Collsacabra 100%

Ens estem abonant a Vic i rodalies. Un cop més ben aviat ens hem trobat al tren el Rubén, el Francesc i aquest cop també el Miquel. Encara amb lleganyes als ulls hem arribat a Vic abans de les 8:00h amb la idea de fer la ruta que van preparar l’any passat els Bombers de Vic per cel.lebrar el 150è aniversari.
Aquest cop el Santi duia el road-book i el mal de genoll i jo l’indio i per variar els problemes electrònics: al final de la ruta el compta quilòmetres s’ha tornat boig altre cop i el GPS se’m ha parat unes 3-4 vegades, vaja que les tecnologies no són lo meu!

Hem sortit de Vic en direcció a Vilanova de Sau, al principi m’ha costat seguir el GPS, però un cop hem sortit de la ciutat ja ha estat més fàcil. Aviat deixem la pista i agafem un corriol estupendo, estupendo pels amants de les urticàries!! És ple d’ortigues gegants, impossible passar per allà sense que ens piquin contínuament, mentre avancem els renecs se succeeixen... jo..er, au, ui, llamp de rellamp, jejejeje, la veritat és que el turmell dret encara avui em pica.

Un cop superat el primer tram emocionant, a l’alçada de Tavèrnoles la cosa comença a pujar, ara al menys per pista, això sí, passem per un tros ven pedregós, no puja massa però és exigent en quan a tècnica, el Rubén i el Francesc es munten el seu pique particular i desapareixen camí amunt i això que el Rubén va amb la clàssica, la Sunn. Ens retrobem en un trencall i aprofitem per picar algo mentre el Francesc arregla una punxada, si és que no es pot córrer tant, després passa el què passa!

Seguim en grup fins al mirador dels Munts, té unes vistes precioses, no hi havíem estat mai i val la pena, Vic a la dreta, Vilanova de Sau a l’esquerra i cingleres i més cingleres a tort i a dret.

Carenegem fins a Roca Falconera i allà comença la baixada per un GR pedregós i amb unes corbes d’allò més tancades, vaja que pocs metres faig sense posar peu a terra.
A prop de Vilanova agafem el camí que vem fer el cap de setmana anterior a la TransCatalunya però al inrevés: la ruta coincideix ben bé uns 34 kms fins passat Pujolriu, abans d’arribar a Falgars d’en Bas. Tot i això no ens importa repetir, el paisatge s’ho val, especialment la zona del Salt de Sallent.

Així que ja tenim una petita idea del què ens espera, travessar la pressa del Pantà de Sau, i començar a pujar, pujar i pujar. Al pantà aprofitem per esmorzar abans d’emprendre l’ascensió, que transcorre per pista asfaltada gairebé fins a Sant Joan de Fàbregues, el Santi alenteix la marxa per no forçar el genoll, i el meu cul de seguida es queixa, últimament està d’un delicat!

Ens distraiem força estona admirant el salt d’aigua que està espectacular, i prosseguim pujant i resseguint la cinglera, i mica mica ens anem enfilant, creuem fagedes, passem pel Pla d’Armadans i parem a fer una coles mentre ens mengem els entrepans al Torrent, a 500 metres del Coll de Pruit. S’hi està de conya, llàstima que anem una mica tard i que tenim la sensació de pujar tota l’estona.

Després de dinar la baixada dura poc pel nostre gust i a més té uns repatxonets que déu n’hi do! Deixem la pista principal per agafar-ne una altra, per variar de pujada, que passa per sota el Pla d’Aiats i l’església de la Mare de Deú de Cabrera, aquí sí que ens deixem anar de baixada cap a Sant Pere de Torelló, ben bé uns 12 kms avall.

A mesura que ens apropem a St. Pere la silueta del Santuari de Bellmunt s’imposa en el paisatge, sort que avui no haurem de pujar-hi, al menys fins dalt, només recordar-ho se’m posen els pels de punta. Al poble carreguem aigua i comencem la pujada cap al santuari, la calor apreta, l’asfalt carrega i la pujada cansa o sigui que ja ho tenim tot, i si la calor apreta el Francesc més i el Miquel darrera seu, com pugen, mare meva! Deixem la carretera per agafar un camí amb unes rampes de plat petit que et fan pensar que potser era millor seguir cap al santuari però per sort duren poc i ens tornem a retrobar amb la baixada, amb algun tram tècnic, fins a Sant Quirze de Besora pel costat del Ter que baixa que dóna gust.

A desgana decidim deixar aquí la ruta, són les 17:30h i ens falten uns 30 kms amb una pujada llarga, i algun tram de corriol entretingut, ens donaria el temps just per agafar l’últim tren que surt de Vic però qualsevol imprevist o averia ens complicaria la tornada així que aprofitem per asseure’ns en una terrasseta mentre esperem el tren. De fet millor pel genoll del Santi que s’ha de recuperar pel finde vinent que anirem a fotre-li canya al Soplao, ui quina por!
Al final uns 90kms, el regust d’haver-ne pogut fer més però la satisfacció d’haver gaudit de lo fet i sinó mireu quines pintes de relaxats que fèiem esperant el tren, ni que estiguéssim a la platja!