Banyoles World Cup!

Aquest diumenge hem descobert com gaudir d’un dia de btt sense tocar les bicis: s’havia d’anar a Banyoles! Allà hi celebraven una prova del Superprestigi Massi Open d’Espanya i allò semblava la copa del món!
Arribem a quarts de 10 i només entrar a Banyoles comencem a veure gent escalfant i pàrquings plens de cotxes, uf em començo a posar nerviosa talment com si hagués de córrer... i no era pas el cas. Buscant aparcament ens creuem amb una Multivan Mérida conduïda pel mateix Hermida, mare meva que això és serio!
Aparquem i anem a la zona on hi ha les carpes dels equips, immediatament comencem a trobar coneguts, el primer el Paco de Cadaqués, es veu que no tenia intenció de córrer però al final s’ha deixat enredar, jo de gran vull ser com ell!

Saludem a la Clara que està fent rodillo, l’entretenim mentre el seu entrenador l’envia a corralines. A la cua per sortir divisem a la Noe i la Nuri, els hi fem un crit i la Noe ve a saludar-nos abans de sortir, jo cada vegada estic més nerviosa i això que aquest follon no va amb mi!



Les criden a parrilla i anem a veure-les sortir, uf a mi l’espera se’m fa eterna, totes allà ben posades esperant el tret de sortida, la Marga somrient i fent-la petar amb la Cristina Mascarreras i la Sandra Santanyes, l’Anna Villar més que concentrada, la representació internacional també es fa notar, Cecile Ravanel, altres noies franceses i belgues... i a la segona fila la Noe fent-me llengotes!

Jejeje, tothom es relaxa com pot!

Per fi es dona la sortida, surten amb les fèmines èlit les sub-23, en total són més de 25, no havia vist mai tantes noies juntes en una cursa! A la sortida la Noe es queda enrere, però estic convençuda que recuperarà. Amb el Totgas anem a veure-les passar pel primer tram de corbes del circuit, com passen! La Noe ja va recuperant posicions. Al cap de poc donen la sortida als cadets, màsters 30 i altres categories.
Ens trobem al Nava que avui també va de paisà. Anem a buscar un bon lloc al circuit per exercir la nostra principal funció del dia que, a part de passar-nos-ho teta, és animar i ho donem tot volta a volta, jejejeje quin morro!
Ens fem un fart d’animar, sobretot als amics i coneguts però també als que no ho són, disfrutem com mai veient-los passar i donant tot el què poden, és impressionant, tothom anima.

Protagonistes de la primera cursa:

La Sandra i l'Anna

La Noe i la Nuri

El Wizzard i l'Arnau

La Clara i el Paco

La Mercè i la Miranda


Les fèmines, igual que els màster 30 fan 3 voltes al circuit, és el què ens tocaria a nosaltres si ens hi haguéssim atrevit... el circuit és prou guapo, trams de pista, una pujada pedregosa impossible, corriols estrets de baixada... una mica de tot. Pel públic està molt bé perquè són 6 kms molt concentrats i pots veure als corredors en diferents punts del circuit amb molta facilitat.
Pel què fa a les noies la Marga domina la carrera però darrera la Sandra Santanyes té a les demés corredores a ratlla, bien! Sabadell power, jejejeje! Pel què fa la tercera posició està més disputada, l’Anna Villar, la Rocio Gamonal, la Cecile Ravanel i la Sabrina Enaux se la van disputant, fins que al final queda en mans de la Rocio que en algun punt arriba a estar a 15 segons de la Sandra.

Ens trobem al Power i anem cap a la meta per veure l’arribada i quina sorpresa quan ens trobem al Xavi Novell, per fi coneixem al Maasai en persona, llàstima que no sigui el seu millor dia, ànims Maasai!

Veiem arribar la Mercè Petit de Mollerussa, la Nuri i la Noe que està eufòrica, no l’han doblat que era el seu objectiu, m’encomana la seva alegria.
Fem petar la xerrada amb el Wizzard que no ha pogut acabar, igual que el Totgas Jr. que ha tingut problemes amb la roda del darrera, també ens trobem amb la Carol que ha anat a donar una volta amb la bici de carretera i ara s’apunta al equip d’animadors.

Mentrestant els èlits, sub21 i sub23 escalfen i van agafant el seu lloc, són un munt, al voltant dels 200! La sortida és una passada, amb tanta gent la primera corba és en si un perill, però surten amb un coet al cul.
Ens situem a la part alta de la pujada de pedres on la majoria pugen a peu, tot i que n’hi ha algun que se la fa tota en bici, quin espectacle! De conya, l’Hermida passa primer, seguit d’Alvarez i Absalon, mare meva quin nivell! No tarda massa en passar l’Ismael Ventura, mare meva si que va fort! Passen el Miki i el Ribi enganxats i després el Charlie, quin fart de cridar!

Protagonistes de la segona cursa:

Hermida, Absalon i Mantecon

Lejarreta i Coloma

Ismael i Miki

Ribi i Charlie

A la segona volta i ja fins al final l’Hermida i l’Alvarez han agafat distància al grup i es van intercanviant la posició. Més enrere l’Absalon i el Mantecon es disputen el tercer graó del podi, però encara queden 3 voltes, ells en fan 5 en total. A la següent l’Absalon es queda sol i s’assegura aquesta plaça.

Canviem de lloc i amb la Clara, la Noe i la Carol ens deixem la veu cridant. L’Absalon passa que sembla que no estigui ni cansat i nosaltres que esbufeguem a la primera de canvi, mare meva això és massa!I així transcorre la primera carrera de nivell que presencio, m’ho passo molt bé, estic contenta de no haver participat amb la de nervis que he passat només de veure'ls!

Després dels podis i per rematar-ho anem a dinar amb la Noe, el Ribi, la Carol i el Charlie mentre xarrem de curses i més curses, proves de resistència i tot allò que tingui a veure amb el món de la btt: no tenim remei!

Curiositats:

No tenien desperdici les sabates de la Marga per pujar al podi...

Maasai, nosaltres vem localitzar la Ramona!!