans, quina por els 80 kms de demà...