Així que diumenge ven d’hora agafem la Petitona i cap a Maçanet no sense abans passar per la Llagosta a recollir al Ru del ressuscitat RIP team. Com cada any es arribar les dates de la Selva i començar amb les prediccions de pluges, aquest campionat i bon temps no son compatibles, es collonut, agafes l’autopista, vas pujant i com mes a prop estàs pitjor temps fa!! Però bé la veritat es que no em queixaré la previsió era pèssima però ni ens vem mullar ni ens vem fotre de fred, tota una novetat!!
----------------------------------Totgas Team + Rip Team
Es dóna la sortida i com totes les curses, lo primer sobreviure els primers quilòmetres on tothom va sobrat de forces i hi ha més bicis per metre quadrat de les que caben fins que hi ha la primera caiguda... Els primers quilòmetres eren molt rodadors, amb lo lent que surto normalment ja tremolava però rarament vaig apretar i ups sorpresa no em vaig anar tant enrere, durant uns metres encara vaig veure la roda del Francesc i seguir-la una mica, una mica només!
Es dóna la sortida i com totes les curses, lo primer sobreviure els primers quilòmetres on tothom va sobrat de forces i hi ha més bicis per metre quadrat de les que caben fins que hi ha la primera caiguda... Els primers quilòmetres eren molt rodadors, amb lo lent que surto normalment ja tremolava però rarament vaig apretar i ups sorpresa no em vaig anar tant enrere, durant uns metres encara vaig veure la roda del Francesc i seguir-la una mica, una mica només!
El Santi i el Cristian-------------------Uns simpàtics andorrans
Desprès de rodar agafàvem una pujada complicada on aconseguia divisar a l’Ada i per desgracia veure com un de davant d’ella parava ben al mig fent-li posar peu al terra, llàstima, jo aprofitava un raconet per passar tot animant-la i seguir la progressió però coses rares del moment arribem al primer corriol del tot inofensiu i em trobo cua!!! Però com pot ser ? Superat el tram sembla que la gent es va treure la son de les orelles o les lleganyes i ja tothom baixava per tot arreu, sort!! Vaig seguir tirant amb molt bones sensacions, el recorregut distret bastant trenca cames però xulo això si lo millor estava per arribar, a mitja cursa arribem a la típica trialera de tallafocs, divertida divertida i d’allà endavant les baixades van ser bastant més tècniques, recordo una curta i amb molta pendent que curiosament hi havia un fotògraf a baix ... el de davant meu la fa a peu, jo m’animo i tiro bici a baix, deu n’hi do penso però la confirmació la tinc quan miro al costat i veig a un pobre nano assegut amb pinta d’haver-se deixat la clavícula allà....
Els nous fitxatges del Tribike i el Rocabikes
Continuo i l’organització segueix regalant-nos amb camins molt divertits però amb una capa de fang i fulles per sobre que feia que alguns d’ells fos una loteria arribar muntat a baix.
Normalment les meves curses són de menys a més, fins al quilòmetre 15 no acostumo a espavilar però avui era el contrari, des de la sortida que anava prou fort, avançant gent i a bon ritme, tenia la sensació que faria una de les millors curses però quan portava uns 20 quilòmetres les forces em van començar a fugir, era incapaç de mantenir el ritme i anava perdent espenta, és a dir començava a patir!!! Llàstima....
Finalment vaig arribar amb 2:09 i tot i la petada final molt content però molt, l’any passat vaig arribar a la Selva sense arrossegar problemes de genoll i bé de forma i vaig fer uns resultats molt semblants, l’únic però es que l’any passat l’hi vaig fotre un bon pal al Francesc i aquest any m’he la fotut ell!!! Però content perquè ha estat per els seus mèrits i no per les meves mancances!!
Em planto a la meta tot xerrant amb la Nuri, el Francesc, el Dani (Doo4ever) que com sempre ha volat, és un crack! , el Totgas Team amb sort variada, David bona cursa i Miquel que sembla que aquest any l’hi persegueixen les punxades.... Amb tot arriba l’Ada, aquesta vegada no puc fer-li fotos ja que m’han volat les piles, no fa massa bona cara , m’explica que cap al principi ha sortit volant i ha tingut un aterratge forçós i es clar desprès córrer per recuperar... és impressionant el desgast que s’arriba a fer en només 30 quilòmetres ! I poc desprès entra el Ru i lo primer que em diu es:
- M’ha fotut un pal l’Ada a la pujada del quilòmetre 20
Aquesta com sempre com més quilòmetres porta millor va....jo en aquell punt m’arrossegava! . Desprès de llegir-ho l’Ada em comenta que si que al quilòmetre 20 anava com una moto però que en els últims cinc quilòmetres es va quedar amb les cames ben buides!!
En fi ja em superat la primera amb totes les seves sensacions, l’Ada aquest cop ha fet quarta no està molt satisfeta no amb la posició ja que el nivell era molt alt però si amb el temps, jo crec que ha fet una bona cursa (12 minuts menys que l’any passat) i la llàstima ha estat la caiguda que això a part de mal sempre descentra . Jo estava molt espantat i pensava que els genolls no em deixarien fer la cursa i no, s’han portat molt bé!!!
Per allà també vem trobar al Santi i al Cristian companys de la Clara, uns catxondos com sempre però i tu Clara on eres ????
Ah i felicitats a l’organització, circuit collonut, ben marcat i a l’arribada botifarra, donuts, dutxes, de tot!
Classificacions
9 comentaris:
Ada!!!! Ja veig que continueu forts!!! M'agrada aquesta nova equipació!!!jajajaja, un petonàs ben fort, tinc moltes ganes de fer-vos una abraçada!
Santi, no deixis de donar guerra aquesta gent, au va que encara queda molta selva !! Ada, llàstima, però ànims, a la pròxima ho arregles, sort a tots dos per la pròxima i felicitats per aquesta curse.
Com sempre una gran crònica,ja que els que no he estaven allà, ens la fas reviure, crec que tots dos bau fer una gran carrera, Santi tu portes molt de temps arrossegant una lesió que si tot va be, en breu serà tractada ;). Ada se que amb aquet cop, no has pogut trepitjar pòdium, però tenies rivals de un nivell molt alt, una es subcampiona de Espanya …Així que aquest any el nivell es massa alt..
PD: Per cert jo encara no estic preparada per competir :(
Clara,ningu et demana que fagis res,nomes volem que vinguis em nosaltres a pasar lestona.
A mi sempre magrada tindre a algu que em fagi companyia a les pedalades,si no mira que pasa,maborreixo i corro mes del compte.Mira,ara el Ruben esta preocupat pq li vaig treure molta estona.Tot es culpa teva!
Ara que he llegit la vostra crònica,pensi que i tindria que haver anat.....pura enveja...!!Molt bé tots dos;cada cursa es diferent ,i mai saps com t'anirà..!!Lo mes important es pedalar i intentar superar nous reptes..!!
Ada, Santi, moltíssimes felicitats per la vostra filosofia de vida, una meravella llegir tot el que compartiu.
Tinc casa a Horta i m´agradaria muntar una "emboscada" a uns amics, podeu passar-me el track?, Núria té el meu mail. Gràcies.
Annabel, no està mal l'equipació pel meu gust molt negra... no sé si al estiu farà molta calor.
Nava, si ni lesionat ni res deixa de donar guerra, el que dóna són pals, al menys a mi!
Clara, què vol dir que no estàs preparada per competir? Si es tracta d'anar a suar la cansalada i ja està, a tope fins al final!
Power, no ens enredis, que tot és culpa teva!!
Paco, mira que acollonir-te per 4 gotes!jejejeje, ara en serio, feia molta mandra i més quan al sortir de Sabadell es va posar a ploure... però per sort al final res d'aigua! A la pròxima no hi faltis!
Benvingut Eugenio, li demano el teu mail a la Núria.
Molt be gent! crec que podeu estar prou contents. Santi per trobar-te be tita la cursa i no tenir molesties. Al final el que valen son les sensacions, els resultants ja anirant arrivant.
Ada, un altre dia tria un altre tipus d'heroina i deixa el superman per uns altres.
Buahhhh, que valientes!!! Yo ahora mismo no me atrevo a poner un dorsal en la bici, estoy mas perruza que Garfield. Creo que me estoy mal acostumbrando a las kdd´s butifarreras, jejeje
Publica un comentari a l'entrada