Un altre cap de setmana a pasturar per la Selva i ja van tres de seguits, veritat que els circuits s’ho valen però fot un pal el diumenge al matí pujar fins allà... En fi, més adormits que no pas un altre cosa anem cap a Vilobí d’Onyar, avui com a mínim no plou i el dia anterior tampoc ha plogut, tot un luxe, segur que ens enguarrem però una miqueta menys!
Un cop a lloc, saludem la gent coneguda,inscripcions i caram aquesta oloreta tant bona? Preguntem a l’organització si és cosa d’ells i ens diuen que no, sortim del recinte tot seguint l’olor i trobem un forn a plena producció, impossible resistir-se!
Un cop a lloc, saludem la gent coneguda,inscripcions i caram aquesta oloreta tant bona? Preguntem a l’organització si és cosa d’ells i ens diuen que no, sortim del recinte tot seguint l’olor i trobem un forn a plena producció, impossible resistir-se!
Desprès d’esmorzar, ens posem l’uniforme i a escalfar una mica que fot un fred... aquí comença el meu calvari, porto el cap de setmana tirant de frenadols i vaig ofegat perdut al damunt de la bici, avui el dia promet!
Lo que també prometia era la carrera de les noies, avui hi eren totes les habituals més l’Anna Villar així que avui fer podi estaria més disputat que mai!
Al gra, ens posem sota l’arc de sortida i com és habitual davant d’ell unes 100 persones... la sortida diuen que és neutralitzada, ja tremolo.
Al gra, ens posem sota l’arc de sortida i com és habitual davant d’ell unes 100 persones... la sortida diuen que és neutralitzada, ja tremolo.
Es dóna la sortida, fem dues cantonades i la primera caiguda, dos nanos pel terra amb bastant mala cara, comencem bé... sortim del poble i agafem pista, el tema és molt rodador per desgràcia meva que vaig asfixiat i la gent em passa de quatre en quatre, entre ells l’Ada que avui fa una sortida estratosfèrica i surt com un coet, lo dit avui el podi està molt car! , entre altres veig al Ruben passar però tampoc puc seguir-lo així que em concentro a barallar-me amb l’encostipat per no ofegar-me en l’intent!!
Més endavant atrapo la Clara, em poso al costat amb intenció de saludar-la però sóc incapaç d’articular paraula... desisteixo.
Per fi deixem la pista ràpida i enllacem amb una pujada potent de ‘platillo’, aquí em trobo una mica més còmode i faig un parell d’avançaments però el camí és estret i molt transitat i acabo empenyent la bici, a dalt una miqueta de pla i comencem els corriols trialeros però em trobo la gent fent cua i baixant caminant!! Si és que no es pot sortir tant lent, després et trobes aquestes coses...
En aquest moment la moral la tinc pels terres, penso que amb aquestes parades no recuperaré terreny. En tot sortim del tros tècnic i agafem un altre tros més rodador, emprenyat per la caminada surto treien xispes i sorprenentment vaig recuperant, anem enllaçant baixades,corriols i delicatessens varis, em començo a divertir!!
D’aquí enllacem amb una pujada ampla una mica llarga on visualitzo l’Ada i sóc un espectador de luxe d’una situació prou còmica:
A la pujada van dos pujant al seu ritme, per darrera va l’Ada amb un ritme prou fort per passar-los i així ho fa, lo divertit és que al passar ella, els dos es van mirar i van començar a tirar com a posseïts, l’Ada que no afluixa i jo d’espectador del combat jejeje! Al final un aconsegueix passar-la,l’altre desisteix rendit i jo que faig uns riures!!
Després de la batalleta, atrapo l’Ada i fem junts un tros de tallafoc, d’aquets malparits que apretes les dents per baixar la forta pendent i un cop a baix et trobes una paret per pujar...
Sortim del tallafocs i un altre pujada simpàtica on diviso al Ruben, tota una motivació així que apreto i a per ell!! Quan em veu no es pot estar de dir-me, avui també? Doncs sí per sorpresa meva ja que en aquest punt ja portem gairebé un hora de carrera, avui no contava en poder-lo atrapar!
Tot això em dóna moral i sembla que l’encostipat s’ha rendit, per primera vegada en una cursa vaig clarament de menys a més i això fa que em diverteixi.
Tot i ser la cursa més rodadora quan arriben corriols, em fan suar de valent, hi han unes pendents i uns esglaons importants que en alguns trams tinc importants problemes per mantenir-me al damunt de la bici, d’altres directament m’espanto i baixo corrent i com no també em marco algun recte.... En fi encara queda molt per aprendre!!! . Una de les curiositats de la cursa es que hi havia premi de muntanya, situat cap allà el quilòmetre 20 i amb un pernil de premi que quan vaig arribar jo ja se’l deurian estar fotent!! Lo curiós del tema és que t’esperes una pujada llarga,un port i lo que et trobes és un corriol de pujada amb una pendent que no el feia ciclabe... i et pasess el premi de muntanya empenyent la bici!! Quin humor!
Com no potser d’una altra manera en l’ultima part de la cursa passem per un camí amb dos pams de fang, això és La Selva, ja m’estranyava a mi que fos tot tant net... en els últims deu quilòmetres em vaig trobant gent coneguda, amb els que acostumo a rodar en altres curses, yuhuuu he recuperat terreny!
Amb tot, en els últims tres, o així, veig a la Núria això em torna a motivar per apretar i intentar atrapar-la i ho intento però encara haig de menjar moltes sopes per atrapar-la jejeje!!
Gràcies a aquesta motivació em quedo a terra de ningú, els de davant que no els atrapo i de darrera he obert forat. Almenys això em creia, ja que en el últim quilòmetre en un pla em passa un bicis Esteve que sembla que porti un reactor!! Lo curiós del tema és que a Bescanó em va passar el mateix paio també en els últims dos quilòmetres!
Només arribar m’emporto un bon ensurt, escolto el Moradell dient per el micro que una noia ha caigut i que la porten en ambulància... deixo la bici i vaig volant a preguntar qui és, em diuen que és una noia de l’Esteve. Respiro tranquil, aprofito des d’aquí per enviar molts ànims i desitjar una ràpida recuperació a la Maribel.
Al cap de poc, veig arribar al Ruben corrent com si el perseguís el mateix dimoni i més o menys, alço el cap i darrera a la caça ve l’Ada!! Quin parell!!
Més endavant atrapo la Clara, em poso al costat amb intenció de saludar-la però sóc incapaç d’articular paraula... desisteixo.
Per fi deixem la pista ràpida i enllacem amb una pujada potent de ‘platillo’, aquí em trobo una mica més còmode i faig un parell d’avançaments però el camí és estret i molt transitat i acabo empenyent la bici, a dalt una miqueta de pla i comencem els corriols trialeros però em trobo la gent fent cua i baixant caminant!! Si és que no es pot sortir tant lent, després et trobes aquestes coses...
En aquest moment la moral la tinc pels terres, penso que amb aquestes parades no recuperaré terreny. En tot sortim del tros tècnic i agafem un altre tros més rodador, emprenyat per la caminada surto treien xispes i sorprenentment vaig recuperant, anem enllaçant baixades,corriols i delicatessens varis, em començo a divertir!!
D’aquí enllacem amb una pujada ampla una mica llarga on visualitzo l’Ada i sóc un espectador de luxe d’una situació prou còmica:
A la pujada van dos pujant al seu ritme, per darrera va l’Ada amb un ritme prou fort per passar-los i així ho fa, lo divertit és que al passar ella, els dos es van mirar i van començar a tirar com a posseïts, l’Ada que no afluixa i jo d’espectador del combat jejeje! Al final un aconsegueix passar-la,l’altre desisteix rendit i jo que faig uns riures!!
Després de la batalleta, atrapo l’Ada i fem junts un tros de tallafoc, d’aquets malparits que apretes les dents per baixar la forta pendent i un cop a baix et trobes una paret per pujar...
Sortim del tallafocs i un altre pujada simpàtica on diviso al Ruben, tota una motivació així que apreto i a per ell!! Quan em veu no es pot estar de dir-me, avui també? Doncs sí per sorpresa meva ja que en aquest punt ja portem gairebé un hora de carrera, avui no contava en poder-lo atrapar!
Tot això em dóna moral i sembla que l’encostipat s’ha rendit, per primera vegada en una cursa vaig clarament de menys a més i això fa que em diverteixi.
Tot i ser la cursa més rodadora quan arriben corriols, em fan suar de valent, hi han unes pendents i uns esglaons importants que en alguns trams tinc importants problemes per mantenir-me al damunt de la bici, d’altres directament m’espanto i baixo corrent i com no també em marco algun recte.... En fi encara queda molt per aprendre!!! . Una de les curiositats de la cursa es que hi havia premi de muntanya, situat cap allà el quilòmetre 20 i amb un pernil de premi que quan vaig arribar jo ja se’l deurian estar fotent!! Lo curiós del tema és que t’esperes una pujada llarga,un port i lo que et trobes és un corriol de pujada amb una pendent que no el feia ciclabe... i et pasess el premi de muntanya empenyent la bici!! Quin humor!
Com no potser d’una altra manera en l’ultima part de la cursa passem per un camí amb dos pams de fang, això és La Selva, ja m’estranyava a mi que fos tot tant net... en els últims deu quilòmetres em vaig trobant gent coneguda, amb els que acostumo a rodar en altres curses, yuhuuu he recuperat terreny!
Amb tot, en els últims tres, o així, veig a la Núria això em torna a motivar per apretar i intentar atrapar-la i ho intento però encara haig de menjar moltes sopes per atrapar-la jejeje!!
Gràcies a aquesta motivació em quedo a terra de ningú, els de davant que no els atrapo i de darrera he obert forat. Almenys això em creia, ja que en el últim quilòmetre en un pla em passa un bicis Esteve que sembla que porti un reactor!! Lo curiós del tema és que a Bescanó em va passar el mateix paio també en els últims dos quilòmetres!
Només arribar m’emporto un bon ensurt, escolto el Moradell dient per el micro que una noia ha caigut i que la porten en ambulància... deixo la bici i vaig volant a preguntar qui és, em diuen que és una noia de l’Esteve. Respiro tranquil, aprofito des d’aquí per enviar molts ànims i desitjar una ràpida recuperació a la Maribel.
Al cap de poc, veig arribar al Ruben corrent com si el perseguís el mateix dimoni i més o menys, alço el cap i darrera a la caça ve l’Ada!! Quin parell!!
Ada controlant els Jutges ________Basolí Team
Un cop reunits a per la buti ,els donuts i ha comentar la jugada que tot no ha de ser patir!! Ara que ja respiro amb normalitat sí que puc saludar a la Clara, amb la qual ens coneixem totes les batalletes de cadascú gràcies als blogs però que encara no coneixia en persona.
I veure els podis que avui són memorables, no tots els dies es pot veure l’Ada compartint podi amb l’Anna Villar, impressionant!!
I veure els podis que avui són memorables, no tots els dies es pot veure l’Ada compartint podi amb l’Anna Villar, impressionant!!
I amb aquesta ja hem acabat lo que podríem dir les carreres normals, ja ho sé encara queda una però és que de Sant Mordor Sacalm es pot dir de tot però el qualificatiu de normal no l’hi va gens bé....
Classificacions
10 comentaris:
Doncs tens tota la raó Santi, menuts madrugons...Encara que després compensen, ja ja.
Un plaer conèixer-vos i de nou donar les gràcies a Ada pels seus anims
Una abraçada
Como me he reido con la batallita que has presenciado de los dos tios que han ido a por Ada, jajajja, si es que los hombres son....unos machistas picados. jajaja.
El podio, para la foto esta bien, pero hay que decir que los jueces han vuelto a hacer sus chapuzas y subieron a Ana Villar al podio cuando esta no habia acabado la carrera por haberse perdido. Luego corregiron la clasificacion, pero el jamon de la Nuri no lo han devuelto.
Enhorabuena Fieras!! Ahora toca Mordozzzzzz
Ei Clara, per fi ens hem conegut! Per un moment em vaig sentir com la Heidi quan estava escalfant i de cop et vaig veure i vaig començar a cridar: Clara! jejeje
Noe estás en todo, ya me estrañaba a mi que Anna Villar no saliera en la clasificación... y tu sin estar allí te enteras de todos los fregaos!
Es que el domingo por la noche echabamos de menos el pernil, jajaja. El trofeo no, pero el perfil si.
Estoy por ver una sola carrera que los jueces no hagan alguna chapuzilla con cualquier detalle de la clasificacion. Ese dia, habrá que dar el pernil a ellos. XDDD
Ada, això de pujar al calaix comença a ser un costum.. doncs be si continua's amb aquest costum.
Ostres Santi, refredat i tot, i fent una cursa magnífica.
Felicitats als dos!
La setmana que be, mes Gran Premi de la Selva o us apunteu a la Marató de l'Anbaso??
Jo estic entre l'Anbaso y Camí Moliner de Matadepera (ja se que no te res a veure una cosa amb l'altre, però soc així)
Anims
Ostres Mario, déu n'hi do! Sí que sona diferent, el camí moliner o l'Open d'Espanya de Marató.... uf!
Doncs nosaltres ni l'una ni l'altra, anem a una pedalada a Perpinyà! jejeje estem com un llum! es veu que això d'anar cap al nord ens tira!
Per mi tambe va ser un plaer conèixet Ada, espero poder coincidir en mes ocasions amb tu. Quant al pernil, ja ja se li tenia que haver dut Nuria, ja que pel que sembla Ana Villar es va saltar algun control
Ei!!!!Enhorabona per enèsima...ja he perdut el compte, je je je
Quina gràcia Ada això dels piques...em recorda un dia a l'estiu pujant al puig,al final n'hi va haver un que no podia més i es va haver de baixar de la bici a l'última pujada, je je va ser divertit!
No ús oblideu de carregar els llums per demà!Que bé que vingeu a fer de vampirs, serà divertit!
Apa dewwwwww!!!!
Ada,soc en Nava de Bicis Esteve, la Maribel ja es troba a casa segons em consta, es va fer una fractura a la cara, crec que de importància, igualment em sembla que te pensat anar a Sant Hilari, pa cagarse, Jo que em queixo tant i mira aquesta si li fot pebrots, mare meva !! No crec, que arribi a veure-la fins alguna curse, igualment si tinc disposició, faré arribar el teu missatge, un salut !!
Gràcies per la info Nava! Deu n'hi do amb la caiguda.. pel què dius ja imagino doncs que deu estar millor perquè si està pensant en anar a St. Hilari!! Que valenta!
Publica un comentari a l'entrada