VACANCES A SUÏSSA. PART 5 DE L’EIGER BIKE CHALLENGE AL GRAN RAID CRISTALP

17 d’agost Grindelwald – Gstaad- Châteu d’Oex- Gruyères

Satisfets i cansats després de l’Eiger decidim seguir fent turisme però sense tocar les bicis fins el pròxim repte el Gran Raid Cristalp, no fos cas que hi tornéssim a arribar més cansats del compte.

Ens despedim per uns dies de la Carol i el Charlie i marxem direcció Gruyères tot parant per visitar Gstaad i Château d’Oex. A Gstaad arribem gairebé a l’hora de dinar, és un poble molt pijo, ple de "boutiques" caríssimes, viniteques, galeries d’art, palauets... després de recórrer els seus carrers peatonals seguim de camí a Gruyères buscant un lloc per dinar i trobem el lloc ideal, un banc amb unes vistes guapíssimes, són el castell i l’església de Rougemont.

Santi, que això no és una bici! Sempre igual...


Vistes de Gstaad

L'església romànica de Rougemont (any 1080 estil Cluny)

El conjunt monumental de Rougemont (església + castell)

Després de les fotos de rigor prosseguim cap a Châteu d’Oex, on ens enfilem a l’església que vigila al poble des d’un turonet i allà tenim unes vistes magnífiques de la vall, tan famosa per les enlairades de globus aerostàtics, es veu que té un microclima esplèndid per la pràctica d’aquest esport, però nosaltres no en divisem ni un!

Vistes de Château d'Oex des de l'església enfilada del poble

Pensàvem arribar a Gruyères com a mínim l’endemà però l’olor del formatge ens crida i ens hi plantem la mateixa tarda. Un cop instal·lats al càmping anem a investigar la Maison du Gruyère, és una fàbrica – museu del Gruyère, fan visites on t’ensenyen com es fa el Gruyère però de manera industrial, per avui les visites s’han acabat però ens apuntem els horaris per l’endemà i anem a visitar el poble. És petit però val la pena, és un petit poble emmurallat amb el seu castell, la seva plaça empedrada, la cerveseta en una terrassa, els seus creps deliciosos i el més original, un museu i un restaurant del creador dels Aliens, sí, sí, es veu que és un tio suís que es diu HR Giger i allà al mig de l’arquitectura medieval et trobes envoltat d’escultures surrealistes: un contrapunt brutal.

La plaça medieval de Gruyères

Gruyères des de la plana


A l’oficina de turisme ens assabentem de que hi ha l’opció de visitar una formatgeria més tradicional, així que ens fan la reserva i canviem sense pensar-ho dues vegades la formatgeria industrial per la de tota la vida, ja que ho fem fem-ho bé!

18 d’agost Gruyères – Moleson- Broc- Lac Les Jones- Vevey

A primera hora recollim la furgo i marxem cap a Moleson, arribem aviat i ens trobem una família catalana, de Torelló, que també ve a fer la visita, són la Monica i el Pep i els seus nens. La visita és prou distreta, primer ens passen un vídeo en frances, sort que una imatge val més que mil paraules perquè entenem ben poca cosa, igual quan el formatger major ens ensenya en viu i en directa com fa el formatge, sort que la Mònica sap frances i ens fa de traductora.

El Pep, animat per la família, surt com a voluntari per ajudar a fer el gruyere. Per mi el més impresionant és la caldera on es cou la llet, mare meva semblava la caldera d’en Pere botero i la força que havia de fer l’home per treure el quall d’allà dins.

L'autèntic formatger de Moleson:

Ai no, que és aquest!

El formatger, el Pep de Torelló i la caldera del Gargamel

Un cop vist el procés i havent passat inevitablment per la botiga a comprar un tros del famós formatge seguim amb les nostres visites gastronòmiques i marxem cap a Broc, un poble del costat on hi ha una fàbrica molt famosa, Callier, a nosaltres aquest nom no ens diu res però el de Nestlé... sí! L’entrada a la fàbrica de xocolata, jejeje talment com si fossis en una pel.lícula és gratuita i el més important: degustació de xocolates i bombons a tutti plen! Fins que el paladar ja no pugui més amb tanta dolçor, el millor però... la olor que hi feia, mmmmm... Evidentment també passem per la botiga, aquí però la xocolata no és gratis, llàstima!

Atacant els bombons de xocolata sense llet

Rarament a Suïssa i per l’època de l’any la calor cada cop apreta més i ens morim de ganes d’un banyet, així que detectem un llac en un poble que es diu Les Paccots i cap allà marxem, uf fa pujada i el Llac Les Jones encara és més amunt... amb feines la furgo hi aconsegueix arribar i quina decepció ens emportem quan ens trobem un llac protegit, ple de nenufars, carpes, una aigua d’allò més verda, tipus estany, i ple de prohibicions de banyar-s’hi, així que res, a gaudir de les vistes, passejar una mica i a seguir cap al Llac Leman.

Si es que és com un nen...


Un joc fet de bolets de fusta davant el Lac des Joncs

Arribem a Vevey i deixem la furgo al parquing d’un centre comercial, molt a prop de la zona peatonal de la ciutat. Hi fem una passejada per anar a trobar les escultures de Charles Chaplin i d’una forquilla gegant, seguim borejant el llac Leman i trobem la platja particular de la ciutat, han muntat un petit Hawaii, amb sorra, pista de voley platja, música d’ambient, hamaques just davant del llac i una mica més endavant trobem tota la canalla banyant-se en una font, està comprovant, fa una calor d’escandol, tots els diaris se’n fan ressò i nosaltres amb la furgo plena de roba d’abric, jejejeje!

Toma forquilla!

Tontejant amb en Charles

Tornem al Centre Comercial on tenim la furgo i busquem un super per comprar algo per sopar, en lloc d’un Coop trobem un Manor, i mare meva encara ens agrada més, quina varietat de formatges, fumats, carns adobades.... se’ns en van els ulls cap a tot arreu, comprem unes hamburgeses i un Rosti pre-cuinat, és com un gratinat de patates, amb ceba i bacon. També tenen una varietat de pans descomunal, i el pots comprar a llesques, te’l tallen allà mateix, ens emportem un tros de pa d’avellanes.

Ja amb la compra feta anem a buscar un camping per domir, a la zona n’hi ha un parell però busquem el de 1 estrella, ja portem molts dies de vacances i hem d’estalviar. A més només tenim intenció de passar-hi una nit i per fer-ho no necessitem grans luxes i sense esperar-ho ens trobem amb un càmping genial, amb la seva platja particular al Llac Leman, el seu embarcador, un bar-restaurant amb una terrassa estupenda i un parcel.la la mar de completa i tirat de preu! Així que ens enfundem els banyadors i anem a refrescar-nos al llac, per fi ens banyem!

Que bona que estava l'aigua!

Després d’una bona cerveseta ataquem el sopar, mmmm teníem ganes de carn i les hamburgeses de vedella suïssa estan delicioses!

Una posta de sol preciosa des de la nostra parcel.la del camping

19 d’agost Vevey – Chillon – Martigny

El matí el dediquem a visitar el castell de Chillon, a la costa del Llac Leman, al costat de les seves vinyes. Visitem sala a sala i el què més ens agraden són les sales d’abaix ja que estan esculpides directament a la roca.

Gastem la resta del matí desplaçant-nos cap a Martigny. Ens instal·lem al camping del poble i preparem un cus-cus amb verdures per dinar, mentre pel mòbil quedem amb el Francesc, l’Heri i l’Anna per veure’ns més tard, ells estan passant uns dies a Bruson, molt a prop de Verbier, el nostre pròxim destí.

Després d’una petita confusió i de donar deu mil voltes per Martigny buscant al trio maravilles aconseguim trobar-nos! Anem a fer uns beures i es confirmen els pitjors pronòstics, la llanta de la roda del davant de la meva bici està inservible, per llançar... amb el Santi havíem vist que hi tenia un “llantaço” descomunal però el Francesc i l’Heri estan d’acord en que la llanta està a punt per petar i això que és nova del març! A més segur que amb la roda d’aquesta manera no passo la verificació mecànica del Gran Raid.. puf ens tocarà córrer per sol.lucionar el problema.

Passant la tarda

Al vespre tot i que ja està tot tancat decidim localitzar les botigues de bicis del poble per l’endemà al matí anar-les a visitar per veure si hem podien canviar la llanta, en trobem dues però la que ens interessa no. A la web del Gran Raid veiem que hi ha una botiga al mateix poble on es poden fer les verificacions però se’ns acaba la bateria abans de poder consultar on és. Bueno, sempre ens quedarà l’oficina de turisme!
Per fer passar els nervis del contratemps de la roda decidim anar a sopar fora, jejeje qualsevol excusa és bona. I disfrutem un deliciós sopar a la terrasseta del restaurant La Vache qui Vole al vell mig del passeig del poble, mmmm tot està boníssim però el millor les postres de la casa, un combinat de cafè expresso + gelat de mocca + tiramisú: per repetir-ho!

20 d’agost Martigny – Sion

La protagonista del dia...

A primera hora ens plantem a l’oficina de turisme perquè ens indiquin on és la botiga Crossroad, sort que hem anat a preguntar perquè està amagadíssima en un polígon industrial, això sí, la botiga és gran, moderna i els nois que la porten prou “apanyats”. Quan veuen la llanta flipen, se la van ensenyant els uns als altres, el que sembla més el jefe ens diu que no ens pots canviar la llanta d’avui per avui, impossible desmuntar radis, posar-los a la nova, centrar-la... tenen massa feina, així que busca per la botiga fins que em porta una roda nova, què hi farem pesa 3 vegades més que la meva però al menys aguantarà sencera el Gran Raid, així que li deixem la bici perquè faci ell el canvi, això sí, ja em puc oblidar del tubeless, ja només em quedava el de davant i ara ni tan sols aquest. Tornem al sistema tradicional...

Aprofitem l’estona per anar a visitar Martigny, l’amfiteatre romà, els afores del museu Pierre Gianadda, les vistes del castell.. ens aprovisionem en una boulangerie i ja amb la bici amb roda nova prenem rumb cap a Sion on ens hem de trobar de nou amb el Charlie i la Carol.

L'amfiteatre de Martigny

Sortim de l’autopista per gaudir dels poblets que s’atravessen si vas per la comarcal, paisatgísticament és la zona de Suïssa que menys ens està agradant, el més bonic són les vinyes. Parem a dinar a Leytron, on després de trobar una ombra, ens zampem uns super entrepans que preparem amb el pa que portem, carn magra de llauna i oli d’oliva, potser no sona molt bé però ho teníem molta gana o estaven prou bons, jejejeje. Per acabar-ho d’adobar anem a visitar una pastisseria per fer les postres, les cames no les estem entrenant gens però la panxa sí!

Leytron i les vinyes

Uns mini entrepans

Cap a les 16:00h arribem a Sion, aparquem la furgo i anem a donar una volta pel casc antic, fa tanta calor que no gosem ni pujar al castell que hi ha dalt del turó, ens limitem a passejar pels carrers de la zona baixa. Més tard anem cap al parking d’un supermercat davant de la zona de carpes del Gran Raid on hem quedat amb la parella de bisontes però és aviat i encara no han arribat, ens comencem a ratllar que si fa massa calor, que no hi ha ni una ombra per deixar la furgo, que hi ha un edifici ple de militars davant, que si ens quedem aquí no tenim dutxa... total que enviem un sms als companys i marxem a buscar un càmping. Això sí que és vida: Un càmping petit i acollidor mig buit, ple d’arbres, econòmic i amb cervesetes fresques: fet, ens quedem al Valcentre de Bramois.

Els dos turons de Sion

21 d’agost Sion – Verbier. El pròleg del Gran Raid Cristalp

El dia és lleva calorós però de lluny es veu el tema més ennuvolat, creuem els dits perquè el temps es comporti, si hi ha previsió de mal temps per la cursa aquests del Gran Raid són capaços de passar-la al diumenge, com van fer l’any passat i llavors seria dur només acabar haver de tornar cap a casa a corre cuita i anar a treballar sense haver dormit o quasi.

Arribem al descampat on els de l’organització tenen muntat tot el “tinglado” i al pàrquing de davant ens trobem de seguida amb la Carol i el Charlie.

Descarreguem les bicis i com a bons minyons anem a fer cua per recollir els dorsals i passar el control tècnic de les bicis... són moments de nervis, de tensió, però sí, passem sense problemes el control dels mecànics que ens enganxen a les bicis l’enganxina que ens dóna pas a poder disputar la cursa.

La Carol i jo fent cua a la revisió mecànica

Sí, sí, les nostres bicis han passat l'examen!

Em costa lo meu, una bona estona sota el sol i molta paciència però al final aconsegueixo que em donin l’obsequi (una armilla de forro polar Texner) pel David d’Alpcross que finalment no ha pogut venir, però com que tenia la inscripció pagada, doncs què menys.

Amb cada cop més nervis per l’imminència de la prova marxem cap a Veriber. Per anar-hi hem de desfer camí direcció Martigny i és que si alguna cosa té el Gran Raid que no ens ha agradat massa són els desplaçaments, com que no és circular és una mica pal, se surt de Veriber, l’entrega de dorsals i control de bicis el fan a Sion i l’arribada és a Grimenz o tens algú de suport que et porti d’una banda a l’altra o en algun moment et toca pujar a un dels autobusos de l’organització i a les bicis també...

A l’alçada de Martigny ens cau un ruixat però per sort a Verbier no hi plou. El Charlie i la Carol, que ja tenen l’experiència de l’any passat, ens guien a un pàrquing asfaltat amb lavabos públics més que nets on acampem, mica en mica van arribant més furgos i caravanes plenes de bicis amb els dorsals del Gran Raid ja col·locats.

A l'entrada de Verbier records del pas del Tour'09

Al arribar a Verbier ens trobem l'Anna, l'Heri i el Francesc acabant una ruta

Passem la tarda de preparatius, que si al super a comprar esmorzar pel gran dia, retallant i plastificant el perfil per portar-lo al manillar, posant a punt les bicis i la roba... mentrestant el Charlie enreda a la Carol per anar a estirar les cames fent el primer port de la cursa, no ens hi veuran pas a nosaltres!

Opció 1: la tarda abans de fer 120 kms enfundar-se els culottes per rodar...

Opció 2: panxing a la zona d'acampada, això sí comencem la dieta del plàtan!

Després d’un bon sopar a base de pasta, pasta i pasta anem a dormir amb l’esperança d’assolir l’endemà el nostre objectiu: acabar el Gran Raid Cristalp!

Les bicis més a punt que nosaltres per la cursa, dorsal, perfil al manillar...