dimarts, 9 de febrer de 2010

Gran Premi de la Selva: Vilobí d'Onyar


Continuem amb la Selva, aquest cap de setmana tocava Vilobí d’Onyar.
Diumenge al matí el ritual de sempre i expedició cap allà amb el Ru, tot seguint la rutina fins que ens va tocar fer les inscripcions i van començar els problemes. Resulta que fa un parell de setmanes que vem donar els cèntims per fer la llicencia i a dia d’avui per no sé quins problemes encara no l’han tramitat.... i a raó d’això els jutges de la taula d’inscripció ens reclamen 5 euros més per poder córrer ¿? Impressionant!!! El Francesc amb la mateixa problemàtica si nega i no corre i nosaltres doncs paguem emprenyats, bé paga el Francesc la nostra part, gràcies!!!

Superada la primera dificultat cap a la sortida i a córrer!!
Aquesta vegada sembla que encara en som més, penso que si uns quants d’ells han tingut el mateix problema amb la federació aquesta nit algú segur que es fotrà un bon sopar... de noies també n’hi ha més participació i de nivell!

Bé, sortim i els primers quilòmetres són perillosos, molta gent i poc lloc i com no alguna patacada que altre ... ja al camí pujada important i primers taps però de moment content vaig rodant amb l’Ada i això vol dir que ja no surto tant lent! Llàstima que en un tram de pujada tècnic avanço un per la seva esquerra seguint la meva traçada recta, en aquell moment perd el nord i es tira cap a la meva banda tocant-me la roda, jo aconsegueixo continuar però ell es queda travessat tallant-l’hi el pas a l’Ada i obligant-la a baixar, lo millor lo que li diu a l’Ada per disculpar-se:
- Se m’ha creuat i no he pogut fer res!
Referint-se a mi és clar...

Així que aquí ens vem separar, el recorregut era trencador, trencador amb unes parets tant de baixada com de pujada criminals que t’obligaven a exprimir-te i treure fum al platillo o als bessons caminant segons el moment. Un dels punts espectaculars de la cursa era un tallafocs, espectacular per la gent que mirava però per els corredors humils una mala estona!!! Arribaves i et trobaves una pendent descomunal, uns s’ho miraven per baixar caminant, el que portava davant si tira i jo darrera, cul a la roda, premo les dents i començo a baixar, els primers metres bé però la bici cada vegada va més ràpida i encara queda baixada... el de davant meu cau i això m’acaba de convèncer, sutilment em tiro de costat per aterrar suau i acabo la baixada a peu...



Lo que dic encara em queda per aprendre, encara hi havia un segon tram, aquest el veig bé i decideixo tirar-me però quan vaig a fer-ho al final de la baixada passa caminant la Mercè que havia patit una mala caiguda... i decideixo baixar de la bici no fos cas que encara l’atropellés!! Espero que et recuperis ràpid!!!



Avui les sensacions continuen sent prou bones, les cames es porten prou bé tot i que en alguna pujada impossible coincideixo amb el Vicenç Pacios que va amb la Núria i mentre jo vaig asfixiat ell sembla que va passejant!!! Com ja és costum a la Selva en el meu moment àlgid avanço la Núria amb el convenciment que com sempre quan jo comenci a gastar la reserva ella m’avançarà ràpidament!!



Per si no era prou dura la ruta fem un parell de pujades ben llargues caminant, buff tinc els bessons a l’alçada dels genolls, patint i pregant per no enrampar-me i per sort no passa!
En els últims 10 quilòmetres com no, m’avancen volant el Vicenç i la Núria i això que era pujada i llarga, per un moment penso en seguir-los però ho descarto ràpidament, per sort la neurona encara funciona i arriba a la conclusió que si apreto més m’arrossegaré inevitablement!
Desprès d’això en un revolt escolto el meu nom, caram algun animant? Doncs si, el Francesc que havia fet part del circuit al revés per fer-nos quatre fotos, gràcies!!! Al passar em diu que ara ja és tot baixada i tot i ser veritat haig de reconèixer que no m’ho vaig acabar de creure!!!


I si, baixada forta on intento anar ràpid per no perdre masses llocs (sóc lent..) i sortida a la carretera que porta directe a l’arribada on gasto l’últim cartutx movent el plat!!

Ja està un altre al sac, estic destrossat però content amb la cursa que es lo important, a l’arribada em trobo al Christian i comentem la jugada, desprès la Núria que finalment a guanyat i el Vicenç i entre conversa i conversa arriba el Ru, avui se’l veu millor que l’altre setmana i en un no res l’Ada!!!! Oeeee!!! Ja estem tots!!!!

Ara toca lo millor de les curses, la botifarra, xerrar amb tothom amb calma, unes galetes de xocolata del Vicenç ben bones i els podis, si sí finalment l’Ada ha arribat tercera, gran cursa!!!!!

Ah l’altre cosa fantàstica d’aquets llocs, segurament la millor, es conèixer gent i aquestes últimes setmanes hem anat coincidim amb una parella molt simpàtica d’Olesa: l’Oscar i la Laura
I vem conèixer un altre d’estupenda d’Arenys, amics de la Noe:
En Lluís i la Núria

Doncs bé això seria tot, un altre diumenge de patiment, fang.... però com m’agrada!! Dilluns com sempre tot il·lusionat a mirar les classificacions per valorar i fer les meves palles mentals i aquí va canviar l’il·lusió per mala llet!! Tot i el merder amb les llicencies, explicar-ho, pagar els 5 euros i tot doncs ens han posat a la classificació popular i per arrodonir-ho ens han tret també de la cursa de Maçanet, tant esforç perquè desprès la federació t’esborri del campionat en un moment.... Se’ls ha de reconèixer que per motivar i promocionar l’esport son ‘únics’.

Classificacions Gran Premi de la Selva
Classificacions Marxa popular

3 comentaris:

Paco de Cadaqués ha dit...

Molt bona crònica Santi,tens tota la raó del mont em el tema de la Federació...!!!Ara si que estic ben conten de no aver anat a corre,
perque jo tampoc tinc la llicencia nova encara.Soms patidors, però no se perquè, em sembla que es pensen que també som tontos i ens sobren els cales. Si això es promocionar i fer afició,jo em quedo a casa.
Una abraçada valents..!!!!

Noe ha dit...

Felicidades por la cursa!! Mis mas sinceros respetos por la valentia de empezar las carreras tan pronto. Yo aun estoy intentando quemar el turron, jajajaja
Lo de la federacion no tiene precio. Si es que otra cosa no, pero chapuzeros ya son un cacho. A ver si hay suerte y arreglan la clasificacion de las carreras y la general.
Saludosss y os espero ver en la Tracks del Diable!!! (jijiji)

totgas ha dit...

Molt bé Santi, veig que ja s'han quedat enrera les lesions i la por de tornar a recaure, ara a entrenar dur, felicitats Ada, cada vegada es més dificil fer podium, ja te merit aquest 3er.