Desprès de fer nit en el Refugi de Conangles ens aixequem amb els nervis de saber que ja no hi ha marxa enrere... Aquest és el dia i fot un fred que pela, així que part de la roba que pensàvem deixar al cotxe ens la emportem posada. Just en el moment que nosaltres comencem arriba un autocar amb tota la troupe de la Pedals organitzada , deu n’hi do quanta gent! Sortim i encarem la primera pujada, als pocs metres en German es dona compta que anem malament i fem mitja volta amb la sorpresa de veure que portàvem una trentena de ciclistes seguint-nos!!! Ara sí ja tenim el camí bo i comencem a fer el turista, has vist allò, fes una foto aquí, oh que maco!! Be us ho podeu imaginar..
Anem fent camí tot travessant pobles diminuts i en alguns casos semiabandonats, Forcat, Vinyal, Ginast i arribem a Vilaller, el poble que hi ha just abans del primer coll. Aquí l’Ana i el German no dubten un moment i quan veuen el forn directe dintre!! Sortim amb un parell de cocs de botifarra i tonyina espectaculars!! Al llarg de la ruta aquest parell ens demostrarien que són autèntics especialistes en deixar pelats els forns!!! Ja amb la panxa plena comencem el Coll De Serreres 1355 m. , sort que es el primer ja que son 3,8 quilòmetres al 9,3%. Un cop amunt baixem fins arribar a Llesp on agafem el camí de l’Aigua, un corriol vora el riu amb trams enrevessats de pujada, molt trencacames i tècnics per lo carregats que anem!! D’aquest camí no teníem present la seva duresa i ens deixa amb les cames ben calentonetes!
Desprès d’escalfar bé.... ara un bon port de muntanya, pista en pujada constant que ens porta 
fins al mític poble de Iran on intentem dinar en Casa Joanot però una invasió de XurriBikers ens fa prosseguir fins el pròxim poble .
A Irgo res de menjar, així que continuem pujant pel Coll de St Salvador 1399 m. Ja a dalt menjar no trobem... però hi ha una ermita preciosa i després de les fotos de rigor el camí comença a baixar tot passsant per Gotarta, Raons, i en Malpàs (nom mític també!!) preguntem on menjar, (passen de les tres i estem desmaiats...), i ens indiquen una masia al damunt de la muntanya d’enfront,pugem unes rampes d'asfalt "que te cagas" motivats per una idea: Menjar!! I finalment arribem a L'Abadia a Castellars on fem unes torrades de formatge divinas de la muerte!!
Prosseguim la ruta amb la sorpresa de veure i notar que encara ens quedava una bona pujada fins al Coll Major on l’Ada que l’hi prova molt bé el formatge ens fot un bon pal!! Passem per Erta i un altre coll, el de Sas 1518 m.. Ara ja comencem a veure el final de l’etapa, per fi baixem!! Primer cap a Sentis i a continuació el fi de la primera etapa, Les Esglesies. Dormim a Casa Batlle en un apartament molt apanyat però que només surt la dutxa calenta per alguns... Un cop nets i frescos (cony de dutxa), engreixem bicis ,arreglem una punxada i a SOPAR!!!!
Cap queixa , abundant i bo!!. Macarrons,pollastre,xai i postres i el vinet que no falti!
Aquí teniu la gràfica de l'etapa, als comptas ens van sortir 82km, ja se sap volta amunt volta avall... I 1830 mt. de desnivell acumulat.
6 comentaris:
Ueee!!! Qué bona! Després d'aquest dies de Pedals, suar, sufrir i passar gana a més a més de passar-ho molt i molt bé, assavoreixo cada cop més aquesta experiéncia tot llegint la crónica i veient les fotos,
Fins el proper capítol!
Però encara hi ha més etapes? apufffffffffffffff ja tremolo per la nonstop
Ohhhhhhhhhhhh, que recuerdos
(babeando sobre el teclado)
Ei!!!!Quina passada de ruta que ús heu muntat...valia la pena pedalar sobretot per la teca que desprès ús esperava, je je je. Nosaltres tenim pensat fer-ho cap al setembre, a veure si ho podem fer.
Ara a esperar el proper capítol, això és com una novela que et fan esperar al dia següent i et deixen amb la intriga...je je je
Felicitats que ús esteu currant molt aquest blog.
Salut i pedals!
Marc, no pateixis que tu amb una etapa en tindràs prou! jejeje!
Noe, recuerdo? Pero si pasarías volando!!
Ei Mariona! Doncs sí, sí aneu-hi que realment val la pena, us encantarà! I gràcies per lo del blog, fem el què podem, no tenim tot el temps que voldríem i els capítols venen amb una mica de retard...
Nooooo, volando yo no, eso son los de delante que no se fijan ni en el paisaje que hay alrrededor.
Yo tengo muchos buenos recuerdos, ademas porque es una de las rutas que mas ilusion me hizo acabarla, y como fue un dia que me salio redondo (ese dia desayune un donuts jijiji), pues pude disfrutar un poco de ese paisaje impresionante.Ahora que veo las fotos, tengo añoranza de volver alli.
Ese finde al final no ire con la Carol, porque han dado mal tiempo, pero estamos en tramites para ir antes de la non stop, vendra bien a la Carol hacerla antes y saber donde apretar, donde recuperar y donde dosificar.
PD: Que sigan las cronicas. OEOEOOEE
Publica un comentari a l'entrada