dimecres, 15 d’abril de 2009

Setmana Santa – Diumenge crono, pluja i corriols


Desprès de la ruta de divendres, dissabte tocava descans forçós, bàsicament perquè la previsió de pluja no deixava dubtes, pluja tot el dia! Tot i aixó no vem aconseguir desconectar de la bici ja que ens vem passar el matí veient la carrera de Sud-àfrica del mundial de btt, mare meva quina carrera d’Hermida, Endavant Josep!!!! La veritat es que va ser emocionant i gratificant veure com li clavava 30 segons al Absalon!!

Així que diumenge no teníem excusa, no és que la previsió fora gaire més bona però s’havia de sortir. I aquí comença el nostre matí de bogeria, ens aixequem a les 8:00 amb tota la calma i sense idea d’on anar, amb tot que l’Ada mira el foromountainbike i troba un comentari del Wizzard que qui volgui sortir, a les 10:00 a casa seva. Caram si ho haguéssim vist abans pensem... encara que potser.... el tema estava que el Wizz no viu precisament a prop de casa nostra ni tan sols a la mateixa comarca... a Vallromanes ni mes ni menys!! Total que no sé per quina misteriosa raó decidim de provar d’anar-hi, segurament perquè era una bona motivació!!

D’aquesta manera a les 08:40 sortim al carrer amb una missió, córrer com a boixos fins a Vallromanes on trobaríem l’inici de la ruta, està clar que amb tanta aigua d’aquets dies la neurona està fatal!!

De Sabadell fins a Santa Coloma cap problema que és bastant pla tot seguint la llera del riu, on cop allà toca patir de valent. Entrem a la serralada de Marina i com no la seva mítica pujada al dipòsit, uns 400mt+ . Aquí decidim baixar una miqueta el ritme per no morir en el intent, la pujada és llarga i nosaltres per variar aquets dies portem el mal de cames incorporat!

Anem fent i encara ens permetem el luxe de fer alguns avançaments i tot però el punt culminant és quan arribem a dalt i sense temps a respirar continuem el camí! Amb lo bé que va una paradeta desprès del pujadot...

D’aquí agafem uns corriols complicadets que superem molt més ràpid que d’altres vegades i com no més pujada com la que ens porta fins a nou pins.

D’allà a l’urbanització Alella Park que travessem fins a arribar a la carretera que baixa fins Vallromanes. Ja aquí només resta deixar-se caure fins al poble, ja son un quart d’onze anem tard... però tot això contents de la bona crono que estem fent (no teníem ni idea de quan hi havia fins Vallromanes...). A mitja baixada sona el mòbil, és el Wizzard informant-se de la nostra situació , li comentem i ens diu que cap problema que ja estem arribant, yuhhuuhhuhu!!!!!!

Finalment arribem a les 10:30 amb 37km i una mitja de més de 18km/hora, impressionant!!! Lo fotut és que aquí es on comença la ruta....



La ruta la fem els tres, la gent per una raó o un altre s’havia fet enrere i certament es perdrien una ruta guapíssima!!!

L’esforç es veu recompensat quant tenim el luxe de sortir amb una guia autòcton, impressionant! Nosaltres per aquella zona tot just havíem sortit una mica de la pista però el Wizzard a cada moment es va traient corriols de la butxaca i uns bucles que semblaven forats negres, entraves feies 5 0 6 quilòmetres de corriols i tornaves a aparèixer al mateix lloc,sensacional. Una ruta molt xula i distreta i fantàsticament amenitzada per el Wizzard que durant tot el camí ens anava explicant histories de l’Iron Bike, algunes d’elles dignes de peli de terror!!!!


Com no podia ser d’un altre manera i com ja és habitual cap a les dotze tocava pluja està clar que era la penitència de setmana santa!! Cap problema ens posem els impermeables i a continuar fent corriols ‘pata negra’ això sí com no tenia cap intenció de parar la tornada estava clara que la faríem amb tren. La ruta tot i la pluja encara l’allargaríem fins quarts de dues quan el Wizzard com a excel·lent amfitrió ens acompanyaria fins a Vilanova del Vallès per ensenyar-nos el camí a agafar fins a Granollers d’on surt el tren!!


La resta lo de sempre, tren cap a Montcada, canvi d’estació, tren cap a Sabadell, quina merda de transport públic!, mangueraso a les bicis i cap a casa amb un somriure ben ample de feina ben feta!!!!

Els números de la sortida:
78 km’s
1700 mt da+
I com no:
Xops!!!

Disculpeu les poques fotos però entre les preses del matí i la pluja de desprès....

2 comentaris:

MarionaBTT ha dit...

Dijous sol, divendres pluja, diumenge més pluja i dilluns...la mona de xocolata!!!! jejeje
A veure si aquest finde el temps ens respecta una miqueta més...
Apa, ens veiem!!!

Santi ha dit...

Quanta raó!! Ja està bé de tanta penitencia!!! Quina setmaneta, sort de la mona...