Aquest ha estat un cap de setmana en què hem exprimit Solsona al 100%: hem menjat de conya, hem trobat bolets i hem tret les burres a passejar. Vem arribar el divendres a casa els meus pares al punt per asseure'ns a sopar, una parrillada estupenda amb unes llenegues a la brasa de campionat!
El dissabte vem contribuir a la febre boletaire que es viu a Catalunya per aquestes dates i vem anar a buscar bolets, collir bolets, caçar bolets o mirar bolets, com més us agradi. Aquest cop, els anys passats no van ser massa bons amb nosaltres, en vem trobar i tot, llàstima però que molts estaven corcats o rosegats i és que les pluges de la setmana passada havien deixat el tema massa humit. Vem trobar llenegues, rovellons i cama-grocs. Per acabar-ho d'adobar un bon dinar a la Mare de la Font, on el Roger, el propietari més que simpàtic, ens va servir amb la seva peculiar cantarella (si no hi heu anat feu-ho val la pena!).
Els caçadors de bolets:
Els més buscats: la llenega i el rovelló
Els culpables de que coneguem lo bé que es menja a la Mare de la Font:
A la tarda passejada per Solsona, soparet casolà, golejada del Barça i una hora més de propina per dormir, yuhu!
El diumenge, aprofitant que erem a Solsona, vem quedar amb en Toni, un company de feina del Santi, perquè ens ensenyés rutes per la zona, s'ha d'aprofitar ara que hi tenim casa per anar-hi a passar algun cap de setmana i així anar variant de camins. El que no sabia jo és que el què havia de ser una sortida tranquila per anar coneixent la zona es convertiria en un entreno dels durs: no vegis com tira el tal Toni!
Així doncs que entre mirar els camins i trencalls per memoritzar-los i intentar seguir el Toni i el Santi no tenia temps ni a respirar, deu ser per això que anava esbufegant tota l'estona... a més només agafar la primera pista de terra per sortir de Solsona, comencem a trobar bassals i els primers indicis de fang, mare meva ja hi tornem a ser! Per sort, el tema estava més moderat al ARTEC, fins i tot vem trobar trossos secs!
Així que com puc vaig fent, primer pugem cap a Lladurs, allà agafem una pista de baixada que ens porta a la carretera nova que va de la Llosa del Cavall a Solsona. En fem uns metres fins que trobem una pista que ens porta a Olius, on trobem un enterrament multitudinari, passat el poble agafem un corriol d'allò més distret fins al Restaurant del Pont, que hi ha just a l'entrada del Pantà de Sant Ponç.
El Toni ens avisa que a partir d'aquí no tindrem treva, ve una bona estona de pujada, ok penso, cap problema, però és dir això i apareixen uns rampots del 15, uf les cames no em responen per res del món i intento posar plat petit, conseqüència: "molinillo". Arrenco com puc amb plat mitjà i amunt, només em falta malgastar forces... la pujada continua de manera més suau però sense descans cap a la Torre de Besora i intento seguir aquest parell, vaig pujant a un ritme guapo (pel meu body) durant uns 3 kilometres i quan ja no podia mes apareix una rampa pitjor que la primera! L'encaro i m'hi començo a enfilar però quan en porto mitja no puc més, paro a agafar aire i aprofito per fer alguna foto a les fieres que em porten treien el fetge per la boca. A partir d'aquí segueixo però xino-xano, al meu ritme, ja m'esperaran!
Finalment arribem a una pista que han asfaltat recentment, és la que puja a Busa, una antiga presó natural, en fem un tros i agafem un trencall a l'esquerra per pista, una mica de puja i baixa suau fins començar ja la baixada seria, la que ens porta fins el Cardener, el resseguim pel seu marge esquerra fins arribar de nou al Restaurant del Pont. Ara ja em veig més a prop de Solsona i tot i que em temo que hi haurà pujada per tornar, es veu que la ruta no s'acaba aquí i voregem el Pantà de St. Ponç fins gairebé arribar a la presa.
Dec fer cara de cansada perquè el Toni ens porta de tornada pel camí més llarg però que puja més suau, i finalment arribem a un lloc conegut, el polígon que hi ha abans del Pi de Sant Just, Solsona ja es veu a prop i el seu castell coronant la ciutat.
Arribem abans del previst i amb més quilometres dels esperats, és clar, amb la pressa que em duia l'amfitrió! Al final 62,5 kms en poc més de 4hores, sort que havia de ser una sortida tranquil.la, m'han deixat planxada!
12 comentaris:
Il-legales. Sois unos ilegales. Ahora ya no se puede entrenar asi home, hay que descansar!!!!!
Yo tambien tengo "bolets" en casa, pero no tuve que ir al bosque a buscarlos, me trajeron de regalo, jajajajajaja Aunque ya me gustaria ir a buscarlos ya que considero una actividad muy bucolica y relajante.
Noe, pues cuando se hagan por aquí en la costa, vamos un día!
Això sembla la guia "Què fem" que si Solsona que si restaurants.. mooolt complert! aquest blog us l´hauria de financiar l´Ajuntafems de Solsona
Jo no sé com ús ho feu per recordar el nom de tots els llocs per on passeu i acurar tant bé els detalls...
Per cert,vau trobar algun bolet alucinògen?
Ei, m'estic pensant lo de la marató del Penedès, ja m'heu mig convençut... Bé el que m'ha convençut finalment és la paradeta amb el porró...això m'anirà bé per no veure les pujades...
Fins aviat!
Buahhh, no iba escribir nada, pero he visto que la palabra de comprovacion era la mas sencilla que he visto hasta hoy: gingles, jajajaa, asi que no he podido resistir.
Bon diiiiiiiiiiiiiiaaaaaaaaaaaa!!!!!
PD. Creo que los que comi yo si que eran alucinogenos juas juas juas
Marc, tens raó, i una comissió no ens aniria malament!
Mariona,ja vaig veure ahir que estaves força animada, valdrà la pena segur!
Noe, gracias, al menos me rio con algo al llegar al curro!
Bueeeeeeeno, si quieres que te anime en el curro, pues puedo contar algun chiste ehhh!!
Ahí vá uno cortito:
En una sala estan: Una mujer, un hombre inteligente y Papá Noel...y en el suelo, un billete de 500 euros, ¿Quien lo coge primero?
Respuesta:
La mujer, porque los otros dos casos no existen.
PD. Ya veras como pronto empiezan a saltar. jajajajaja
La Noe s´acaba de carregar la financiació d´un plumazo... visto y no visto! :P
Aprovechando la palabra clase de ahora: undebou, ahi vá otro chistecito:
Va un jorobado por la calle y se le cae un paquete de Camel al suelo, se le acerca un cachondo y le dice:
Oiga: se le ha caído el Carnet de Identidad
Quin dia mes complet...
tipic de bolateira, je je encara que no falta
l'exercici
esto...
:(
tots us eu posat dacord per ferme enveja o que ?
quins plats!!!
Publica un comentari a l'entrada